Per què proposem una dona al capdavant de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV?

En CCOO cada vegada està més madura la possibilitat de donar passos per a la feminització del sindicat. Des del món obrer i des de l’educació, un enfocament de gènere és necessari per a una vertadera transformació social, laboral i cultural. Sens dubte hem donat molts passos ja, però en la feminització del sindicat, com en moltes altres temes en relació amb la lluita feminista, queda encara molt per avançar.

Des del meu punt de vista caldria abordar el tema almenys des de tres perspectives. Impulsar una política sindical feminista per a tots els àmbits laborals i educatius. Portar a la pràctica una aposta per una forma d’entendre i exercir el sindicalisme basada en valors que substituïsquen al model patriarcal dominant. I garantir la presència en espais de representació i direcció de dones empoderadas.1444999-Imatge_del_llibre_Dones,_sindicalistes,_feministes._Version2

Respecte d’impulsar una política sindical feminista, cal dir que les companyes que treballen en les secretàries de la dona ja vénen fent aportacions des de la perspectiva de gènere molt avançades en els contextos propis del conflicte social, econòmic i laboral. Crec que estem en condicions de desenvolupar la lluita per la justícia social en relació amb la lluita antipatriarcal, ja que el nostre treball ha madurat al mateix temps que molts sectors socials són cada vegada més sensibles a la lluita feminista. El món del treball necessita una mirada de gènere.

En segon lloc, considere que per a entendre la política sindical des de valors i pràctiques d’esquerres i feministes hem d’abordar el quotidià, el relacional, l’afectiu i comunitari. Feminitzar la política sindical implica canviar les formes de fer en els espais sindicals, en els espais laborals i en les escoles . Cal eixir-se del marc que la lluita sindical és una batalla en la qual cal mesurar-se. Desertar de la lògica de confrontació i de l’objectiu de destrucció d’un enemic identificable. Aquest marc contrasta amb el de la col·laboració i la cura, més pròpies d’una visió feminista i femenina de la societat, i fins i tot més pròpies de les propostes educatives emancipadoras. Hi ha discursos crítics alternatius, com el del ben comú, que tenen el potencial de feminitzar la política i l’escola en aquest sentit.

En tercer lloc, perquè tot l’anterior es concrete i materialitze, no és suficient amb discursos o amb noves formes, és imprescindible portar a la pràctica la paritat de gènere en els espais de representació i participació política. Hem d’acabar amb la imatge social dominant que el sindicalista és un “home major, blanc i amb treball fix”. Per a començar perquè aqueixa no és la realitat majoritària del Món Obrer, i per descomptat ho és molt menys del món del treball en educació. Avui la Classe Treballadora en l’ensenyament és dona, i és jove. Però és que a més, cada vegada hi ha més dones directores de col·legis i instituts, i la seua presència és majoritària en els claustres. Llavors, perquè no anàvem a tenir una dona al capdavant del nostre sindicat?.1816052-Xelo_Valls_(Ensenanza_Publica_Comarcas_Castellon)_Version1

Com diu la Secretària de la Dona de CCOO PV de cara als processos congressuals que ara comencem: “Hem de garantir la nostra presència en les candidatures, es tracta de no quedar-nos arrere, de ser visibles, perquè les nostres demandes i necessitats no es queden subordinades a unes altres “sempre més prioritàries
CCOO, com a sindicat feminista i de classe, ha d’afavorir el lideratge de les dones i solucionar que, problemes afegits com la falta d’experiència o la falta de temps, excloguen a les sindicalistes en les direccions de federacions i territoris”.

La FE CCOO PV, el sindicalisme de classe en l’ensenyament valencià requereix un lideratge femení i plural, dialogant, que no tinga por a expressar contradiccions ni incerteses, que fomente el treball en equip, que eduque en la participació i el poder compartit.

 

 

Crònica de la Jornada educativa a Mislata 8 de novembre 2016

El darrrer 8 de novembre varem realitzar a Mislata una Jornada educativa sobre la LOMCE i sobre les revàlides. Varem participar gent de tots els sectors de la comunitat educativa, pares i mares, alumnat i professorat amb voluntat de treballar per la pública i fer front a les retallades.

Assistirem unes 50 persones, i primer tinguèrem una taula redona amb representants de la comunitat educativa de Mislata. Realment les intervencions van estar totes molt bé, ens vàrem quedar amb la sensació de que hi ha gent molt preparada i amb ganes en cada un dels centres. Més presència i participació de gent de secundària que de primària, pot ser per allò de que les revàlides els afecten directament i estan creant realment molta preocupació entre el professorat i alumnat directament afectat.

 

Després de la xerrada vam tindre l’oportunitat de conèixer el grup de poesia musicalitzada Vers al vent, format en part per gent de Mislata. Amb picadeta oferida per l’AMPA de l’IES La Moreria, gràcies!

Per últim, dir que la convocatòria va estar feta per la FE CCOO PV, FAMPA-València i el FEU-València, el que ens dona una idea de que hi ha gent organitzada darrere d’aquest acte, que cal estar units i coordinats, i que accions d’aquest tipus es poden repetir a la localitat. Hem de dir que els companys i companyes estudiants se curraren molt la convocatòria.

En cada poble, localitat o barri, cal organitzar-se en sindicats, associacions i coordinadores per la pública!

Crònica de l’acte a la TV de Mislata

 

Volem que la Conselleria d’Educació promoga el treball estable, i no que augmente la precarietat laboral

El passat 27 d’octubre, just un dia després de la jornada de lluita educativa que va mobilitzar a tota la comunitat educativa contra les revàlides i les retallades en educació, la Conselleria, amb el suport del STE, va anunciar en la mesa de negociació que no hi haurà oferta d’ocupació pública en educació per al curs que ve, i que es restringiran pels dos següents.
Després d’anys de retallades en educació, el resultat concret és: més alumnat a les aules, menys docents i amb més hores, augment de treball temporal i precari en educació. Efectivament, per a desconcert d’alguns i algunes, la reducció de plantilles (menys professorat per a les escoles), un vertader ERO en el sector, no ha suposatproouretallades la disminució de professorat interí, sinó el seu augment!.
Més clar: després d’aquests anys de crisis, som menys profes, més precaris i a més pitjor pagats. Hem passat de 55.000 docents valencians en la pública, a tindre en l’actualitat uns 52.000 (entre primària i secundària). Mentre els índexs de mestres temporals (docents interins o substituts) ha augmentat del 15% al 21%. I l’acord de Conselleria amb l’STE va a conduir-nos a un 25% de temporalitat per al proper curs.
La clau de l’efectiu augment de la precarietat està en el límit per treure oposicions en la taxa de reposició. El PP va posar aquesta barrera precisament per limitar el nombre de mestres, en la seva desenfrenada carrera de retallades en educació. I per això el govern valencià va treure només 1200 places el curs passat. Però hi ha qui defensem que és necessari superar aquesta política de retallades.
La reivindicació del sindicalisme de classe és precisament la de saltar-se aquest tap i convocar una àmplia oferta d’ocupació pública: volem 10.000 llocs de treball en educació per als propers anys (300.000 a nivell estatal per al manteniment dels serveis públics). La Conselleria d’Educació, no obstant això, va anunciar fa una setmana la congelació d’oposicions per a aquest curs i la convocatòria només per a primària d’aquí a 2 anys, i només per a secundària d’aquí a 3 anys. El sindicat majoritari va aplaudir la mesura de la Conselleria. No podem més que qualificar aquest acord com a contrari a l’educació i al treball decent.
És necessari subratllar que la demanda de més mestres significa demandar més educació per tots i totes. I que exigir treball estable significa estabilitat de projectes educatius en escoles i instituts.
Una pregunta i una afirmació per acabar:
La pregunta: Perquè no es consulta el professorat afectat sobre una mesura com la de limitar les ofertes d’ocupació pública per als propers anys que els afectarà tan directament?
L’afirmació: El govern i el sindicalisme progressista es demostren defensant l’educació i els serveis públics, el treball en condicions i la presa de decisions transparents i participatives.

Jornada educativa a Mislata #NoalaRevàlida #ResistènciaLOMCE

El proper dimarts 8 de novembre la comunitat educativa de Mislata té una trobada a l’IES de la Moreria per posar en comú l’estat de l’educació pública i conèixer les conseqüències de la implantació enguany de les revàlides. Convocats per representants de pares i mares, alumnat i professorat, l’acte té l’objectiu de reflexionar sobre l’aplicació concreta de la LOMCE, però també la perspectiva unitària en la lluita educativa arrelada a cada localitat (també en Mislata).

El passat 26 d’octubre la comunitat educativa del País Valencià es va mobilitzar als carrers de València, Castelló i Alacant, amb vaga de mares i pares inclosa. La comunitat educativa valenciana torna a donar una lliçò al Ministeri: cal aturar la LOMCE i les revàlides. No sembla que aquesta siga una mobilització aillada després de dos anys amb baixa activitat socials als carrers. Pot ser el moviment en defensa de l’educació per a tots i totes està reactivant-se, encara que no podem esperar el volum d’accions dels anys 2012/13. Però el panorama polític valencià, i especialment l’estatal, afavoreix la resposta al carrer a mitjà plaç.

A Mislata ens trobarem el 8 de novembre, vine!

18h Taula redona de la comunitat educativa:

Modera Isabel Candela, professora IES La Moreria

Participen:

– Marius Fullana, president de FAPA-València

– Adri Santes, estudiant de Mislata FEU-València

– Jose Angel Garcia, professor IES Moli del Sol, FE CCOO PV

20h Sopar i actuació musical: Vers al vent

jornada educativa mislata 8 novembre

 

LOMCE, tocat però no enfonsat (encara)

Alguns i algunes pensaven que aquest anava a ser un curs més, un curs tranquil, una vegada que les mobilitzacions de fa 2 o 3 anys havien acabat i l’hegemonia liberal s’havia imposat en allò econòmic i social, i l’hegemonia conservadora s’havia imposat en allò polític malgrat estar en funcions.
Però sembla que no!, una xicoteta aldea poblada per irreductibles gals resisteix ara i sempre a l’invasor!. La gent que defensa l’escola pública i el dret a ct54zx8wgaapoec-jpg-largel’educació en general, sembla que no es rendeix. Mentre hi haga injustícies, hi haurà rebel·lia. Mentre hi hagi LOMCE, hi haurà #resistènciaLOMCE
Sens dubte és una llei tocada. Té un fort rebuig social i una resistència a la seva aplicació a les aules per part d’alumnat i professorat. Sí, està tocada. Però no enfonsada. L’actual ministre d’educació Méndez de Vigo només és la cara amable de l’indigerible i antipedagógico ministre Wert. La Federació d’Ensenyament de CCOO es va reunir amb el ministre per recriminar-li que aparent oferir diàleg mentre aprova el decret de revàlides unilateralment i a l’estiu. El govern en funcions no para en el seu desenvolupament de la retrògrada llei educativa del PP.
La comunitat educativa s’ha posat les piles i pensa fer front a les revàlides. Algunes organitzacions estudiantils, al costat de la Confederació de mares i pares CEAPA, convoquen a la vaga per al proper 26 d’octubre. Dia que aprofitarem des de CCOO i altres organitzacions sindicals per sumar-nos a la revolta educativa i llançar una jornada de lluita. La consulta participativa entre l’afiliació de la FE CCOO PV revela la voluntat d’emprendre tot tipus de mesures, inclosa la vaga de treballadors i treballadores de l’ensenyament, per parar la LOMCE.
A València i altres localitats de properes els i les estudiants s’organitzen davant la incertesa de les revàlides. Han convocat concentració el 7 d’octubre davant la delegació de govern. La Plataforma per l’ensenyament públic també convocarà accions. Ara toca activar la resistència centro a centre i comarca a comarca.

Serà una tardor calenta en educació.

#RepensarCCOO oportunisme o oportunitat?

El nostre sindicat està immers des de fa un parell d’anys en una todos los carteles6.jpgsèrie de debats participatius i reflexions compartides per tal de reformular i repensar l’acció del sindicat en un context canviant.

Article aparegut en la revista TE 357

Primer va ser el document de “mesures per a reforçar les millors pràctiques de govern i control en CCOO”, ara estem amb processos assemblearis i de participació en línia per tal de #RepensarCCOO. I d’ací a uns mesos tindrem els congressos de federacions i territoris del sindicat, que a ningú no se li escapa vindran marcats per aquests dos debats previs en les seues línies de reflexió i decisió.

El document “Repensar el sindicato” parlen de temes que fins fa uns anys molts veien lluny de la pràctica sindical: consultes telemàtiques, elecció directa dels òrgans de direcció inclosa la Secretaria General, creació de federacions per a atendre noves identitats laborals, noves estratègies de comunicació, estructures sindicals més flexibles, etc.

És de veres que la realitat social i polít ica dels darrers anys ens ha conduït a aquests tipus de reflexions. Però crec que és legítim preguntar-se, serà aquest debat un mirall? és fruit de l’oportunisme o d’una decisió conscient? En resum, aquestes noves reflexions, són fruit d’una reacció legítima però poregosa davant dels canvis sociopolítics que passen al nostre voltant, o d’una voluntat sincera de posar el sindicat al seu lloc en la realitat actual del conflicte capital/treball?

La clau pot estar a preguntar-se quin és el model de sindicat que respon a la configuració de la classe treballadora de hui en dia. Repensar CCOO hauria de ser una oportunitat per a construir un sindicalisme que responga concretament a la configuració de la classe social a la qual representem. El conflicte de classe perviu igual hui que en els anys 70 i que en els anys 90. Però la configuració de la classe obrera i els protagonismes són diferents hui en dia. Som diferents que la classe obrera que pren identitat en lluita per la democràcia i contra el franquisme, i també som diferents a la classe obrera de la fi del segle passat amb una societat pujada a l’espill de la bombolla hipotecària mentre molts viuen en la precarietat. Ara som més gent a l’atur, més treballadors i treballadores precaris, els serveis públics són més febles, i nous actors participen en la lluita pels drets socials per assenyalar alguns trets.

Seria una errada enyorar un sindicalisme dels anys 90. Seria una errada pensar que quan canvien les condicions externes tot tornarà a ser com abans. D’entrada, perquè molts d’aquests canvis laborals, polítics i socials han vingut per quedar-s’hi. I a més, perquè seria una equivocació intentar tornar a un model de sindicalisme semblant a la situació prèvia a la crisi/estafa, i menys sense fer una revisió crítica d’aqueix mateix període.

El sindicat és l’eina a mans dels treballadors i de les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Ens hem d’adaptar a les noves configuracions de la classe treballadora i als seus interessos per a ser una eina útil per a la transformació ací i ara. Tampoc no oblidar el que som i el que hem sigut i per això #RepensarCCOO ve de la mà de “Férem, fem i farem història”.

I en l’ensenyament valencià? Doncs el mateix: avançar en allò que ens hem marcat com a tres eixos per a renovar i repensar la FE CCOO PV: participació, transparència i proximitat. Es concreta en consultes a l’afiliació, potenciar la xarxa de delegats i delegades, noves formes de comunicació i participació, estructures sindicals més flexibles… posant com a prioritat l’afiliació i en especial els sectors de treballadors i treballadores de l’educació més precaris.

#RepensarCCOO

 

 

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera “la libertad de elección real” y ” no favorece la igualdad de oportunidades”. Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

Vacances: el dret al descans

Article pulicat a La Veu del País Valencià

D’entre els drets conquistats pel moviment obrer al llarg de la nostra història: les 8 hores, subsidi de desocupació, seguretat social,… cal rescatar/recordar/repensar el dret al descans.

La majoria de treballadors i treballadores en actiu tenen els caps de setmana i un mes al llarg del curs (en general juliol o agost). En l’actualitat, amb ocupacions cada vegada més precaris i flexibles, moltes persones tenen les seves vacances fragmentades al llarg del curs i unes altres no tenen garantit el dret al descans. Per no parlar de les persones aturades, privades del dret a un treball digne i per tantPaulLafargue1909 a unes vacances remunerades.

En resum, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal.

Malauradament entorn del temps lliure ha sorgit tota la indústria de l’oci. El sistema ha intentat traure profit de les conquestes socials del descans, i ha muntat tota una indústria destinada, en primer lloc a obtenir benefici econòmic, i en segon lloc a adormir el potencial de cultura i promoció dels treballadors i treballadores. Per açò la immensa majoria d’activitats que es desenvolupen en el temps lliure estan relacionades directa o indirectament amb la indústria de l’oci, en forma de “entreteniment”.

Exercir la solidaritat és possible en vacances sent respectuosos amb el medi ambient, la cultura local i amb el treball dels altres. Sense consumisme i amb molta vida. L’estiu pot ser una font inesgotable d’aventures vitals.

Els drets que no s’exerceixen acaben per perdre’s. Així que vaig a gaudir de les meves vacances sense oblidar que és un dret conquistat al que no penso renunciar, i sense oblidar que moltes persones no ho tenen reconegut.

 

Un bonic video de Pipi Lamstgrung 🙂

 

 

Salut i bones vacances no consumistes!

 

#RepensarCCOO des dels centres educatius públics

En temps de repensar el sindicalisme, les pràctiques de construir CCOO des de les localitats i territoris prenen rellevància.

Després del dinar amb gent del Marítim

Quan les condicions materiale de la Classe Treballadora canvien, la resposta organitzada ha de canviar per tal d’adequar-se. El conflicte social de classe que està en el fons segueix sent el mateix, però la realitat de com es configura avui la classe és diferent. L’estereotip de la classe obrera representat per un home de mitja edat amb treball fix per a tota la vida en un centre de treball o empresa de mitjà o gran grandària, va quedar arraconat en els anys 80 i 90. I el model de treballador o treballadora precari passant d’un treball a un altre en l’ona d’expansió econòmica també ha passat.

Avui la Classe Treballadora és més precària i viu en un context de retallades socials que no s’acaben de revertir. El model social i cultural és el de la flexibilitat i l’austericidi al servei de forts interessos econòmics al que el treballador o treballadora s’ha d’adaptar o sotmetre.

La conseqüència és que avui el conflicte social s’expressa tant al centre de treball com fora d’ell. Un exemple clar és la lluita contra els desnonaments, les marees en defensa dels serveis públics o la lluita per una renda mínima per a persones sense ingressos. En elles el sindicalisme ha participat i està cridat a seguir participant en el futur.

En el concret, nosaltres anem a seguir teixint xarxa de delegats i delegades coordinats per zones i localitats: constituint veritables “comissions obreres” d’ensenyament per localitats. Aquesta fi de curs hem tingut dues trobades lúdiques i de coordinació: amb docents del districte marítim, i amb docents de Mislata.

Un menjar el 30 de juny en el Centre Octubre amb uns 15 mestres i mestres de centres educatius del Marítim, on posar-se al dia de la marxa del sindicat i valorar tot el treball que hem fet com a treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. I l’endemà amb un altre grup, aquesta vegada a Mislata.

Si vols conèixer més del treball per l’escola pública al Marítim, mira ací. I si vols conèixer el que passa a Mislata o a l’Horta Nord, també ho pots vore!

Dinar amb docents de Mislata

Construir sindicalisme de proximitat!!

27 de maig, acte contra el TTIP a l’Horta Nord

El proper 27 de maig a les 18h al saló d’actes de l’Ajuntament de Meliana hem convocat un acte contra el TTIP amb la presència de Sol Sánchez.

Segons la wikipedia, Sol Sánchez pertany a ATTAC Espanya, organització creada l’any 2000, de la qual ha sisol sanchezgut Vicepresidenta de Comunicació i coordinadora, càrrecs als quals va renunciar en donar el salt a la política. També és membre d’altres moviments ciutadans i plataformes com Qui deu a qui, la Plataforma contra Eurovegas i la Plataforma per l’Auditoria del Deute.

 

L’acte serà a les 18h al saló d’actes de l’Ajuntament de Meliana (Horta Nord) i està convocat per la FE CCOO PV. Ens interessa conèixer qué és el TTIP (i altres tractats com CETA i TISA), com ens pot afectar socialment i a nivell educatiu. Des de CCOO ens hem manifestat i mobilitzat contra el TTIP, però ara volem aprofundir en el seu contingut amb aquest acte de la mà d’una companya que ha estudiat en profunditat aquest tema.

160527 TTIP i educació-01