Mobilització i reflexió pel canvi social i educatiu

Aquest final de mes d’abril, i el començament de maig es presenta ple de reflexions i mobilitzacions pel canvi social i educatiu. Molta gent ha estat lluitant aq uests anys contra les retallades i per la democràcia. Ara farem un esforç per espentar cap a un vertader canvi de polítiques.

Algunes d’aquestes iniciatives venen des de les comarques i localitats on soc permanent sindical

Difon aquestes iniciatives i participa a totes les que pugues!

Jo_vote_per_l_educacio

Dia Qué Qui convoca Lloc Hora
21 Concentració per la universitat pública Plataforma per la universitat pública de València Delegació de Govern 19h
22 Acte central de la SAME (Setmana d’Acció Mundial per l’Educació) Campanya Mundial per l’Educació Facultat de Filosofia i CC Educació 9 a 14h
23 Premis SAMBORI València Escola Valenciana IES Sant Vicent Ferrer de València 18h
23 Iª Jornada Educació i Futur, Massamagrell AMPA CEIP Sant Joan Centre Cultural Massamagrell 18:30h
24 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 18:30h-
25 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 10 a 14h
25 Manifestació 25 Abril “Comença el futur” ACPV Plaça Sant Agustí 18h
26 Cercavil.la Trobada Escoles en valencià a València Escola Valenciana CEIP Balmes 10:30h
1 maig Manifestacions dia internacional de la Classe Obrera El moviment obrer València: Sant Agustí 11:30h
5 maig Video forum pel dret a la vaga “Parar i començar” FE CCOO PV IES La Moreria 18h
9 maig Manifestació “Pel Calvi educatiu” Plataforma en defensa de l’ensenyament públic Sant Agustí 18h

 

Cartell_No_al_3_+_2III_Jornades_per_Escola_Publica_Version2   Xarrada_educacioa3-cartell-previ11156316_801180329959500_1083951436015653132_n2046282-Manifestacio_9_de_maig_Version2

 

 

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

Cap escola es tanca: L’escola infantil “La Milotxa” es concentra contra la supressió d’altra unitat

La Comunitat educativa de l’Escola Infantil “La Milotxa” de Puçol convoca concentracions tots els dimarts contra la supressió d’un aula


El 10 de febrer pel matí a les 8:30h s’ha realitzat la primera de les concentracions, amb participació de tota la comunitat educatia.

 Comunicat de premsa de la comunitat educativa de l’Escola Infantil La Milotxa
Mares, pares, mestres, xiquets i xiquetes de l’Escola Infantil “La Milotxa” de Puçol es concentraran de manera indefinida tots els dimarts contra el tancament d’un aula en la seua escola
L’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació ha sigut especialment dur aquest curs contra la comunitat educativa de la localitat de Puçol. Encara estem a temps de revertir aquesta amenaça de retallada i aconseguir que no tanquen un aula a l’escola infantil de Puçol.

A nivell de tot el País Valencià en Infantil es perden 66 unitats. Que significa pèrdua de línees i en casos concrets pot conduir a la destrucció de col•legis sencers. Aquest situació està produïda directament per l’augment de ràtios. El descens de natalitat no justifica la disminució d’unitats. 

És important recordar que el Consell Escolar Municipal de Puçol va aprovar per unanimitat de tots els membres sol•licitar a Conselleria que no es tanque l’aula de La Milotxa. 
La Milotxa es caracteritza pel seu treball amb alumnat nouvingut i per atendre a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials. A més sabem que de cara a la matricula del proper curs, cal considerar un augment de natalitat a la població.

Sabem que la defensa de l’escola pública ha d’esser estructural. Per això la reversió de les retallades i la recuperació de les ràtios, són imprescindibles des d’Infantil, ja que és la garantia d’una educació de qualitat. Mentrestant cal prioritzar l’escola pública front l’escola privada, perquè l’escola pública és el futur, a l’escola pública tots i totes tenim cabuda.

firma i difon!!

Cap escola es tanca: entrevista sobre la lluita del Col·legi Ramiro Jover

Foto després de la entrevista
El CEIP Ramiro Jover està en el barri obrer de Sant Marcel•lí, un barri molt combatiu al que va venir a viure gent de l’emigració tant de pobles valencià-parlants com d’altres llocs de la península. El Claustre ha sigut bastant estable al llarg del temps, i amb una alta afiliació sindical (al voltant del 70%).


El centre té més de 400 alumnes i dues línies, les dues en valencià. La primera línia es va aconseguir al principi del col•legi per la pròpia demanda i pressió de l’Associació de Veïns, i la segona va ser també una demanda de la matrícula. Ara estem apostant pel trilingüisme. 

mares i pares del CEIP Ramiro Jover a les mobilitzacions unitàries


Entrevista apareguda a la revista “Treballadors/es de l’Ensenyament” nº349


Pau: Hola Eva, hola Tania. Podeu presentar-vos per favor?
Eva: Sóc Eva Tarin, sóc mestra de primària i d’infantil. Porte 9 anys en l’equip directiu en aquest col•legi. Estic fent classe en el primer cicle de primària. Estic afiliada a CCOO des del primer any de treball. He passat alts i baixos amb el sindicat, i ara continue amb el Comissions Obreres. Sóc castellanoparlant, però sóc una persona que pensa que el valencià és cultura i entre tots i totes l’hem de defensar. 
Tania: Sóc Tania Carbonell, sóc mare d’un alumne d’infantil del Ramiro Jover.. Sóc castellanoparlant però estic en la defensa de l’escola en valencià cent per cent, i volia que el meu fill anara a una escola en valencià. Treballe en una empresa de material esportiu on, també des del sindicat, he hagut de defensar els meus drets. Tinc reducció horària en el meu treball i açò em permet atendre millor a la meua família i estar implicada en el AMPA.

Pau: Com coneixeu que el vostre col•legi pot patir la retallada d’una unitat?
Eva: La primera que ens informà va ser la inspectora. Cap al mes de novembre, en una reunió que tinguérem ens va soltar que érem candidates a supressió quatre escoles de la zona. Allò primer que férem van ser les al•legacions al Consell Escolar Municipal, organitzar-nos en el Consell Escolar del centre i fer una assemblea de delegats i delegades de mares i pares. El 14 de febrer se publica l’arranjament escolar on apareix que a la nostra escola li suprimeixen una línia, i a partir d’ací la cosa ja es posa més activa.

Acte d’inici de curs de la Plataforma per l’escola pública al CEIP Ramiro Jover

Vàrem veure que lo que ens podria salvar era la matrícula. Però clar, quan està la informació de que et poden suprimir, la gent se desanima i li entra la por. Era lluitar contracorrent. La nostra escola sempre ha tingut molt bona matrícula, en canvi eixe any, entre la baixada de la natalitat i la política de districte únic, tinguérem problemes.
Tania: Gràcies a una assemblea de delegats i delegades de mares i pares que va convocar l’equip directiu, ens informem del problema de la supressió i ens vam posar les piles. Implicant-nos en el moviment reivindicatiu, tenint entrevistes en Conselleria, i fent campanyes en el barri per la nostra escola.

Pau: Davant la política neoliberal de districte únic i les retallades, supose que heu fet un treball important per recuperar l’educació, per recuperar la línia al vostre centre…
Tania: Comencem una campanya de pre-matrícules i una jornada de portes obertes perquè el barri coneguera el nostre col•legi a la qual va vindre moltíssima gent, amb tallers i concert, i en la qual es van implicar tant mares com a mestres. 

cartell al CEIP Ramiro Jover: Sí es pot

Malgrat la por d’alguns pares i mares enfront de la supressió hem resistit. Se’ns ha unit un grup de gent que es quedaven fora, que els seus fills es quedaven sense col•legi i que han lluitat fins a l’últim moment posant com a primera i única opció el nostre col•legi. Per tant la victòria a la supressió ha sigut també gràcies als pares i mares que han superat eixa por i que han optat pel que volien sense tirar-se arrere. 
La Conselleria, tant que parla de llibertat de centre, ací han vist que els pares i mares valentes són els qui s’han plantat i els qui, arriscant-se, van mantenir la matrícula al centre. Açò ha sigut el definitiu.
Eva: A més cal tenir en compte que si ens llevaven una unitat, hi havia dues mestres que se suprimien. Eixes dues mestres s’han implicat molt.

Pau: Entenc que és imprescindible un procés de mobilització sense el qual no és possible obrir escletxes. La lluita és necessària per a prendre consciència dels problemes i per plantar cara a les retallades.
Tania: Des de l’AMPA s’ha vist que feia falta fer les coses amb iniciativa. I el problema de la supressió ens va unir molt a les famílies del col•legi i a la comunitat escolar en conjunt. Pensem que calia fer un col•legi més fort i més preparat per a lluitar, perquè açò no anava a ser ni la primera ni l’última vegada que anàvem a tenir problemes: fixat que la nostra línia segueix suprimida, però habilitada. Però ara ja sabem com lluitar.
Jo sempre vaig voler que el meu fill vinguera a aquest col•legi: pel nivell que té el col•le, per les instal•lacions… pel sistema educatiu.

convocatòria del Ramiro Jover

Eva: A nivell de mobilització hem fet dos tancaments pedagògics amb xarrades i debats, amb sopar i convivència de 17 a 24h. El carnestoltes d’enguany ha sigut reivindicatiu juntament amb altres col•legis del barri. Hem fet cacerolades en la porta del col•legi, hem fet les concentracions dels divendres negres i hem participat en totes les manifestacions que han anat convocant els sindicats i la Plataforma del País Valencià. I sempre amb les nostres pancartes.

Pau: Però per a que la mobilització no siga estèril, cal que conquistar i concreta els avanços, no?
Tania: Respecte de les negociacions amb Conselleria, vam tenir tres reunions. Ells insistien que si no teníem matricula no hi hauria res que fer. I la directora i jo els convidem al fet que conegueren el nostre col•legi i el nostre sistema educatiu. Per açò ens vam tornar a reunir i presentem la llista de pre-matrícules i dades més concretes. 
Però inclus al•legant tot, igualment ens van dir que “no”. Així que vam anar directament i ens plantem en Conselleria a demanar una reunió urgent per a tractar de resoldre el tema. Ens van atendre i plantegem de nou nostres demandes.
Als dos dies van cridar per a informar-nos que habilitaven la línia. Aqueix moment va ser molt intens, va ser una alegria molt gran després de tot el que havíem lluitat. 
Eva: Durant aquest temps hem tingut el suport de l’Associació de Veïns, d’organitzacions polítiques com Compromís i Esquerra Unida, i de diverses organitzacions sindicals. I en algún moment determinat CCOO ens va ajudar molt en la lluita per recuperar la línia.

Somriu, sigues optimista i lluita 🙂

Tania: Hi ha molta gent que no s’implica, gent que no té aqueix esperit de lluita ni de defensar els drets. Però hi ha hagut molta unió del centre: AMPA, direcció del centre, conserges,… El que s’ha tractat és de fer un col•legi molt democràtic i que estiguèrem tots molt units enfront de totes aquestes agressions.

Pau: En quina situació es troba ara el col•le?
Eva: En aquests moments la unitat de 3 anys està habilitada per al curs 14/15, les dos professores estàn provisional. A l’any que ve hem de tindre matricula per a que ens tornen la unitat.  L’escola anem a apostar per les llengües, pel valencià i per l’anglès. Hem avançat però es manté.
Tania: Hem guanyat una batalla, però la guerra està ací. Volem que ens retornen la línia.

Pau Com veieu el futur?
Tania: Perquè l’escola pública guanye espai cal fer una política d’igualtat d’oportunitats sense privilegis per a l’escola privada. Que ens posen en igualtat de condicions i podrem parlar d’educació.
Respecte de la nostra lluita, jo en tot moment pensava que ho podíem aconseguir. Hem tingut molts suports. I hem estat coordinats.

Pau: Enhorabona per la vostra lluita que és un exemple i que s’està reproduint en molts altres llocs del País Valencià. Cal que continuem units i unides defensant l’escola pública, la de totes i tots.

Tania i Eva: saviesa a grapats!!