Els pressupostos en educació i la LOMCE

Si l’educació no és una mercaderia sinó una inversió de futur, ¿perquè no la dotem de suficients recursos?

Quan l’intent de “pacte educatiu” sembla que ha acabat en un fracàs, ¿ens centrem ara en derogar la LOMCE?.

Els canvis no es produeixen per llei, són processos lents que es van introduint en la cultura pedagògica i en el treball dels docents, van sent assumits pel conjunt de la comunitat educativa i finalment en tota la societat. Sobrepassa el temps dels mandats dels governs partidistes i té els seus fonaments en l’organització i en la mobilització de la comunitat educativa.

El sistema educatiu s’enfronta a molts reptes.

  • Incrementar i sostenir les polítiques socioeducatives necessàries per a garantir l’equitat i avançar cap a una escola inclusiva.
  • Reduir l’abandó escolar primerenc, aconseguint que almenys el 90% de l’alumnat seguisca estudiant en finalitzar l’Ensenyament Secundari Obligatori.
  • Millorar el rendiment de tots els i les estudiants.

L’educació és un dret fonamental i universal de ciutadania que ha de ser garantit. Comprèn l’accés gratuït al sistema educatiu. I la compensació quan es parteix de situacions de desavantatge. El dret a l’educació s’ha d’entendre com un dret al llarg de TOTA la vida, també en relació amb el treball.

El dret a l’educació està indissolublement unit a la garantia de la resta de drets socials.

El dret a l’educació supera la simple escolarització i, per tant, el seu impacte ha d’estendre’s també a altres espais com el familiar i el sociocultural, a través de polítiques socials democràtiques que recolzen i complementen les educatives.

La inversió educativa pot ajudar a garantir el dret a l’educació que volem. Però mai ha sigut una vertadera prioritat, ni social ni política. I això és un problema greu. El govern del PP ha demolit la inversió pública, situant-nos ara en nivells d’inversió de fa 25 anys. El Govern central ja es va comprometre a reduir, el percentatge del PIB en Educació a un 3,8% l’any 2018. Xifra que ja s’arreplega expressament en el Pla Pressupostari 2108.

Un sistema educatiu públic i de qualitat necessita un finançament suficienti adequada. Però tan important com la inversió és la intencionalitat política que defineix les finalitats que pretenem i els objectius que li atribuïm. Un sistema basat en l’equitat i a garantir una educació de qualitat per a qualsevol persona requereix un esforç econòmic. Però cada euro que s’ha invertit a implantar una contrareforma educativa com la LOMCE ha servit per a generar exclusió, selectivitat, segregació i desigualtat social i açò és, sens dubte, el més car de tot per a qualsevol societat.

La inversió en un sistema educatiu públic i de qualitat ha de ser suficient i sostinguda. Volem un 5% en una legislatura amb el compromís a mitjà termini del 7%per tal de cobrir les necessitats educatives compartides per tota la societat.

 

8 de maig, reprenem les mobilitzacions estatals pel dret a l’educació

Descarrega el document de la Plataforma estatal per l’educació pública «LA EDUCACIÓN QUE QUEREMOS«

Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *