Per què proposem una dona al capdavant de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV?

En CCOO cada vegada està més madura la possibilitat de donar passos per a la feminització del sindicat. Des del món obrer i des de l’educació, un enfocament de gènere és necessari per a una vertadera transformació social, laboral i cultural. Sens dubte hem donat molts passos ja, però en la feminització del sindicat, com en moltes altres temes en relació amb la lluita feminista, queda encara molt per avançar.

Des del meu punt de vista caldria abordar el tema almenys des de tres perspectives. Impulsar una política sindical feminista per a tots els àmbits laborals i educatius. Portar a la pràctica una aposta per una forma d’entendre i exercir el sindicalisme basada en valors que substituïsquen al model patriarcal dominant. I garantir la presència en espais de representació i direcció de dones empoderadas.1444999-Imatge_del_llibre_Dones,_sindicalistes,_feministes._Version2

Respecte d’impulsar una política sindical feminista, cal dir que les companyes que treballen en les secretàries de la dona ja vénen fent aportacions des de la perspectiva de gènere molt avançades en els contextos propis del conflicte social, econòmic i laboral. Crec que estem en condicions de desenvolupar la lluita per la justícia social en relació amb la lluita antipatriarcal, ja que el nostre treball ha madurat al mateix temps que molts sectors socials són cada vegada més sensibles a la lluita feminista. El món del treball necessita una mirada de gènere.

En segon lloc, considere que per a entendre la política sindical des de valors i pràctiques d’esquerres i feministes hem d’abordar el quotidià, el relacional, l’afectiu i comunitari. Feminitzar la política sindical implica canviar les formes de fer en els espais sindicals, en els espais laborals i en les escoles . Cal eixir-se del marc que la lluita sindical és una batalla en la qual cal mesurar-se. Desertar de la lògica de confrontació i de l’objectiu de destrucció d’un enemic identificable. Aquest marc contrasta amb el de la col·laboració i la cura, més pròpies d’una visió feminista i femenina de la societat, i fins i tot més pròpies de les propostes educatives emancipadoras. Hi ha discursos crítics alternatius, com el del ben comú, que tenen el potencial de feminitzar la política i l’escola en aquest sentit.

En tercer lloc, perquè tot l’anterior es concrete i materialitze, no és suficient amb discursos o amb noves formes, és imprescindible portar a la pràctica la paritat de gènere en els espais de representació i participació política. Hem d’acabar amb la imatge social dominant que el sindicalista és un “home major, blanc i amb treball fix”. Per a començar perquè aqueixa no és la realitat majoritària del Món Obrer, i per descomptat ho és molt menys del món del treball en educació. Avui la Classe Treballadora en l’ensenyament és dona, i és jove. Però és que a més, cada vegada hi ha més dones directores de col·legis i instituts, i la seua presència és majoritària en els claustres. Llavors, perquè no anàvem a tenir una dona al capdavant del nostre sindicat?.1816052-Xelo_Valls_(Ensenanza_Publica_Comarcas_Castellon)_Version1

Com diu la Secretària de la Dona de CCOO PV de cara als processos congressuals que ara comencem: “Hem de garantir la nostra presència en les candidatures, es tracta de no quedar-nos arrere, de ser visibles, perquè les nostres demandes i necessitats no es queden subordinades a unes altres “sempre més prioritàries
CCOO, com a sindicat feminista i de classe, ha d’afavorir el lideratge de les dones i solucionar que, problemes afegits com la falta d’experiència o la falta de temps, excloguen a les sindicalistes en les direccions de federacions i territoris”.

La FE CCOO PV, el sindicalisme de classe en l’ensenyament valencià requereix un lideratge femení i plural, dialogant, que no tinga por a expressar contradiccions ni incerteses, que fomente el treball en equip, que eduque en la participació i el poder compartit.

 

 

Enlace para bookmark : Enlace permanente.

8 comentarios

  1. L’ hora de les dones fent un pas avant al sindicat arriba. Endavant !

  2. Caldria recordar que durant molts anys la secretària general de CCOO d’Ensenyament del País Valencià va ser una dona, Encarna Signes

  3. Carlos Domínguez

    Mujeres y Sindicalismo… ¿Cuántas mujeres tenemos en los cuadros de mando en CCOO? Una respuesta que debe cambiar como resultado de los Congresos que tendremos este 2017. El feminismo y lo femenino es una deuda histórica desde las Instituciones Patriarcales que todavía se aferran en la coyuntura histórica que vivimos… y debemos desterrar… En CCOO tenemos grandes mujeres sindicalistas y en todos los Congresos del 2017 hay que romper el techo de cristal que impide el paso a lo femenino. Urge más Democràcia y Representatividad… Diversidad de Género y más Sindicalismo de Base… de cercanía y transparencia con la Ciudadanía.

  4. Un gran pas que una dona, en especial Xelo, encapçale els projectes del nostre sindicat!

  5. Mentxu Querol

    No podia ser d’un altra manera, la seva trayectòria en la federació d’ensenyament,es un bon referent per a dur endavant la secretaria general.

  6. Ofelia Vila Hernandez

    Las mujeres hemos Sidi apartadas de los puestos de toma de decisiones. Es importante que Xelo Valls, mujer de larga trayectoria y demostrados méritos, sea la Secretaria General de la Federación de Enseñanza de CCOO PV

  7. Totalment d’acord, Roberto, no es pot defensar cap idea quan es fica en pràctica una contraria.

  8. Roberto Romero

    La respuesta a la pregunta que plantea Pau es sencilla: porque no es creíble la defensa de la necesaria feminización del sindicato presentando un candidato a secretario general.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *