Los congresos de CCOO, una oportunidad para la renovación

Els darrers mesos he participat com a delegat als congresos de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, de Comissions Obreres del País Valencià, de la Federación de Enseñanza de Comisiones Obreras. Aquestes són algunes de les reflexions després del que he vist i he viscut.

 

Mucha afiliación, mucha gente, no esperaba un proceso congresual en CCOO tan abierto como finalmente estamos viviendo. Pero las señales de que se iba a producir un salto cualitativo en el primer sindicato de clase ya se venían produciendo desde hace meses. Quien no lo ha visto ahora se puede encontrar descolocado en el debate sindical y social en el futuro.

El hecho más espectacular es el relevo en la Secretaria General de la CS de CCOO. Pero quien sólo vea este paso como un hecho aislado es que no conoce las dinámicas del sindicato, o no se quiere enterar de lo que está pasando en el sindicalismo. Porque no es un hecho significativo pero aislado en la dirección confederal. Detrás hay todo un nuevo discurso sindical de rejuvenecer y renovar CCOO que lleva tiempo produciéndose.

El inicio de la reflexión en el sindicato se produce en el contexto de las huelgas generales en el momento más crítico de la crisis/estafa, se barrunta con los movimientos sociales que han removido el panorama político en muchos territorios y ciudades importantes, tiene un primer hito en la publicación del código ético de CCOO, un desarrollo más profundo en el proceso de #RepensarCCOO y ahora se materializa en cambios importantes en las direcciones sindicales.

El hecho notable de que CCOO aumente sus porcentajes de representación después de la época de crisis/estafa, no ha impedido que el propio sindicato se haya puesto las pilas para en tratar de responder a las nuevas realidades concretas de configuración de la clase trabajadora (ahora más precaria y empobrecida que antes de la crisis), y a las nuevas demandas políticas que surgieron del conflicto que esta misma realidad provocó (demandas de más participación y transparencia en la esfera política y social).

 

Primer acto: El Congreso de la FE CCOO PV apuesta por la feminización y renovación.

Más allá de la bronca disputa sindical producida, el X Congreso de la FE CCOO PV de marzo de 2017 se verá con suficiente perspectiva como el momento en que se produjo el salto a rejuvenecer y feminizar el sindicato: una mujer en la Secretaria General, renovación generacional evidente y un cambio de más del 67% de miembros de la dirección. Aún así hubo quien no entendió y se opuso al cambio y a la oportunidad que se estaba produciendo. Pero quedaron en minoría.

 

Segundo acto: En el Congreso de CCOOPV se produce un relevo inesperado.

Cuando todo el mundo daba por hecho la continuidad del anterior Secretario General al frente del sindicato de clase más importante del País Valencià, la correlación de fuerzas internas y la necesidad de renovación sindical conducen a la decisión valiente de Paco Molina de dar un paso a un lado que conduce al relevo en la dirección en la persona de Arturo León, y a la presentación de otra candidatura encabezada por Jaume Mayor que obtiene una fuerte representación y que empuja al sindicato hacia posiciones de renovación y combativas.

 

Tercer acto: El Congreso de FE CCOO renovado impulso del sindicalismo de clase en educación

Un tranquilo proceso congresual lleva a revalidar y consolidar una línea de trabajo que apuesta por poner a la ofensiva al sindicalismo de clase en la educación: se aprueban propuestas de trabajo participativas, se barren claramente las (muy minoritarias) posiciones retrógradas, se rejuvenece la dirección, se visualiza la apuesta por la mujer y las luchas LGTBI.

 

Cuarto acto: El Congreso de CCOO

Aunque todavía por producirse, sin duda vendrá marcado por el relevo en la Secretaria General y por las consecuencias de la también renovación de la dirección en muchos territorios y sectores. Tendrá como reto concretar todo este proceso descrito de renovación sindical.

 

Estamos en un momento histórico para resituar el sindicato. Quien no lo vea es que no ha sabido leer los cambios económicos, sociales y en la composición de clase, no ha sabido leer los cambios políticos producidos y la reflexión que el propio sindicato venía haciendo desde hace tiempo.

Cuando CCOO lanzó la campaña “Hicimos, hacemos, haremos historia”, hay quien se pensó que lo que había que hacer eran simples actos conmemorativos de aniversarios del sindicato. Pero lo que se estaba comunicando es que estábamos ante un momento histórico en el que dar un salto, renovar el sindicato y ponerlo a la ofensiva. Porque como dijo Salvador Allende, “la historia es nuestra, y la hacen los pueblos”

Guanyem els recursos testimoni dels 44 dies reportats de l’extra de 2012.

Doncs sí. Els nostres serveis jurídics es poden marcar una medalla, perquè açò ho hem guanyat. Ara cal aconseguir que s’estenga la sentència a tots els empleats i totes les empleades públiques.

Cal recordar, que la demanda de la totalitat de la paga extra està pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional. Els nostres plantejaments arriben on faça falta. Però açò no lleva que hàgem de seguir el camí jurídic de la reclamació dels 44 dies reportats.

En la lluita per recuperar drets hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast: la pressió i la negociació, els nostres serveis jurídics, i la imprescindible mobilització.

Recordem:

1.- Les nostres peticions de tota la paga arriben al Tribunal Constitucional

2.- El sindicat hem exigit que l’Administració valenciana ens pague d’ofici a tots i totes sense que faça falta que ens fiquem en embolics jurídics. 

3.- Mentre no tinguem garantit cap dels anteriors punts, cadascun i cadascuna ha de presentar una petició d’extensió de sentència que portaran els serveis jurídics del sindicat.


Per què CCOO a València proposa que fem una extensió de sentència i no un recurs com fan uns altres?
Perquè si fas un recurs l’Administració ho desestimarà com ja ha fet amb els centenars que ja es van presentar. I farà falta recórrer eixa desestimació perquè no s’entenga que desisteixes del procés (aquest nou recurs sí que requereix de l’assistència lletrada, i té el seu cost). Així que val la pena estalviar-se eixe procés i anar directament a la petició d’extensió de sentència. Redueixes temps i t’estalvies papers.

En qualsevol cas, depenent dels Tribunals, l’encertat és presentar un recurs. Així que: cal consultar al sindicat. I l’afiliació pot seguir les senzilles pautes que ja se’ls va enviar per correu ordinari a casa, simplement emplenant i reenviant la carta que van rebre. Les persones no afiliades, poden incorporar-se a tot el procés posant-se en contacte amb nosaltres.

L’important d’aquest procés per a mi són les següents conclusions:

1.- Malgrat el discurs dominant, el sindicalisme de classe és útil (per als treballadors/as, no per als rics, clar!)

2.- Enfront de la política sindical dels que són incapaços de recuperar cap dret, veiem en la pràctica que si no abandonem la lluita i utilitzem les eines sindicals, al costat de treballadors i treballadores sí es pot.

3.- Aquestes conquestes vénen avalades per la mobilització dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la comunitat educativa: La recuperació de drets avala la mobilització. 

4.- La negociació col·lectiva és imprescindible per a la defensa dels nostres drets. No renunciarem a ella mai, perquè és la forma en què exercim el poder dels treballadors i treballadores front la patronal o l’Administració. Per açò el menyspreu a la negociació és tan perillós, i per açò la patronal i l’administració se la vol carregar.


Informació relacionada:

Noticies Sindicals recuperem drets: extra de 2012

    • #RecuperemDrets

    23N totes les lluites unides i al carrer!!


    “La unidad que sirve es, la que nos une en la lucha”
    Mario Benedetti


    Estimats i estimades companys i companyes: 
    Demà dissabte dia 23 de novembre ens mobilitzem contra la política de retalls imposades per la UE, recolzades pel govern del PP i que només generen més desocupació, més pobresa i més desigualtat. Tenim quasi 6 milions de persones desocupades, el mercat laboral és terriblement precari i desolador i es desmantella l’Estat Social amb els retalls constants en sanitat, educació, prestacions de desocupació, pensions, serveis socials, justicia,…baixen salaris, augmenten hores, però només amb la finalitat d’augmentar els beneficis empresarials (15% més de milionaris i un 13% més de renda d’estos mateixos) . Cada dia veiem augmentar la pobresa (3.500 ciutadans dormen en el carrer a Alacant segons Cáritas).

    La reforma de l’administració local suposarà la pèrdua de llocs de treball i eliminació de servicis públics pròxims a la ciutadania. 

    La reforma de les pensions, reduïx el poder adquisitiu dels pensionistes entre un 15% i un 28% en un futur.

    I este divendres veurem en Consell de Ministres una Llei de Seguretat Ciutadana que coarta dràsticament el nostre dret d’expressió, manifestació o vaga retrotraient-nos als períodes de l’inici de la nostra democràcia. 
    El 23 ens mobilitzem pels nostres drets en defensa del públic, de les pensions de les persones! Eixirem al carrer per a exigir una altra política, perquè hi ha alternatives per a una eixida més justa de la crisi i portem mesos plantejant-les. Estarem allí perquè de res val lamentar-se sense actuar i la nostra obligació, si tenim este mateix objectiu és  convéncer a companys i companyes, animar a indecisos, temorosos, escèptics que junts i units som més forts en esta “defensa del que és públic”. 

    Fins demà companyes i companys!
    Seguiu en twitter: 
    #23N #EmpleaTuFuerza 

    9M demostració de força educativa en els carrers de València

    Impressionant manifestació de la Jornada de Vaga General Educativa a València. Presència destacada del bloc de la FE CCOO PV. 

    La FE CCOO PV va participar juntament amb FETE-UGT PV en la manifestació unitària del 9M amb un bloc propi cohesionat i combatiu. Colla de música, megàfon i cançons, cabuts i un cordó ampli al costat de la pancarta. Els cabuts de Merkel i Rajoy, van estar presents en tots els mitjans l’endemà, i juntament amb la Colla de dolçaina i tabal.

    Destaquem les parades que es van fer front al Deutsche Bank, i enfront de la seu central de Bankia, on es va realitzar un minut de silenci en record de les persones mortes com a conseqüència de suïcidis en processos de desnonament.

    També caldria destacar la impressionant entrada del bloc de CCOO en el lloc de la capçalera de la manifestació.

    Us deixem alguns vídeos en els quals es pot veure algun d’aquests moments.


    Èxit el 9 de maig: Amb vosaltres, sí es pot!

    Des dels coles de Mislata en defensa l’escola pública

    Durant les darreres setmanes de gener i les primeres de febrer de 2013 hi ha hagut una sèrie d’assemblees, tancaments i reunions als centres educatius públics de Mislata que ens transmet la impressió de que també ací hi ha algun tipus de resistència als atacs del neoliberalisme als serveis públics.


    Al CEIP Jaume I

    He convocat en nom de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV Assemblees a diversos centres: a l’IES La Moreria l’assistència va ser nombrosa com sempre i la preocupació del professorat anava al voltant del districte únic i de com això podia influir negativament al centre. Al CEIP Jaume I va acudir algun mestre del CEIP Amadeo Tortajada, i l’assemblea es va centrar més en les retallades en el cos de mestres i valorar quants treballadors/es es perdrien al cole de cara al curs vinent. L’Assemblea de l’IES Moli del Sol va estar més centrada en la valoració de la LOMCE. I a l’Assemblea al CEIP Mestre Serrano va acudir la totalitat del Claustre, valorant-se la pèrdua de drets dels darrers anys i la necessitat de la mobilització.


    Junt a les assemblees sindicals als centres, cal ressaltar l’organització de la Coordinadora de professorat de Mislata (a la qual també venen mares i pares) que ja està preparant iniciatives per a la localitat: tancaments, xerrades i accions al carrer.

    reunió de la Coordinadora de professorat de Mislata

    També cal informar de la presència d’un grup de CCOO PV actiu a la zona. De quan en quan quedem per a dinar, fer convivència i organitzar-nos.


    Entrant a l’IES La Moreria

    Mantindrem la informació i la coordinació de la comunitat educativa d’una localitat que manté viu un fil de lluita per la justícia i allò públic.

    Video de MislataTelevisió informant dels tancaments als IES de Mislata

    “Les conseqüències de les retallades en l’ensenyament públic”. Programa Radio Klara

    Espacio del programa La Luna Sale a Tiempo Radio emitido el 25 de enero de 2013 en Ràdio Klara
    RÀDIO SINDICAL
    TEMA: LAS CONSECUENCIAS DE LOS RECORTES EN LA ENSEÑANZA PÚBLICA

    PRESENTACIÓN: EMPAR PABLO, secretaria de Comunicación de CC. OO. PV

    ENTREVISTA: Por OFELIA VILA, miembro de CC.OO.PV

    INVITADO: PAU DÍAZ, responsable de Comunicación de la Federación de Enseñanza de CC. OO. PV.
    Descarrega ací el programa en MP3


    Crònica d’un delegat al X Congrés de les CCOO PV

    Seguim de Congressos. El passat 1 de Desembre va concloure el Congres de la Federació d’Ensenyament de les Comissions Obreres del PV, del qual ja es va fer una breu cònica (no oficial) a aquest bloc, i unes setmanes després es triaven les Secretaries dins de la nostra Comissió Executiva.
    Dijous 10 i divendres 11 de Gener tinguérem el X Congrés de CCOO del PV. Es a dir, una vegada conclòs tot el procés de Congressos de les diverses branques (Ensenyament, Industria, construcció, Sanitat, …) i de tots els territoris (Comarques del Nord, Alacantí, Vinalopó,…), ara hem fet el del Sindicat a nivell de País Valencià.
    Uns 320 delegats i delegades de CCOO ens reunirem a la Universitat Politècnicade València per tal de marcar les línies de treball en aquests (previsiblement convulsos) propers 4 anys, i triarem a la nova direcció. Les delegacions participarem en la discussió de l’Informe de Paco Molina i férem esmenes tant a la seua aportació com als estatus i ponències congressuals.
    Jo també vaig fer la meua. Vaig fer dues esmenes:
    – Una a favor de la participació i organització dins del sindicat de les persones aturades. Perquè pense que és un dels dèficits hui en dia en el meu sindicat i perquè hem de construir sempre des dels últims.
    – I un altra sobre la necessitat de que el sindicat adeqüe la seua organització a la incorporació de treballadors i treballadores. Perquè cal reinventar (i reivindicar) el sindicat, i perquè haurem de canviar coses per a tractar de respondre a la societat de hui en dia.
    En resum, el Congrés va aprovar la línia seguida aquests darrers anys i va renovar la seua direcció, on Paco Molina serà de nou el nostre Secretari General.
    Us deixe un vídeo de presentació del Congres. Isc parlant al minut 10:25 ¡!


    I algunes fotos de la delegació de la FE CCOOPV a aquest Congrés.

    Dijous 17, divendres 18 i dissabte 19 anirem a Madrid al Congrés de la Federació d’Ensenyament de CCOO (el sindicat d’ensenyament estatal)
    Visquen les Comissions Obreres!!