Oposicions = estabilitat

Perquè revertir les retallades és millorar la qualitat del treball

 

Una vegada acabades les oposicions i a l’espera del nomenament de vora 4000 nous docents com a funcionaris per a reforçar l’escola pública, és el moment de reivindicar les ofertes d’ocupació pública com a mesura concreta per a l’estabilitat docent.

 

Els treballadors i treballadores d’aquest país hem patit les conseqüències d’un període de crisi sense precedents des de la transició que ha suposat un vertader retrocés en les nostres condicions laborals i en les nostres condicions de vida, mentre veiem com quedava fora de perill el poder financer: salvar bancs, no persones.

En concret un dels fronts més clars d’aquest atac han estat els serveis públics i en particular l’escola pública. El dret a l’educació ha estat posat en qüestió, els nostres salaris han estat atacats mentres tancaven escoles públiques. Una mesura molt evident en aquest context ha estat l’absència de convocatòries d’oposicions durant tot el període. No ofertar ocupació pública ha estat i és un dels objectius del neoliberalisme. En el període de retallades no es van convocar oposicions, donat que carregar-se l’ocupació pública és una preocupació dels poders econòmics i una manera concreta i immediata de fer-ho era eliminar les convocatòries. De fet, una de les mesures de les retallades aprovades l’any 2012 va estar situar la taxa de reposició en un 10%.

 

Les conseqüències les hem pagat totes i tots: més treball precari, menys estabilitat laboral, menys estabilitat educativa. Ho hem pagat els treballadors i treballadores i ho ha pagat l’educació. S’ha produït un augment de la precarietat molt greu en els darrers anys, arribant a un percentatge de temporalitat laboral inacceptable de al voltant del 25% entre el professorat valencià.

 

En canvi l’actual creixement econòmic possibilita un procés de reversió de les retallades. Les empreses obtenen beneficis des de fa un parell d’anys i des del món del treball exigim un repartiment just de la riquesa en el camí de la cohesió social. Actualment ens trobem davant l’oferta d’ocupació pública més gran dels darrers anys. La qual cosa implica millorar la qualitat del treball i reduir la precarietat.

 

Volem transmetre a la Conselleria d’Educació que apostem sense dubtes per la reversió de totes les retallades, la qual cosa ha d’implicar disposar d’ofertes d’ocupació pública estables en el temps com una mesura concreta pel treball amb drets i per l’educació. Ara i en el futur, volem treball amb drets per una educació pública de qualitat.

Desmilitaritzem l’educació de Almenara a tot arreu!

Desmilitaritzar l’educació, educar per a lapau

El passat 9 d’abril, l’exèrcit tenia previst unes activitats educatives en un col·legi de primària de la localitat d’Almenara. La Unitat de Transmissions de Marines de l’Exèrcit de Terra es trobava de maniobres i van visitar el col·legi. Però el que no esperaven és que la mestra de 5ºA se negara a portar al seu alumnat a l’activitat. Mentres, la policia local organitzadora de l’activitat es lamentava en el seu perfil de Facebook: “Llàstima que a 5 A no els hagen deixat baixar”.

L’acció d’aquesta mestra d’Almenara visualitza com l’exèrcit tracta d’intro duir-se en alguns col·legis per a incorporar els seus propis ensenyaments al nostre alumnat. Perquè encara que l’eslògan de la campanya “desmilitaritzem l’educació” siga que “les armes no eduquen”, en realitat això és només un potent lema. Perquè les armes SI que eduquen. Eduquen que els conflictes es resolen per mitjà de la violència, per mitjà del terror.

Les queixes d’entitats cíviques no s’han deixat esperar. I la Coordinadora d’entitats que portem treballant sobre la desmilitarització de l’ensenyament i l’educació per a la pau hem mostrat la nostra solidaritat amb la companya.

La campanya “Desmilitaritzem l’Educació”, de la qual forma part la Federació d’Ensenyament de CCOOPV està formada per mes de huitanta entitats vinculades al foment de la pau en l’educació. El principal objectiu de la campanya és denúncies la creixent presència de l’exèrcit en els espais educatius formals i informals. Una mostra d’això són les accions que s’han realitzat a favor de la desaparició de la parada de l’exèrcit en ExpoJove.

El pacifisme sempre s’ha dotat d’eines de lluita no violenta com la desobediència civil contra la guerra. També d’instruments que no són aliens a les lluites del moviment obrer o d’altres moviments socials. La vaga, l’assemblea, la manifestació, el boicot, etcètera. Però per a l’antimilitarisme i el pacifisme, l’educació és una peça clau en la construcció d’una societat sense exclusions. Hem de fomentar la cultura, la ciència, la nostra història i els valors de la convivència en la diversitat. I considerem que la presència de l’exèrcit o el militarisme a les aules és contrària a tot això.

Ens felicitem de la decisió de la mestra d’Almenara. L’educació per a la pau té moltes formes d’expressió. Aquesta és una més. Animem al professorat, alumnat i famílies a promoure una cultura de pau des dels centres educatius per a un món sense exèrcits.

 

 

Recomanem els recursos del centre Delàs d’estudis per a la pau:

http://www.centredelas.org/ca/

 

També a l’escola de cultura de Paz

https://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=62&itemid=61&lang=ca

La Fundació per a la Pau també té recursos educatius
http://fundipau.org/seccio/recursos-educatius/

Exemples de lluites per la desmilitarització de l’educació en la pàgina del MOC
https://www.antimilitaristas.org/+-Educacion-per a-la-Pau-+.html

 

Les fotos més xules de la vaga feminista en l’educació valenciana

8 de Març de 2019: NOVA JORNADA FEMINISTA HISTÒRICA!

Gràcies a totes les persones que heu secundat la vaga, que heu participat en les concentracions, els piquets i les manifestacions multitudinàries, i a les que heu fet activitats a les aules i als centres per la igualtat.

Hem demostrat que l’educació és un sector clau en la lluita feminista.

Els carrers de les ciutats valencianes s’han omplert de nou de dignitat i lluita per la igualtat real entre homes i dones.

Gràcies!

Tots els dies són 8 de març!

IES Benicalap

IES Clot del Moro de Sagunt

IES La Moreria (Mislata)

IES Martí Soler (Mislata)

IES Martí Soler (Mislata)

IES Massamagrell

IES Molí del Sol

IES Molí del Sol

Delegació de CCOO a la Junta de Personal de València

Convocatòria de cercavila a la Malva-rosa

La Vall d’Uixò

IES Les Alfàbegues, Bétera

Universitat Jaume I

Port de Sagunt

IES Isabel de Villena

IES Carles Salvador (Aldaia)

IES Carles Salvador (Aldaia)

CEIP Joan Martorell de Gandia

IES Cayetano Sempere (Elx)

FPA Giner de los Rios (Alacant)

IES Font de Sant Lluis

IES Font de Sant Lluis

Esmorzar violeta a l’IES Font de Sant Lluis

IES Vall de Segó

Ceip el Moli de Torrent

IES Foios Exposició de dones escriptores

IES Foios

Burjassot

CEIP El Crist de Meliana

CEIP Ramiro Jover

CIPFP Blasco Ibáñez

CIPFP Blasco Ibáñez

IES Font de Sant Lluis

CEIP Padre Manjón

IEs Maria Carbonell i Sánchez- Benetússer

 

Des dels Poblats Marítims de València: a l’escola i al barri, cap a la vaga feminista!

5 març, 17h

Universitat Popular Malva-rosa (Avda Malva-rosa 98)

Acte unitari cap a la vaga feminista des dels Poblats Marítims

participen:

Candida Barroso, feminista i de CCOOPV
Carmen Jareño, delegada de CGT i feminista
Marian Navarro, Associació de veïns i veïnes Malva-rosa

presenta:

Empar Bataller, mestra del CEIP Ballester Fandos

 

 

i el 8 de març…

piquet informatiu que eixirà a les 9:30h des de l’IES Isabel de Villena per recòrrer els centres educatius del barri

 

Organitzar la revolta feminista en cada barri, en cada escola i en cada centre de treball

 

El moviment feminista de Mislata i la FE CCOOPV criden conjuntament a la vaga feminista educativa

L’Associació fiminista «Les Tisores» i la FE CCOOPV de Mislata han tret un manifest conjunt animant a la comunitat educativa de la localitat a sumar-se a la mobilització feminista del 8 de març.

El curs passat ja feren un acte conjunt a un centre educatiu de la localitat, i enguany tornen a juntar forces per a cridar a la lluita feminista unitària.

Mislata cap a la vaga feminista

 

 

MANIFEST UNITARI ASSOCIACIÓ DE DONES «LES TISORES» I LA FECCOOPV

Aquest 8 de març de 2019, el moviment feminista torna a convocar una vaga general amb el suport d’organitzacions i col·lectius polítics, socials i sindicals. Una vaga que es desenvoluparà en el camp de les cures, el consum, en l’àmbit laboral i també en l’ensenyament, amb especial èmfasi en la lluita frontal contra la violència masclista, que és l’expressió més evident de la situació de discriminació que viuen les dones.

 

La vaga del 8M de 2019 és una convocatòria plenament vigent. Després de quatre dècades de democràcia encara persisteixen desigualtats històriques que comporten la discriminació de la dona en tots els àmbits de la vida. I és una vaga especialmente necessària davant el sorgiment de moviments reaccionaris que qüestionen els drets de les dones amb arguments intolerables i

que volen eliminar els avanços aconseguits després de dures lluites. Les dones no donaran ni un pas arrere i amb elles, la gran majoria de la ciutadania que aspira a una societat que garantisca una vida digna i lliure a totes les persones. Les dones no consentiran que els seus drets es negocien convertits en moneda de canvi en estratègies polítiques immorals.

I per això el 8M pararem el nostre treball de cures i domèstic, el treball remunerat, el Consum, els nostres estudis i el nostre activisme, per a demostrar que sense nosaltres ni es produeix ni es reprodueix.

 

PARAREM

– Per a denunciar les violències masclistes en totes les seues formes i exigir més pressupostos per a combatre-les

– Per a denunciar la precarietat de la dona en el treball i la discriminació retributiva i exigir una Llei d’Igualtat salarial

– Per a denunciar que el sistema educatiu reprodueix uns valores masclistes i racistes que ens impedeixen créixer

en equitat i igualtat social. Exigim un model educatiu igualitari i l’enfortiment dels Serveis Públics.

– Per a denunciar a un sistema judicial que qüestiona a les dones i el dret a decidir sobre el seu cos i la seua vida.

– Per a denunciar una llei d’estrangeria que posa en perill la vida de les dones immigrants i refugiades.

 

Per a CCOO i l’Associació de Dones “Les Tisores” de Mislata l’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes és un compromís i un objectiu irrenunciable i crida als treballadors i treballadores a secundar la convocatòria de Vaga del 8 de març de 2019 i a participar en les mobilitzacions del Moviment Feminista.

 

 

Descarrega el manifest i difon al teu centre

 

Video de l’acte del curs passat entre l’associació Tisores i la FE CCOOPV

 

Resultats a Mislata de les eleccions sindicals a l’ensenyament

La FECCOOPV obté un 32% del vots a Mislata en les últimes eleccions sindicals

Jordi Brull, professor de l’IES Moli del Sol i delegat de la Federació d’Ensenyament de CCOO

A l’escola pública de Mislata, STEPV obté un 38%, CCOO un 32% i ANPE un 18%.

En les últimes eleccions sindicals celebrades el passat 4 de desembre un total de 13 treballadores i treballadors de l’ensenyament a Mislata van formar part de la llista presentada per la FECCOOPV. D’aquesta manera, el sindicat, a més de presentar persones de diferents sectors -primària, secundària, FP i EPA-, va donar resposta a dues de les línies estratègiques acordades per aquest procés: feminitzar l’organització i apostar per un sindicalisme de proximitat.

La FECCOOPV ha aconseguit un 32% dels vots totals al municipi, amb una diferència únicament de 6 punts respecte del sindicat més votat (STEPV). Aquest resultat implica un augment de 16 punts percentuals si el comparem amb les dades obtingudes a la província de València. A més, cal ressaltar que la FECCOOPV ha estat el sindicat amb més vots en secundària, tot obtenint un 36% dels vots -4 punts més que el següent sindicat: l’STEPV.

En termes absoluts, la FECCOOPV ha aconseguit 39 vots més que en les últimes eleccions sindicals celebrades. Aquest fet la situa com la llista que més ha crescut en nombre de vots, front als 26 i 23 de l’STEPV i l’ANPE respectivament.

Considerem que aquestos resultats enforteixen la posició del sindicalisme de classe en un context caracteritzat per un fort creixement d’opcions més conservadores. Per això, volem donar les gràcies a totes les persones que l’han fet possible.

assemblea a l’IES La Moreria

Totes i tots som i fem les Comissions Obreres. Salut i endavant!!

ELECTORS REALS

ANPE

CC OO-PV

CSI-CSIF

FETE UGT

STEPV-IV

SIE

blanc

CEIP L’ALMASSIL

21

8

3

3

1

6

1

CEIP GREGORI MAYANS I CISCAR

20

8

3

0

0

9

CEIP MESTRE SERRANO

31

3

14

1

1

12

3

CEIP EL CID

17

5

0

2

0

10

CEIP AMADEO TORTAJADA

29

2

10

2

14

1

CEIP JAUME I

30

4

5

7

1

13

IES LA MORERIA

53

10

14

5

2

22

3

CEIP AUSIAS MARCH

27

4

8

2

0

13

0

3

IES MOLI DEL SOL

53

5

27

4

1

15

1

1

CIPUFP MISLATA

59

16

15

5

5

18

3

IES MUSIC MARTI SOLER

40

2

22

1

2

13

3

TOTAL

380

67

121

30

15

145

2

17

18%

32%

8%

4%

38%

1%

Una de les activitats dels darrers anys de CCOO a Mislata

CCOO d’ensenyament presenta les seues candidatures amb una feminització sense precedents

És la primera vegada en l’ensenyament públic que s’arriba a aquest grau de feminització en les candidatures. Les tres llistes, a València, Castelló i Alacant, estan encapçalades per dones així com la gran majoria dels llocs que asseguren l’elecció

Precisament, les dos característiques principals de les candidatures de CCOO a les juntes de personal docent no universitari de les tres províncies, son la feminització i la proximitat als centres educatius.

Per una banda, les tres candidatures, a València, Castelló i Alacant, estan encapçalades per dones així com la gran majoria dels primers llocs, arribant a un 60 % de dones en el conjunt de les candidatures. Cal remarcar que aquesta aposta per les dones respon no només a una opció feminista del sindicat, sinó a una realitat d’alta feminització de l’escola pública valenciana. Per tant, considerem que ja era hora que aquesta realitat es traslladés als i les nostres representants en les juntes de personal.

 

Per altra banda, els primers llocs de les tres candidatures, i de manera molt evident en la candidatura de València, els ocupen persones que treballen quotidianament als col·legis i instituts de les seues províncies. Es a dir, els permanents sindicals alliberats no ocupen els primers llocs, sinó que els ocupen docents que dediquen part de la seua jornada a l’escola i altra part al treball sindical en defensa dels seus companys i companyes treballadores de l’ensenyament.

El 4 de desembre pots votar qualsevol candidatura, però si votes CCOO està garantit que votes per un sindicalisme de classe, feminitzat i proper als problemes quotidians de les escoles.

 

 

 

Oposiciones, ¿ERE masivo o empleo estable?

Ante la convocatoria de oposiciones docentes en nuestro territorio durante 4 años consecutivos, después de tantos años de recortes y ausencia de ofertas de empleo público en educación, se ha abierto uno de los debates más interesantes que se están produciendo los últimos meses, y que creo que va a ser central en las próximas elecciones sindicales de enseñanza pública del próximo 4 de diciembre. Hace referencia a cómo valoramos, a qué papel le damos, a la mayor oferta de empleo público de los últimos 25 años en la enseñanza pública valenciana. Y es un debate crucial porque tiene que ver en cómo afrontamos la reversión de los recortes en educación en nuestro país.

Y es que, en un contexto de crecimiento económico como el actual, con beneficios empresariales desde hace 2 años y presupuestos expansivos en los gobiernos, la verdad es que ya iba siendo hora de que se convocaran oposiciones para convertir en empleo estable todo el trabajo temporal y precario generado en los tiempos de crisis/estafa.

La línea del sindicato que tiene ahora la mayoría absoluta en nuestro sector con respecto al profesorado interino se apoya en la idea central y simple de “oposiciones es igual a despidos”, arguyendo que la oferta de empleo público puede perjudicar a las personas que están en los primeros puestos de la bolsa. La consecuencia de este discurso falaz y con evidentes tintes corporativos ha conducido a la fragmentación del colectivo de profesorado interino, que ahora se divide entre los que apoyan las oposiciones y los que no, entre los que llevan más tiempo y los que menos. El corolario más notable de esta deriva corporativa es la presencia de varios sindicatos de interinos nuevos que concurrirán a las elecciones sindicales del 4 de diciembre defendiendo ideas opuestas entre sí y opuestas a su vez al sindicato mayoritario que cuenta a su vez con su propia plataforma al efecto para defender sus propios intereses.

Desde nuestro punto de vista, la posición de CCOO ha resultado con el tiempo ser la más sólida en defensa del empleo estable y la consolidación laboral, la más eficaz en contra de la precariedad laboral y la más coherente en defensa de la escuela pública y sus derechos. Defendemos las ofertas de empleo público y nos comprometemos a negociar una oferta extraordinaria que respete el mérito, la capacidad y la igualdad de oportunidades. Queremos más trabajo estable y más educación. Y lo queremos ya.

En definitiva, hemos de felicitar a las 3.000 maestras y maestros nuevos funcionarios de carrera que vienen a reforzar la escuela pública este año gracias a la oferta de empleo público del curso 2017/18, y animar a los 5.000 docentes de secundaria y otros cuerpos que a estas alturas el curso que viene serán funcionarios, trabajadores con un puesto de trabajo estable. Al curso siguiente serán otras 2.500 plazas de nuevo para secundaria y al otro unas 2500 para el cuerpo de maestros.

 

Claro y nítido: Más educación, más empleo público, más estabilidad laboral, más oposiciones, ¡más docentes para la escuela pública hasta revertir todos los recortes!

 

Participació: eleccions sindicals i més!

Un sindicat no és més que la unió lliure de treballadors i treballadores amb l’objectiu comú de defensar els seus propis interessos. Quan no defensem interessos particulars enfront d’altres col·lectius, sinó que defensem els nostres interessos concrets (el nostre salari o jornada laboral, per exemple) en el marc de la lluita per la millora de les condicions de vida en general, llavors estem en un sindicat de classe com el nostre.

 

Per tant, des de CCOO no entenem el sindicat com l’alliberat o l’alliberada que va dues o tres vegades a l’any al nostre col·le, institut o centre de treball qualsevol a deixar papers i no torna a aparèixer en mesos. Sinó que entenem que el sindicat eres tu, sou els companys i companyes quan participem col·lectivament. Podem anar a una manifestació, a un acte, a l’assemblea que es convoque en el nostre centre, podem difondre una informació als nostres companys i companyes de treball via correu electrònic o whatsapp, podem transmetre la nostra opinió a les meses de negociació o en les consultes telemàtiques que fem, etc. Tot açò és participar, és fer sindicalisme, tot suma. I la suma de tots aquests xicotets actes són els que ajuden a canviar la nostra vida, a no ser solament espectadors de la història que pasa davant nostre.

Les eleccions sindicals poden ser un bon moment per a posar en comú les nostres propostes i idees per a defensar la dignitat de treballadors i treballadores de l’ensenyament, per a debatre-les al costat d’altres persones, i per a conèixer el grau d’acceptació que tenen. Per açò és important que es participe formant part de les llistes electorals, animant a votar a les nostres candidatures progressistes, o que es participe sent apoderat o apoderada en la jornada de les eleccions.

Però, pel que hem explicat abans, i d’acord a la nostra concepció del sindicat, no entenem la participació com “votar cada 4 anys”. Perquè necessitem al sindicat a les dures i a les madures, i durant tot l’any. Per a negociar les nostres condicions de treball o per a mobilitzar-nos en defensa del dret a l’educació. 

De les eleccions sindicals eixiran els nostres representants en les juntes de personal (en l’ensenyament públic) i en els comitès d’empresa (en els sectors privats). Són els nostres legítims representants. Però el sindicat necessita la teua col·laboració quotidiana per a conèixer directament les preocupacions dels centres de treball i el que pensa i sent la gent en els centres educatius. Per açò és necessari desenvolupar nostra incipient però important xarxa de delegats i delegades de centre. 

 

En resum, contem amb tu per a les eleccions sindicals. Contem amb tu per a la lluita diària en les escoles. Contem amb tu per a la xarxa de delegats i delegades de CCOO en els centres amb la qual enfortir un sindicalisme més necessari que mai. És el moment!

 

 

La respuesta organizada: el sindicalismo, pero no sólo

Este artículo es continuación de http://treballaralescolapublica.org/?p=843

La primera noticia que podemos dar sobre el sindicalismo, y que no saldrá mañana en los medios de comunicación, es que el sindicalismo no sólo no ha desaparecido sino que ha mantenido el tipo frente a otras instituciones clásicas. Y no habrá sido porque no ha padecido erosión o cuestionamiento desde el orden dominante.

Sin duda a veces esta erosión ha sido consecuencia de los propios errores. Lo relevante, y que debemos denunciar, es la introducción de muchos elementos de la ideología dominante en las prácticas de algunos sindicatos. Esto muchos trabajadores, y la sociedad en general, lo ha detectado y ha generado un rechazo que no podemos despreciar.

No hay duda de que hay intereses muy parciales de los poderosos en aumentar el descontento hacia el sindicalismo en general. Está claro que para poder tomar medidas antisociales lo más inteligente es debilitar a aquellas organizaciones que van a oponerse a esas medidas. Las campañas de descredito han sido recurrentes. Aún más interesante es analizar las reformas contra la negociación colectiva de las últimas reformas laborales que tratan de dejar al mundo obrero sin herramientas para su defensa en común.

Las tendencias a la precarización del empleo junto con el debilitamiento de instituciones hasta ahora protagonistas de las relaciones laborales desde la negociación colectiva a las organizaciones sindicales, explican en gran medida el aumento de las situaciones de pobreza y de las desigualdades sociales.

 

Retos para el sindicalismo y para el mundo obrero:

Nos corresponde empujar junto a otros un sindicalismo de clase que defienda a los intereses de trabajadores y trabajadoras, porque tiene mucho que decir, y hacer, en la defensa del trabajo digno, de la vida decente y de la solidaridad como base de la cohesión de nuestras sociedades en nuestro mundo globalizado.

El protagonismo de los empobrecidos, del mundo obrero pobre, de las mujeres, de la gente que vive en los barrios de la periferia, marca la diferencia en una política hecha para la autorreproducción de la organización y una política al servicio de las personas y el bien común.

Respecto de los colectivos que surgen como alternativa al sindicato o por alejamiento de él, deben ser objeto de nuestro interés, atención y acompañamiento. El ejemplo más conocido es el de las Kellys, pero hay otras experiencias que aportan muchas novedades como las movilizaciones internacionales en Amazon, el sindicato de manteros, o las movilizaciones de los trabajadores de las empresas de “economía colaborativa” por nombrar algunos ejemplos. Sin duda hay de todo: desde justas plataformas ante la ausencia real de sindicalismo en el sector, hasta reivindicaciones con tintes corporativos. Hay de todo, pero el tiempo ayudará a situarse a todo el mundo, y nos toca estar del lado del mundo obrero y de la justicia.

El feminismo está jugando, y va a jugar en el futuro, un papel cada vez más relevante. La mujer ha vivido una situación de desprecio y opresión, junto con un silencio cómplice de muchos, que ha acabado por explotar y que va a transformar nuestras sociedades en un sentido progresista durante los próximos años. Hemos de estar ahí. No porque es donde van a estar muchas de las luchas del futuro, sino por meras razones de justicia e igualdad entre las personas.

Cuando el trabajo es precario, escaso y deslocalizado, hay que responder con propuestas de vida y acción colectivas. Se trata de responder a la organización descentralizada y fragmentada del trabajo e ir construyendo alternativas.

Hay que aportar elementos de regeneració n democrática, a la vez que se desarrolla una necesaria crítica al orden injusto existente. El mundo obrero está necesitado de personas, movimientos y colectivos que denuncien la realidad de injusticia, pongan atención a los débiles y se coloquen del lado de las personas en el conflicto capital-trabajo.