Maite Boscà: sempre en el nostre record, estimada!

Publiquem la intervenció de Xelo Valls, Secretària General de la FE CCOO PV en l’acte d’homenatge i record a Maite Boscà, companya estimada de lluites

 

La militància de Maite era així: sempre disposta. El seu compromís amb la classe treballadora i amb el seu sector, l’ensenyament públic, ha passat per ser veu i cara de FE CCOO PV com delegada electa a la Junta de Personal de València, com la referent als centres en els que ha estat i també com experta amb propostes sobre política lingüística.

Però no sols això, amb el seu somriure serè, sempre ha estat quan li hem demanat col·laboració en el que fora.

Per a mi ella forma part de les que ens identifiquem com tres voltes rebels: dones de classe treballadora i poble oprimit. Feminista, sindicalista i activista dels drets de la nostra llengua i cultura.

Recorde especialment els dies del darrer congrés de la nostra federació estatal en maig de l’any passat. I en concret una frase quasi a cau d’orella que entre votació i votació, entre foto i foto, em va fer: “Estic molt agraïda i contenta d’haver pogut participar en este Congrés”. Per a mi eixe cabasset de paraules significaven molt. Sempre a peu de canó, sempre amb la disponibilitat per davant i el ser partícip d’un congrés sempre dona la vivència de ser part d’un projecte més ample. I ella així ho transmetia.

El seu activisme envers la llengua i la cultura també la feia assistent i col·laboradora de les Jornades que de forma periòdica hem organtizat les tres Federacions de parla catalana de CCOO: Catalunya, Illes i País Valencià.

Recorde especialment la de Barcelona allà pel 2006 sobre “Llengua i ciutadania” que varem compartir i que aquest mes de maig un company m’ha portat al record enviant-me una foto amb la Maite. Debats i mostra de treball en que ella participava.

La seua proximitat amb les persones amb qui treballava feia d’ella eixa part humana que fa proper al sindicat i que tant s’agraeix quan consultes dubtes laborals. I també sent canal i connexió per a les assemblees de centre que la FE CCOO PV convocavem.

Ha sigut una assistent habitual a mobilitzacions, a prendre el carrer en reivindicacions laborals, educatives i feministes. El seu missatge d’aquest darrer 1er de maig quedarà per sempre en les nostres memòries: “Aquest any no podré estar”

I amb el somriure, la revolta. Amb el teu Maite, sigues on sigues, recordarem sempre que la teua bondat i senzillesa. Pot ser caldrà reivindicar una nova paraula “bondonia” per poder descriure’t. El diccionari te encara un biaix de gènere que caldrà rectificar.

I en paraules de Màrius Torres, en un poema musicat que se que t’agradava:

“I en els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento com si em seguis el teu bàtec suau”

Així ens sentim a la FE CCOO PV. I quedem, de tant en tant, en terra de lliris i pau, al recer d’un arbre verd i en l’espai dels meandres dels rius de les nostres vides. I allí, sentim el bàtec del somriure dolç de Maite Boscà Lloret.

 

Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *