1er de maig de 2017. No hi ha excuses: educació i justicia social

Enguany el 1er de maig no quedarà de cap manera com una data aïllada en el calendari. Una sèrie d’actes i mobilitzacions preparen el 1er de maig com a data referent que sintetitza i unifica les lluites per la justicia social des del mon obrer.

Reflexió, acció, mobilització i propostes que trenquen amb la idea estesa en alguns ambients des de fa un temps que el carrer està aturat. Si tens temps i força, ací te presentem les propostes:

 

dimarts 25 d’abril:

dimecres 26 d’abril:

  • 9h Assemblea a Elx del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV
  • 12h Facultat de Geografia i Història de València. Agora Prometeo. Taula redona: “el fil roig del moviment estudiantil”. Amb intervencions i testimonis d’estudiants represaliats durant la dictadura franquista. Música de Pau Alabajos i Lucho Roa. Convoquen organitzacions estudiantils valencianes.

dijous 27 d’abril:

  • 10:30h Assemblea a València del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV.
  • De 10 a 14h Acte central de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació amb el lema “Demane la paraula per l’educació”. A les 10h a la Universitat de València presentació i parlaments, a les 12h acte públic amb Col·legis a la plaça de la Mare de Deu de València
  • 18:30h en l’edifici 1r de Maig (carrer Serrans) presentación del projecte “Enredrant en l’escola” de la EPA Vicent Ventura

divendres 28 d’abril:

dissabte 29 d’abril:

Per un finançament just. Ja n’hi ha prou!.

  • Des de les 10:30h Super Festa a Vivers amb Concert dels Súpers (Super3), Dani Miquel i Rock del Babalà.
  • Manifestació 18h Plaça de Sant Agustií. Impulsa Acció Cultural del País Valencià i convoquen sindicats i organitzacions socials i polítiques valencianes.

dilluns 1 de maig:

Dia internacional de la Classe Treballadora. Manifestacions a tot el mon.

Al País Valencià pots acudir:

  • Alacant 11.30h IES Jorge Juan
  • Alcoi 11.30h Albereda
  • Castelló 11h Sant Lluís
  • Elx 11h Plaça Barcelona
  • Elda 11h Estació Autobusos de Preter
  • Santa Pola 12h Plaça Constitució
  • Valéncia 11.30 h Plaça San Agustí

 

No hi ha excuses: treball estable, salaris justos, pensions dignes, més protección social

Deu preguntes (i les seues respostes) sobre la vaga general d’educació del 9 de març

IES Camp de Morvedre

1ª.- ÉS UNA VAGA DEL PROFESSORAT?
Sí. És una vaga estatal legalment convocada pels sindicats STES, CCOO i UGT.
2ª.- NOMÉS ÉS UNA VAGA DE DOCENTS?
No. També de la resta dels treballadors i treballadores de l’ensenyament. A més dels sindicats, convoquen en els seus respectius sectors la CEAPA (les famílies no enviaran als seus fills/as als centres) i els diferents sindicats d’estudiants.
3ª.- QUINES ETAPES DEL SISTEMA EDUCATIU ESTAN CONVOCATS A la VAGA?
Totes, des d’Infantil fins a Universitat i en tot el país.
4ª.- CONTRA QUÈ ÉS LA VAGA?
Contra la política educativa del Govern d’Espanya i per la manera en què ens han exclòs de les negociacions de el “Pacte Educatiu”.
5ª.- REALMENT ELS REPRESENTANTS DEL PROFESSORAT NO ESTAREM EN EL PACTE EDUCATIU?
Únicament ens van a deixar parlar durant una compareixença d’una cambra d’hora en la subc

Gent de CCOO en la Junta de Personal

omissió parlamentària que tracta aquest assumpte.
6ª.- QUÈ VA A SER LLAVORS EL PACTE EDUCATIU?
Un acord estrictament polític entre forces parlamentàries, en principi entre el PP i Ciutadans, i al que intentaran atraure a alguns partits de l’oposició.
7ª.- AMB EL PACTE EDUCATIU S’ACABARAN LES RETALLADES I ES DEROGARÀ LA LOMCE?
No. En l’agenda del Govern no està cap de les dues coses: no pensen derogar els decrets de l’any 2012 amb els quals van començar les retallades més dures, i en la LOMCE, com a màxim, faran algun maquillado perquè l’oposició puga sumar-se al pacte.
8ª.- EL PACTE EDUCATIU INCLOU UN ESTATUT DOCENT? QUÈ ÉS L’ESTATUT DOCENT?
Sí. El Ministeri pretén regular la professió docent amb aquesta norma bàsica per a tot l’Estat i que afectaria a les nostres condicions de treball: accés, oposicions, interinitats, retribucions, funcionament dels centres, drets i deures, condicions de treball en general…
9ª.- PENSEN DIVIDIR-NOS EN CATEGORIES AMB DIFERENTS SALARIS?
Sí. El Ministeri diu que els centres educatius han d’organitzar-se com les empreses i que el salari dels docents ha de diferenciar-se en funció dels objectius que marquen els equips directius. Aquests han de tenir les mateixes atribucions que un empresari.
10ª.- QUÈ PASSARÀ SI GOVERN I OPOSICIÓ SIGNEN AQUEST PACTE EDUCAT IU?
Que serà la fi de l’ensenyament públic per la qual veníem lluitant para, en el seu lloc, imposar un model que perdurarà durant anys en els quals no podrem fer gens. Finalment hauran triomfat i les mobilitzacions de la “marea verda” que vam tenir la legislatura anterior hauran fracassat. El que el PP no va aconseguir amb la seua majoria absoluta pot aconseguir-ho ara en minoria.

MOBILITZA’T EL 9 DE MARÇ!

Assemblea dels centres de primaria del Marítim

Per què he de fer vaga el 9 de març?

Avui treballem més hores i amb més alumnes.

Amb salaris que han vist minvat el seu poder adquisitiu entre un 18 i un 21%. Amb taxes de temporalitat que superen el 20% a nivell estatal i un 25% a nivell de País Valencià. I amb milers de companys i companyes menys (30.000 docents menys en la pública a nivell estatal; 4.500 en la universitat; 6.000 menys entre el personal de serveis educatius i complementaris; 3.500 entre el persona d’administració i serveis de la universitat).

Aqui tens més raons per fer vaga el 9 de març

cartell estatal de la vaga del 9 de març

 

cartell de País Valencià de la vaga del 9 de març

Animem els claustres que vagen preparant l’ambient de les comunitats educatives per tal que la jornada de vaga del pròxim 9 de març siga un èxit i tornar a dir alt i clar que defensem sense reserves el dret a l’educació des d’infantil a la universitat, que la comunitat educativa continua en resistència a la LOMCE i al seu model educatiu, i que cal revertir les retallades educatives.

Davant la importància de la convocatòria i per tal de garantir el dret a la informació sindical, vos anime a que:
 
    1.- Feu arribar als vostres claustres la informació sobre la convocatòria de vaga que us arribe per correu electrònic o ordinari
2.- Si voleu una assemblea al vostre centre contacteu amb el vostre delegat o delegada de CCOO. El meu correu és pau.diaz@pv.ccoo.es  
 

Continuem fins derogar la LOMCE i revertir les retallades

 

Per què proposem una dona al capdavant de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV?

En CCOO cada vegada està més madura la possibilitat de donar passos per a la feminització del sindicat. Des del món obrer i des de l’educació, un enfocament de gènere és necessari per a una vertadera transformació social, laboral i cultural. Sens dubte hem donat molts passos ja, però en la feminització del sindicat, com en moltes altres temes en relació amb la lluita feminista, queda encara molt per avançar.

Des del meu punt de vista caldria abordar el tema almenys des de tres perspectives. Impulsar una política sindical feminista per a tots els àmbits laborals i educatius. Portar a la pràctica una aposta per una forma d’entendre i exercir el sindicalisme basada en valors que substituïsquen al model patriarcal dominant. I garantir la presència en espais de representació i direcció de dones empoderadas.1444999-Imatge_del_llibre_Dones,_sindicalistes,_feministes._Version2

Respecte d’impulsar una política sindical feminista, cal dir que les companyes que treballen en les secretàries de la dona ja vénen fent aportacions des de la perspectiva de gènere molt avançades en els contextos propis del conflicte social, econòmic i laboral. Crec que estem en condicions de desenvolupar la lluita per la justícia social en relació amb la lluita antipatriarcal, ja que el nostre treball ha madurat al mateix temps que molts sectors socials són cada vegada més sensibles a la lluita feminista. El món del treball necessita una mirada de gènere.

En segon lloc, considere que per a entendre la política sindical des de valors i pràctiques d’esquerres i feministes hem d’abordar el quotidià, el relacional, l’afectiu i comunitari. Feminitzar la política sindical implica canviar les formes de fer en els espais sindicals, en els espais laborals i en les escoles . Cal eixir-se del marc que la lluita sindical és una batalla en la qual cal mesurar-se. Desertar de la lògica de confrontació i de l’objectiu de destrucció d’un enemic identificable. Aquest marc contrasta amb el de la col·laboració i la cura, més pròpies d’una visió feminista i femenina de la societat, i fins i tot més pròpies de les propostes educatives emancipadoras. Hi ha discursos crítics alternatius, com el del ben comú, que tenen el potencial de feminitzar la política i l’escola en aquest sentit.

En tercer lloc, perquè tot l’anterior es concrete i materialitze, no és suficient amb discursos o amb noves formes, és imprescindible portar a la pràctica la paritat de gènere en els espais de representació i participació política. Hem d’acabar amb la imatge social dominant que el sindicalista és un “home major, blanc i amb treball fix”. Per a començar perquè aqueixa no és la realitat majoritària del Món Obrer, i per descomptat ho és molt menys del món del treball en educació. Avui la Classe Treballadora en l’ensenyament és dona, i és jove. Però és que a més, cada vegada hi ha més dones directores de col·legis i instituts, i la seua presència és majoritària en els claustres. Llavors, perquè no anàvem a tenir una dona al capdavant del nostre sindicat?.1816052-Xelo_Valls_(Ensenanza_Publica_Comarcas_Castellon)_Version1

Com diu la Secretària de la Dona de CCOO PV de cara als processos congressuals que ara comencem: “Hem de garantir la nostra presència en les candidatures, es tracta de no quedar-nos arrere, de ser visibles, perquè les nostres demandes i necessitats no es queden subordinades a unes altres “sempre més prioritàries
CCOO, com a sindicat feminista i de classe, ha d’afavorir el lideratge de les dones i solucionar que, problemes afegits com la falta d’experiència o la falta de temps, excloguen a les sindicalistes en les direccions de federacions i territoris”.

La FE CCOO PV, el sindicalisme de classe en l’ensenyament valencià requereix un lideratge femení i plural, dialogant, que no tinga por a expressar contradiccions ni incerteses, que fomente el treball en equip, que eduque en la participació i el poder compartit.

 

 

Volem que la Conselleria d’Educació promoga el treball estable, i no que augmente la precarietat laboral

El passat 27 d’octubre, just un dia després de la jornada de lluita educativa que va mobilitzar a tota la comunitat educativa contra les revàlides i les retallades en educació, la Conselleria, amb el suport del STE, va anunciar en la mesa de negociació que no hi haurà oferta d’ocupació pública en educació per al curs que ve, i que es restringiran pels dos següents.
Després d’anys de retallades en educació, el resultat concret és: més alumnat a les aules, menys docents i amb més hores, augment de treball temporal i precari en educació. Efectivament, per a desconcert d’alguns i algunes, la reducció de plantilles (menys professorat per a les escoles), un vertader ERO en el sector, no ha suposatproouretallades la disminució de professorat interí, sinó el seu augment!.
Més clar: després d’aquests anys de crisis, som menys profes, més precaris i a més pitjor pagats. Hem passat de 55.000 docents valencians en la pública, a tindre en l’actualitat uns 52.000 (entre primària i secundària). Mentre els índexs de mestres temporals (docents interins o substituts) ha augmentat del 15% al 21%. I l’acord de Conselleria amb l’STE va a conduir-nos a un 25% de temporalitat per al proper curs.
La clau de l’efectiu augment de la precarietat està en el límit per treure oposicions en la taxa de reposició. El PP va posar aquesta barrera precisament per limitar el nombre de mestres, en la seva desenfrenada carrera de retallades en educació. I per això el govern valencià va treure només 1200 places el curs passat. Però hi ha qui defensem que és necessari superar aquesta política de retallades.
La reivindicació del sindicalisme de classe és precisament la de saltar-se aquest tap i convocar una àmplia oferta d’ocupació pública: volem 10.000 llocs de treball en educació per als propers anys (300.000 a nivell estatal per al manteniment dels serveis públics). La Conselleria d’Educació, no obstant això, va anunciar fa una setmana la congelació d’oposicions per a aquest curs i la convocatòria només per a primària d’aquí a 2 anys, i només per a secundària d’aquí a 3 anys. El sindicat majoritari va aplaudir la mesura de la Conselleria. No podem més que qualificar aquest acord com a contrari a l’educació i al treball decent.
És necessari subratllar que la demanda de més mestres significa demandar més educació per tots i totes. I que exigir treball estable significa estabilitat de projectes educatius en escoles i instituts.
Una pregunta i una afirmació per acabar:
La pregunta: Perquè no es consulta el professorat afectat sobre una mesura com la de limitar les ofertes d’ocupació pública per als propers anys que els afectarà tan directament?
L’afirmació: El govern i el sindicalisme progressista es demostren defensant l’educació i els serveis públics, el treball en condicions i la presa de decisions transparents i participatives.

Jornada educativa a Mislata #NoalaRevàlida #ResistènciaLOMCE

El proper dimarts 8 de novembre la comunitat educativa de Mislata té una trobada a l’IES de la Moreria per posar en comú l’estat de l’educació pública i conèixer les conseqüències de la implantació enguany de les revàlides. Convocats per representants de pares i mares, alumnat i professorat, l’acte té l’objectiu de reflexionar sobre l’aplicació concreta de la LOMCE, però també la perspectiva unitària en la lluita educativa arrelada a cada localitat (també en Mislata).

El passat 26 d’octubre la comunitat educativa del País Valencià es va mobilitzar als carrers de València, Castelló i Alacant, amb vaga de mares i pares inclosa. La comunitat educativa valenciana torna a donar una lliçò al Ministeri: cal aturar la LOMCE i les revàlides. No sembla que aquesta siga una mobilització aillada després de dos anys amb baixa activitat socials als carrers. Pot ser el moviment en defensa de l’educació per a tots i totes està reactivant-se, encara que no podem esperar el volum d’accions dels anys 2012/13. Però el panorama polític valencià, i especialment l’estatal, afavoreix la resposta al carrer a mitjà plaç.

A Mislata ens trobarem el 8 de novembre, vine!

18h Taula redona de la comunitat educativa:

Modera Isabel Candela, professora IES La Moreria

Participen:

– Marius Fullana, president de FAPA-València

– Adri Santes, estudiant de Mislata FEU-València

– Jose Angel Garcia, professor IES Moli del Sol, FE CCOO PV

20h Sopar i actuació musical: Vers al vent

jornada educativa mislata 8 novembre

 

Matricula en l’escola pública i en valencià al teu barri

Les comunitats educatives es mobilitzen aquestes setmanes per donar a conèixer els seus projectes i per animar a matricular en l’escola pública. Perquè l’escola pública és la de tots i totes, perquè a l’escola pública tots tenen cabuda.

Des d’aquest blog difonem algunes de les iniciatives que s’estàn duguent a les zones on soc permanent sindical: horta nord, poblats marítims de la ciutat de València.

CEIP Les Arenes: l’escola pública i en valencià al barri del Cabanyal.

Video de les mestres d’infantil animant a matricular a la seua escola!

 

Malva-rosa: un barri amb una bona xarxa d’escoles públiques

Cartell de la Coordinadora d’Educació de la Malva animant a matricular en els col.les i IES del barri.

cartel-escuela-publica-2016_val

Massamagrell: Quina educació volem?

Xerrada informativa al Centre Cultural de Massamagrell 21 d’abril a les 18:30h

Xarrada educacio 2016 A3

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més

 

Recursos per treballar el dret de vaga des de les aules

Parar i Començar“,  és un treball audiovisual realitzat i produït pel Grup Raïm* el 2015  que planteja una reflexió sobre el fenomen de la vaga en l’actualitat. Aquesta peça és el resultat d’un projecte que es va iniciar amb ocasió de la vaga general del 14 de novembre de l’any 2012, acordada din

Cartell de la Vaga General del 14N

s la Confederació Europea de Sindicats i convocada tant a l’Estat espanyol com a Portugal, per rebutjar les mesures d’austeritat i defensar l’estat del benestar.

La idea fonamental de “Parar i començar” és aportar un material per a reflexionar sobre la participació dels ciutadans i les ciutadanes en la configuració de les normes que els afecten com a subjectes d’una comunitat. A partir d’aquesta idea, la vaga es mostra com un fenomen que ha de ser observat des de diferents punts de vista per abastar el seu significat complet. Reconeixem que existeixen diferents formes d’aproximar-se al coneixement social, que cap és neutra, i que posicionar-se en una ens dóna capacitat d’objectivitat. Així, el documental pretén fer valdre l’instrument de la vaga a partir d’una interpretació de la realitat fonamentada en una dimensió col·lectiva. Optem d’aquesta manera per afavorir aprenentatges desestabilitzadors, amb capacitat d’emancipació i que desencadenen actituds inconformistes per promoure tant la defensa dels drets democràtics i socials com la transformació i la creació d’institucions en pro seu com de l’ autonomia individual i col·lectiva.

El mateix procés creatiu del treball va determinar que el documental vaja dirigit a un públic més ampli que aquell per al qual havia estat pensat inicialment -estudiants de formació professional-. Aquest fet és una conseqüènc

ia directa de la diversitat de matisos i consideracions que van aportar al projecte les entrevistes realitzades i que, tal vegada, no siguen fàcilment identificables per estudiants sense una experiència laboral o sindical prèvia. De fet, aquesta mateixa circumstància és la que justifica la conveniència d’una proposta didàctica en què es plantegen una gran diversitat d’activitats que permeten tractar a fons i reflexionar al voltant del tema. La vaga és un tema complex i les formes per aprofundir al seu significat ho han de ser també. Així, les diferents activitats que s’hi proposen pretenen prendre en consideració condicions molt diferents per a l’aprenentatge. Tot això, però, no significa que aquest siga un treball dirigit exclusivament a l’àmbit acadèmic. Així, és possible fer un ús més personal,  fins i tot considerar-lo com un pretext per a reflexionar sobre la vaga a partir d’una proposta que fa servir formes i llenguatges ben diversos.

La proposta de treball que planteja Raïm és una proposta oberta, en eixe sentit les activitats qu
e s’hi proposen han de ser interpretades com a alternatives complementàries l’aplicació de les quals pot i ha de ser sotmesa a un criteri particular. Des d’aquest punt de vista, considerem necessari reivindicar l’àmbit docent com un espai de llibertat. El treball que es realitze ha d’adaptar-se a un entorn concret en què els interessos i les capacitats dels seus destinataris han de ser considerats molt especialment. Per tot això, la proposta ha estat pensada per poder ser ampliada o reduïda, però també perquè puga ser aplicada de formes diverses segons les consideracions com el tipus d’agrupament o el temps.

Les finalitats de la proposta de treball, imbricades amb les metodologies basades en la pedagogia social, són:  promoure la reflexió i l’esperit crític, potenciar la cooperació i la praxi col·lectiva i provocar la creació social autònoma.

Les activitats que es proposen després del visionat del documental, però, no l’han de tindre com a única referència vàlida. Per aquest mateix motiu és important que el seu destinatari el considere com un material a partir del qual ha de construir el seu coneixement sobre la matèria. Des d’aquest punt de vista, el resultat del seu aprenentatge no pot ser considerat com l’adequació pel que fa a una proposta prèviament definida. Per fer possible aquesta interpretació del seu treball és del tot imprescindible que, una vegada acabat, l’aprenent compte amb un material tangible que haurà de ser considerat com una traducció autònoma i personal de la proposta que li ha estat facilitada.

Totes les propostes estan desenvolupades a partir d’una mateixa estructura. En primer lloc, es justifica quin és l’objectiu fonamental de l’activitat i com el seu desenvolupament pot contribuir a produir un aprenentatge transformador. Seguidament, posem alguns exemples d’activitats que han estat elaborades prenent com a referència el visionat del documental i que haurien d’estar interpretades com una forma, entre moltes altres possibles, de dur a la pràctica aquesta proposta. Des d’aquest punt de vista, és necessari que siguen interpretades com una simple orientació pràctica i que es relativitze el seu valor per tal d’ evitar condicionar el treball de l’estudiantat. A continuació, s’inclouen una relació de pautes metodològiques per servir de guia per a l’elaboració de l’activitat. Per acabar, es proporcionen algunes qüestions relacionades amb el procés d’elaboració de l’activitat seguit per l’estudiant. En últim lloc, considerem convenient establir una pauta per a l’avaluació basada en el diàleg amb els i les alumnes. Aquesta hauria de tindre com a resultat una pauta negociada que faça possible generar una expectativa personal sobre el treball que ha de ser desenvolupat posteriorment.

Les diferents activitats de la proposta de treball s’articulen en vuit àmbits: PREJUDICIS,  com a activitats d’introducció i de visibilitzar coneixements previs; IMAGINARIS, que pretén reflexionar sobre els diversos significats al voltant d’una imatge; TESTIMONIS, que aproxima l’aprenent a realitats i històries pròximes; LA RELACIÓ AMB EL TEMPS, per visibilitzar el conflicte i la lluita social al llarg de la història; TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, amb la finalitat de generar un esperit crític al voltant dels diferents instruments de manipulació mediàtica; CÒMICS, EL PAS A L’ACCIÓ I LA MÚSICA que abasten la faceta creadora, bé combinant l’art amb la difusió de les reflexions pròpies; bé iniciant campanyes i accions directes; bé utilitzant el llenguatge musical que ens aproxima a les emocions.

 

*El grup RAÏM, és un col·lectiu de treball, estudi i reflexió permanent, format per treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. Entre els seus fins, trobem treballar nous llenguatges educatius, així com la promoció i defensa d’una ciutadania activa.

 

WEB DEL GRUP RAÏM: http://grupraim.com/

WEB DEL DOCUMENTAL: http://xn--pararicomenar-sgb.es/

FACEBOOK DEL GRUP RAÏM: https://www.facebook.com/raim.folgrup

MAIL DEL GRUP RAÏM: grupraim@gmail.com

 

CCOO és un sindicat independent?

Els sindicats anomenats “independents”

Generalment, quan un sindicat es defineix com a “independent” vol dir que és “independent de la política” (sic), que és com dir que és independent-de-dretes. El que se sol conèixer com a “apolític” de dretes que diria el clàssic “Martinez el Fatxa” interpretat per Saza en el clàssic “La Escopeta Nacional”.

 

Convide al lector a un breu repàs pels sindicats que tenen la paraula “independent” en les seves sigles per verificar aquesta afirmació (a títol de caricatura o anècdota extrema, es pot trobar fàcilment a la web el famós sindicat independent precisament que fundat per exfalangistes)

 

CCOO, la independència de classe

Els estatuts de CCOO des de la seva fundació als nostres dies el defineixen com a sindicat sociopolític, de classe, reivindicatiu, d’homes i dones, internacionalista… i independent (!)

La independència de la CS de CCOO s’expressa i garanteix, fonamentalment, per mitjà del més ampli exercici de la democràcia i de la participació dels treballadors i treballadores en la vida interna del sindicat” (Definició de principis delsEstatuts de CCOO aprovats al X Congrés).

En afirmar que CCOO és un sindicat independent volem dir que no depèn ni ideològica ni materialment de cap partit o organització de qualsevol tipus. I el que és més important, és independent de la patronal i de l’administració. És independent de classe. Perquè som els treballadors i les treballadores els qui ens organitzem de manera autònoma i per a la defensa dels nostres interessos per mitjà del sindicat. Això és el que defineix a CCOO com a organització independent.

És habitual que tinguem proximitat amb organitzacions polítiques d’esquerres encara que històricament hem convocat mobilitzacions i vagues amb governs que es definien Chiste Forges Sindicatosprogressistes (per exemple contra reformes laborals del PSOE). Per altra banda encara que puntualment s’hagi arribat a algun acord, allò habitual és la confrontació oberta amb governs conservadors (per exemple contra les retallades dels darrers anys del PP).

Encara que va haver-hi algun moment en la nostra història en el qual es va voler que CCOO fos “corretja de transmissió” d’algun determinat partit, això avui dia i des de fa molt temps està lluny de la realitat.

 

Els sindicats de l’ensenyament valencians avui i la seva “independència”

Si alguna cosa caracteritza el panorama sindical en l’ensenyament valencià des de les últimes eleccions sindicals són les majories absolutes dels sindicats sectorials. El FSIE és el sindicat amb majoria absoluta en l’ensenyament concertat, amb una línia sindical molt conservadora, alguns diuen que propera al PP. Mentre que en l’ensenyament públic el sindicat que ostenta la majoria absoluta és el STE, la cúpula del qual ha tingut veritable interès a condicionar el nomenament del propi Conseller segons es va explicar els dies posteriors al nom enament de Marzà. En tots dos casos no trobem pràctiques que potencien la “independència sindical” precisament. És ben convenient de separar els àmbits d’actuació per avançar en transparència.

 

Què necessitem els treballadors i treballadores?el_roto-lucha_de_clases

Enfront de l’actual govern progressista de la Generalitat, ens convé com a treballadors i treballadores organitzar els nostres interessos des de la independència de classe. Això es tradueix en la denúncia de les pràctiques de el “sindicalisme corretja de transmissió” si n’hi ha. I es tradueix a donar suport a un govern progressista en aquelles mesures que ens beneficien com a treballadors i treballadores i que beneficien a l’escola pública. Es concreta finalment a oposar-nos a aquelles polítiques que considerem que siguen contràries al treball i a l’educació de tots i totes. En una paraula: ens convé practicar la independència sindical.