Crònica de la Jornada educativa a Mislata 8 de novembre 2016

El darrrer 8 de novembre varem realitzar a Mislata una Jornada educativa sobre la LOMCE i sobre les revàlides. Varem participar gent de tots els sectors de la comunitat educativa, pares i mares, alumnat i professorat amb voluntat de treballar per la pública i fer front a les retallades.

Assistirem unes 50 persones, i primer tinguèrem una taula redona amb representants de la comunitat educativa de Mislata. Realment les intervencions van estar totes molt bé, ens vàrem quedar amb la sensació de que hi ha gent molt preparada i amb ganes en cada un dels centres. Més presència i participació de gent de secundària que de primària, pot ser per allò de que les revàlides els afecten directament i estan creant realment molta preocupació entre el professorat i alumnat directament afectat.

 

Després de la xerrada vam tindre l’oportunitat de conèixer el grup de poesia musicalitzada Vers al vent, format en part per gent de Mislata. Amb picadeta oferida per l’AMPA de l’IES La Moreria, gràcies!

Per últim, dir que la convocatòria va estar feta per la FE CCOO PV, FAMPA-València i el FEU-València, el que ens dona una idea de que hi ha gent organitzada darrere d’aquest acte, que cal estar units i coordinats, i que accions d’aquest tipus es poden repetir a la localitat. Hem de dir que els companys i companyes estudiants se curraren molt la convocatòria.

En cada poble, localitat o barri, cal organitzar-se en sindicats, associacions i coordinadores per la pública!

Crònica de l’acte a la TV de Mislata

 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a “Malva-rosa Pop” programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música “popera”

IMG_0030

“Malva-rosa Pop” en Radio Malva

“Les conseqüències de les retallades en l’ensenyament públic”. Programa Radio Klara

Espacio del programa La Luna Sale a Tiempo Radio emitido el 25 de enero de 2013 en Ràdio Klara
RÀDIO SINDICAL
TEMA: LAS CONSECUENCIAS DE LOS RECORTES EN LA ENSEÑANZA PÚBLICA

PRESENTACIÓN: EMPAR PABLO, secretaria de Comunicación de CC. OO. PV

ENTREVISTA: Por OFELIA VILA, miembro de CC.OO.PV

INVITADO: PAU DÍAZ, responsable de Comunicación de la Federación de Enseñanza de CC. OO. PV.
Descarrega ací el programa en MP3


Carta de Patricia, interina acomiadada

Patricia és una amiga de fa molt de temps. És treballadora de l’ensenyament interina en temps de retallades i revoltes. Comparteix amb nosaltres les seues preocupacions i lluites.


El meu nom és Patricia, sóc professora interina des de fà ja 6 cursos.
Enguany ha sigut un any plé de lluita i d’iniciatives comuns, front als “palos” de Consellería i del Ministerio de Educación, els docents, malgrat les tensions, hem cridat, protestat, organitzat, HEM LLUITAT, per unes condicions més justes i per una escola pública que es desmorona. També hem vist com companys rebien els colps amb resignació i es quedaven al marge de la lluita…. Però açò no acaba ací.
 Allò que pitjor he portat sempre de la situació de ser interina al País Valencià no ha sigut ni els horaris surrealistes, ni els grups “sobrants”, ni les assignatures per a plenar horari (Atenció Educativa “a tutti pleni”), ni les itineràncies sense cobrar a 70 km de casa, ni la muntanya russa emocional a final del curs amb els acomiadaments dels alumnes i companys i els “l’any que vé tornaràs, ja ho voràs!! (no he repetit centre en 6 anys) …. I més precarietats laborals inherents al interinatge.
 No, allò que sempre duc pitjor és la INCERTESSA, el mal de panxa que em comença a principis de juliol, i que enguany supose que em durarà prou messos. Amb aquest acomiadament per decret , injust, inútil (mireu les xifres de l’estalvi i compareu-les, per eixemple, amb els sous dels assesors nomenats a dit) i il.legal. Bò, il.legal fins a l’aprobació de la nova reforma laboral, ara quasi tota mena de putejament laboral és legal.
INCERTESSA laboral, i enguany, més que mai: quantes places eixiràn a juliol? Poques? Molt poques? Poquíiiissimes? M’adjudicaràn d’ofici les dos “perles” (Ayora i Ademús)? Tornaràn a enganyar-se en l’ordre d’adjudicació com l’any passat? (que m’adjudicaren d’ofici Penyíscola, preciosa, però a més de 200 km de ma casa). Serà millor agafar itinerants, afectades, parcials?? Esperar-me a setembre?? I si no arribe ni a setembre?? I si no m’apleguen substitucions fins a ves-te’n tú a saber quan?? I si m’adjudiquen d’ofici les dos “perles”?? Ahhhhh!!!
INCERTESSA  económica, i enguany, amb el “puteo y cachondeo” del Decret del 5 de Gener: no cobrarem  agost ni 5 dies de juliol;  Quan cobraré la itinerància? En juliol? En agost? En setembre? En octubre? I l’atur? En setembre? En octubre? El mateix dia que m’ingressen la itinerància ? Amb el mateix retard que el trienis? (cobrats després d’un any i mig agobiant als companys de personal i nòmines)….i que farem en Agost? Si només cobrem en casa el meu sou i som quatre??
I en mig de tota aquesta incertessa, la sensació d’acabar un curs més, satisfeta i agraïda per un treball que em fascina, que em plena i amb el que m’implique com si fos aquest centre el meu, perqué ho és.  I la ràbia de sentir-me ignorada, estafada, i desvirtuada per una administració que sols sap mirar el seu melic, la seua Megaxaxipiruli Comunitat Valenciana plena de grans events per a grans butxaques.
El personal interí fem la nostra tasca com la resta del funcionariat, i a més de no gaudir dels mateixos drets, ens emportem la major part dels desgavells de Consellería. Si ara em repensara deixar aquesta lluita (a més a més que m’enportava una galtà de ma mare) aquest curs sí que seria un fracàs….. Hem de continuar avant, pel nostre futurs i el dels nostres fills.

En altres ocasions també en compartit experiències de companys militants de CC.OO. i de gent lluitadora als centres.

Compartim experiències i lluites!!

Centre a Centre: Ramón Diez del Col·legi Malva-rosa

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l’escola pública i pels drets laborals.


El sindicat és l’organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.



El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l’escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.


Nom: Ramón Díez
Centre de treball: CP Malva-rosa
Localitat: València

1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?
Falta d’ingressos al menjador i falta d’ingressos per a funcionament. Retallada de beques de menjador a l’alumnat. Escola molt vella, encara que aquest no és motiu d’aquestes retallades, sinò de la retallada total que patix el centre des de fa temps.

Ramón junt a altres mestres, mares i pares participa en la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa

2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?
La relació és que s’hi vol acabar (no amb l’estat de benestar, que mai ha estat assolit) sinò amb la gratuïtat dels tres aspectes esencials: sanitat, educació i justícia. A banda del deubte dels bancs que diuen cal pagar entre tots, especialment que paguen els pobres per la senzilla raó de que som més.

3.-Hem d’assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines?
L’alternativa a tot això passa evidenment per un control ( o un retall, pense que és la paraula), una orientació cap al consum sostenible. Però aquest esforç s’ha de fer entre tots via ingressos d’Hisenda i, per damunt de tot, reforçant els tres aspectes esencials, encara que amb la Dependència hi són quatre, de justícia, sanitat i educació. I un ajust en el tema de pensions per a que no siguen tan desproporcionades unes amb altres. 
A més cal reivindicar l’aspecte democràtic i polític front als interessos econòmics d’una minoria (“los mercados”) i fent una matització he arribat a la conclusió de que ja no m’importa tant el govern PP (feixisme ranci) com la situació que ens ve al damunt. Arribaria a recolzar un govern fort que plantara cara a la banca i respectara ho anterior o part de l’anterior (encara que eixe govern ja s’encarrega el capital de que mai vaja endavant). 

4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?
Manifestació a la Malva-rosa de la Coordinadora d’Educació del barri
Participa de les concentracions dels dijous gaire al complet de la plantilla amb poques mares, la veritat. No hem llevat la pancarta encara. No fem activitats extraescolars (o de manera limitada) i no fem cursos de formació. Acudim al 50% a les manifestacions generals i a les de la Coordinadora d’Educació de la Malva amb més participació. Signem manifests, claustres, consells escolars… La plantilla, els companys, participen més de les mobilitzacions del centre, zona o barri. En les generals es diluyen. Gaire no es parla de vaga (NOTA: Aquesta entrevista va ser feta a mitjans del mes de març. El seguiment de la Vaga del 29M al CP Malva-rosa va ser pràcticament del 100%)
Mobilitzacions al CP Malva-rosa demanant la contrucció del cole nou

5.- Què altres iniciatives penses que es podrien prendre en el futur?

Mantindre el calendari de mobilitzacions i manifestacions, tancaments, etc. Amb la vaga com a futur. Jo participaria d’eixa vaga, com a afiliat i com a persona.


6.- Quin paper podeu jugar els sindicalistes en els centres de treball?

 Anirem informant i acudint a les mogudes. Es tracta de no fer “flor d’un dia” tota aquesta situació i de preparar les alternatives. Hem de deixar clar als claustres quin és l’horitzó de la situació (no és un altre que l’acomiadament de funcionaris sense idemnització), quins volen adaptar-se a eixa situació fent el bon xiquet (però diguent-li que no hi haurà premi per a tots), quins no volen adaptar-se i mostrar a aquests últims  que tenen reialment amb qui organitzar-se, en el nostre cas amb CC.OO, encara que hi haja més grups en la lluita. I deixar clar que la pressió al carrer o la vaga es fa per a negociar (es a dir, negociar du implícit  poder perdre sempre algo).
 

Centre a Centre: Pau Rodrigo del CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepós

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l’escola pública i pels drets laborals.

El sindicat és l’organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.


El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l’escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.´


Nom: Pau Rodrigo
Centre de treball: CP Mare de Déu del Pilar
Localitat: Bonrepós i Mirambell 


1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?

 En primer lloc quant parlem de qualitat en educació ens referim a: no poder preparar material extra fotocopiable perquè cal retallar les despeses del centre, no podem preparar les sessions dels alumnes ja què hem de substituir als companys i companyes que estén de baixa, aleshores hem d’utilitzar temps extra a casa per poder preparar material didàctic. A més a més hem de suportar el desprestigi social que estan provocant les declaracions de la consellera d’educació. No h i podem seguir així. A pesar de tot açò he de dir que es segueix treballant igual. Si cap més encara, per poder desenvolupar el procés d’ensenyament dels alumnes.


2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?
En primer lloc crec que aquesta és una ruta marcada des del principi, el problema és que el PP no ens ha dit la veritat. El Psoe va governar durant el període inicial de la crisis, i no va saber gestionar la situació. Després i amb mentires el PP guanya per majoria i ara està fent allò que li marquen des de Europa. Tot açò és una vergonya i no ho podem consentir. Per suposat què guarda relació. La pregunta és si nosaltres els ciutadans som els culpables de tot açò o no. El que intenten es desprestigiar l’educació, la sanitat, els drets socials. Els treballadors sempre eixim perdent, i més si cap a la nostra comunitat. (País valencià)
 
3.-Hem d’assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines?
La situació és molt complicada, però el què és segur és que no podem mirar per a un altre costat- Si no alcem la veu, sinó diguem prou, on esta la democràcia?. No sé si haurà alguna altra mesura millor, el que sé és que retallar en sanitat i educació és retallar el nostre futur. I no estic d’acord.

4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?
Tots els dijous ens manifestem a les 8; 45 a la porta del centre, algunes famílies s’uneixen a la protesta però cada volta son menys persones. A més cada volta que rebem algun comunicat des del sindicat, ens reunim en claustre per tal de prendre decisions.

5.- Quin paper podeu jugar els sindicalistes en els centres de treball?
El paper de comunicadors, cadascú és lliure de decidir, però cal fer arribar la informació. Com a sindicalistes hem de difondre el missatge per a que després cadascú pugi elegir la seua opció o postura.

Centre a centre: Ximo Alpuente del CP Ballester Fandos de la Malva-rosa (València)

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l’escola pública i pels drets laborals.


El sindicat és l’organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.


El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l’escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.

Ximo en la porta del seu centre, el Fandos a la Avinguda Malva-rosa.
Ximo Alpuente és un company militant de CCOO que ha estat molt actiu en la lluita social i per l’escola pública en la Malva-rosa. El 30 de Març es jubilarà sent cap d’estudis d’un col·legi, com el Ballester Fandos, que està fent una labor d’integració molt important en el barri des de fa molts anys. Durant un temps va ser permanent sindical de la FE CCOO PV, a més  milita políticament en EUPV. Amb la seua jubilació perdem un referent en la zona de militància i coherència. Per sort el grup de gent de CCOO del Marítim estem forts. 

Gràcies Ximo. La lluita continua! 



Nom: Ximo Alpuente
Centre de treball: CP Ballester Fandos
Localitat: Malva-rosa (València)


1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?
En estos momentos se debe toda la cuantía de las becas de comedor desde el mes de octubre. No han pagado ni un euro.Se deben en torno a las 35.000 €.
No se ha cubierto una baja de enfermedad desde hace quince días y no han suplido un permiso paternal.
Sí que han ingresado la semana pasada los gastos de funcionamiento del curso actual. Han ingresado cantidades pero sin especificar el gasto de teléfono… que cada día con las continuas llamadas a móviles suponen un gasto extraordinario en las escuelas.
2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?
Entiendo que es un paso más. Responde a la política del programa electoral del PP, Siguen el hilo. O nos movemos o seguirán sin descanso y “sin vergüenza”. Su modelo de escuela no es la actual y ahí van a parar.
Decrretarán la muerte de la escuela pública por inanición.
3.-Hem d’assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines?
Nunca. La lucha ha resurgir. Si nos ven débiles nos machacarán argumentado la fuerza de sus votantes.
La alternativa está clara. Son cobardes, como antes lo fue el gobierno socialista.  Dan “mordida” a los débiles, a los trabajadores de sus nóminas. Se cargan sin piedad todo lo conseguido en años de lucha (bueno, en estos últimos años no nos ha costado mucho los acuerdos conseguidos) y con un decretazo dictatorial nos arreglan.  La alternativa es, que no lo harán, una excelente política fiscal y una inspección de hacienda suficiente para que trabaje contra los defraudadores. Que paguen las grandes fortunas y desaparezcan los que cotizan un 1% y engrandecen sus arcas y no las del Estado.
4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?
Salimos los jueves a la puerta del cole, hemos hecho asamblea de padres para explicar las medidas que habíamos tomado en el claustro y han sido bien recibidas.

Preparant la VAGA GENERAL a Burjassot

El matí del 21 de març ha estat dedicada a convidar, convocar, animar al professorat de Burjassot a la Vaga General del 29.

Tauler Sindical al CEIP Fernando de los Rios

Pancartes als centres de Burjassot
L’Assemblea de l’IES Federcia Montseny ha comptat amb la participació d’unes 30 persones que s’han mostrat d’acord amb la convocatòria de vaga. A més s’ha parlat de la possibilitat d’informar a l’alumnat a través de les tutories, i de seguir informant abans i després del 29M sobre les retallades, la reforma laboral i les mobilitzacions

Isabel de l’IES Federica Montseny de Burjassot convida a la VAGA GENERAL del #29M

En l’Assemblea de l’IES V. A. Estellés han participat unes 20 persones també disposades a secundar la vaga. Les intervencions han girat al voltant de les conseqüències negatives per a tots i totes que tindrà la reforma laboral, si no la parem, i la necessitat de la mobilització. 


Jordi de l’IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot convida a la VAGA GENERAL del #29M


Després hem estat presents en diversos centres de primària de la localitat.

El Calendari a l’IES Federica Montseny marca les dates importants

Taula d’un altre centre amb la propaganda sobre la reforma laboral

Centre a centre: Maria Jesús de l’IES Enric Valor de Picanya

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l’escola pública i pels drets laborals.


El sindicat és l’organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.


El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l’escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.

Nom: Ma Jesús Ferrando Bueno
Centre de treball: IES Enric Valor,
Localitat: Picanya

1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?
Al nostre centre les retalades només s’han notat en què fa anys que no se’ns concedeix el programa de compensatòria.

2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?
Res no és casual; personalment crec que tot és CAUSAL. Hi ha una estratègia de desmantellament del poc estat del benestar que en aquest pais haviem aconseguit asolir.

Alguns grups de privilegiats amb interessos econòmics volen guanayr cada vegada més a costa del que siga. En Espanya, açó se suma al fet que certes estructures oligàrquiques no han estat desmantelades en la transició ni ara mateix. La idea és imposar un estat mínim i que campe una suposada llei del lliure comerç a tots els nivells. Qua cadascú es proveisca dels mitjans per garantir-se educació, salut, vellesa… Impostos directes?, ni tocar-los!; més trams en l’IRPF?; ni pensar-ho!, revisar l’Impost de Societats? A quin sant!, més inspeccions sobre el frau fiscal? No cal!….
3.-Hem d’assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines?
El camp de la política, d’alló social… no és el camp del determinisme natural ni el de la predeterminació sinó l’àmbit de les decisions humanes, que intrínsecament són contingents. Hi ha moltes alternatives a les retallades:
– Revisió dels Trams de l’IRPF i creació de nous a les rendes més altes
– Revisió a l’alça de l’impost de societats
– Eliminació de les SICAV o canvi radical en la seva tributació.
– Eliminació dels Paradisos Fiscals
– Imposicióde la Taxa Tobin a les transaccions econòmiques
– Augment del nombre, dels mitjans i de les competències dels inspectors/es d’Hisenda en la lluita contra el frau fiscal
– Reintroducció de l’impost de patrimoni
– Reintroducció de l’impost de successions
– Campanyes de sensibilització per canviar la visió sobre el frau fiscal com a picaresca: el ciutadà ha de rebutjar a aquell/a que no paga els seus impostos
– Control exhaustiu de les despeses públiques.
– Canvi en la legislació que faça que tot aquell que defraude diners públics haja de retornar-los amb els interessos que haurien generat si estigueren depositats en el banc el temps que el defraudador n’ha gaudit; penes de preso exemplaritzants;
I SEGUR QUE MOLTES ALTRES…
4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?
  • Hem constituit un fons econòmic per a les despeses: paper, fotocòpies, cordes…
  • Portem la samareta negra tots els dies dins i fora de l’IES, tant la majoria delsprofessorat com molts alumnes
  • Asemblees de professorat a l’hora de l’esplai (dimecres i divendres)
  • Vam aprovar el document contra el Decrte en assemblea de professorat, en Consell Escolar del Centre i en el Consell Escolar Municipal
  • Tres tancaments amb contingut sociocultural, reflexiu i lùdic (els tres centres públics de Picanya)
  • Hem acudit a tots les manifestacions i concentracions
  • Hem elaborat un manifest de repulsa per l’actuació policial al LLuis Vives.
  • Hem convocat una concentració en defensa dels serveis públics dijous 23 de febrer a les 19h a la plaça de l’ajuntament dePicanya (conjuntament amb les dues escoles). Demà acudirem al mercat a fer propaganda (repartirem uns fullets que hem preparat)
  • S’ha creat una comissió professorat-Ampa dels tres centres que està elaborant un document a favor de l’escola pública que es portarà a l’Ajuntament per al seu debat i aprovació.

NO HEM SUSPES CAP ACTIVITAT EXTRAESCOLAR (ni tan sols les que es fan més enllà de l’horari o els viatges de fi de curs o l’intercanvi amb França), no secundarem les mesures que criden a no posar libres de text o consumir alló imprescindible per a donar classe PERQUÈ:
La mesura rebaixa el nivell de l’ensenyament públic, que pretenem prestigiar (aquelles circumstàncies que depenen de l’Administració, han de ser denunciades i call luitar perquè desapareguen). Altres circumstàncies (profes que se’n van amb l’alumnat que fa l’eixida…) no són diferents ara i abans de les retallades del Decret
Des del punt de vista de les repercussions: No vem com afecta a la Conselleria i es veuen afectats sectors de TREBALLADORS/ES com nosaltres. En aquestos temps de crisi, posar en perill el treball d’algú, és com a mínim, èticament qüestionable.

5.- Què altres iniciatives penses que es podrien prendre en el futur?
Seria molt útil que es creara un Blog (o similar) únic er a totes les comunitats educatives del Pais Valencià on es comunicaren i coordinaren mobilitzacions, es discutira sobre les vies de lluita i s’intercanviaren experiències.
Seria interesant deixar de treballar anivell de centres i treballar sempre a nivell de Poble, pobles (si són xicotets o hi ha poca moguda) o barris en les ciutats.
Les tancades són interessants en si mateixes perquè són un espai per a la reflexió i el debat conjunt, que havia eixit dels centres i es va recuperar en les mobilitzacions de ciutadania.
Crec que és imporatnt convocar períodicament assemblees generals de professorat, però que caldria guiar el contingut: per exemple, establir una data i tres o 4 temes o propostes de mobilització perquè cada centre portara la postura majoritària en cada cas.
No podem descartar la vaga com a instrument de lluita pel nostres drets laborals. Caldrà anar temptejant com estan els claustres a aquest respecte.
6.- Quin paper podeu jugar els sindicalistes en els centres de treball?
No puc parlar en general. En el nostre centre em consta que entre els que tiren del carro hi ha de tot: hgent sindicada i gent que no ho està.
Caldria que aquells que els “alliberats” es passaren més pels centres… però soc de les que pensa que si creus que s’ha de fer alguna cosa, mou-la tu.

Mireu també:

Tancament a l’IES Enric Valor de Picanya


Centre a centre: Pedro Miguel des de l’IES Guillem d’Alcalà de la Pobla de Farnals

Cada setmana es publicarà una entrevista a un company o companya de CCOO que treballa des del seu col·legi o institut per l’escola pública i pels drets laborals.


El sindicat és l’organització de la qual ens dotem els treballadors i treballadores per a la defensa dels nostres interessos laborals. En el context de retallades socials, salarials i laborals que vivim són més atacats que mai pels grups conservadors, i són més necessaris que mai per a la Classe Treballadora i per a la ciutadania en general.


El sindicalista és el teu company o companya que promou el debat, convoca assemblees en el centre i que treballa tots els dies en el teu centre. Tots i totes fem sindicalismes quan participem en les mobilitzacions per l’escola pública, quan generem discurs i defensem els nostres drets com a treballadors.


Endavant el sindicalisme del segle XXI.

Endavant les Comissions Obreres!


Nom: PedroMiguel Gómez
Centre de treball: IES Guillem d’Alcalà

Localitat: La Pobla de Farnals


1.- En què està afectant les retallades en el teu centre?
Les retallades no son noves d’enguany, fa dos anys suprimiren el PDC amb l’excusa de que no hi havia no se quants grups de secundària, la realitat es que tenim alumnes de perfil de PDC que estan a 4t sense poder ser atesos convenientment.
El curs passat hi havia una plaça de PT a temps parcial, a banda del PT de plantilla, aquest curs aquestes hores de PT ja no estan. El curs passat hi havia 10 professors més. De moment tenim un company de Filosofia desplaçat.
Al mapa escolar estava l’institut de la Pobla de Farnals amb batxillerats i el de Rafelbunyol només de secundària. Varen requalificar del de Rafelbunyol i ara hi ha dos centres, a 400 metres escassos de distància, que no tenim prou alumnes de batxillerat, en cap dels dos, per poder oferir la varietat d’optatives que , en teoria, permet la llei. No té a veure amb les retallades sinó amb la mala gestió, de fet crec que es una despesa que ens portarà al fracas. Ja l’he sentit utilitzar com a argument de que la privada és més rentable.

2.- Hi ha relació entre la Reforma Laboral i aquestes retallades? O és una casualitat que hagen coincidit en el temps?
No soc analista polític, no crec que tinga relació, però, evidentment, no és tampoc una coincidència. Més bé pense que és l’aplicació ràpida i simultània de les mesures de l’agenda oculta del partit que ha guanyat les eleccions amb el vot de gran part de la població. És molt decebedor per a mi però “gaudim del que hem votat”


3.-Hem d’assumir el que hi ha com a inevitable? Penses que existeixen alternatives a les retallades?. Quines? 
Crec que ens tocarà assumir allò inevitable, perquè la població ha votat el que ha votat. Soc afiliat a CCOO des de fa 24 anys, mai em vaig plantejar afiliar-me a un sindicat corporatiu, El sindicat de classe em va bé. Ara, la classe està per terra, no em cap en el cap com pot haver votat al partit popular tanta gent. Si soc demòcrata hauré d’acceptar la majoria absoluta. Això no lleva que manifeste públicament el meu disgust. Soc ensenyant i confie en l’educació com a via d’aconseguir una societat més madura i justa.

4.- Quines mesures de pressió i mobilització està fent el teu centre?
Al meu centre he acudit a les manifestacions de València amb la nostra pancarta un grup reduït de companys. La postura de la majoria és tèbia, hem fet algunes assemblees per discutir, però mai hem acordat postures comunes. 
Si hi ha una adhesió important al dilluns de dol, la gent porta la samarreta a classe. Isquérem al carrer amb la pancarta dos dijous, però no ens va veure ningú i decidirem que en lloc de dijous eixiríem divendres que hi ha mercat al poble, a l’hora de l’esplai ens passegem pel mercat ambulant amb la samarreta negra. 

Concentració a la porta de l’IES Guillem d’Alcalà

5.- Què altres iniciatives penses que es podrien prendre en el futur?
El proper curs, decididament, prescindiré dels llibres de text, però no com a mesura de pressió, com a convenciment de que hem de canviar la forma d’ensenyar, però fotrà a més d’una editorial.
No tinc clar que em puga permetre una vaga indefinida, sí estaria disposat a fer algun dia de vaga.


6.- Quin paper podeu jugar els sindicalistes en els centres de treball?
Jo mai he sigut gens actiu al sindicat i al meu centre l’altre dia vaig declarar que no represente a ningú, m’estic plantejant dimitir del consell escolar per totes les dificultats que estem patint, encara que reconec les bones intencions del professorat.