Cap escola es tanca: entrevista sobre la lluita del Col·legi Ramiro Jover

Foto després de la entrevista
El CEIP Ramiro Jover està en el barri obrer de Sant Marcel•lí, un barri molt combatiu al que va venir a viure gent de l’emigració tant de pobles valencià-parlants com d’altres llocs de la península. El Claustre ha sigut bastant estable al llarg del temps, i amb una alta afiliació sindical (al voltant del 70%).


El centre té més de 400 alumnes i dues línies, les dues en valencià. La primera línia es va aconseguir al principi del col•legi per la pròpia demanda i pressió de l’Associació de Veïns, i la segona va ser també una demanda de la matrícula. Ara estem apostant pel trilingüisme. 

mares i pares del CEIP Ramiro Jover a les mobilitzacions unitàries


Entrevista apareguda a la revista “Treballadors/es de l’Ensenyament” nº349


Pau: Hola Eva, hola Tania. Podeu presentar-vos per favor?
Eva: Sóc Eva Tarin, sóc mestra de primària i d’infantil. Porte 9 anys en l’equip directiu en aquest col•legi. Estic fent classe en el primer cicle de primària. Estic afiliada a CCOO des del primer any de treball. He passat alts i baixos amb el sindicat, i ara continue amb el Comissions Obreres. Sóc castellanoparlant, però sóc una persona que pensa que el valencià és cultura i entre tots i totes l’hem de defensar. 
Tania: Sóc Tania Carbonell, sóc mare d’un alumne d’infantil del Ramiro Jover.. Sóc castellanoparlant però estic en la defensa de l’escola en valencià cent per cent, i volia que el meu fill anara a una escola en valencià. Treballe en una empresa de material esportiu on, també des del sindicat, he hagut de defensar els meus drets. Tinc reducció horària en el meu treball i açò em permet atendre millor a la meua família i estar implicada en el AMPA.

Pau: Com coneixeu que el vostre col•legi pot patir la retallada d’una unitat?
Eva: La primera que ens informà va ser la inspectora. Cap al mes de novembre, en una reunió que tinguérem ens va soltar que érem candidates a supressió quatre escoles de la zona. Allò primer que férem van ser les al•legacions al Consell Escolar Municipal, organitzar-nos en el Consell Escolar del centre i fer una assemblea de delegats i delegades de mares i pares. El 14 de febrer se publica l’arranjament escolar on apareix que a la nostra escola li suprimeixen una línia, i a partir d’ací la cosa ja es posa més activa.

Acte d’inici de curs de la Plataforma per l’escola pública al CEIP Ramiro Jover

Vàrem veure que lo que ens podria salvar era la matrícula. Però clar, quan està la informació de que et poden suprimir, la gent se desanima i li entra la por. Era lluitar contracorrent. La nostra escola sempre ha tingut molt bona matrícula, en canvi eixe any, entre la baixada de la natalitat i la política de districte únic, tinguérem problemes.
Tania: Gràcies a una assemblea de delegats i delegades de mares i pares que va convocar l’equip directiu, ens informem del problema de la supressió i ens vam posar les piles. Implicant-nos en el moviment reivindicatiu, tenint entrevistes en Conselleria, i fent campanyes en el barri per la nostra escola.

Pau: Davant la política neoliberal de districte únic i les retallades, supose que heu fet un treball important per recuperar l’educació, per recuperar la línia al vostre centre…
Tania: Comencem una campanya de pre-matrícules i una jornada de portes obertes perquè el barri coneguera el nostre col•legi a la qual va vindre moltíssima gent, amb tallers i concert, i en la qual es van implicar tant mares com a mestres. 

cartell al CEIP Ramiro Jover: Sí es pot

Malgrat la por d’alguns pares i mares enfront de la supressió hem resistit. Se’ns ha unit un grup de gent que es quedaven fora, que els seus fills es quedaven sense col•legi i que han lluitat fins a l’últim moment posant com a primera i única opció el nostre col•legi. Per tant la victòria a la supressió ha sigut també gràcies als pares i mares que han superat eixa por i que han optat pel que volien sense tirar-se arrere. 
La Conselleria, tant que parla de llibertat de centre, ací han vist que els pares i mares valentes són els qui s’han plantat i els qui, arriscant-se, van mantenir la matrícula al centre. Açò ha sigut el definitiu.
Eva: A més cal tenir en compte que si ens llevaven una unitat, hi havia dues mestres que se suprimien. Eixes dues mestres s’han implicat molt.

Pau: Entenc que és imprescindible un procés de mobilització sense el qual no és possible obrir escletxes. La lluita és necessària per a prendre consciència dels problemes i per plantar cara a les retallades.
Tania: Des de l’AMPA s’ha vist que feia falta fer les coses amb iniciativa. I el problema de la supressió ens va unir molt a les famílies del col•legi i a la comunitat escolar en conjunt. Pensem que calia fer un col•legi més fort i més preparat per a lluitar, perquè açò no anava a ser ni la primera ni l’última vegada que anàvem a tenir problemes: fixat que la nostra línia segueix suprimida, però habilitada. Però ara ja sabem com lluitar.
Jo sempre vaig voler que el meu fill vinguera a aquest col•legi: pel nivell que té el col•le, per les instal•lacions… pel sistema educatiu.

convocatòria del Ramiro Jover

Eva: A nivell de mobilització hem fet dos tancaments pedagògics amb xarrades i debats, amb sopar i convivència de 17 a 24h. El carnestoltes d’enguany ha sigut reivindicatiu juntament amb altres col•legis del barri. Hem fet cacerolades en la porta del col•legi, hem fet les concentracions dels divendres negres i hem participat en totes les manifestacions que han anat convocant els sindicats i la Plataforma del País Valencià. I sempre amb les nostres pancartes.

Pau: Però per a que la mobilització no siga estèril, cal que conquistar i concreta els avanços, no?
Tania: Respecte de les negociacions amb Conselleria, vam tenir tres reunions. Ells insistien que si no teníem matricula no hi hauria res que fer. I la directora i jo els convidem al fet que conegueren el nostre col•legi i el nostre sistema educatiu. Per açò ens vam tornar a reunir i presentem la llista de pre-matrícules i dades més concretes. 
Però inclus al•legant tot, igualment ens van dir que “no”. Així que vam anar directament i ens plantem en Conselleria a demanar una reunió urgent per a tractar de resoldre el tema. Ens van atendre i plantegem de nou nostres demandes.
Als dos dies van cridar per a informar-nos que habilitaven la línia. Aqueix moment va ser molt intens, va ser una alegria molt gran després de tot el que havíem lluitat. 
Eva: Durant aquest temps hem tingut el suport de l’Associació de Veïns, d’organitzacions polítiques com Compromís i Esquerra Unida, i de diverses organitzacions sindicals. I en algún moment determinat CCOO ens va ajudar molt en la lluita per recuperar la línia.

Somriu, sigues optimista i lluita 🙂

Tania: Hi ha molta gent que no s’implica, gent que no té aqueix esperit de lluita ni de defensar els drets. Però hi ha hagut molta unió del centre: AMPA, direcció del centre, conserges,… El que s’ha tractat és de fer un col•legi molt democràtic i que estiguèrem tots molt units enfront de totes aquestes agressions.

Pau: En quina situació es troba ara el col•le?
Eva: En aquests moments la unitat de 3 anys està habilitada per al curs 14/15, les dos professores estàn provisional. A l’any que ve hem de tindre matricula per a que ens tornen la unitat.  L’escola anem a apostar per les llengües, pel valencià i per l’anglès. Hem avançat però es manté.
Tania: Hem guanyat una batalla, però la guerra està ací. Volem que ens retornen la línia.

Pau Com veieu el futur?
Tania: Perquè l’escola pública guanye espai cal fer una política d’igualtat d’oportunitats sense privilegis per a l’escola privada. Que ens posen en igualtat de condicions i podrem parlar d’educació.
Respecte de la nostra lluita, jo en tot moment pensava que ho podíem aconseguir. Hem tingut molts suports. I hem estat coordinats.

Pau: Enhorabona per la vostra lluita que és un exemple i que s’està reproduint en molts altres llocs del País Valencià. Cal que continuem units i unides defensant l’escola pública, la de totes i tots.

Tania i Eva: saviesa a grapats!!

L’abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l’alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d’eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s’explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l’abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s’ha viscut gens d’açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l’auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l’operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l’ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l’alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m’és igual que siguen de dretes que d’esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s’acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l’estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s’han impulsat moltes d’aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d’una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d’encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.

Valoració resultats centres de L’Horta NORD on sóc permanent sindical:

Localitats dels centres educatius públics als quals fa referència aquesta informació: Alboraia, Massamagrell, Museros, Meliana, Foios, Rafelbunyol, Puçol, Puig,…
El context global és alta abstenció i d’un fort avanç del STE, un enfonsament de CSIF, UGT i ANPE (aquest últim menys), i una baixada de CCOO.

A l’Horta Nord la victòria de STE ha sigut molt clara, molt per sobre de la majoria absoluta. Només CCOO amb el 22% té una presència real en la comarca. La resta de sindicats no supera cap el 7%. La veritat és que la presència del STE a L’Horta Nord ve des de lluny i demostra que roman molt fort. Per açò la presència del sindicat de classe CCOO amb un lleuger repunt cal jutjar-ho com a significativa.
Valoracions:
–           L’augment de STE en aquesta comarca es correspon amb l’augment en tot el País Valencià, i demostra que roman fort. Falta veure si transformaran aqueixa força electoral en unitat social contra les retallades, doncs fins ara ha resultat difícil i no sabem com pot condicionar a l’STE la seua majoria absoluta
–           El nostre sindicat queda amb aquests resultats com a única força d’oposició a la majoria absoluta del STE en la comarca de l’Horta Nord. De fet podem afirmar que pràcticament l’STE recull votants d’esquerra, de centre i de dreta política (recordar que ANPE i CSIF junts són només una mica més del 10%)
CCOO tenim treball per davant, però les bases comencen a estar posades
Resultats Eleccions Sindicals 2014
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
TOTAL
HORTA NORD
45
150
36
42
389
11
673
7%
22%
5%
6%
58%
2%
100%
Resultats Eleccions Sindicals 2010
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
HORTA NORD
84
174
100
75
392
21
846
10%
21%
12%
9%
46%
2%
100%


Plataforma NO retallades Horta Nord
A la porta de l’IES Massamagrell



Valoració resultats centres de VALÈNCIA dels que soc permanent:

Centres als quals fem referència: IES ISABEL DE VILLENA, CEIP MALVARROSA, CEIP BALLESTER FANDOS, CEIP CAVITE, CEIP VICENTE BLASCO IBAÑEZ, CPUFPA MALVARROSA, , IES RAMON LLULL, CEIP VICENTE GAOS, CEIP GARCIA LORCA, IES CABANYAL, CEIP NUESTRA SRA CARMEN, CEIP MARE NOSTRUM, IES SERPIS, CEIP JAIME I, CEIP SAN PEDRO, IES SOROLLA, CPUFPA CENTRO SOCIAL GRAO, EEI CENTRO SOCIAL GRAO, CEIP SERRERIA, CEP AIORA, EEI LES RONDALLES

El context global és alta abstenció i d’un fort avanç del STE, un enfonsament de CSIF, UGT i ANPE (aquest últim menys), i una baixada de CCOO.

No obstant açò en aquests centres educatius públics de València, en els quals sóc permanent sindical, i que corresponen més o menys a la zona del Marítim (Malva-rosa, Cabanyal) i part dels barris al voltant de Blasco Ibáñez, CCOO no solament no ha baixat sinó que ha pujat lleugerament. En concret hem pujat un 5%. El STE puja 4% (encara que perd 3 vots), mentre que CSIF i UGT retrocedeixen, i ANPE es manté.

Valoracions:

–              Els resultats no estan desagregats per primària i secundària a causa de la composició de les meses, però presumisc que la presència de CCOO és més significativa de nou en secundària que en primària. I ANPE i STE al contrari, millor en primària que en secundària. De fet en la mesa que votaven dues IES grans (Serpis i Sorolla), el vot va ser majoritari per a CCOO amb el 40%.
–              Els resultats demostren que es pot fer sindicalisme de classe en els barris obrers del Marítim i avançar posicions en un context de retallades.

Resultats Eleccions Sindicals 2014
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
Centres VALENCIA
19
97
37
21
123
4
6%
32%
12%
7%
41%
1%
Resultats Eleccions Sindicals 2010
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
Centres VALENCIA
22
95
58
39
126
6
6%
27%
17%
11%
36%
2%


Valoració resultats eleccions sindicals MISLATA

 El context global és alta abstenció i d’un fort avanç de l’STE, un enfonsament de CSIF, UGT i ANPE (aquest últim menys), i una baixada de CCOO.

A Mislata CCOO teníem la majoria sindical (molt justa) en 2010, i l’hem perduda en aquestes eleccions. En realitat CCOO només baixa un 3%, però l’avanç de STE fa que la distància siga de 13 punts. És molt significativa la diferència en resultats entre primària i secundària: en la mesa que votaven 3 Instituts de Secundària el vencedor va ser CCOO molt prop de la majoria absoluta, mentre en primària els vots estan molt decantats a STE i aconsegueix doblegar la balança en el còmput global.

Valoracions:
–              L’avanç de STEPV ha de fer-nos reflexionar al grup de gent de CCOO que treballem i lluitem organitzats a Mislata. Entre altres coses perquè la seua presència en els centres ha sigut pràcticament nul·la aquests quatre anys, però obté la majoria (malgrat estar lluny del 55% que té a nivell de PV).
–              L’avanç de ANPE crida l’atenció en els col·legis, pot ser que pel discurs de la “jornada única” més en els centres de primària.
–              Podem dir que els treballadors/as dels Instituts són més progressistes. En la mesa dels 3 IES ningú va votar per CSIF ni per USO, el vot per a ANPE va ser més baix, i CCOO va superar clarament a STE.

Queda pendent una trobada amb els companys i companyes del sindicat a Mislata, com venim fent els últims anys, per a desenvolupar la lluita per la pública des d’una perspectiva de classe els pròxims anys.

Resultats Eleccions Sindicals 2014 Mislata

ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
TOTAL MISLATA
36
79
11
12
113
4
14%
31%
4%
5%
44%
2%

Resultats Eleccions Sindicals 2010 Mislata

ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
TOTAL MISLATA
24
112
49
29
110
7
7%
34%
15%
9%
33%
2%
Meses electorals
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
CEIP L’ALMASSIL
45
CEIP VICENT TOSCA
16
CEIP GREGORI MAYANS
22
CEIP MESTRE SERRANO
36
CEIP EL CID
38
CPUFPA
13
16
15
7
2
35
1
21%
20%
9%
3%
46%
1%
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
CEIP AMADEO TORTAJADA
48
CEIP JAUME I
35
IES LA MORERIA
43
CEIP AUSIAS MARCH
37
11
22
4
4
43
3
13%
25%
5%
5%
49%
3%
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
IES MOLI DEL SOL
90
CIPUFP MISLATA
75
IES MUSIC MARTI SOLER
50
9
42
0
6
35
10%
46%
0%
7%
38%
0%

Eleccions sindicals: és possible construir col·lectivament el canvi?

És possible recuperar el futur?

Les eleccions sindicals són un bon moment de posar en comú el treball fet i cercar la complicitat dels treballadors i treballadores. Els i les docents estan fartes de retallades, de la LOMCE i dels desgavells de Maria Jose Català. Però, ¿votaran una candidatura com CCOO que representa una clara oposició a les polítiques del PP i que te una perspectiva amplia, una perspectiva de classe treballadora?

Estem avançant en formes de treball participatives com han sigut les assemblees programàtiques. La idea no era fer-nos una foto amb gent de l’educació, sinó construir col·lectivament les propostes de la FE CCOO PV i visualitzar la nostra aposta decidida per la unitat social i polítiques per recuperar el futur.

Un altre element que visualitza la nostra aposta per aprofundir en dinàmiques democràtiques és la presència de cap de llista de Victoria Abad, professora de castellà al Port de Sagunt. Dona treballadora i amb consciència amb la qual vaig coincidir a l’IES Benigasló sent jo professor de matemàtiques.



Les eleccions sindicals seran un pas més per comprovar si la societat valenciana, i en particular els i les docents, volen un canvi social i plural des de la perspectiva dels treballadors i treballadores.


Assemblea programàtica amb company i companyes d’altres organitzacions

Entrevista amb Compromís per compartir les nostres propostes

Entrevista amb Agustí Cerdà d’ERPV

Amb Escola Valenciana recuperem el futur

Entrevista amb Esquerra Unida del PV

Presentem a FAPA València les nostres propostes

Entrevista amb Podemos

Amb Pilar Sarrion del PSPV

Trobada amb ACPV

Què la senyora Català aprenga: aquesta fi de curs tindrem jornades educatives

I si no vol aprendre, doncs les farem igualment, que nosaltres sí que volem aprendre i si que estimem les nostres escoles.

Els mesos de maig i juny d’aquesta fi de curs estaran marcats per jornades educatives en multitud de centres escolars valencians. Dels quals sóc permanent sindical, puc explicar que hi haurà:

22 de maig a les 19h Jornada educativa en l’IES de Foios, convocada pel AMPA de l’IES i amb el suport de la Plataforma “No Retallades” Horta Nord, de la qual formem part juntament amb altres companys i companyes de la zona.

16 de Juny a partir de les 18h Festa per l’Educació Pública en la Malva-rosa. Convocada per la Coordinadora d’Educació del barri. Cal recordar que el CEIP Ballester Fandos, un dels col·les que formen part de la Coordinadora, està amenaçat per supressió d’un aula per al curs que ve, per açò és important participar en aquesta iniciativa. És el quart any en el qual es realitza aquesta festa.
Evidentment en altres llocs de tot el País Valnecià també hi haurà tancaments. Només cal recordar al CEIP Ciutat de Cremona, com a exemple més clar. Al Camp de Morvedre ja la van fer la setmana pasada. 


Animem a altres centres a realitzar actes, jornades, tancaments i festes aquesta fi de curs 2013/14. El curs que ve entra la LOMCE en les aules i cal animar i organitzar la resistència indefinida educativa.

Cap escola es tanca

La recta final d’aquest curs la farem al crit de “Cap escola es tanca”. Aquest és a hores d’ara la reivindicació central del moviment per l’escola pública al País Valencià.

En twitter: #CapEscolaEsTanca

No deixem de banda altres expressions paral·leles de la lluita de les marees per la pública com són:

Aturem la LOMCE: contra la llei segregadora del ministre Wert. Aquesta línia de treball roman activa i s’accentuarà especialment quan comence el pròxim curs amb l’aplicació concreta en alguns cursos. Més info ací.

Recuperem drets: Reivindicant per al moviment social i sindical la recuperació de drets com la els 44 dies de l’extra de 2012, els sexennis i l’estiu per al professorat interí amb vacant. Més info ací.

No a les retallades: contra l’augment de la ràtio i hores, contra les retallades en menjadors i transport escolar, etc. Més info ací.

Però com diguem, hui la lluita capdavantera és pel manteniment dels col·legis com el Ballester Fandos, el Ciutat de Cremona, L’Amistat, etc. I contra el tancament de línies a tot arreu. Per això, cal difondre:

– En l’àmbit general les manis del 10 de maig a València, Castelló i Alacant.


– En l’àmbit local: dijous educatius de lluita.
Utilitza el cartell unitari per la teua convocatòria.
UNITS SOM MÉS FORTS!!


Les nostres escoles, el nostre barri!!
Des de la Malva-rosa i des del barri Orba

Participa, difon, organitza aquestes lluites al teu centre!!

Els acords favorables als treballadors i treballadores impulsen la lluita.

Els acords favorables als treballadors i treballadores no paren la lluita, la impulsen!

“La democràcia és indispensable per a la classe obrera, perquè només mitjançant l’exercici dels seus drets democràtics, en la lluita per la democràcia, pot el proletariat adquirir consciència dels seus interessos de classe i de la seva tasca històrica.”
(Reforma o Revolució)

Recentment la FE CCOO PV, juntament amb la resta de Federacions de l’àrea pública de CCOO PV (sanitat i serveis a la ciutadania) i altres sindicats, el passat 23 d’octubre arribarem a un acord de recuperació de drets que acaba amb el Decret Vela i reverteix part de les retallades.

Assemblees als centres de treball
Aquest acord suposarà la recuperació total dels sexennis, el reconeixement del temps treballat per als futurs, i el pagament dels mesos de juliol i agost per a professorat interí entre uns altres avanços. Sens dubte és un acord d’avanç per a les nostres condicions laborals, i en les assemblees que estic fent aquest últim mes (en l’IES Ramon Llull, CEIP Malva-rosa, CEIP Explorador Andrés, IES Sorolla, CEIP Blasco Ibañez, etc…) així ho veu tothom.

És clar: No acaba amb les retallades. Perquè acabéssim amb elles, caldria donar un gir en la política econòmica dels governs central i autonòmic. I això no ho hem aconseguit. L’acord és d’àmbit autonòmic, per a empleats i empleades públiques. Per això la lluita ha seguit i segueix: recordar la mobilització europea en defensa de les pensions públiques o la marxa a Madrid del passat 30 de Novembre, per exemple.

Però si no s’ha acabat amb les retallades, per què signar aquest acord? Molt senzill: Perquè lluitem per guanyar!. No fem vagues, manifestacions i tancaments per mai avançar i tirar les culpes a uns altres. Lluitem per avançar en les nostres posicions com a treballadors i treballadores. 

Perquè defensem als treballadors i treballadores i en cada avanç que aconseguim estem marcant quin cami seguir. Perquè la lluita ens educa. La millor escola per a la conquesta dels nostres interessos és la mobilització i la conquesta de victòries a través d’ella. De manera inversa, no aconseguir cap avanç i edificar el discurs sindical en la derrota permanent, només educa en la frustració i en la desmobilització a la llarga.

La lluita quotidiana per les reformes, pel millorament de la situació dels obrers en el marc de l’ordre social imperant ofereix l’únic mitjà de participar en la lluita de la classe obrera i d’obstinar-se en el sentit del seu objectiu final. Entre la reforma social i la revolució existeix un vincle indissoluble. La lluita per reformes és el mitjà: l’únic mitjà.
1.- Aquests són ara els nostres avanços:

Gràfic recuperació de sexennis
2.- Aquestes són les nostres raons per seguir la lluita: 
LOMCE, tancament de RTVV, retallades socials, atur, precarietat, amenaça a les pensions…

3.- Aquestes són les nostres eines: 
Assemblees, mobilitzacions, acords per a avançar…

Assemblea al CEIP Malva-rosa contra el tancament de RTVV

30 de Novembre Marxa en Madrid