Carta d’una mare de la #PrimaveraValenciana

El mes de  febrer de 2012, dins del marc de les mobilitzacions a l’ensenyament com resposta a les majors retallades en la història de la democràcia, els alumnes de l ‘IES Lluís Vives encetaren unes  protestes reivindicant una educació pública com cal. El meu fill menut, que ja estudiava 1r a la universitat, començà a anar tots els dies  afegint-se a ells, com tants altres. Cada dia que passava m’anava informant del que feien i jo vaig seguir molt de prop com anaven succeint-se els aconteixements, assistint sense donar crèdit al caire que els fets estaven agafant. No hi ha dubte que la resposta policial va ser totalment desmesurada i desproporcionada. Jo, sincerament, no podia imaginar en cap moment la contundència de les represàlies: insults, humiliacions, provocacions, agressions brutals, denúncies…La delegada del govern, Paula Sánchez de León, es va cobrir de glòria. Actuaren contra l’ENEMIC , com va dir el comissari en cap Antonio Moreno  (quin element!) de forma bestial. No ho sé a soles de primera mà pel que em contava el meu fill cada dia, és que he passat hores amb ell buscant vídeos en youtube que pogueren servir-li a d’ell com a proves en les al•legacions a la seua denúncia. Ell és un dels més de 250 denunciats, vergonyosament, per la protesta de Sapadors. D’aquesta manera vaig assistir via internet, amb els pèls de punta, a tot el que ell m’havia contat . No vaig a esplaiar-me al cas concret del fet de Sapadors, que va ser una trampa i humiliació en tota regla totalment reconduïda per la mateixa policia i cada vegada que ho pense m’indigne més.

El que la senyora Sánchez de León no sabia és que tanta mà dura se li acabaria anant de les mans i l’espurna del Lluís Vives va encendre en flama tota València i aquesta vegada no precisament per les falles. Després de les brutals pallisses, detencions i denúncies a jóvens que en la major part eren menors d’edat, la gent ens tiràrem al carrer en manifestacions espontànies convocades per xarxes socials i el boca a boca. Ací també se’m posaren els pèls de punta però aquesta vegada d’emoció. Eixos dies , quan demanàvem tots la dimissió de la delegada en un clamor multitudinari, quan es plenà la ciutat exigint que parara la repressió als xiquets i xiquetes i que es depuraren responsabilitats, la policia no actuà. N’érem molts, milers amb ells i estàvem més que indignats, estaven cabrejats. Ens havien tocat l’educació, ens havien tocat la sanitat… i a la fi, ens van tocar i ben tocats als nostres fills i filles i, això ja era massa.

Els joves de la Primavera Valenciana (quin nom tan bonic i merescut) no sabien ni s’imaginaven l’efecte i les conseqüències que tindrien les seues accions i actituds: van ser capaços d’ omplir València de gent que els mostrava el seu suport. Es van convertir en els fills i filles de tots els adults que lluitem per un món més just; en els germans i model d’altres joves com ells  que mai  s’havien  arribat a plantejar que calia eixir al carrer i reivindicar el que era seu. En totes les notícies arreu del món es parlà d’ells. Ens van donar una lliçó a tots de valentia, de coratge, d’utopia, d’il•lusió…i ens feia tanta falta!
El camí que obriren no ha acabat, els processos contra ells continuen i estan sent  llargs, farragosos, costosos i no han donat  treva ni a l’estiu. Menys mal que comptem amb l’ajuda de la comissió jurídica del Lluís Vives i amb l’advocat Agustín Arenas que ens porta el cas i ens ha donat tot el recolzament que hem necessitat. En aquests moments te n’adones de la vàlua incondicional de persones com  ell.

És clar l’objectiu d’ aquestes represàlies, que a tots els que participaren  se’ls anaren les ganes de tornar a repetir donat els problemes que els han caigut damunt. Ahí és on jo em dirigisc a vosaltres directament, a tots  els que ens féreu arribar un alé d’esperança i voldria que es parareu a pensar:
Primer en la importància del que féreu i aconseguíreu als carrers i als cors de tothom.

Gracia amb companys i companyes a una mobilització recent
Aneu a resignar-se a ser la Generació Perduda?  Això MAI!
De veres cregueu  a qui us diu que vosaltres no podeu fer res per canviar les coses? Sols heu de pensar en el febrer passat.
Aneu a acceptar el futur que us volen imposar? Està en joc ja inclús el vostre present.
Els homes i dones que pensem que un món millor sí és possible sabem que sou imprescindibles, vos obrim els braços, estarem amb vosaltres perquè el vostre camí és el nostre, és el de tots els treballadors i treballadores, els desfavorits…Seguirem reivindicant una educació i serveis públics dignes i universals com a fonament  d’una democràcia perquè si no quin sentit té eixe nom? Que vagen pensant una altra paraula per a la nostra forma de govern. I això sols té solució si estem tots units i fem una lluita comuna. Que els quede ben clar: rendir-nos mai estarà dins dels nostres plans i  per suposat… NO TENIM POR!

D’altra banda, us estan arrabassant uns drets en educació, en sanitat i uns drets socials de llibertats que  tots hem gaudit però que tampoc van ser un regal. Per aconseguir tot el que teníem molts abans que vosaltres protestaren, feren vagues, foren detinguts, i alguns inclús van morir. Penseu que vos el poden llevar sense més?

Gràcies a tots i cadascú dels xics i xiques que féreu possible la Primavera Valenciana. Gràcies a tota la gent que els ha mostrat el seu suport i, especialment, a Josep Lluís Navarro (cap d’estudis de l’ IES Lluís Vives) i Agustín Arenas que ens han ajudat en tot moment  i m’han calmat com a mare. Al meu fill Diego sols dir-li que mon pare, ma mare i els meus avis, sobretot el meu avi José estarien tan orgullosos d’ell com ho estic jo.


Gracia Molina Zorío
Mare d’un jove encausat als fets de Sapadors
Delegada de la FE CCOO PV a Meliana
Mestra

Mobilitzacions contra les retallades de finals de Desembre 2012

El final d’any estarà carregat de Mobilitzacions contra les retallades. Adjuntem una llista amb les convocatòries, que tenim fins ara, contra les retallades socials i per l’escola pública.
  

Dia
Hora
Lugar
Movilización
13D
18h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
15D
18h
Pça Independència
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
17D
19h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades a les pensions
18D
19h
Pça 15M
5ª Marxa pel tancament dels CIEs
20D

València
Teatre al carrer contra les retallades
21D


Divendres de Dol: Concentracions pel matí
21D
14h

Dinar Reivindicatiu


Tot l’any 2012 ha estat marcat per atacs continus a la classe treballadora i als serveis públics: retallades de salari, retallades de personal, limitació del dret d’expressió, atacs al valencià, atac a les pensions i lleis educatives retrògrades…


És normal que acabem l’any amb una sèrie de convocatòries de rebot social a aquestes mesures, i de defensa dels sectors més febles de la societat.
Observeu que només he posat les convocatòries contra les retallades, perquè també es produeixen contra els desnonaments, tancaments per les pensions, contra el consumisme, per la cultura,…

Enguany no tindrem paga extra, però cal acabar-ho amb ràbia i alegria.


Enfront de la censura en els centres, més cartells per l’escola pública!!

Sabem de circulars de la Conselleria als Col·legis perquè es lleven cartells i pancartes al·lusives a les retallades en els centres educatius. Sabem d’advertiments i sabem de pors.

Però també sabem que no es pot posar parets al mar, i que defensem l’alegria i la denúncia.
En el barri de la Malva-rosa apareixen pintades en els col·legis i institut contra la censura i per l’escola pública.

En el CEIP Cavite
En el IES Isabel de Villena

En el CEIP Blasco Ibañez

En el CEIP Malva-rosa

També tenim imatges de cartells en centres educatius de L’Horta Sud. I si revises aquest blog o els col·legis del teu barri podràs veure que la llibertat d’expressió no la podran parar.


La entrada a un IES de L’Horta Sud


Cartells dels alumnes
Eduardo Galeano – Hablan las paredes

Según el diccionario de la Real Academia Española, las frases que manos anónimas escriben en las paredes de las ciudades se llaman grafitos y “son de carácter popular y ocasional, sin trascendencia”. 
Alguna trascendencia les reconoció, en cambio, Rudolph Giuliani. En años recientes, cuando el alcalde emprendió su cruzada contra el hampa en Nueva York, condenó a los peligrosos autores de palabras y dibujitos, porque “ensuciando las paredes revelan una conducta protocriminal”. En cambio, se supone, revelan una irreprochable conducta las empresas que cubren las ciudades con anuncios de publicidad descaradamente mentirosos. 
Las paredes, me parece, opinan otra cosa. Ellas no siempre se sienten violadas por las manos que las escriben o las dibujan. En muchos casos, están agradecidas. Gracias a esos mensajes, ellas hablan y se divierten. Bostezan de aburrimiento las ciudades intactas, que no han sido garabateadas por nadie en los poquitos espacios no usurpados por las ofertas comerciales.
Somos muchos los lectores al paso. Y diga lo que diga la respetable Academia, somos muchos los que cada día comprobamos que las anónimas inscripciones trascienden a sus autores. Alguien, quién sabe quién, desahoga su bronca personal, o trasmite alguna idea que le ha visitado la cabeza, o se saca las ganas de tomarse el pelo o tomar el pelo a los demás: a veces ese alguien está siendo mano de muchos. A veces ese alguien está oficiando de intérpretes de los sentires colectivos, aunque no lo sepa ni lo quiera. 
Aquí va una breve recopilación, dividida por temas, de algunas frases que he leído últimamente en diversas ciudades: en las paredes, que vienen a ser algo así como las imprentas más democráticas de todas.

Ocupació de la Universitat València en l’acte d’obertura de curs

Representants de la Plataforma en defensa de la Universitat Pública arriben amb la pancarta fins a l’interior. Els estudiants lligen un manifest.

300 persones realitzen una asseguda en la porta de la Universitat de València, Carrer de la Nau. Després ocupen l’edifici on se celebra l’acte oficial d’obertura del curs 2012-13.

en la porta de entrada
 

els i les estudiants lligen un manifest
i entren!!


Crònica valenciana del 15S


Eixim del barri Jose i jo a les 4:30h del matí… quina son!!!


15 S a les 4:37 del mati en el cotxe

filas d’autobussos front la Porta d’Alcalà

L’hora prevista d’eixida són les 5h del matí i la fila d’autobusos ja està preparada en l’Albereda. Ací ens trobem amb la gent de la Federació d’Ensenyament, amb les mestres i profes de Burjassot, amb la gent de Foios, de València, etc. En total anem 4 autobusos des de València d’Ensenyament, però 200 en total des d’el País Valencià, i més de 850 de tots els punts de l’estat cap a Madrid.

La Plataforma per l’Escola Pública del País VAlencià
Després de 5 hores de viatge endormiscats arribem a Madrid i aparquem enfront de files immensa d’autobusos. Ramón ens informa per la megafonia de l’autobús el recorregut de la columna del País València, i l’hora d’eixida… cap enllà que ens anem!!. 

En la Manifestació tinc la responsabilitat de representar a la FE de CCOO del PV en la Plataforma en Defensa de l’Escola Pública valenciana. Però amb tantísima gent pels carrers… com trobar-se amb la resta de companys de la Plataforma?. Em pose la nostra samarreta per l’escola pública i comencem a donar voltes cercant-nos. 

Mentre, la columna del País València ix cap al punt de trobada amb les altres columnes: andalusos, extremenys i catalans conflueixen amb les marees feministes, pels serveis públics i per l’escola pública. Madrid està col·lapsada al trànsit, només hi ha persones amb banderes pels carrers i gens de cotxes.

Per fi ens trobem tota la gent de la Plataforma. Ha costat moure’ns, perdre’ns i cridar-nos per telèfon. Però estem contents d’ajuntar-nos amb la nostra pancarta groga amb la columna valenciana. Mogolló de fotos!! Llàstima que el recorregut fóra tan curt: de seguida arribem a la plaça de Colón que està abarrotada.

els carrers del centre de Madrid tallats al trànsit
Així que aprofitem la resta del matí per a donar voltes pel centre de Madrid, juntament amb centenars de milers de persones fartes de les retallades i contrareformes laborals, i amb esperança d’un canvi de polítiques econòmiques. El temps acompanya, perquè ha eixit un dia de sol molt bo.

El Congres dels Diputats
A més del bon ambient i les cares felices de veure la revolta en el carrer enfront de les polítiques neoliberals, indigna la presència de desenes de furgonetes de policia i la vigilància a cavall protegint la seu del PP. I encara més cridaner és l’impressionant cordó policial que envolta diverses pomes al voltant del Congrés dels Diputats: la seu on resideix la “voluntat popular” (!).

La seu del PP al carrer Genova el 15S

Després dels entrepans en el parc i el cafenet en el bar amb Roberto, Maria i Jose, ens pugem a l’autobús amb la resta de la gent cansats i satisfets.

Tornant del viatge
Ja de nit arribem a València. Els pròxims passos poden ser el Referèndum, les mobilitzacions per l’escola pública i s’avisa d’una possible vaga general. Allí estarem!!.
Més fotos d’un company ací

Comencem el curs, continuem la lluita.

Des del Puig, Torrent, València ciutat i els seus barris, Massamagrell, Aldaia, Meliana, Mislata o Burjassot comencem el curs escolar avui mateix en Primària, i la setmana que ve en Secundària.

Un inici de curs marcat per l’empitjorament de les condicions de treball de la gent que “currem” en l’escola pública valenciana, i d’un empitjorament de les condicions en les aules. 



Per la nostra banda continuarem treballant dins les aules per l’educació,i al carrer lluitant pel treball i l’escola.

Fotos de la Concentració de la Plataforma per l’Escola Pública a la porta del CEIP Malva-rosa. Inici de curs 2012


Resistència des de dins de les aules


Mentre la Consellera diu que vol fer una Administració més “eficient”.

“Por tanto, las plantillas van sufrir un reajuste de forma que con los mismos recursos humanos podamos atender a todo el sistema educativo valenciano”
El Pais Septiembre de 2012

No perdre’s en les Adjudicacions, lluitar pel treball

Isabel aten a la finestra d’entrada al sindicat i al telèfon

La primera setmana de Julio són les adjudicacions per al cos de mestres, i la segona per a secundària. A més enguany també els actes de desplaçats i suprimits són telemàtics.

La primera setmana de Juliol són les peticions telemàtiques a llocs de treball per a funcionaris sense destinació definitiva i per a interins del cos de mestres, la segona setmana serà el torn per al professorat de secundària i d’altres cossos.

A més aquests dies les seus estan de gom a gom de gent assessorant-se i fent les peticions.
 

Xelo i Roberto preparant l’aportació de CCOO PV a les meses de negociació que aquest final de curs són molt intenses

Roberto aten a un grup d’interines a la porta del SERVEF de València

  

Carlos atenent a dos treballadors interins a la seu del sindicat

  Són temporades de nervis. I és normal perquè la gent es juga el seu lloc de treball aquests dies. Respecte del professorat interí, enguany amb els injusts acomiadaments i la mala organització de la Conselleria, s’han produït llargues cues en el PROP, mentre es produïen concentracions a la porta del SERVEF. La previsió de poc treball per al curs que ve afig més dramatisme a la situació ja de per si mateix dura. Com va advertir el sindicat, els acomiadaments només retarden l’eixida de la crisi.

D’altra banda estan els milers de desplaçats i suprimits que es produiran aquest final de curs que obliguen a un esforç als funcionaris, que ja patim tot tipus de retallades des de fa uns anys.
Des de la FE CCOO PV hem engegat diversos mitjans de comunicació per a mantenir informada a les persones que es troben en totes aquestes situacions:


Concentració a la porta del SERVEF el 2 de Juliol contra els acomiadaments


Però mentre dura tot açò, la pressió en el carrer no pot parar!!

Primer de Maig: Dia Internacional de la Classe Treballadora

Aquest any els treballadors i treballadores de l’escolapública hem d’estar més a prop que mai de la resta de la Classe Treballadora. Contra les retallades en serveis públics i contra la reforma laboral.
L’origen del Primer de Maig.
El Dia Internacional dels Treballadors o Primer de Maig, és la jornada per antonomàsia del moviment obrer mundial.
Des del seu establiment en la majoria de països per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional, celebrat a París en 1889, és una jornada de lluita reivindicativa i d’homenatge als Màrtirs de Chicago. Aquests sindicalistes anarquistes van ser executats a Estats Units per la seua participació en les jornades de lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

El Primer de Maig en l’actualitat.
En l’actualitat és una jornada reivindicativa dels drets dels treballadors en sentit general, se celebra en tots els països del món.

Nosaltres ací entenem aquest Primer de Maig de 2012 com la continuació de la vaga general, per la qual cosa reclamem l’obertura d’un procés de negociació per a canviar en profunditat la reforma laboral. Si no, el conflicte social seguirà obert.

Perquè l’aprofundiment de la crisi econòmica i el fracàs de les polítiques neoliberals aplicades, no han fet més que augmentar la desocupació, la pobresa i la desigualtat.

Participa en les mobilitzacions.

MANIFESTACIONES. Alcoi 11h, paseo de la Alameda. Alicante 11.30h, escaleras IES Jorge Juan. Castellón 11.30h, calle San Luis. Elche 11h, plaza de Barcelona. Elda 11h, plaza Castelar. Valencia 11.30h, plaza San Agustín.




Com es va iniciar el procés negociador?

Dissabte 25 F:
Previ, però molt important. 

Manifestacions multitudinàries a València, Castelló i Alacant. Unes 250.000 persones clamen a València contra les retallades en serveis públics després d’un mes de Febrer carregat de mobilitzacions pràcticament diàries, culminades amb les agressions i detencions de la policia a estudiants davant l’IES Luis Vives.


Dilluns 27 de Febrer:Ens informen que la Conselleria està preparant una proposta de negociació.
Les organitzacions sindicals expliquen clarament quin són les actuacions jurídiques davant el Decret de retallades.


Dimarts 28 de Febrer: Ens fan arribar la proposta per escrit. Primeres valoracions a l’intern del sindicat.
Es decideix immediatament donar a conèixer als treballadors i treballadores el document del Consell. 
La FE CCOO PV enviem una enquesta on-line per a conèixer l’opinió de l’afiliació sobre el document lliurat.


Dimecres 29 de Febrer: Es produeixen reunions a diverses bandes. Entre els sindicats de l’àrea pública, i entre sindicats i Administració. 

Els resultats de les consultes a l’afiliació són de rebuig a la proposta. 
Es decideix rebutjar el document de l’Administració i demanar la derogació del Decrete-Llei nº1 de 2012 de 5 de gener.



Dijous 1 de Març: Entra en vigor el Decret que regula les retallades als serveis públics valencians.
Reunió de la Taula General de l’Administració Pública. El resultat és que l’Administració no retira el Decret. Per la part sindical es mantenen totes les mobilitzacions.
Simultàniament s’inicia un procés negociador sobre l’aplicació de les retallades econòmiques i de condicions laborals, imposats per la Generalitat.


Divendres 2 de Març:

La FE CCOO PV convoca Assemblees per a debatre la situació.



La lluita continua…
… i en l’horitzó la Reforma Laboral que, si no es produeixen canvis, ens conduirà a més conflictivitat encara!.

la resignació no és una opció!