Apuntes sobre la filosofía en el sistema educativo del País Valencià

Al voltant de la reivindicació de la filosofia per a Secundària i Batxillerat, com a part de la resistència a la LOMCE, els companys i companyes d’aquesta assignatura porten una lluita des de fa un temps. També des de CCOO ens hem solidaitzat amb la seua causa. Aqui aportem una reflexió del company Luis Muedra, profe de filosofia a un IES de Mislata i delegat de la Federació d’Ensenyament de CCOOPV a la Junta de Personal Docent

El momento en el que nos encontramos requiere intervenir buscando una solución cortoplacista que no pueda ser inferior al decreto esperado, y guardado en un cajón esperando el sueño de los justos (encuentro de Miquel Soler con Sergio Sevilla y Adela Cortina, asamblea de profesores de filosofía,presencia en los medios… y, momento decisorio sobre la promoción y matricula de secundaria y bachillerato). El gobierno de Baleares que cuenta con lengua propia lo ha resuelto junto a otras 10 comunidades no gobernadas por el partido del gobierno PP. Un gesto del Consell siguiendo la propuesta aprobada por unanimidad por el parlamento valenciano, una Hª de la Filosofía como específica obligatoria para los segundos de bachilleratos de ciencias y de humanidades, colocaría al Gobierno Valenciano en la senda crítica contra la LOMCE.

A este nivel, la presente reivindicación podría ser acusada de corporativa y sectorial. Sin embargo, sólo persigue una presencia digna entre tanto, mientras se consensúa un modelo de educación democrática y de calidad que pueda arrinconar definitivamente el mercantilismo de la ley vigente. Un acuerdo por la educación que ha de situar la filosofía en el currículo de secundaria y bachillerato, el lugar de donde no debería haber salido: una filosofía práctica para 4º de la ESO y una filosofía troncal en los dos cursos de bachillerato. Vincular los valores éticos a la religión es un insulto a la ciudadanía y asociarlos, en este contexto, a los profesores de filosofía una degradación de su función profesional.

La necesidad básica de la Filosofía en el sistema educativo viene avalada por razones de índole pedagógico, de interés social y de calidad política (1.Hermenéutica y Discurso son las dos herramientas distintivas de la disciplina de la filosofía. Como sugiere Antonio Campillo, el profesor de filosofía es un profesional del pensamiento, todos somos sujetos pensantes, pero las herramientas para que las ideas se hagan discurso y puedan ser, a la vez, cuestionadas las aporta el filósofo. Interpretar, preguntar, plantear problemas y disertar sobre ellos se hace sólo desde la filosofía en el periodo de formación que supone la secundaria y el bachillerato. 2.Nuestra sociedad hoy necesita una ciudadanía consciente de los límites y cómo afrontar los retos del I+D+i, apostar por un pensamiento que permita cuestionarse, que abra el debate al espacio público. 3. La consecuencia práctica de nuestras sociedades complejas no nos permite abdicar de la toma de decisiones, hemos de seguir buscando síntesis entre polis y demos. Porque éstas no responden a variables históricas predecibles, están insertas como posibilidad en la condición humana. Tiene que ver con nuestro libertad). En consecuencia, la filosofía no puede ser una asignatura especifica, supone un hecho diferencial en la educación. Aporta discurso y pensamiento crítico, plantea preguntas y vías de desarrollo, analiza e interpreta textos e ideas, interpela a la política y a la ciencia, rastrea las ideas en el tiempo histórico y abre perspetivas en la cultura, hace fenomenología del hecho artístico amparada en la  problemática idea de belleza, con Kant nos hacemos conscientes de nuestras condiciones de posibilidad y los límites civilizatorios… Incluso, la filosofía se atreve con lo trascendente, con una crítica a la religión. ¡Ah! Claro, pero siempre con el espíritu griego de la phrónesis, esa humildad socrática con la aporía del conocimiento, la búsqueda irrenunciable a la verdad que escapará ineludiblemente a nuestro dominio.

Una altra opinió sobre el tema del company Enric Senabre, #AraFilosofia

En Twitter seguiu aquest fil

Propostes des del Cabanyal per a la millora del sistema educatiu valencià

tancament IES Cabanyal 2012

Compartim el document de propostes de millora per al sistema educatiu valencià que el claustre de l’IES del Cabanyal ha fet arribar al Director General de Centres.

Assumim com a pròpies aquestes reivinidcacions i les fem nostres

Enhorabona per la iniciativa, endavant!

 

 

A L’ATENCIÓ DIRECCIÓ GENERAL DE CENTROS I PERSONAL DOCENT JOAQUIN CARRIÓN CANDEL

 

Av. Campanar, 32

46015 València

València, 27 de febrer de  2017

 

Distingit Senyor Director General de Centres:

 

Segons acord del claustre de professor celebrat el dia 3 de maig de 2017, al voltant del punt proposat per l’assemblea de professor al claustre “Aprovació, si cal, de les propostes plantejades per l’assemblea de professors pa a la millora del sistema educatiu” faig arribar document el document de millores.

 

 

DOCUMENT DE MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ

 

1 – Reducció de la ràtio i retorn a les 18 hores lectives.

2 – Derogació del currículum LOMQE, especialment de les “revàlides” i pacte d’estat per l’educació en un procés transparent i obert a la comunitat docent. En cas de manteniment d’aquestes proves unificació de temaris a nivell estatal.

3 – Ampliació de les plantilles per adequar-les a les necessitats educatives de l’alumnat (compensació educativa, NEE, altes capacitats, ensenyament plurilingüe, optativitat, desdoblaments…).

  1. Ampliació i adequació de l’oferta de formació permanent, tant de caràcter intern als centres educatius, com de caràcter extern per als professionals docents.

5 – Dignificació de les tutories, remunerades i amb ampliació d’hores de reducció per a una major dedicació.

6 – Externalització de les proves de certificació d’idioma estranger, de les proves d’accés a cicles, de la Xarxa Llibres i, si és el cas, de les properes “revàlides”. En tot cas, participació voluntària i remunerada.

7 – Reestructuració de la FP dual (major informació, formació, convenis estables amb empreses i pràctiques remunerades) i de la FP bàsica (major formació del professorat, major contingut pràctic, treball de projectes com a marc estructurador i motivador per adquirir les ferramentes bàsiques per els permeten l’accés a sectors específics de l’activitat econòmica).

8 – Eliminació de l’assignatura de Religió. En tot cas, sempre optativa, no avaluable i fora de l’horari lectiu.

9 – Un disseny de programa plurilingüe adequat a la realitat educativa i social, que introduïsca almenys un idioma estranger com a llengua vehicular i aposte per la recuperació de l’ús del valencià.

10 – Recuperació econòmica progressiva, amb terminis concrets, del salari del personal docent.

11 – Reducció progressiva dels concerts educatius i tractament igualitari de tots els centres educatius subvencionats per Conselleria.

12 – Dotació als Centres de personal administratiu, sanitari i de serveis socials suficient a fi d’acabar amb la polivalència del professorat.

13 – Fi de la precarietat laboral del professorat interí a través de convenis estables, amb accés a la funció pública mitjançant concurs oposició obert, no restringit, amb valoració raonable de l’antiguitat, i amb una àmplia oferta de places acumulades i tretes a concurs no necessàriament de forma anual, en funció de la quantitat, a fi de contribuir a l’estabilitat de plantilles.

14 – Publicació de TOTES les places vacants al mes de juliol, sense excepcions.

  1. Reducció voluntària de 2/3 hores lectives per al professorat major de 55 anys, dedicades a coordinació, dinamització o recolzament en diferents àmbits docents.
  2. Elaboració d’un nou pla de la diversitat que atenga tot l’alumnat necessitat d’un itinerari curricular adaptat i que forme professorat específic per a cada programa amb equips estables, amb definitiva als centres i amb contraprestacions.
  3. Pla urgent d’acabament, reestructuració i construcció de centres educatius segons criteris de prioritat pactats per la comunitat educativa.
  4. Actualització de la dotació d’equips informàtics, millora de la connectivitat, creació de sistemes operatius eficaços i versàtils, que reunisca totes les característiques de privacitat imprescindibles, amb un sistema de gestió educativa funcional i un servei d’assitència tècnica a nivell de les necessitats.
  5. Actualització de l’equipament didàctic dels actuals cicles formatius de FP, forçats a seguir precàriament amb les restes de les dotacions dels antics títols LOGSE.
  6. Elaboració i facilitació de materials curriculars per a la impartició dels mòduls dels cicles formatius, ja que en el 50% no es disposa de cap llibre de text.
  7. Reforma, ampliació i eficàcia de la inspecció laboral de forma que es premie la professionalitat docent i el bon fer, no es castiguen les malalties justificades i es penalitze de forma eficaç la irresponsabilitat docent i el frau en les baixes laborals.
  8. Reestructuració del calendari laboral, lectiu i vacacional, amb una millor i equilibrada seqüenciació del períodes de descans, d’acord amb els calendaris majoritaris a Europa.

 

Sense més m’acomiade i us salude tot esperant la seua resposta

 

 

Los congresos de CCOO, una oportunidad para la renovación

Els darrers mesos he participat com a delegat als congresos de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, de Comissions Obreres del País Valencià, de la Federación de Enseñanza de Comisiones Obreras. Aquestes són algunes de les reflexions després del que he vist i he viscut.

 

Mucha afiliación, mucha gente, no esperaba un proceso congresual en CCOO tan abierto como finalmente estamos viviendo. Pero las señales de que se iba a producir un salto cualitativo en el primer sindicato de clase ya se venían produciendo desde hace meses. Quien no lo ha visto ahora se puede encontrar descolocado en el debate sindical y social en el futuro.

El hecho más espectacular es el relevo en la Secretaria General de la CS de CCOO. Pero quien sólo vea este paso como un hecho aislado es que no conoce las dinámicas del sindicato, o no se quiere enterar de lo que está pasando en el sindicalismo. Porque no es un hecho significativo pero aislado en la dirección confederal. Detrás hay todo un nuevo discurso sindical de rejuvenecer y renovar CCOO que lleva tiempo produciéndose.

El inicio de la reflexión en el sindicato se produce en el contexto de las huelgas generales en el momento más crítico de la crisis/estafa, se barrunta con los movimientos sociales que han removido el panorama político en muchos territorios y ciudades importantes, tiene un primer hito en la publicación del código ético de CCOO, un desarrollo más profundo en el proceso de #RepensarCCOO y ahora se materializa en cambios importantes en las direcciones sindicales.

El hecho notable de que CCOO aumente sus porcentajes de representación después de la época de crisis/estafa, no ha impedido que el propio sindicato se haya puesto las pilas para en tratar de responder a las nuevas realidades concretas de configuración de la clase trabajadora (ahora más precaria y empobrecida que antes de la crisis), y a las nuevas demandas políticas que surgieron del conflicto que esta misma realidad provocó (demandas de más participación y transparencia en la esfera política y social).

 

Primer acto: El Congreso de la FE CCOO PV apuesta por la feminización y renovación.

Más allá de la bronca disputa sindical producida, el X Congreso de la FE CCOO PV de marzo de 2017 se verá con suficiente perspectiva como el momento en que se produjo el salto a rejuvenecer y feminizar el sindicato: una mujer en la Secretaria General, renovación generacional evidente y un cambio de más del 67% de miembros de la dirección. Aún así hubo quien no entendió y se opuso al cambio y a la oportunidad que se estaba produciendo. Pero quedaron en minoría.

 

Segundo acto: En el Congreso de CCOOPV se produce un relevo inesperado.

Cuando todo el mundo daba por hecho la continuidad del anterior Secretario General al frente del sindicato de clase más importante del País Valencià, la correlación de fuerzas internas y la necesidad de renovación sindical conducen a la decisión valiente de Paco Molina de dar un paso a un lado que conduce al relevo en la dirección en la persona de Arturo León, y a la presentación de otra candidatura encabezada por Jaume Mayor que obtiene una fuerte representación y que empuja al sindicato hacia posiciones de renovación y combativas.

 

Tercer acto: El Congreso de FE CCOO renovado impulso del sindicalismo de clase en educación

Un tranquilo proceso congresual lleva a revalidar y consolidar una línea de trabajo que apuesta por poner a la ofensiva al sindicalismo de clase en la educación: se aprueban propuestas de trabajo participativas, se barren claramente las (muy minoritarias) posiciones retrógradas, se rejuvenece la dirección, se visualiza la apuesta por la mujer y las luchas LGTBI.

 

Cuarto acto: El Congreso de CCOO

Aunque todavía por producirse, sin duda vendrá marcado por el relevo en la Secretaria General y por las consecuencias de la también renovación de la dirección en muchos territorios y sectores. Tendrá como reto concretar todo este proceso descrito de renovación sindical.

 

Estamos en un momento histórico para resituar el sindicato. Quien no lo vea es que no ha sabido leer los cambios económicos, sociales y en la composición de clase, no ha sabido leer los cambios políticos producidos y la reflexión que el propio sindicato venía haciendo desde hace tiempo.

Cuando CCOO lanzó la campaña “Hicimos, hacemos, haremos historia”, hay quien se pensó que lo que había que hacer eran simples actos conmemorativos de aniversarios del sindicato. Pero lo que se estaba comunicando es que estábamos ante un momento histórico en el que dar un salto, renovar el sindicato y ponerlo a la ofensiva. Porque como dijo Salvador Allende, “la historia es nuestra, y la hacen los pueblos”

1er de maig de 2017. No hi ha excuses: educació i justicia social

Enguany el 1er de maig no quedarà de cap manera com una data aïllada en el calendari. Una sèrie d’actes i mobilitzacions preparen el 1er de maig com a data referent que sintetitza i unifica les lluites per la justicia social des del mon obrer.

Reflexió, acció, mobilització i propostes que trenquen amb la idea estesa en alguns ambients des de fa un temps que el carrer està aturat. Si tens temps i força, ací te presentem les propostes:

 

dimarts 25 d’abril:

dimecres 26 d’abril:

  • 9h Assemblea a Elx del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV
  • 12h Facultat de Geografia i Història de València. Agora Prometeo. Taula redona: “el fil roig del moviment estudiantil”. Amb intervencions i testimonis d’estudiants represaliats durant la dictadura franquista. Música de Pau Alabajos i Lucho Roa. Convoquen organitzacions estudiantils valencianes.

dijous 27 d’abril:

  • 10:30h Assemblea a València del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV.
  • De 10 a 14h Acte central de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació amb el lema “Demane la paraula per l’educació”. A les 10h a la Universitat de València presentació i parlaments, a les 12h acte públic amb Col·legis a la plaça de la Mare de Deu de València
  • 18:30h en l’edifici 1r de Maig (carrer Serrans) presentación del projecte “Enredrant en l’escola” de la EPA Vicent Ventura

divendres 28 d’abril:

dissabte 29 d’abril:

Per un finançament just. Ja n’hi ha prou!.

  • Des de les 10:30h Super Festa a Vivers amb Concert dels Súpers (Super3), Dani Miquel i Rock del Babalà.
  • Manifestació 18h Plaça de Sant Agustií. Impulsa Acció Cultural del País Valencià i convoquen sindicats i organitzacions socials i polítiques valencianes.

dilluns 1 de maig:

Dia internacional de la Classe Treballadora. Manifestacions a tot el mon.

Al País Valencià pots acudir:

  • Alacant 11.30h IES Jorge Juan
  • Alcoi 11.30h Albereda
  • Castelló 11h Sant Lluís
  • Elx 11h Plaça Barcelona
  • Elda 11h Estació Autobusos de Preter
  • Santa Pola 12h Plaça Constitució
  • Valéncia 11.30 h Plaça San Agustí

 

No hi ha excuses: treball estable, salaris justos, pensions dignes, més protección social

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera «la libertad de elección real» y » no favorece la igualdad de oportunidades». Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

27 de maig, acte contra el TTIP a l’Horta Nord

El proper 27 de maig a les 18h al saló d’actes de l’Ajuntament de Meliana hem convocat un acte contra el TTIP amb la presència de Sol Sánchez.

Segons la wikipedia, Sol Sánchez pertany a ATTAC Espanya, organització creada l’any 2000, de la qual ha sisol sanchezgut Vicepresidenta de Comunicació i coordinadora, càrrecs als quals va renunciar en donar el salt a la política. També és membre d’altres moviments ciutadans i plataformes com Qui deu a qui, la Plataforma contra Eurovegas i la Plataforma per l’Auditoria del Deute.

 

L’acte serà a les 18h al saló d’actes de l’Ajuntament de Meliana (Horta Nord) i està convocat per la FE CCOO PV. Ens interessa conèixer qué és el TTIP (i altres tractats com CETA i TISA), com ens pot afectar socialment i a nivell educatiu. Des de CCOO ens hem manifestat i mobilitzat contra el TTIP, però ara volem aprofundir en el seu contingut amb aquest acte de la mà d’una companya que ha estudiat en profunditat aquest tema.

160527 TTIP i educació-01

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més

 

Recursos per treballar el dret de vaga des de les aules

«Parar i Començar«,  és un treball audiovisual realitzat i produït pel Grup Raïm* el 2015  que planteja una reflexió sobre el fenomen de la vaga en l’actualitat. Aquesta peça és el resultat d’un projecte que es va iniciar amb ocasió de la vaga general del 14 de novembre de l’any 2012, acordada din

Cartell de la Vaga General del 14N

s la Confederació Europea de Sindicats i convocada tant a l’Estat espanyol com a Portugal, per rebutjar les mesures d’austeritat i defensar l’estat del benestar.

La idea fonamental de “Parar i començar” és aportar un material per a reflexionar sobre la participació dels ciutadans i les ciutadanes en la configuració de les normes que els afecten com a subjectes d’una comunitat. A partir d’aquesta idea, la vaga es mostra com un fenomen que ha de ser observat des de diferents punts de vista per abastar el seu significat complet. Reconeixem que existeixen diferents formes d’aproximar-se al coneixement social, que cap és neutra, i que posicionar-se en una ens dóna capacitat d’objectivitat. Així, el documental pretén fer valdre l’instrument de la vaga a partir d’una interpretació de la realitat fonamentada en una dimensió col·lectiva. Optem d’aquesta manera per afavorir aprenentatges desestabilitzadors, amb capacitat d’emancipació i que desencadenen actituds inconformistes per promoure tant la defensa dels drets democràtics i socials com la transformació i la creació d’institucions en pro seu com de l’ autonomia individual i col·lectiva.

El mateix procés creatiu del treball va determinar que el documental vaja dirigit a un públic més ampli que aquell per al qual havia estat pensat inicialment -estudiants de formació professional-. Aquest fet és una conseqüènc

ia directa de la diversitat de matisos i consideracions que van aportar al projecte les entrevistes realitzades i que, tal vegada, no siguen fàcilment identificables per estudiants sense una experiència laboral o sindical prèvia. De fet, aquesta mateixa circumstància és la que justifica la conveniència d’una proposta didàctica en què es plantegen una gran diversitat d’activitats que permeten tractar a fons i reflexionar al voltant del tema. La vaga és un tema complex i les formes per aprofundir al seu significat ho han de ser també. Així, les diferents activitats que s’hi proposen pretenen prendre en consideració condicions molt diferents per a l’aprenentatge. Tot això, però, no significa que aquest siga un treball dirigit exclusivament a l’àmbit acadèmic. Així, és possible fer un ús més personal,  fins i tot considerar-lo com un pretext per a reflexionar sobre la vaga a partir d’una proposta que fa servir formes i llenguatges ben diversos.

La proposta de treball que planteja Raïm és una proposta oberta, en eixe sentit les activitats qu
e s’hi proposen han de ser interpretades com a alternatives complementàries l’aplicació de les quals pot i ha de ser sotmesa a un criteri particular. Des d’aquest punt de vista, considerem necessari reivindicar l’àmbit docent com un espai de llibertat. El treball que es realitze ha d’adaptar-se a un entorn concret en què els interessos i les capacitats dels seus destinataris han de ser considerats molt especialment. Per tot això, la proposta ha estat pensada per poder ser ampliada o reduïda, però també perquè puga ser aplicada de formes diverses segons les consideracions com el tipus d’agrupament o el temps.

Les finalitats de la proposta de treball, imbricades amb les metodologies basades en la pedagogia social, són:  promoure la reflexió i l’esperit crític, potenciar la cooperació i la praxi col·lectiva i provocar la creació social autònoma.

Les activitats que es proposen després del visionat del documental, però, no l’han de tindre com a única referència vàlida. Per aquest mateix motiu és important que el seu destinatari el considere com un material a partir del qual ha de construir el seu coneixement sobre la matèria. Des d’aquest punt de vista, el resultat del seu aprenentatge no pot ser considerat com l’adequació pel que fa a una proposta prèviament definida. Per fer possible aquesta interpretació del seu treball és del tot imprescindible que, una vegada acabat, l’aprenent compte amb un material tangible que haurà de ser considerat com una traducció autònoma i personal de la proposta que li ha estat facilitada.

Totes les propostes estan desenvolupades a partir d’una mateixa estructura. En primer lloc, es justifica quin és l’objectiu fonamental de l’activitat i com el seu desenvolupament pot contribuir a produir un aprenentatge transformador. Seguidament, posem alguns exemples d’activitats que han estat elaborades prenent com a referència el visionat del documental i que haurien d’estar interpretades com una forma, entre moltes altres possibles, de dur a la pràctica aquesta proposta. Des d’aquest punt de vista, és necessari que siguen interpretades com una simple orientació pràctica i que es relativitze el seu valor per tal d’ evitar condicionar el treball de l’estudiantat. A continuació, s’inclouen una relació de pautes metodològiques per servir de guia per a l’elaboració de l’activitat. Per acabar, es proporcionen algunes qüestions relacionades amb el procés d’elaboració de l’activitat seguit per l’estudiant. En últim lloc, considerem convenient establir una pauta per a l’avaluació basada en el diàleg amb els i les alumnes. Aquesta hauria de tindre com a resultat una pauta negociada que faça possible generar una expectativa personal sobre el treball que ha de ser desenvolupat posteriorment.

Les diferents activitats de la proposta de treball s’articulen en vuit àmbits: PREJUDICIS,  com a activitats d’introducció i de visibilitzar coneixements previs; IMAGINARIS, que pretén reflexionar sobre els diversos significats al voltant d’una imatge; TESTIMONIS, que aproxima l’aprenent a realitats i històries pròximes; LA RELACIÓ AMB EL TEMPS, per visibilitzar el conflicte i la lluita social al llarg de la història; TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, amb la finalitat de generar un esperit crític al voltant dels diferents instruments de manipulació mediàtica; CÒMICS, EL PAS A L’ACCIÓ I LA MÚSICA que abasten la faceta creadora, bé combinant l’art amb la difusió de les reflexions pròpies; bé iniciant campanyes i accions directes; bé utilitzant el llenguatge musical que ens aproxima a les emocions.

 

*El grup RAÏM, és un col·lectiu de treball, estudi i reflexió permanent, format per treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. Entre els seus fins, trobem treballar nous llenguatges educatius, així com la promoció i defensa d’una ciutadania activa.

 

WEB DEL GRUP RAÏM: http://grupraim.com/

WEB DEL DOCUMENTAL: http://xn--pararicomenar-sgb.es/

FACEBOOK DEL GRUP RAÏM: https://www.facebook.com/raim.folgrup

MAIL DEL GRUP RAÏM: grupraim@gmail.com

 

CCOO és un sindicat independent?

Els sindicats anomenats “independents”

Generalment, quan un sindicat es defineix com a “independent” vol dir que és “independent de la política” (sic), que és com dir que és independent-de-dretes. El que se sol conèixer com a “apolític” de dretes que diria el clàssic “Martinez el Fatxa” interpretat per Saza en el clàssic “La Escopeta Nacional”.

 

Convide al lector a un breu repàs pels sindicats que tenen la paraula “independent” en les seves sigles per verificar aquesta afirmació (a títol de caricatura o anècdota extrema, es pot trobar fàcilment a la web el famós sindicat independent precisament que fundat per exfalangistes)

 

CCOO, la independència de classe

Els estatuts de CCOO des de la seva fundació als nostres dies el defineixen com a sindicat sociopolític, de classe, reivindicatiu, d’homes i dones, internacionalista… i independent (!)

La independència de la CS de CCOO s’expressa i garanteix, fonamentalment, per mitjà del més ampli exercici de la democràcia i de la participació dels treballadors i treballadores en la vida interna del sindicat” (Definició de principis delsEstatuts de CCOO aprovats al X Congrés).

En afirmar que CCOO és un sindicat independent volem dir que no depèn ni ideològica ni materialment de cap partit o organització de qualsevol tipus. I el que és més important, és independent de la patronal i de l’administració. És independent de classe. Perquè som els treballadors i les treballadores els qui ens organitzem de manera autònoma i per a la defensa dels nostres interessos per mitjà del sindicat. Això és el que defineix a CCOO com a organització independent.

És habitual que tinguem proximitat amb organitzacions polítiques d’esquerres encara que històricament hem convocat mobilitzacions i vagues amb governs que es definien Chiste Forges Sindicatosprogressistes (per exemple contra reformes laborals del PSOE). Per altra banda encara que puntualment s’hagi arribat a algun acord, allò habitual és la confrontació oberta amb governs conservadors (per exemple contra les retallades dels darrers anys del PP).

Encara que va haver-hi algun moment en la nostra història en el qual es va voler que CCOO fos “corretja de transmissió” d’algun determinat partit, això avui dia i des de fa molt temps està lluny de la realitat.

 

Els sindicats de l’ensenyament valencians avui i la seva “independència”

Si alguna cosa caracteritza el panorama sindical en l’ensenyament valencià des de les últimes eleccions sindicals són les majories absolutes dels sindicats sectorials. El FSIE és el sindicat amb majoria absoluta en l’ensenyament concertat, amb una línia sindical molt conservadora, alguns diuen que propera al PP. Mentre que en l’ensenyament públic el sindicat que ostenta la majoria absoluta és el STE, la cúpula del qual ha tingut veritable interès a condicionar el nomenament del propi Conseller segons es va explicar els dies posteriors al nom enament de Marzà. En tots dos casos no trobem pràctiques que potencien la “independència sindical” precisament. És ben convenient de separar els àmbits d’actuació per avançar en transparència.

 

Què necessitem els treballadors i treballadores?el_roto-lucha_de_clases

Enfront de l’actual govern progressista de la Generalitat, ens convé com a treballadors i treballadores organitzar els nostres interessos des de la independència de classe. Això es tradueix en la denúncia de les pràctiques de el “sindicalisme corretja de transmissió” si n’hi ha. I es tradueix a donar suport a un govern progressista en aquelles mesures que ens beneficien com a treballadors i treballadores i que beneficien a l’escola pública. Es concreta finalment a oposar-nos a aquelles polítiques que considerem que siguen contràries al treball i a l’educació de tots i totes. En una paraula: ens convé practicar la independència sindical.

 

Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista «Treballadors/es de l’ensenyament nº351»

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.