Per què consultar la gent?

És veritat que vivim uns temps en els quals no ens consulten sobre molts temes que afecten directament les nostres vides:

per què consultar els docents, els pares i les mares, sobre lleis educatives com la LOMCE? Per què consultar els valencians i les valencianes sobre el tancament de la seua televisió pública RTVV? Per què consultar la ciutadania sobre la reforma de la Constitució?

Preguntes d’aquest tipus ens hem estat fent durant aquests anys de retallades mentre la ciutadania exigia en els carrers que pararen les retallades i que es posara la democràcia i l’economia al servei de les persones i no al servei dels bancs.08_FullSizeRender
Des del sindicalisme participatiu entenem que la ciutadania està demandant que també els moviments socials mateixos i el sindicalisme fem passos endavant per aprofundir en la transparència de la presa de decisions.
Una de les mesures clau que la F E CCOO PV ha decidit aprofundir i impulsar des de fa ja mesos és el de les consultes a treballadors i treballadores pel que fa a qüestions que els hi incumbeixen directament, i sobre les quals el sindicat pot incidir.
La consulta en línia és una pràctica habitual des de fa, almenys, un parell d’anys quan les organitzacions socials i ciutadanes les van començar a utilitzar assíduament. Els acords del nostre Consell Federal de “transparència, participació i proximitat” del 7 de febrer de 2015 han formalitzat el suport i l’impuls a aquesta aposta. Va ser precisament en aquest Consell on es va aprovar fer públics els nostres comptes i l’estat de la nostra afiliació com ja feia la nostra organització sindical en l’àmbit confederal.

xarxa delegats

Assemblea de la xarxa de delegats/des gener 2016

Per un sindicalisme participatiu

La participació, la consulta i el debat assembleari no són patrimoni d’una sola organització ni d’un sol moviment. Seria injust si, la nostra organització o qualsevol altra, la volguérem reivindicar en exclusiva. Faríem un flac favor a la ciutadania organitzada si l’atribuírem a un sol grup o col·lectiu. La història del moviment obrer està farcida d’experiències diverses de participació social, lluita i protagonisme del poble. També multitud d’organitzacions populars i moviments socials (feministes, veïnals, ecologistes, pacifistes,…) s’han format i han practicat l

assemblea

Assemblea a la seu de CCOO

a democràcia directa i participativa. Des del naixement de les organitzacions obreres a principis del segle passat, passant per les lluites de la transició, fins a les revoltes del 15M i les marees educatives de la nostra recent història social, l’assemblea ha sigut el lloc privilegiat de debat, consulta i presa de decisions.
Actualment, el repte precisament consisteix a concretar i desenvolupar la participació ací i ara: en les comunitats educatives, entre els treballadors i les treballadores de l’ensenyament i també en el sindicat. Que no es quede en mera retòrica o maquillatge, sinó que siga real alhora que útil en la defensa dels nostres interessos. Que utilitze els mètodes i eines actuals i que ens permeten aprofundir en democràcia i agilitzar la presa de decisions amb consultes àmplies.
Algunes de les eines que ja utilitzem són: assemblees en els centres de treball (col·legi, institut o centre educatiu), assemblees en el sindicat amb diversos col·lectius en conflicte, grups de treball, fòrums de discussió en línia i consultes telemàtiques entre d’altres. Hem d’entendre que aquests mitjans no condicionen la nostra organització i els nostres òrgans democràtics sinó que, al contrari, els reforcen.

 

Algunes de les consultes de l’últim curs

Algunes de les consultes en línia i presencials que hem fet en els últims mesos i en les quals han participat centenars de docents, educadors i educadores:

  •  Novembre de 2014: pel que fa a les nostres propostes laborals i educatives en vista a les eleccions sindicals: consulta en línia organitzada en tres blocs (laboral, educativa i social) combinades amb tres assemblees en les seus del sindicat (Alacant, Castelló i València), i amb entrevistes a partits polítics.
  • Febrer 2015: Consulta “recuperem l’educació”. Propostes als partits polítics que es presentaven a les eleccions municipals i autonòmiques de maig. Per a debatre i impulsar amb organitzacions socials i polítiques la necessitat del canvi educatiu.
  • Març 2015: Consulta sobre condicions laborals del professorat interí. Amb un formulari molt extens dirigit al professorat interí afiliat al sindicat. En paral·lel, 14 assemblees presencials complementàries.
  • Abril 2015: Sobre currículum de secundària. Consulta puntual sobre els decrets de currículum dirigida específicament a professorat de secundària. Molt alta participació.
  • Maig de 2015: Sobre ROF d’ISEA. Per consultar els nostres afiliats i afiliades d’ensenyaments artístics sobre el decret que regula el funcionament dels seus centres educatius durant el procés de negociació amb l’administració. Combinat també amb assemblees.
  • Setembre 2015: Valoració d’incidències dels centres educatius l’inici de curs 2015/16.
  • Octubre de 2015: Durant la negociació de l’addenda a l’acord de professorat interí, es van realitzar dues consultes en línia al llarg del procés de negociació i es van realitzar diverses assemblees al llarg del país.

 Pera conèixer més sobre transparència de la FE CCOO PV, visita: http://recuperemelfutur.org/

 

 

11N cartells per l’escola pública a tots els centres educatius

La Plataforma per l’escola pública del País Valencià ens convoca a una manifestació el proper 14 de novembre. Hi ha moltes raons. Perquè encara que el govern autonòmic haja canviat, el sindicalisme de classe i la comunitat educativa continuen amb un llistat de reivindicacions gran i amb voluntat de no abandonar el carrer per defensar els nostres interessos.

És molt important que es mantinga aquesta flama arreu del País i a tots els centres educatius. Per això dimecres 11 de novembre estem convocats a eixir a l’hora del pati, a la entrada de l’escola o quan pugam amb cartells des de cada escola. Ací deixem una proposta de cartells que proposa la plataforma per si els voleu gastar, però podeu fer els vostres que de segur que queden ben bonicos!!

 

cartel fapa 14N var-07-06 cartel fapa 14N var-05 cartel fapa 14N var-04 cartel fapa 14N var-03 cartel fapa 14N var-02 No a la LOMCE

Fes clic en la imatge i descarrega-la per si la vols utilitzar!

Alguns centres ja m’han dit que pensen deixar penjat la seua pancarta contra la LOMCE a l’entrada del centre. Eixe és el camí!!

Unitat didàctica sobre el TTIP

Comencem el curs amb propostes educatives per a conèixer de forma crítica i formar-se des de les aules davant el TTIP.

Compartim una unitat didàctica que han preparat els companys de Navarra orientada per a alumnat de Batxillerat, FP o darrers cursos de ESO. Una llàstima que no estiga en valencià!. Segur que la podeu utilitzar, traduïr o el que faça falta.

Gràcies http://www.attac-na.org/

#NOalTTIP

#NOalTTIP


 

Aquesta Unitat Didàctica es proposa per a l’alumnat de Batxiller, FP i potser per a últims cursos de l’ESO. És un tema d’actualitat, que a poc a poc es va fent públic i que convé conèixer-ho perquè, si s’aprova, va a tenir grans i greTTIPus conseqüències per a la població.

El tema central és el TTIP, Acord comercial entre la UE i els EEUU, però en un context més global del que suposen els Acords de lliure comerç.
La proposta d’activitats és un menú molt ampli, del que cal seleccionar, quedant en mans del professorat el temps i nombre d’activitats que es van a realitzar així com la metodologia a seguir, podent oscil·lar entre alguna cosa molt guiat i expositiu per part del professorat a una mica més participatiu, fomentant el descobriment i el treball en grup de l’alumnat.

Els objectius que es pretén aconseguir, en coherència amb les competències, són:
1.- Prendre consciència del nivell d’informació que té la població, i en concret l’alumnat sobre aquest tema.
2.- Aprofundir en el tema i comparar informació oficial i alternativa sobre el TTIP realitzant una anàlisi crítica d’ella.
3.- Realitzar algun tipus d’activitat per a difondre el tema i que supose la seua implicació i evidentment, la seua avaluació.

Descarrega ací:

Unitat Didàctica TTIP

Rap TTIP

Videos sobre TTIP

 

Estiu en valencià!

A boqueta nit, les amigues es van dir adéu per poc temps. Després de sopar es tornarien a vore. En companyia dels fadrins i les fadrines, amb el cap coronat per garlandes florides, farien una cercavila al voltant del poble. Encendrien munts de llenya davant les portes de la muralla i saltarien els focs benefactors de Sant Joan, que allunyaven els esperits solts de la nit més màgica de l’any i beneïen amb prodigalitat els humans.

(…)

Abans de la mitjanit, els refilets de la dolçaina i el tabal omplirien de música els carrers empedrats de la vila.

Les portes secretes de la nit. Sant Joan. Pepa Guardiola

‘Llegir en valencià’ #Bromera

estiuejar

grup de CCOO densenyament i alguns amics i amigues al balcó de l¨Ajuntament de València

Com en altres estius, fem propostes per viure, gaudir i estimar sense complexos i sense consumisme. Enguany aprofitem una proposta per estiuejar en valencià que ve des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de CCOO PV. Sabent a més que el dret a les vacances no són un regal de ningú, sino que les hem guanyades els treballadors i treballadores amb les nostres lluites.

La tradició mediterrània lliga el foc purificador, els banys de mar i sal, els rituals màgics, les cançons i els balls de sant Joan amb l’inici de l’estiu. El foc purificador de sant Joan ja ha passat i tot just s’enceta el període de vacances, els dies són més llargs i hi ha més temps per gaudir de la gent i de les coses que ens agraden.

Des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià us recordem que pel que fa a l’estiu, us envie uns enllaços amb suggeriments relacionats amb el valencià i amb la nostra cultura que m’han semblat interessants. Potser us ve de gust fer-los una ullada…

 

Parelles lingüístiques: si voleu perdre la vergonya o la por a parlar en valencià públicament o si tot just us inicieu ara, busqueu la vostra parella lingüística…  ‘Voluntariat pel valencià’ és un servei gratuït a iniciativa d’Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua que s’encarrega de buscar-vos algú per parlar en valencià. Hi són al carrer Josep Grollo, núm. 91 i el telèfon és 963 40 60 70. I també hi trobareu informació:

https://www.escolavalenciana.com/categories/index/97/voluntariat-pel-valencia

http://www.voluntariatpelvalencia.org/

info@voluntariatpelvalencia.org

http://www.voluntariatpelvalencia.org/voluntariat/app/

 

Llegir en valencià: CCOO PV hi col·labora amb la campanya de Bromera ‘llegir en valencià’ i els caps de setmana podeu adquirir amb els diaris Levante-EMV o Información llibres de lectura fàcil en valencià i per només un euro.

http://www.pv.ccoo.es/pv/Inici:865500–Presentacio_de_la_campanya_Llegir_en_valencia,_paraules_damor

http://www.pv.ccoo.es/pv/Informacio:actualitat:857820

 

Pel plaer de llegir i deixar-se anar: les editorials aprofiten l’estiu per traure les seues novetats per a grans i menuts. Ací en teniu algunes propostes de llibres i música, només un tast, i un bon grapat de coses barrejades:

 

(Llibres)

http://sembrallibres.com/

http://andana.net/?lang=ca

http://www.bullent.net/ i https://youtu.be/LuTrzZ5j5PQ

http://www.tresiquatre.cat/cataleg/novetats/?cat=1

http://llegirencatala.cat/lectures-destiu/

 

 

(Música)

Programació de Les Nits al Castell de Xàtiva

http://www.tresdeu.com/2015/06/les-nits-al-castell-de-xativa-despres-de-rus.html

 

Programa de ràdio El Mural, amb música en valencià

http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html

 

Blog: Videoteca de la música en valencià

http://blocdelamusicaenvalencia.blogspot.com.es/

 

bones vacances

(Un poc de tot)

Programació setmanal de l’Octubre Centre Cultura Contemporània: exposicions, xarrades, cinema, …

http://www.octubre.cat/actualitat.php

 

Acadèmia Valenciana de la Llengua: corpus informatitzat del valencià, patrimoni cultural

http://www.laveupv.com/noticia/14922/

 

Revista El Temps: entrevista al poeta Marc Granell

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/06/marc-granell-el-poeta-del-que-10448.php

 

Edició en valencià de les cal·ligrafies i quaderns escolars Rubio

http://www.levante-emv.com/panorama/2015/06/27/rubio-edita-valencia-els-seus/1283794.html

 

Taller Andreu Alfaro: una visita necessària

http://www.valenciaplaza.com/ver/134449/el-legado-de-andreu-alfaro-se-convierte-en-museo-en-godella.html

 

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: models de proves, jocs, …

http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/

 

Tota aquesta recopilació és gràcies a Empar Morelló: En Twitter és @emparempar 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a “Malva-rosa Pop” programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música “popera”

IMG_0030

“Malva-rosa Pop” en Radio Malva

Una revolución pasiva al final de la crisis

Según dice Rajoy, ya estamos saliendo de la crisis. Y puede que al decirlo, sea sincero en lo que piensa: Las empresas españolas disparan sus beneficios tras años de caídas… aunque siguan destruyendo empleo. Desde su perspectiva, desde los criterios de los grandes empresarios y las clases dominantes, estamos creciendo!. En enero el FMI auguraba que la economía española crecería un 2% este año y un 1,8% el siguiente. Y todo esto, mientras el drama de la pobreza y el paro no remite.

En el plano político muchas personas mantenemos esperanzas de cambio. La indignación se ha ido transformando en organización y se cuestionan las medidas del neoliberalismo mientras la corrupción aparece ligada a los mismos políticos que promovieron los recortes.

Sin embargo, la conflictividad laboral ha remitido este último año. La cantidad de huelgas ha disminuido, aún la espectacularidad y combatividad de algunas concretas (caso de la lucha en Coca-Cola, por ejemplo). En educación sin ir más lejos, este principio de curso para CCOO no fue posible convocar huelga pese a nuestro interés en que fuera estatal y a todos los niveles, debido a la falta de voluntad de algunas organizaciones. En síntesis, nos encontramos ante un desplazamiento de las esperanzas y las fuerzas depositadas en la movilización, hacia la contienda electoral de mayo y noviembre.

Porque a nivel político han surgido fuerzas novedosas que plantean distintos elementos al debate político. Pero no se nos puede escapar que realmente no suponen un peligro real para las clases dominantes. Ante la posibilidad del fin del bipartidismo, la banca parece despreocupada y sin soltar la sartén del mango. En palabras de Francisco Gonzalez, presidente del BBVA “Lo importante es un gobierno estable; el color político da lo mismo”. Aseguran esperar cuatro años “muy buenos” (se entiende que para él y los de su clase), mientras expresa nítidamente que  “no es un tema ideológico. No se trata de eso. No tengo ninguna ideología. Mi única ideología es la de la economía de mercado”. O en palabras igual de claras de la patronal valenciana después de oir a Montiel, candidato de Podemos a la Generalitat tras tomar un café con sus líderes: “Podemos no muerde”.

Así que la oportunidad política de un cambio real de profundización de la democracia, de mejora de las condiciones de vida de trabajadores y trabajadoras, ante la posibilidad de un cambio en la correlación de fuerzas a favor de las clases subalternas puede esfumarse delante de nuestros ojos. ¿Qué posición tomar ante los nuevos panoramas políticos y sociales que se nos avecinan?.

Para momentos políticos como los actuales, creo que vale la pena retomar el análisis a partir de conceptos como el de “revolución pasiva” en Gramsci. Una revolución pasiva se puede concretar en aspectos progresivos de cambio, durante tiempos de posibilidades transformadoras, que llegan a ser disminuidos con el tiempo hasta resultar en la reconstitución de relaciones sociales dentro de un nuevo orden donde las clases dominantes restauran su hegemonía. Por eso, para referirse a estos procesos sociales, también se utiliza la expresión “revolución-restauración”. Porque es la propia clase dominante quien restaura el orden social después de haber minimizado, y luego absorbido, parte de las reivindicaciones políticas que la cuestionaban, con el fin de consolidar el dominio.

“La clase dirigente tradicional, que cuenta con un numeroso personal frase-decir-la-verdad-es-siempre-revolucionario-antonio-gramsci-142675adiestrado, cambia los hombres y los programas y se hace nuevamente con el control que se le estaba escapando de las manos, y puede hacer todo esto con mayor celeridad que las clases subalternas; hace sacrificios, si es preciso, se expone a un futuro oscuro con promesas demagógicas, pero conserva el poder, lo refuerza de momento y lo utiliza para aplastar al adversario […]” (Cuaderno 13, Gramsci)

En la enseñanza valenciana creo que se podría hacer un análisis paralelo. Las pasadas elecciones sindicales (tanto en la escuela pública como en la escuela concertada), han supuesto a mi entender un reforzamiento de las posiciones corporativas y de los discursos “antipolíticos” y a veces “antisindicales”. De tal forma que un fenómeno muy significativo, coherente con el discurso que he comentado, ha sido el de una alta abstención: la participación en los procesos de elecciones sindicales en la escuela pública desde los 80 siempre fueron superiores al 60%, y en las de 2014 ha sido del 45%. Junto a ello parece haber calado en sectores mayoritarios de trabajadores y trabajadoras el relato de que “si algo hemos recuperado es porque nos lo merecíamos, porque se acercan las elecciones, y no porque la movilización tenga influencia alguna en ningún cambio”.

Además constatamos que la centralidad del discurso y de las posiciones de los sindicatos mayoritarios en la enseñanza valenciana pasan a estar alrededor de demandas con tintes corporativos, destinadas a colectivos particulares de trabajadores y trabajadoras (frente a otros colectivos). En vez de avanzar en un contexto de crisis económica y amplio rechazo a las políticas de recortes, hacia el discurso de crítica global, se parcializan y dividen las luchas. Frente a las demandas del conjunto de trabajadores y trabajadoras y frente al conjunto de la comunidad educativa. Basta recorrer las webs de algunos sindicatos de enseñanza valenciana para que un lector atento lo pueda contrastar rápidamente.

Un ejemplo muy evidente es el papel que cada organización otorga en su propuesta político-sindical a una movilización de carácter amplio, unitaria y de clase como es la manifestación de País Valenciano del próximo 9 de mayo por el cambio educativo.

En resumen, en los mundos político y sindical, vivimos un proceso de reorganización de fuerzas que pueden constituir lo que Gramsci llamaba una “revolución pasiva”. Está en marcha un proceso de cambios sociales y de ajuste en la correlación de fuerzas, dirigido por el mismo bloque dominante. El poder quiere una salida desde arriba y la derecha, y teme un cambio desde abajo y desde la izquierda. Pero en contextos sociales de cambio, también las fuerzas que aspiran a representar las aspiraciones e intereses de las clases subalternas están llamadas a jugar su papel político. También la pelota está en nuestro tejado.

 Antonio-Gramsci-montaje-encontrado-Internet_EDIIMA20130719_0490_5

(Versió en valencià)

Una revolució passiva al final de la crisi

Segons diu Rajoy, ja estem eixint de la crisi. I pot ser que en dir-ho, siga sincer en el que pensa: Les empreses espanyoles disparen els seus beneficis després d’anys de caigudes… encara que sigeixen destruint ocupació. Des de la seua perspectiva, des dels criteris dels grans empresaris i les classes dominants, estem creixent!. Al gener el FMI augurava que l’economia espanyola creixeria un 2% enguany i un 1,8% el següent. I tot açò, mentre el drama de la pobresa i l’atur no s’atura.

En el plànol polític moltes persones mantenim esperances de canvi. La indignació s’ha anat transformant en organització i es qüestionen les mesures del neoliberalisme mentre la corrupció apareix lligada als mateixos polítics que van promoure les retallades.

No obstant açò, la conflictivitat laboral ha remès aquest últim any. La quantitat de vagues ha disminuït, encara l’espectacularitat i combativitat d’algunes concretes (cas de la lluita en Coca-cola, per exemple). En educació sense anar més lluny, aquest principi de curs per a CCOO no va ser possible convocar vaga malgrat el nostre interès en què fóra estatal i a tots els nivells, per la falta de voluntat d’algunes organitzacions. En síntesi, ens trobem davant un desplaçament de les esperances i les forces dipositades en la mobilització, cap a la contesa electoral de maig i novembre.

Perquè a nivell polític han sorgit forces noves que plantegen diferents elements al debat polític. Però no se’ns pot escapar que realment no suposen un perill real per a les classes dominants. Davant la possibilitat de la fi del bipartidisme, la banca sembla despreocupada i sense soltar la paella del mànec. En paraules de Francisco Gonzalez, president del BBVA “L’important és un govern estable; el color polític dóna el mateix”. Asseguren esperar quatre anys “molt bons” (s’entén que per a ell i els de la seua classe), mentre expressa nítidament que “no és un tema ideològic. No es tracta d’açò. No tinc cap ideologia. La meua única ideologia és la de l’economia de mercat”. O en paraules igual de clares de la patronal valenciana després de sentir a Montiel, candidat de Podem a la Generalitat després de prendre un cafè amb els seus líders: “Podem no mossega”.

Així que l’oportunitat política d’un canvi real d’aprofundiment de la democràcia, de millora de les condicions de vida de treballadors i treballadores, davant la possibilitat d’un canvi en la correlació de forces a favor de les classes subalternes pot esfumar-se davant dels nostres ulls. Quina posició prendre davant els nous panorames polítics i socials que se’ns acosten?.

Per a moments polítics com els actuals, crec que val la pena reprendre l’anàlisi a partir de conceptes com el de “revolució passiva” en Gramsci. Una revolució passiva es pot concretar en aspectes progressius de canvi, durant temps de possibilitats transformadores, que arriben a ser disminuïts amb el temps fins a resultar en la reconstitució de relacions socials dins d’un nou ordre on les classes dominants restauren la seua hegemonia. Per açò, per a referir-se a aquests processos socials, també s’utilitza l’expressió “revolució-restauracimages”. Perquè és la pròpia classe dominant qui restaura l’ordre social després d’haver minimitzat, i després absorbit, part de les reivindicacions polítiques que la qüestionaven, amb la finalitat de consolidar el domini.

“La classe dirigent tradicional, que compta amb un nombrós personal preparat, canvia els homes i els programes i es fa novament amb el control que se li estava escapant de les mans, i pot fer tot açò amb major celeritat que les classes subalternes; fa sacrificis, si cal, s’exposa a un futur fosc amb promeses demagògiques, però conserva el poder, ho reforça de moment i ho utilitza per a aixafar a l’adversari […]” (Quadern 13, Gramsci)

En l’ensenyament valencià crec que es podria fer una anàlisi paral·lela. Les passades eleccions sindicals (tant en l’escola pública com en l’escola concertada), han suposat a la meua entendre un reforçament de les posicions corporatives i dels discursos “antipolíticos” i a voltes “antisindicales”. De tal forma que un fenomen molt significatiu, coherent amb el discurs que he comentat, ha sigut el d’una alta abstenció: la participació en els processos d’eleccions sindicals en l’escola pública des dels 80 sempre van ser superiors al 60%, i en les de 2014 ha sigut del 45%. Al costat d’açò sembla haver calat en sectors majoritaris de treballadors i treballadores el relat que “si alguna cosa hem recuperat és perquè ens ho mereixíem, perquè s’acosten les eleccions, i no perquè la mobilització té influencia alguna en cap canvi”.

A més constatem que la centralitat del discurs i de les posicions dels sindicats majoritaris en l’ensenyament valencià passen a estar al voltant de demandes amb tints corporatius, destinades a col·lectius particulars de treballadors i treballadores (enfront d’altres col·lectius). En comptes d’avançar en un context de crisi econòmica i ampli rebuig a les polítiques de retallades, cap al discurs de crítica global, es parcialitzen i divideixen les lluites. Enfront de les demandes del conjunt de treballadors i treballadores i enfront del conjunt de la comunitat educativa. Només cal recórrer les webs d’alguns sindicats d’ensenyament valencià perquè un lector atent el puga contrastar ràpidament.

Un exemple molt evident és el paper que cada organització atorga en la seua proposta polític-sindical a una mobilització de caràcter ampli, unitària i de classe com és la manifestació de País Valencià del pròxim 9 de maig pel canvi educatiu.

En resum, en els mons polític i sindical, vivim un procés de reorganització de forces que poden constituir el que Gramsci cridava una “revolució passiva”. Està en marxa un procés de canvis socials i d’ajust en la correlació de forces, dirigit pel mateix bloc dominant. El poder vol una eixida des d’a dalt i la dreta, i tem un canvi des de baix i des de l’esquerra. Però en contextos socials de canvi, també les forces que aspiren a representar les aspiracions i interessos de les classes subalternes estan cridades a jugar el seu paper polític. També la pilota està en la nostra teulada.

 

Bibliografía:

  • Artículo de Alberto Garzon sobre la revolución pasiva

http://www.lamarea.com/2015/03/31/la-revolucion-pasiva-que-padecemos/

  • Gramsci “La poítica y el estado moderno” Ed. Público, 2009

Contra les supressions d’unitats escolars a Mislata

Davant la supressió d’unitats escolars públiques a Mislata, el grup de mestres i profes de CCOO de la localitat hem respost amb un comunicat en defensa de l’educació pública a la localitat.


Ademés val la pena que impulsem les pròpies iniciatives de eixen dels col·legis, siguen concentracions, recursos o arreplegada de signatures:

Signatures en defensa del Col·legi Públic Mestre Serrano

Signatures en defensa del Col·legi L’Almassil



Comunicat de premsa

La Federació d’Ensenyament de CCOO rebutja la supressió d’unitats escolars a Mislata


El col•lectiu de docents de CCOO de Mislata exigim que la Generalitat rectifique i accepte les al•legacions presentades. Considerem necessària la unitat i la mobilització de la Nostra comunitat educativa.

L’arranjament escolar que la Conselleria ha lliurat suposa l’eliminació de dos unitats d’Infantil a Mislata per al pròxim curs. Aquests nous retalls en educació anunciats per la Generalitat posen en perill real el futur de dos col•legis públics de Mislata, el Mestre Serrano i l’Almassil. 

L’arranjament escolar suposa la pèrdua de 129 unitats d’infantil a tot el País Valencià. L’augment de ràtios es tradueix en que ara hi hagen menys unitats i en el futur seran menys línies, debilitant el sistema educatiu públic valencià.

Com a grup de CCOO de docents dels centres educatius públics de Mislata volem donar a conèixer les següents consideracions:

Mobilització a Mislata per l’escola pública

1.- Rebutgem la supressió d’aquestes unitats i de qualsevol altra que es vullga fer en el futur en qualsevol col•legi públic de Mislata. Així ho varem defensar com a Comissions Obreres tant en la Direcció Territorial d’Educació com en el Consell Escolar Municipal de Mislata.


2.- La supressió de línia de valencià al CEIP Almassil suposa un atac als drets educatius i lingüístics dels xiquets i xiquetes, a més de que influirà negativament en les expectatives d’escolarització de moltes famílies i trencarà l’equilibri que hi ha entre la línia de castellà i la de valència al municipi en detriment de la línia en valencià.

3.- La supressió al CEIP Mestre Serrano és gravíssima. Suposaria el desmantellament d’un col•legi pioner en el tractament d’alumnes amb discapacitats auditives o problemes de comunicació.

4.- Considerem imprescindible la unitat de la comunitat educativa de tots els centres educatius front a les politiques neoliberals  de la Conselleria que propicien la competència entre nosaltres, perquè ens afecta a tots  els centres públics de Mislata  ja que la supressió de dos utitats produirà, el curs vinent, un augment de les ràtios de totes les unitats de tres anys al municipi.

5.- Entenem que ara és el moment de la mobilització, i impulsarem iniciatives de protesta unitàries amb mares, pares, docents i alumnat a Mislata. Ens reafirmem en la lluita contra les retallades que hem dut endavant aquests darrers anys.

Els efectes de l’arranjament escolar per al curs vinent confirma, ben a les clares, els temors i les denúncies fetes per CCOO PV sobre els efectes de l’anomenat “districte únic” al municipi. Aquestes retallades d’unitats i de centres també són conseqüència dels augments de ràtio a les aules. Els que treballem des del sindicalisme de classe afirmem que les retallades laborals i socials ens afecten a tota la comunitat educativa (pres/mares, professorat i alumnat). I per tant, les respostes han de ser col•lectives.


Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s’organitza”.

Recentment el ministre d’Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l’estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar“. No obstant jo considere per contra que “l’estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D’una banda, s’ha culminat l’aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d’acumulació de forces en defensa de l’educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s’obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l’educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?


Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l’alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
Que siguen educatives.


Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?


Fabra està nu?

Què passa en un país perquè fins als xiquets i xiquetes qüestionen al President pel carrer?

Què passa en un país quan tanquen les televisions i ràdios públiques?

Conec un conte que diu més o menys així:

Hi havia una vegada en un país molt, molt llunyà, un regne on el monarca passejava pels carrers inaugurant diferents construccions i vestit amb les seues millors gales per a lluir-les entre el “populacho”. 
Un dia va ocórrer que, volent aparentar més que ningú, va eixir nu pels carrers creient lluir boniques vestidures. Van ser uns xiquets i xiquetes molt intel·ligents els que li van cridar: “El rei està nu!!”. 
I tot el poble es va tirar a riure d’aquell rei i la seua prepotència. De tal manera, que encara avui s’escolten els riures si estas a l’aguait”

  • La veritat és que és impossible aturar la irreverència dels xiquets i xiquetes
  • Ni les amenaces ni els expedients podran res contra l’espontaneïtat infantil lliure i descarada
  • L’expedient als xiquets i xiquetes de Xàtiva no ens espanta. Són els crits dels xiquets els que ens conviden a la desafecció de l’autoritarisme
  • Els xiquets i xiquetes de Xàtiva marquen el camí.


Què pensen els lectors i lectores del meu blog?

Comentaris sobre els resultats de l’enquesta al meu blog.

Com ja saben els lectors i lectores d’aquest blog, com a permanent sindical estic preocupat pel debat sobre sindicalisme i la seua configuració en el context de crisi social i cultural que patim. He proposat un parell de preguntes als meus lectors sobre les retallades i sobre els sindicats. Han participat 50 persones a la primera pregunta i 55 a la segona (el blog va rebre, com a exemple, unes 80 visites al dia el darrer mes d’octubre). Evidentment no es tracta d’una enquesta amb validesa científica (faria falta definir la població, la mostra, establir un motreig aleatori simple, etc.). L’objectiu de les preguntes és convidar a la reflexió i mantenir el debat obert. Els resultats són els següents:
QUÈ PENSES DE LES RETALLADES?
No són necessaris, responen només a la lògica del neoliberalisme……… 62%
Són durs, però necessaris per a reduir el dèficit……………………………… 0%
Si cal fer retallades, que no siguen en alguna cosa tan important com l’educació.. 38%
SÓN NECESSARIS ELS SINDICATS?
Ens aniria millor si no existiren……………………………………….. 2%
Estan passats de moda, fan falta altres organitzacions………….. 4%
Són imprescindibles, però cal renovar-los profundament………… 74%
Estan resistint bé, malgrat els atacs de la dreta…………………. 30%

Aquests resultats hem permeten fer algunes consideracions:
    1.- Cap persona valora com a necessaries les retallades. Bé!. Sintoma de que els meus lectors/es i jo mantenim certa sintonia 😉
    2.- Encara que vora el 60% pensa que les retallades només responen a la lògica del neoliberalisme, hi ha un percentatge significatiu que estaria dispost a assumir que les retallades foren en altres serveis. La majoria dels lectors i lectores seràn de l’àmbit educatiu, però malgrat això el resultat reflexa la necessitat d’aprofundir en la solidaritat i el discurs de classe, en la defensa de TOTS els serveis públics. Ho tindré en compte per a properes entrades.
    3.- Respecte a la valoració del sindicalisme, hi ha 3 persones (6% en total) que han contestat amb la primera i a la segona respostes. Eixes respostes corresponen a postures obertament antisindicals (la primera més que la segona).
    4.- D’aquesta segona pregunta, les altres dos respostes són les que més me fan que pensar. La resposta que més ha concitat atenció és precissament la de que són imprescindibles (una afirmació molt forta i clara), alhora que es demana una forta renovació. Estic content amb eixa valoració dels lectors i lectores i hem convida a continuar treballant per aprofundir eixa demanda amb la qual hem sent identificat.

Només una última reflexió: si volem renovar profundament el sindicalisme de classe, aleshores hem de contar amb tots i totes. També amb les 55 persones que han contestat l’enquesta i les milers que visiten el blog mensualment (vora 2500 el darrer mes). També amb tú!.

Ens trobem al carrer i a la lluita. 

Ens trobem enfortint i renovant el sindicalisme de classe tan necessari per a aquest temps.