CCOO d’ensenyament presenta les seues candidatures amb una feminització sense precedents

És la primera vegada en l’ensenyament públic que s’arriba a aquest grau de feminització en les candidatures. Les tres llistes, a València, Castelló i Alacant, estan encapçalades per dones així com la gran majoria dels llocs que asseguren l’elecció

Precisament, les dos característiques principals de les candidatures de CCOO a les juntes de personal docent no universitari de les tres províncies, son la feminització i la proximitat als centres educatius.

Per una banda, les tres candidatures, a València, Castelló i Alacant, estan encapçalades per dones així com la gran majoria dels primers llocs, arribant a un 60 % de dones en el conjunt de les candidatures. Cal remarcar que aquesta aposta per les dones respon no només a una opció feminista del sindicat, sinó a una realitat d’alta feminització de l’escola pública valenciana. Per tant, considerem que ja era hora que aquesta realitat es traslladés als i les nostres representants en les juntes de personal.

 

Per altra banda, els primers llocs de les tres candidatures, i de manera molt evident en la candidatura de València, els ocupen persones que treballen quotidianament als col·legis i instituts de les seues províncies. Es a dir, els permanents sindicals alliberats no ocupen els primers llocs, sinó que els ocupen docents que dediquen part de la seua jornada a l’escola i altra part al treball sindical en defensa dels seus companys i companyes treballadores de l’ensenyament.

El 4 de desembre pots votar qualsevol candidatura, però si votes CCOO està garantit que votes per un sindicalisme de classe, feminitzat i proper als problemes quotidians de les escoles.

 

 

 

Participació: eleccions sindicals i més!

Un sindicat no és més que la unió lliure de treballadors i treballadores amb l’objectiu comú de defensar els seus propis interessos. Quan no defensem interessos particulars enfront d’altres col·lectius, sinó que defensem els nostres interessos concrets (el nostre salari o jornada laboral, per exemple) en el marc de la lluita per la millora de les condicions de vida en general, llavors estem en un sindicat de classe com el nostre.

 

Per tant, des de CCOO no entenem el sindicat com l’alliberat o l’alliberada que va dues o tres vegades a l’any al nostre col·le, institut o centre de treball qualsevol a deixar papers i no torna a aparèixer en mesos. Sinó que entenem que el sindicat eres tu, sou els companys i companyes quan participem col·lectivament. Podem anar a una manifestació, a un acte, a l’assemblea que es convoque en el nostre centre, podem difondre una informació als nostres companys i companyes de treball via correu electrònic o whatsapp, podem transmetre la nostra opinió a les meses de negociació o en les consultes telemàtiques que fem, etc. Tot açò és participar, és fer sindicalisme, tot suma. I la suma de tots aquests xicotets actes són els que ajuden a canviar la nostra vida, a no ser solament espectadors de la història que pasa davant nostre.

Les eleccions sindicals poden ser un bon moment per a posar en comú les nostres propostes i idees per a defensar la dignitat de treballadors i treballadores de l’ensenyament, per a debatre-les al costat d’altres persones, i per a conèixer el grau d’acceptació que tenen. Per açò és important que es participe formant part de les llistes electorals, animant a votar a les nostres candidatures progressistes, o que es participe sent apoderat o apoderada en la jornada de les eleccions.

Però, pel que hem explicat abans, i d’acord a la nostra concepció del sindicat, no entenem la participació com “votar cada 4 anys”. Perquè necessitem al sindicat a les dures i a les madures, i durant tot l’any. Per a negociar les nostres condicions de treball o per a mobilitzar-nos en defensa del dret a l’educació. 

De les eleccions sindicals eixiran els nostres representants en les juntes de personal (en l’ensenyament públic) i en els comitès d’empresa (en els sectors privats). Són els nostres legítims representants. Però el sindicat necessita la teua col·laboració quotidiana per a conèixer directament les preocupacions dels centres de treball i el que pensa i sent la gent en els centres educatius. Per açò és necessari desenvolupar nostra incipient però important xarxa de delegats i delegades de centre. 

 

En resum, contem amb tu per a les eleccions sindicals. Contem amb tu per a la lluita diària en les escoles. Contem amb tu per a la xarxa de delegats i delegades de CCOO en els centres amb la qual enfortir un sindicalisme més necessari que mai. És el moment!

 

 

Fem xarxa de delegats i delegades sindicals

 

Un grup de mestres de CCOO del Marítim amb Joan Ribó, alcalde de la ciutat de València

delegats i delegades de CCOO

A Meliana amb gent de l¨Horta Nord: Francesc, Pilar, Conxa i Gracia

A Mislata amb Vicente, Cris i Luis raonant sobre el futur de l¨educació

IMG_0522 IMG_0539 IMG_0508 IMG_0504

Aquests dies he tingut trobades amb la gent de la xarxa de delegats i delegades de CCOO d’ensenyament: Esmorçar amb un grup de mestres de l’Horta Nord, dinar amb la gent de CCOO del Marítim, i sopar a Mislata. Les fotos a l’Ajuntament de València molt, molt divertides, i l’alcalde Joan Ribo Canut també se va sumar. A la propera, si ho fa bé, li convidem també al dinar!!

Fa falta construir sindicalisme a cada centre educatiu, a cada localitat i comarca.
Estes fotos están dedicades a la gent que no pensa que els d’esquerres som uns «cenizos«, sino que saben lluitar tot l’any i divertir-se sempre!!

 

Conclusions de l’Assemblea sobre els resultats electorals

Assemblea delegats i delegades FE CCOO PV ensenyament públic València

Data: 18 de desembre, 19h
Lloc: Seu de CCOO PV de València.
Assistèxen: 40 companys i companyes. Persones apoderades, interventores a les Eleccions Sindicals, i delegats i delegades de centre de les següents localitats i

NOTA 1: Aquesta acta reflecteix les aportacions a l’assemblea de companys i companyes sobre el que pensem del moment sindical i polític. No reflexa necessàriament la línea del sindicat. La FE CCOO PV l’ha propiciat des de la participació per tal d’incorporar-les al nostre discurs i línea de treball juntament amb altres assemblees i trobades d’altres localitats i des de la reflexió i presa de decisions de la nostra organització.
 NOTA 2: Les aportacions literals venen entre cursiva i entre cometes al text per tal de ser fidels a les aportacions concretes i a la reflexió col·lectiva de l’assemblea.

 Ordre del dia:
1.- Anàlisi dels resultats electorals
2.- Propostes d’actuació

1.- Anàlisi dels resultats electorals

Introducció:
En les eleccions sindicals de Desembre de 2014 hem patit una derrota sense pal·liatius. Encetem una nova etapa amb una nova configuració de majories en la qual STE tindrà la majoria absoluta, i CCOO serà pràcticament la única alternativa sindical. La resta de sindicats queden molt reduïts.

Els resultats són les següents: la participació passa d’un 65% a les darreres eleccions a un 45% en les actuals. CCOO passa d’un 19,45% a un 16,7% (perdem un 2,8% i uns 2500 vots). STE obté majoria absoluta amb el 57%, mentre CSIF, UGT i ANPE s’enfonsen.

Tendències globals de fons respecte del sindicalisme:

comarques: Aldaia, Picanya, Meliana, Albal, Ribera Alta, Port de Sagunt, Silla, Foios, Ribarroja, Burjassot, Mislata i València (Abastos, Malva-rosa, Cabanyal, Eixample, Patraix, Conservatoris, …)

  • Som i ens sentim un sindicat de classe i hui sembla que és una cosa que no “està de moda”.
  • “Hi ha poca “cultura sindical” als centres educatius”. En alguns centres es parla molt poc de la situació de l’escola pública o de la realitat socio-laboral. També es constata que la forta càrrega de treball no afavoreix el debat entre docents.
  • Falta molta consciència social entre el professorat. Molts queden contents de tindre “la butxaca plena” gràcies als acords, però no són capaços de conèixer i reconèixer que és gràcies al sindicalisme i a la negociació col·lectiva.
  • El context social i alguns fets concrets que afecten al sindicat no ens han afavorit: targetes black, foto de la signatura de l’acord d’ocupació, … “Ha faltat autocrítica”
Algunes persones també valoren que la gestió d’alguns acords de recuperació de drets signats per FE CCOO PV han estat difícils d’entendre per part dels treballadors i treballadores, donat el context i el govern amb qui se signava “És més fàcil estar a la contra encara que després es beneficien igualment de l’acord”. “Si firmem acords amb qui abans ens ha retallat la conclusió simplista, però que de vegades cala, és que <<som el mateix>>”. “Hi ha un excés de responsabilitat, inclús quan no es signen acords”.

Valorem que la campanya de les eleccions sindicals del nostre sindicat ha sigut bona. Entenem que hem treballat molt aquests anys i que el treball fet no s’ha vist reflectit suficientment. “Al meu centre CCOO hem estat presents els quatre anys fent discurs i treballant”

Constatem que hem viscut una campanya de descrèdit a CCOO per part de l’STE. Amb més o menys agressivitat segons zones i moments, a l’assemblea es constata que el discurs “anti-sindicalisme de classe” que ha fet el sindicat majoritari ha estat present a les eleccions. “L’STE ha estat marruller, sense quasi propostes sindicals”. Que el personal estiga informat és important, perquè “la campanya de l’STE ha estat de <<confusió>>”
“Hi ha poca reflexió en els Claustres, de vegades s’accepten les <<notícies>> sense contrastar, banalitzant el treball sindical”.

Un altre dels elements molt significatius ha sigut la baixa participació. Alguna gent considera que la no presència de mesa electoral en cada centre ens pot haver perjudicat. La campanya de descrèdit sindical ha estat decisiva per a aquesta baixa participació.

Un tema de debat per als propers temps serà veure el paper que juga el sindicat que ha obtés la majoria absoluta, quin perfil tindrà a partir d’ara. Entenem que la forta pujada fins aconseguir la majoria absoluta, conjuntament amb l’enfonsament dels “sindicats de dretes”, indica que dins l’electorat de l’STE hi ha molt votant políticament conservador. “Hi ha gent que es mobilitza i vota STE, però hi ha molta gent que no es mobilitza mai i també els ha votat”. “Alguna gent igual s’afilien a l’STE que a l’ANPE”
Molta gent se sent incòmoda amb “bronca” entre sindicats, pensa que s’ha d’evitar.“Ells van en contra nostra. Hem d’entrar en eixa dinàmica?, no!”, “La nostra estratègia no ha de caure en el joc brut”

Respecte de la linea general del sindicat: Com a opinió generalitzada, entenem que el sindicalisme de classe que representa CCOO a l’ensenyament públic té un espai propi i consolidat, encara que som minoritaris. Entenem que “caldrà matisar el discurs, però no canviar-lo” No hem de canviar el que som, ens sentim contents de ser progressistes sense complexos i de defensar l’escola pública. Aquests trets no han de canviar en el futur.

2.- Propostes d’actuació

Algunes idees que es posaren damunt de la taula per a considerar i per a desenvolupar:

  • És clau tindre activa a l’afiliació i enfortir cada dia la xarxa de delegats i delegades. Aquesta és la clau que compartim. “El sindicat som totes i tots”.
  • Tenim experiències positives d’actuació de docents en actiu, delegats/des de CCOO, amb una tasca molt interessant: actualització del tauler sindical, enviament sistemàtic de correus als companys i companyes, tertúlies i debats, assemblees,…
  • Hem de decidir quin serà la nostra actitud i posicionament concret davant la majoria absoluta. Hi ha el “perill de vore a l’STE com enemic”, però està clar que“no anem a estar al seu costat”.
  • Si només plantegem com guanyar eleccions i a l’STE, ens equivoquem. Hem de crear consciència col·lectiva soci-política sindical, des de la unitat amb la comunitat educativa.
  • El model sindical que vivim és propi de la Transició Espanyola. Hem de canviar la nostra relació sindical amb les treballadores/és.
  • Hem de continuar cuidant els espais unitaris i de treball de proximitat, dotant-los de capacitat d’incidència: Plataformes i Consells Escolars Municipals
  • Hem de sistematitzar i organitzar el treball sindical que poden fer les persones del sindicat que ara estan jubilades que poden jugar un paper significatiu en determinats llocs i moments.
  • El panorama polític a partir de maig pot ser diferent i serà necessari contemplar-lo per la reorientació de la línea sindical.


Avançar en el cami de fer més transparent el sindicat: Se poden fer públiques les actes d’algunes reunions que considerem significatives (com aquesta assemblea), convocar sistemàticament a l’afiliació per activar la militància i la participació, aprofundir en les consultes sobre decisions importants del sindicat (convocar una vaga, signar un acord, etc.). Per això l’afiliació també ha d’assumir la seua participació continuada.