Carta d’una mare de la #PrimaveraValenciana

El mes de  febrer de 2012, dins del marc de les mobilitzacions a l’ensenyament com resposta a les majors retallades en la història de la democràcia, els alumnes de l ‘IES Lluís Vives encetaren unes  protestes reivindicant una educació pública com cal. El meu fill menut, que ja estudiava 1r a la universitat, començà a anar tots els dies  afegint-se a ells, com tants altres. Cada dia que passava m’anava informant del que feien i jo vaig seguir molt de prop com anaven succeint-se els aconteixements, assistint sense donar crèdit al caire que els fets estaven agafant. No hi ha dubte que la resposta policial va ser totalment desmesurada i desproporcionada. Jo, sincerament, no podia imaginar en cap moment la contundència de les represàlies: insults, humiliacions, provocacions, agressions brutals, denúncies…La delegada del govern, Paula Sánchez de León, es va cobrir de glòria. Actuaren contra l’ENEMIC , com va dir el comissari en cap Antonio Moreno  (quin element!) de forma bestial. No ho sé a soles de primera mà pel que em contava el meu fill cada dia, és que he passat hores amb ell buscant vídeos en youtube que pogueren servir-li a d’ell com a proves en les al•legacions a la seua denúncia. Ell és un dels més de 250 denunciats, vergonyosament, per la protesta de Sapadors. D’aquesta manera vaig assistir via internet, amb els pèls de punta, a tot el que ell m’havia contat . No vaig a esplaiar-me al cas concret del fet de Sapadors, que va ser una trampa i humiliació en tota regla totalment reconduïda per la mateixa policia i cada vegada que ho pense m’indigne més.

El que la senyora Sánchez de León no sabia és que tanta mà dura se li acabaria anant de les mans i l’espurna del Lluís Vives va encendre en flama tota València i aquesta vegada no precisament per les falles. Després de les brutals pallisses, detencions i denúncies a jóvens que en la major part eren menors d’edat, la gent ens tiràrem al carrer en manifestacions espontànies convocades per xarxes socials i el boca a boca. Ací també se’m posaren els pèls de punta però aquesta vegada d’emoció. Eixos dies , quan demanàvem tots la dimissió de la delegada en un clamor multitudinari, quan es plenà la ciutat exigint que parara la repressió als xiquets i xiquetes i que es depuraren responsabilitats, la policia no actuà. N’érem molts, milers amb ells i estàvem més que indignats, estaven cabrejats. Ens havien tocat l’educació, ens havien tocat la sanitat… i a la fi, ens van tocar i ben tocats als nostres fills i filles i, això ja era massa.

Els joves de la Primavera Valenciana (quin nom tan bonic i merescut) no sabien ni s’imaginaven l’efecte i les conseqüències que tindrien les seues accions i actituds: van ser capaços d’ omplir València de gent que els mostrava el seu suport. Es van convertir en els fills i filles de tots els adults que lluitem per un món més just; en els germans i model d’altres joves com ells  que mai  s’havien  arribat a plantejar que calia eixir al carrer i reivindicar el que era seu. En totes les notícies arreu del món es parlà d’ells. Ens van donar una lliçó a tots de valentia, de coratge, d’utopia, d’il•lusió…i ens feia tanta falta!
El camí que obriren no ha acabat, els processos contra ells continuen i estan sent  llargs, farragosos, costosos i no han donat  treva ni a l’estiu. Menys mal que comptem amb l’ajuda de la comissió jurídica del Lluís Vives i amb l’advocat Agustín Arenas que ens porta el cas i ens ha donat tot el recolzament que hem necessitat. En aquests moments te n’adones de la vàlua incondicional de persones com  ell.

És clar l’objectiu d’ aquestes represàlies, que a tots els que participaren  se’ls anaren les ganes de tornar a repetir donat els problemes que els han caigut damunt. Ahí és on jo em dirigisc a vosaltres directament, a tots  els que ens féreu arribar un alé d’esperança i voldria que es parareu a pensar:
Primer en la importància del que féreu i aconseguíreu als carrers i als cors de tothom.

Gracia amb companys i companyes a una mobilització recent
Aneu a resignar-se a ser la Generació Perduda?  Això MAI!
De veres cregueu  a qui us diu que vosaltres no podeu fer res per canviar les coses? Sols heu de pensar en el febrer passat.
Aneu a acceptar el futur que us volen imposar? Està en joc ja inclús el vostre present.
Els homes i dones que pensem que un món millor sí és possible sabem que sou imprescindibles, vos obrim els braços, estarem amb vosaltres perquè el vostre camí és el nostre, és el de tots els treballadors i treballadores, els desfavorits…Seguirem reivindicant una educació i serveis públics dignes i universals com a fonament  d’una democràcia perquè si no quin sentit té eixe nom? Que vagen pensant una altra paraula per a la nostra forma de govern. I això sols té solució si estem tots units i fem una lluita comuna. Que els quede ben clar: rendir-nos mai estarà dins dels nostres plans i  per suposat… NO TENIM POR!

D’altra banda, us estan arrabassant uns drets en educació, en sanitat i uns drets socials de llibertats que  tots hem gaudit però que tampoc van ser un regal. Per aconseguir tot el que teníem molts abans que vosaltres protestaren, feren vagues, foren detinguts, i alguns inclús van morir. Penseu que vos el poden llevar sense més?

Gràcies a tots i cadascú dels xics i xiques que féreu possible la Primavera Valenciana. Gràcies a tota la gent que els ha mostrat el seu suport i, especialment, a Josep Lluís Navarro (cap d’estudis de l’ IES Lluís Vives) i Agustín Arenas que ens han ajudat en tot moment  i m’han calmat com a mare. Al meu fill Diego sols dir-li que mon pare, ma mare i els meus avis, sobretot el meu avi José estarien tan orgullosos d’ell com ho estic jo.


Gracia Molina Zorío
Mare d’un jove encausat als fets de Sapadors
Delegada de la FE CCOO PV a Meliana
Mestra

“Les conseqüències de les retallades en l’ensenyament públic”. Programa Radio Klara

Espacio del programa La Luna Sale a Tiempo Radio emitido el 25 de enero de 2013 en Ràdio Klara
RÀDIO SINDICAL
TEMA: LAS CONSECUENCIAS DE LOS RECORTES EN LA ENSEÑANZA PÚBLICA

PRESENTACIÓN: EMPAR PABLO, secretaria de Comunicación de CC. OO. PV

ENTREVISTA: Por OFELIA VILA, miembro de CC.OO.PV

INVITADO: PAU DÍAZ, responsable de Comunicación de la Federación de Enseñanza de CC. OO. PV.
Descarrega ací el programa en MP3


Mobilitzacions contra les retallades de finals de Desembre 2012

El final d’any estarà carregat de Mobilitzacions contra les retallades. Adjuntem una llista amb les convocatòries, que tenim fins ara, contra les retallades socials i per l’escola pública.
  

Dia
Hora
Lugar
Movilización
13D
18h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
15D
18h
Pça Independència
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
17D
19h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades a les pensions
18D
19h
Pça 15M
5ª Marxa pel tancament dels CIEs
20D

València
Teatre al carrer contra les retallades
21D


Divendres de Dol: Concentracions pel matí
21D
14h

Dinar Reivindicatiu


Tot l’any 2012 ha estat marcat per atacs continus a la classe treballadora i als serveis públics: retallades de salari, retallades de personal, limitació del dret d’expressió, atacs al valencià, atac a les pensions i lleis educatives retrògrades…


És normal que acabem l’any amb una sèrie de convocatòries de rebot social a aquestes mesures, i de defensa dels sectors més febles de la societat.
Observeu que només he posat les convocatòries contra les retallades, perquè també es produeixen contra els desnonaments, tancaments per les pensions, contra el consumisme, per la cultura,…

Enguany no tindrem paga extra, però cal acabar-ho amb ràbia i alegria.


Sí, el 14N serà una vaga (també) política

(1)   Los presuntos “apolíticos”

Recientemente Wert, ministro de Educación, refiriéndose a una serie de Jornadas de Lucha convocadas por estudiantes, madres y padres de la escuela pública afirmó que le parecía “insólito” que se apoyara una huelga “política”. Con ocasión de la huelga general del 14Nel sindicato conservador CSIF emitió un comunicado desmarcándose de esta jornada en defensa de los trabajadores, arguyendo que se trataba de un paro con “un componente político”. Me recuerdan ambos casos a la frase de la película “La Escopeta Nacional” cuando Saza dice aquello de “Yo soy apolítico. Apolítico de derechas de toda la vida”.

Quienes dicen que ellos no apoyan la huelga porque es política, quieren decir que tienen razones políticas para no apoyarla. Porque tan política es la decisión de ir a la huelga, como de No convocarla. Es una postura común de la derecha tratar de descalificar al adversario diciendo que es “político”. Por ejemplo Wert, que es ministro de Educación, inspirador de la retrógrada LOMCE, afiliado al PP y ultraconservador; si de algo se le puede definir es como “político”.
(2)   Algunas alaraciones sobre la política.

La política es la actividad del ser humano como ser social dirigida a hacer posible una vida digna para todos y todas. Por eso la política está estrechamente unida a la justicia. Pero el objeto de la política es el propio ser humano. De hecho el ser humano, es un ser político.

La política se orienta hacia la toma de decisiones para la consecución de los objetivos de un grupo en asuntos públicos. Los ciudadanos y ciudadanas de un país estamos llamados a participar en los asuntos que nos conciernen. Al menos en los países donde existe alguna forma de democracia (por parcial que sea), donde no hay una dictadura abierta, las personas tenemos espacios para opinar y actuar libremente. Es normal que los que no están a favor de la libertad, quieran desprestigiar la política.
(3)   Aclaraciones finales:

La Confederación Sindical de CC.OO. no es una organización “estrictamente política”. Sino que se define (entre otras cosas) como sindicato de clase, internacionalista y sociopolítico, según la Definición de Principios de sus Estatutos. Es decir, que se preocupa y ocupa de la política social, opina e interviene en la política económica y laboral.

Efectivamente el 14N tiene una motivación política (en el sentido de ciudadana). Concretamente tiene motivaciones sociopolíticas y socioeconómicas. Los que decidan no convocarla tendrán sus razones políticas para no hacerlo.

Las políticas del PP nos conducen a una sociedad con el 20% de población por debajo del umbral de la pobreza, y una tasa de paro del 25%. Además sus leyes y recortes atacan la escuela pública, a la sanidad pública y a los servicios sociales. Hay razones políticas y de todo tipo para apoyar esta huelga laboral, ciudadana y social. Porque la alternativa es seguir el consejo que, parece ser, daba el dictador fascista Franco a sus ministros: “Haga usted como yo, no se meta en política”.

Enfront de la censura en els centres, més cartells per l’escola pública!!

Sabem de circulars de la Conselleria als Col·legis perquè es lleven cartells i pancartes al·lusives a les retallades en els centres educatius. Sabem d’advertiments i sabem de pors.

Però també sabem que no es pot posar parets al mar, i que defensem l’alegria i la denúncia.
En el barri de la Malva-rosa apareixen pintades en els col·legis i institut contra la censura i per l’escola pública.

En el CEIP Cavite
En el IES Isabel de Villena

En el CEIP Blasco Ibañez

En el CEIP Malva-rosa

També tenim imatges de cartells en centres educatius de L’Horta Sud. I si revises aquest blog o els col·legis del teu barri podràs veure que la llibertat d’expressió no la podran parar.


La entrada a un IES de L’Horta Sud


Cartells dels alumnes
Eduardo Galeano – Hablan las paredes

Según el diccionario de la Real Academia Española, las frases que manos anónimas escriben en las paredes de las ciudades se llaman grafitos y “son de carácter popular y ocasional, sin trascendencia”. 
Alguna trascendencia les reconoció, en cambio, Rudolph Giuliani. En años recientes, cuando el alcalde emprendió su cruzada contra el hampa en Nueva York, condenó a los peligrosos autores de palabras y dibujitos, porque “ensuciando las paredes revelan una conducta protocriminal”. En cambio, se supone, revelan una irreprochable conducta las empresas que cubren las ciudades con anuncios de publicidad descaradamente mentirosos. 
Las paredes, me parece, opinan otra cosa. Ellas no siempre se sienten violadas por las manos que las escriben o las dibujan. En muchos casos, están agradecidas. Gracias a esos mensajes, ellas hablan y se divierten. Bostezan de aburrimiento las ciudades intactas, que no han sido garabateadas por nadie en los poquitos espacios no usurpados por las ofertas comerciales.
Somos muchos los lectores al paso. Y diga lo que diga la respetable Academia, somos muchos los que cada día comprobamos que las anónimas inscripciones trascienden a sus autores. Alguien, quién sabe quién, desahoga su bronca personal, o trasmite alguna idea que le ha visitado la cabeza, o se saca las ganas de tomarse el pelo o tomar el pelo a los demás: a veces ese alguien está siendo mano de muchos. A veces ese alguien está oficiando de intérpretes de los sentires colectivos, aunque no lo sepa ni lo quiera. 
Aquí va una breve recopilación, dividida por temas, de algunas frases que he leído últimamente en diversas ciudades: en las paredes, que vienen a ser algo así como las imprentas más democráticas de todas.

Ocupació de la Universitat València en l’acte d’obertura de curs

Representants de la Plataforma en defensa de la Universitat Pública arriben amb la pancarta fins a l’interior. Els estudiants lligen un manifest.

300 persones realitzen una asseguda en la porta de la Universitat de València, Carrer de la Nau. Després ocupen l’edifici on se celebra l’acte oficial d’obertura del curs 2012-13.

en la porta de entrada
 

els i les estudiants lligen un manifest
i entren!!


Lectures recomanades per a aquest estiu

A més d’altres plaers no consumistes, ens atrevim a suggerir una sèrie de lectures didàctiques per a passar les vacances.



Se suggereix compartir-los entre bona companyia i llegir pausadament amb un refresc, té o cafè. Tot de descàrrega directa i en copyleft.

Autor: Observatorio Metropolitano

Colección: Traficantes de Sueños

“La crisis es hoy el fantasma que recorre Europa. De los rescates financieros de los años 2008 y 2009 a la crisis de la deuda pública de los países de la Europa «periférica», una constante subyace a todas las medidas: los intereses y los beneficios financieros van primero.”


Autor: Observatorio Metropolitano

Colección: Traficantes de Sueños
“Una radical renovación se ha producido en las filas de la derecha española. Se trata de una nueva tendencia política que se muestra extremadamente activa tanto en la acusación a los supuestos culpables como en la presentación de soluciones a una crisis cada vez más desbocada.”

  • Per a la recerca d’alternatives diferents al pensament únic, un clàssic: Hay alternativas

Autor: Vicenç Navarro, Juan Torres, A. Garzón.

“Contra la censura de los grandes oligopolios y el pensamiento único que imponen los poderes económicos, financieros y mediáticos defendamos la pluralidad y la libertad de pensamiento conociendo y difundiendo el pensamiento crítico.”



I a més, es pot llegir ciència-ficció, llibres de cavalleria, novel·la eròtica, còmic undergraund, i més…

Ante “El Plan de Mejora” para los colegios públicos valencianos

Durante las últimas semanas la Conselleria de Educación está pidiendo a los centros educativos públicos valencianos la elaboración de un “Plan de Mejora” con el objetivo de “el desarrollo de la cultura de la evaluación y mejora continua, con el fin de aumentar el nivel de equidad y excelencia del centro”. Esta petición es fruto del conocimiento de los resultados de la prueba diagnóstico realizada en todos los centros hace dos cursos (¡!). La inspección educativa está comunicando a los equipos directivos que ahora toca dedicar “todos los esfuerzos” a este Plan, plagado de burocracia y sin ninguna financiación.
Mientras, los colegios están sobrecargados de faena, y ahogados de recursos económicos y humanos. En realidad la Conselleria de Educación mantiene un continuo conflicto abierto que impide cualquier avance tecnológico y de otra índole, no sólo con otras Administraciones sino con el conjunto de la Comunidad Educativa. En este contexto, el llamado “Plan de Mejora” resulta una broma de mal gusto.
Como maestros y maestras, como trabajadores y trabajadoras de la enseñanza constatamos el fracaso de Font de Mora, Conseller con la peor valoración del gobierno valenciano según encuestas recientes. Tengamos en cuenta que esta propuesta proviene de la Administración que no sólo nos desprecia, sino que se permite colaborar en nuestra bajada de sueldo.
Propondríamos un “Plan de Mejora” para la propia Conselleria, pero puede que no fuera suficiente. Sería mejor proceder a una deconstrucción que colocase como prioridad a la escuela pública y a los profesionales que la sacamos adelante todos los días.
Las escuelas públicas de los barrios periféricos, que parece desconocer por completo este Conseller, seguimos construyendo la escuela pública de calidad día a día con los recursos con los que contamos.
Pau Diaz i Boïls
permanente sindical de la Federació d’Ensenyament de CCOO del PV, en nombre de un grupo de maestros y maestras de los colegios del distrito Marítimo de Valencia

Foios per la llibertat d’expressió

Desafiant les amenaces de la Inspectora de zona el professorat de l’IES de Foios es manifesta democràticament contra les retallades

Representants sindicals i socials es manifesten amb el professorat per la llibertat d’expressió i per la dimissió de la Inspectora Nieves Garcia.
Com ja va informar la FE CCOO PV dijous passat la inspectora de zona Nieves García es va personar al centre per tal d’impedir que el professorat es manifestara contra les retallades. Tanmateix va demanar a la Guàrdia Civil que identificara les persones que participaven en la pacífica, legal i democràtica manifestació. La qual cosa no van fer, donat que la seua responsabilitat és garantir el dret de manifestació.
Hui el professorat a tornat a manifestar-se. Aquesta vegada amb la presencia  i recolzament de permanents de la FE CCOO PV, així com d’altres sindicats, AMPAs i la Plataforma per l’escola pública de l’Horta Nord. Unes 50 persones has passejat pels carrers de Foios al crit de “Llibertat d’expressió, Inspectora dimissió” amb pancartes al·lusives.  Prèviament s’ha celebrat una breu reunió entre la delegació sindical i l’equip directiu per tal de transmetre la nostra solidaritat.


Dimecres 13 de Juny els representants de la Junta de Personal presentaren un escrit adreçat a la Direcció Territorial per tal de demanar explicacions per l’actitud de la Inspectora, així com per a demanar depuració de responsabilitats i, en el seu cas, el cessament.
Cal recordar que el professorat de l’IES Francesc Badia de Foios s’ha destacat per la seua participació a les mobilitzacions al llarg del curs. El seguiment de les diverses jornades de vaga ha sigut molt alt. Al voltant del 90%, llevat de serveis mínims, a les jornades del 29 de Març (Vaga General) i del 22 de Maig (Vaga estatal d’educació).
Aquests esdeveniments ens recorden a la repressió a l’IES Lluis Vives de València que va provocar la anomenada “Primavera Valenciana“. També en aquest cas les amenaces i la repressió no han pogut aturar el dret de manifestació, sinó que actuen com a detonant d’un augment de la mobilització en un context d’alta conflictivitat social.


La FE CCOO PV demana novament l’aclariment de les presumptes amenaces al professorat del centre, així com el cessament de Nieves Garcia, inspectora de zona, per la seua actitud antidemocràtica. Ens reafirmem en la defensa dels drets de reunió, associació i manifestació. I ens comprometem a continuar les mobilitzacions contra les retallades.