Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista “Treballadors/es de l’ensenyament nº351

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.

Unitat didàctica sobre el TTIP

Comencem el curs amb propostes educatives per a conèixer de forma crítica i formar-se des de les aules davant el TTIP.

Compartim una unitat didàctica que han preparat els companys de Navarra orientada per a alumnat de Batxillerat, FP o darrers cursos de ESO. Una llàstima que no estiga en valencià!. Segur que la podeu utilitzar, traduïr o el que faça falta.

Gràcies http://www.attac-na.org/

#NOalTTIP

#NOalTTIP


 

Aquesta Unitat Didàctica es proposa per a l’alumnat de Batxiller, FP i potser per a últims cursos de l’ESO. És un tema d’actualitat, que a poc a poc es va fent públic i que convé conèixer-ho perquè, si s’aprova, va a tenir grans i greTTIPus conseqüències per a la població.

El tema central és el TTIP, Acord comercial entre la UE i els EEUU, però en un context més global del que suposen els Acords de lliure comerç.
La proposta d’activitats és un menú molt ampli, del que cal seleccionar, quedant en mans del professorat el temps i nombre d’activitats que es van a realitzar així com la metodologia a seguir, podent oscil·lar entre alguna cosa molt guiat i expositiu per part del professorat a una mica més participatiu, fomentant el descobriment i el treball en grup de l’alumnat.

Els objectius que es pretén aconseguir, en coherència amb les competències, són:
1.- Prendre consciència del nivell d’informació que té la població, i en concret l’alumnat sobre aquest tema.
2.- Aprofundir en el tema i comparar informació oficial i alternativa sobre el TTIP realitzant una anàlisi crítica d’ella.
3.- Realitzar algun tipus d’activitat per a difondre el tema i que supose la seua implicació i evidentment, la seua avaluació.

Descarrega ací:

Unitat Didàctica TTIP

Rap TTIP

Videos sobre TTIP

 

Estiu en valencià!

A boqueta nit, les amigues es van dir adéu per poc temps. Després de sopar es tornarien a vore. En companyia dels fadrins i les fadrines, amb el cap coronat per garlandes florides, farien una cercavila al voltant del poble. Encendrien munts de llenya davant les portes de la muralla i saltarien els focs benefactors de Sant Joan, que allunyaven els esperits solts de la nit més màgica de l’any i beneïen amb prodigalitat els humans.

(…)

Abans de la mitjanit, els refilets de la dolçaina i el tabal omplirien de música els carrers empedrats de la vila.

Les portes secretes de la nit. Sant Joan. Pepa Guardiola

‘Llegir en valencià’ #Bromera

estiuejar

grup de CCOO densenyament i alguns amics i amigues al balcó de l¨Ajuntament de València

Com en altres estius, fem propostes per viure, gaudir i estimar sense complexos i sense consumisme. Enguany aprofitem una proposta per estiuejar en valencià que ve des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de CCOO PV. Sabent a més que el dret a les vacances no són un regal de ningú, sino que les hem guanyades els treballadors i treballadores amb les nostres lluites.

La tradició mediterrània lliga el foc purificador, els banys de mar i sal, els rituals màgics, les cançons i els balls de sant Joan amb l’inici de l’estiu. El foc purificador de sant Joan ja ha passat i tot just s’enceta el període de vacances, els dies són més llargs i hi ha més temps per gaudir de la gent i de les coses que ens agraden.

Des de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià us recordem que pel que fa a l’estiu, us envie uns enllaços amb suggeriments relacionats amb el valencià i amb la nostra cultura que m’han semblat interessants. Potser us ve de gust fer-los una ullada…

 

Parelles lingüístiques: si voleu perdre la vergonya o la por a parlar en valencià públicament o si tot just us inicieu ara, busqueu la vostra parella lingüística…  ‘Voluntariat pel valencià’ és un servei gratuït a iniciativa d’Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua que s’encarrega de buscar-vos algú per parlar en valencià. Hi són al carrer Josep Grollo, núm. 91 i el telèfon és 963 40 60 70. I també hi trobareu informació:

https://www.escolavalenciana.com/categories/index/97/voluntariat-pel-valencia

http://www.voluntariatpelvalencia.org/

info@voluntariatpelvalencia.org

http://www.voluntariatpelvalencia.org/voluntariat/app/

 

Llegir en valencià: CCOO PV hi col·labora amb la campanya de Bromera ‘llegir en valencià’ i els caps de setmana podeu adquirir amb els diaris Levante-EMV o Información llibres de lectura fàcil en valencià i per només un euro.

http://www.pv.ccoo.es/pv/Inici:865500–Presentacio_de_la_campanya_Llegir_en_valencia,_paraules_damor

http://www.pv.ccoo.es/pv/Informacio:actualitat:857820

 

Pel plaer de llegir i deixar-se anar: les editorials aprofiten l’estiu per traure les seues novetats per a grans i menuts. Ací en teniu algunes propostes de llibres i música, només un tast, i un bon grapat de coses barrejades:

 

(Llibres)

http://sembrallibres.com/

http://andana.net/?lang=ca

http://www.bullent.net/ i https://youtu.be/LuTrzZ5j5PQ

http://www.tresiquatre.cat/cataleg/novetats/?cat=1

http://llegirencatala.cat/lectures-destiu/

 

 

(Música)

Programació de Les Nits al Castell de Xàtiva

http://www.tresdeu.com/2015/06/les-nits-al-castell-de-xativa-despres-de-rus.html

 

Programa de ràdio El Mural, amb música en valencià

http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html

 

Blog: Videoteca de la música en valencià

http://blocdelamusicaenvalencia.blogspot.com.es/

 

bones vacances

(Un poc de tot)

Programació setmanal de l’Octubre Centre Cultura Contemporània: exposicions, xarrades, cinema, …

http://www.octubre.cat/actualitat.php

 

Acadèmia Valenciana de la Llengua: corpus informatitzat del valencià, patrimoni cultural

http://www.laveupv.com/noticia/14922/

 

Revista El Temps: entrevista al poeta Marc Granell

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/06/marc-granell-el-poeta-del-que-10448.php

 

Edició en valencià de les cal·ligrafies i quaderns escolars Rubio

http://www.levante-emv.com/panorama/2015/06/27/rubio-edita-valencia-els-seus/1283794.html

 

Taller Andreu Alfaro: una visita necessària

http://www.valenciaplaza.com/ver/134449/el-legado-de-andreu-alfaro-se-convierte-en-museo-en-godella.html

 

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: models de proves, jocs, …

http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/

 

Tota aquesta recopilació és gràcies a Empar Morelló: En Twitter és @emparempar 

Recuperem l’escola pública i en valencià al Cabanyal de les retallades del PP

Al barri del Cabanyal només tenim una escola pública. Doncs sí!: el barri mariner i popular conegut per la seua resistència veïnal a la depravació urbanística només compta amb el CEIP Les Arenes (antic Enrique Terrasa) com a proposta per matricular les nostres filles i fills a l’escola pública.

assemblea ceip les arenes

Una de les assemblees unitàries al CEIP Les Arenes preparant una jornada de vaga educativa aquests darrers anys

Les polítiques de retallades del PP contra l’educació de totes dels darrers anys han suposat, entre altres coses, el tancament d’unitats escolars i els perill de desaparició de centres sencers. Un dels centres afectats és precisament l’única escola pública del Cabanyal: El PP tancà la classe de 3 anys de la línia de valencià del CEIP Les Arenes amb el perill real de que desaparega definitivament l’educació pública i en valencià al barri.

La passada setamana Vicent Marzà, nou conseller d’Educació, amb el suport de les organitzacions sindicals, va obrir la porta a l’esperança de molts col·legis valencians. Va obrir la porta a un període de matricula extraordinari a partir d’aquests dies de Juliol, per tal de recuperar unitats educatives suprimides per les polítiques depredadores d’allò públic que hem patit amb els governs conservadors.

Als Poblats Marítims un bon grapat de docents, famílies i veïnat, estem ocupats i preocupats des de fa anys en la lluita i defensa dels serveis públics. Mitjançant la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa, les assemblees unitàries de docents del Marítim (moltes precisament a Les Arenes), i tot tipus d’iniciatives. No entendríem que les persones que viuen al Cabanyal no puguen matricular els seus fills i filles a l’escola pública i en valencià al seu propi barri per al proper curs 15/16. Cal obrir la línia a Les Arenes. Cal que matriculem els nostres fills i filles a la nostra escola.

Coneguem el gran treball de les mestres del Col.legi Públic Les Arenes i coneguem el seu compromís amb l’educació de totes i tots. Podem dir que són garantia de qualitat educativa.

En resum: estem davant la possibilitat de recuperar l’educació púbica i en valencià al Cabanyal. No desaprofitem l’oportunitat!. El Claustre està treballant per aconseguir-ho. El moviment per l’escola pública estem expectants i la nova Conselleria ens ha oberta la porta per a que fem trasllat de les peticions dels centres afectats per tal de què s’òbriga un període extraordinari de matriculació. Entre tots i totes hem de ser capaços d’aconseguir-ho.

logo_CEIP Les Arenes

Sí a l’escola pública

Sí al valencià

Sí al Cabanyal

Cap escola es tanca!!

 

La FE CCOO PV crida als centres educatius a la revisió d’unitats suprimides i inhabilitades: Cap escola es tanca

Cal obrir un periode extraordinari de matrícula per a aquells centres que ara poden justificar la necessitat de revisar la supressió.

En la mesa sectorial del passat 8 de juliol es va tractar el punt “Revisió d’unitats suprimides i inhabilitades en els diferents ensenyaments implantats a la Comunitat Valenciana”. En ell es va atendre la demanda sindical perquè es revisen els criteris de supressió i inhabilitació permetent, si escau, un període de matrícula extraordinari que pogués revertir la pèrdua d’unitats, especialment en Infantil i Primària.

La FECCOOPV considera que si un centre es troba en situació de poder justificar la necessitat de revisar la supressió o inhabilitació d’alguna unitat ha de fer-ho en aquest moment. Per a això hauria d’aportar les dades que ho justifiquin (previsió de matrícula, per exemple) al més aviat possible a la Direcció general de Centres i Personal Docent, sol•licitant aquesta revisió i l’obertura del procés extraordinari de matrícula.

Ací tota la notícia

 

Fem xarxa de delegats i delegades sindicals

 

Un grup de mestres de CCOO del Marítim amb Joan Ribó, alcalde de la ciutat de València

delegats i delegades de CCOO

A Meliana amb gent de l¨Horta Nord: Francesc, Pilar, Conxa i Gracia

A Mislata amb Vicente, Cris i Luis raonant sobre el futur de l¨educació

IMG_0522 IMG_0539 IMG_0508 IMG_0504

Aquests dies he tingut trobades amb la gent de la xarxa de delegats i delegades de CCOO d’ensenyament: Esmorçar amb un grup de mestres de l’Horta Nord, dinar amb la gent de CCOO del Marítim, i sopar a Mislata. Les fotos a l’Ajuntament de València molt, molt divertides, i l’alcalde Joan Ribo Canut també se va sumar. A la propera, si ho fa bé, li convidem també al dinar!!

Fa falta construir sindicalisme a cada centre educatiu, a cada localitat i comarca.
Estes fotos están dedicades a la gent que no pensa que els d’esquerres som uns “cenizos“, sino que saben lluitar tot l’any i divertir-se sempre!!

 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a “Malva-rosa Pop” programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música “popera”

IMG_0030

“Malva-rosa Pop” en Radio Malva

Participa per construir les propostes de la FE CCOO PV a les eleccions sindicals

És el moment de participar, de no quedar-se callat ni callada.

“Com serà construït el gran ordre  
sense la saviesa de les masses? 
Els no aconsellats  
No poden trobar el camí 
Per als molts.

Oh grans mestres,  
escolteu en parlar!”

Bertolt Brech


Estem només a uns dies de que comence la campanya electoral. Les eleccions sindicals del 4 de desembre són fonamentals per enfortir la lluita contra les retallades i la força en la recuperació de drets.
Hem convocat un procés participatiu per concretar i debatre les nostres propostes. La gent que és delegat, delegada, candidat, candidata està especialment convocat a participar on-line, o millor presencialment en aquest procés. Et convidem a impulsar aquest procés participatiu. És molt important especialemnt la participació de les persones que formen part de la xarxa de delegats i delegades o que es presenten a la Junta de Personal per CCOO.


Ací teniu l’enllaç a la descripció de les propostes i un qüestionari sobre la vostra opinió i les propostes que ens vulgueu traslladar.

Ademés el dijous, dia 13, a les 18h. al Pavelló-àtic de l’OCCC (C/ S. Ferran, 12 – València)  tindrem una assemblea programàtica de debat en el qual les persones que es presenten a les nostres llistes, les que col•laboreu i representants de diverses organitzacions socials i polítiques participarem en la construcció de les propostes definitves.

¿De verdad importa?

(respuesta al panfleto de la consellera Català Lo que de verdad importa EL PAÍS 21 de septiembre de 2014)

Leo atónito el anuncio publicitario firmado por la máxima responsable de la educación valenciana para quien trabajo y no doy crédito. Y sí, los ciudadanos tienen derecho a saber…

a saber que antes que el abandono temprano (así lo llaman aunque se produzca a los 18 años) está el prematuro y esa tasa es escandalosamente elevada en nuestra comunidad; 
a saber que la razón de ese descenso es más probable que se deba a la enorme tasa de paro juvenil que padecemos (y además tiene una evolución casi paralela con ésta); 
a saber que en muchos centros, la Conselleria de Educación ha cerrado en los últimos años grupos e incluso ciclos enteros a los que los jóvenes parados no podrán acceder, empobreciendo la oferta de que disponen; 
a saber que los recortes en becas, personal, dotaciones y formación de profesorado están asfixiando a alumnos y a sus familias, a centros y a trabajadores; 
a saber que no se puede hablar de equipo de trabajo si no hay diálogo ni respeto con la inmensa mayoría de los trabajadores, a quienes por el contrario ignora (directamente a nosotros y a nuestros representantes sindicales), denigra (el año pasado nos acusaba falsamente de tener un índice de absentismo mayor incluso que el de algunos diputados de les Corts), explota, endureciendo nuestras condiciones laborales hasta extremos inaceptables. 
Y a saber que en la Conselleria hay un equipo, el suyo, que tal vez ha alcanzado el éxito empleándose con “constancia, método y organización” a la tarea, bastante avanzada, de destruir la educación pública en nuestra comunidad.
Alberto Andrés
docent valencià a l’escola pública


Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s’organitza”.

Recentment el ministre d’Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l’estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar“. No obstant jo considere per contra que “l’estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D’una banda, s’ha culminat l’aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d’acumulació de forces en defensa de l’educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s’obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l’educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?


Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l’alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
Que siguen educatives.


Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?