El linxament no és una pràctica sindical: Una altra política és posible

Durant els primers dies d’Abril s’han produït una sèrie d’atacs de diferent índole contra la FE CCOO PV i contra els seus permanents sindicals. El 3 d’Abril la nostra organització va signar, al costat d’altres sindicats amb els quals formem una majoria sindical, l’acord que regularà les borses d’interins fins a 2015. Durant els dies previs es va propiciar un ambient molt agressiu, de molt baix perfil polític, ofensiu i sovint insultant contra algunes organitzacions sindicals. El citat dia unes 50 persones van increpar verbal i físicamente a varis dels meus companys quan eixien de la reunió, havent de pujar corrent en taxi per a allunyar-se del lloc. 

Sobre les raons per a la signatura o no de l’acord no vaig a entrar en aquests moments (l’explicació de l’acord està en un altre lloc del blog), perquè seria tractar de veure algun tipus de “explicació” política a les agressions. Simplement dir que es van confrontar dues estratègies sindicals legítimes.

Els dies posteriors, continuant amb aquesta dinàmica, en alguns fòrums d’internet diverses persones van continuar amb la campanya de linxament de nou a la nostra organització i als seus permanents. “T’havia d’haver partit la boca” “fills de puta” , “ho aneu a pagar”, “quedeu-vos amb les seues cares” (sic).

Els agressors són radicals?. Una vegada presentada la situació ara passem a la valoració dels esdeveniments, podem qualificar aquests actes de radicals?. Si per “radical” s’entén anar a les arrels dels fets, descobrir les causes dels problemes, sens dubte el que hem l’explicat no pot ser qualificat de radical de cap manera.

Radicals en el context de les retallades als serveis públics és qui descobreix la connivència de les polítiques neoliberals amb els intresos de la classe burgesa en el context del capitalisme. Qui globalitza les lluites defensant als sectors més febles de la Classe Treballadora a cada moment. En aquest sentit tots/as estem convidats a la radicalitat (a cercar les arrels dels problemes). 

Els actes abans descrits són de tot menys radical. És necessari recordar que l’oposat a radical és superficial. L’invers de cercar les arrels és quedar-se en la superfície.

Una vegada descartat que aquestes actituds siguen radicals caldria preguntar-se: les agressions són extremistes?. És a dir, si encara sent superficials (des del punt de vista polític), els seus actes són extrems, exagerats, desproporcionats. Pense que podria ser. Perquè actuar d’aqueixa manera, amb aqueixa histèria, enfront dels representants d’els treballadors que han animat la lluita contra les retallades durant els últims anys, i no enfront de la Conselleria que és qui porta endavant precisament aquestes retallades, no solament és actuar amb falta d’anàlisi i ignorància, sinó amb extremisme desenfocat i mancat de consciència (de classe). 

En resum, les agressions del dia 3 d’Abril i dies posteriors als companys de la FE CCOO PV són tot el contrari de radicals, en tot cas extremistes, però fonamentalment pròpies de persones mancades d’anàlisis, superficials en allò polític i violentes.

La nostra responsabilitat front les agressions als companys i companyes és la solidaritat de classe i el suport mutu. Si ens toquen a un, ens toquen a tots. I exigeix a les organitzacions que van convocar la concentració on es van produir algunes de les agressions que condemnen totalment aquests fets, i s’allunyen d’aquestes pràctiques. Que les denuncien de manera absoluta. El moviment sindical, per l’escola pública i contra les retallades ho requereix. Donaran un molt mal exemple polític en cas contrari.

En temps de desprestigi de la política, hem de fer un esforç per a no caure en la dinàmica de linxament. 

No podem fer el joc al neoliberalisme antisindical.

La discrepància és lògica i legítima. El desprestigie del sindicalisme no.

Hem de defensar el sindicalisme de classe en l’ensenyament públic.

Una altra política és possible. 

Cal incorporar-se i prestigiar el sindicalisme i la política.


Crònica NO oficial del XI Congrés de la FE CCOO

reunió de la delegació del PV

Durant els dies 17, 18 i 19 de gener s’ha realitzat el XI Congrés de les Comissions Obreres d’Ensenyament. Vaig tenir l’oportunitat de participar en aquestes jornades en l’Auditori Marcelino Camacho de Madrid.


Igual que en els anteriors Congressos es va triar una Comissió Executiva reduïda i es van prendre una sèrie de mesures per a simplificar l’organització. A més es va triar a Paco García com a nou Secretari General de l’organització. Un company que ha dirigit el nostre sindicat en la Comunitat de Madrid en els últims anys: Cal recordar que la FE CCOO de Madrid és el sindicat majoritari; participant i animant la marea verda contra les polítiques neoliberals d’Esperanza Aguirre i per l’escola pública. La delegació del País Valencià va ser especialment activa en el Congrés, aportant moltes esmenes a les ponències.
Delegació de FE CCOO PV
 

A mitjan Febrer se celebrarà el Congrés de la Confederació Sindical de les Comissions Obreres, concloent tot el procés que es va iniciar amb els Congressos de primer nivell. En aquest esdeveniment ja no participaré. 😉

Nova Comissió Executiva estatal

 

Cloenda del Congrés
Al final del transcurs de totes aquestes trobades seria necessari eixir més forts i més participatius per a enfrontar les dinàmiques voraces actuals del Sistema Capitalista. És el repte dels pròxims temps, i per a açò necessita la Classe Treballadora a Comissions Obreres.
Intervenció de Miguel Angel Vera al Congrés

Mobilitzacions contra les retallades de finals de Desembre 2012

El final d’any estarà carregat de Mobilitzacions contra les retallades. Adjuntem una llista amb les convocatòries, que tenim fins ara, contra les retallades socials i per l’escola pública.
  

Dia
Hora
Lugar
Movilización
13D
18h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
15D
18h
Pça Independència
Contra les retallades i la LOMQE “EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”
17D
19h
Pça Sant Agustí
Contra les retallades a les pensions
18D
19h
Pça 15M
5ª Marxa pel tancament dels CIEs
20D

València
Teatre al carrer contra les retallades
21D


Divendres de Dol: Concentracions pel matí
21D
14h

Dinar Reivindicatiu


Tot l’any 2012 ha estat marcat per atacs continus a la classe treballadora i als serveis públics: retallades de salari, retallades de personal, limitació del dret d’expressió, atacs al valencià, atac a les pensions i lleis educatives retrògrades…


És normal que acabem l’any amb una sèrie de convocatòries de rebot social a aquestes mesures, i de defensa dels sectors més febles de la societat.
Observeu que només he posat les convocatòries contra les retallades, perquè també es produeixen contra els desnonaments, tancaments per les pensions, contra el consumisme, per la cultura,…

Enguany no tindrem paga extra, però cal acabar-ho amb ràbia i alegria.


Crònica NO oficial del 9º Congrés de FE CCOO PV

Els dies 30 de Novembre i 1 de Desembre passats, la Federació d’Ensenyament de CCOO del PV va celebrar el seu 9º Congrés en el Teularet.
  
Allà acudirem gent de Castelló, Sagunt, València, Horta Nord i Sud, d’Alacant, i de la Vega Baixa. Gent que treballa en les Universitats Valencianes, en les escoles i Instituts públics, en col·legis concertats o en centres educatius d’atenció a discapacitat o a menors.
  
En el Congrés s’ha aprovat la valoració de la situació en l’educació en el País Valencià, així com una sèrie de línies d’actuació per als pròxims anys. Com a més som un sindicat de classe, es van fer aportacions als Congressos que han de venir: el del nostre País Valencià, l’estatal d’ensenyament i el de les Comissions Obreres.
Defensant les aportacions de L’Horta Nord
Atacs, minvament de recursos, increment de la necessitat demobilització i lluita obliga a les CCOO a plantejar-se amb decisió el treball d’extensió i enfortiment del sindicat. Hem de cercar fórmules flexibles que servisquen per a implicar als nostres afiliats i simpatitzants, i adaptades al nostre context territorial i sociolaboral. El sindicat ha de seguir aspirant a organitzar i liderar al conjunt del moviment popular d’oposició a les retallades.

    

El Congrés va reelegir a Miguel Angel Vera com a Secretari General per als pròxims 4 anys, així com a la nova Comissió Executiva. Us deixe la foto de la nova Executiva, així com enllaços a les resolucions del Congrés i algunes fotos.
El Secretari General Miguel Angel Vera
La nova Comissió Executiva tancant el Congrés

Sí, el 14N serà una vaga (també) política

(1)   Los presuntos “apolíticos”

Recientemente Wert, ministro de Educación, refiriéndose a una serie de Jornadas de Lucha convocadas por estudiantes, madres y padres de la escuela pública afirmó que le parecía “insólito” que se apoyara una huelga “política”. Con ocasión de la huelga general del 14Nel sindicato conservador CSIF emitió un comunicado desmarcándose de esta jornada en defensa de los trabajadores, arguyendo que se trataba de un paro con “un componente político”. Me recuerdan ambos casos a la frase de la película “La Escopeta Nacional” cuando Saza dice aquello de “Yo soy apolítico. Apolítico de derechas de toda la vida”.

Quienes dicen que ellos no apoyan la huelga porque es política, quieren decir que tienen razones políticas para no apoyarla. Porque tan política es la decisión de ir a la huelga, como de No convocarla. Es una postura común de la derecha tratar de descalificar al adversario diciendo que es “político”. Por ejemplo Wert, que es ministro de Educación, inspirador de la retrógrada LOMCE, afiliado al PP y ultraconservador; si de algo se le puede definir es como “político”.
(2)   Algunas alaraciones sobre la política.

La política es la actividad del ser humano como ser social dirigida a hacer posible una vida digna para todos y todas. Por eso la política está estrechamente unida a la justicia. Pero el objeto de la política es el propio ser humano. De hecho el ser humano, es un ser político.

La política se orienta hacia la toma de decisiones para la consecución de los objetivos de un grupo en asuntos públicos. Los ciudadanos y ciudadanas de un país estamos llamados a participar en los asuntos que nos conciernen. Al menos en los países donde existe alguna forma de democracia (por parcial que sea), donde no hay una dictadura abierta, las personas tenemos espacios para opinar y actuar libremente. Es normal que los que no están a favor de la libertad, quieran desprestigiar la política.
(3)   Aclaraciones finales:

La Confederación Sindical de CC.OO. no es una organización “estrictamente política”. Sino que se define (entre otras cosas) como sindicato de clase, internacionalista y sociopolítico, según la Definición de Principios de sus Estatutos. Es decir, que se preocupa y ocupa de la política social, opina e interviene en la política económica y laboral.

Efectivamente el 14N tiene una motivación política (en el sentido de ciudadana). Concretamente tiene motivaciones sociopolíticas y socioeconómicas. Los que decidan no convocarla tendrán sus razones políticas para no hacerlo.

Las políticas del PP nos conducen a una sociedad con el 20% de población por debajo del umbral de la pobreza, y una tasa de paro del 25%. Además sus leyes y recortes atacan la escuela pública, a la sanidad pública y a los servicios sociales. Hay razones políticas y de todo tipo para apoyar esta huelga laboral, ciudadana y social. Porque la alternativa es seguir el consejo que, parece ser, daba el dictador fascista Franco a sus ministros: “Haga usted como yo, no se meta en política”.

7 Octubre: Compte arrere per a la vaga general

Quasi per segura es dóna la convocatòria d’una vaga general. Així es desprèn de la darrera reunió de les organitzacions reunides en la Cimera social. 

Quinze dies s’han donat per a prendre la decisió. Només podria frenar-la un improbable referèndum del Govern per a avalar les seues polítiques. Mentre, s’han convocat manifestacions en tota Espanya el pròxim 7 d’octubre per a mostrar el rebuig de la ciutadania als Pressupostos Generals de l’Estat i reclamar per última vegada un Referèndum Ja!



Cal començar a pensar en la seua preparació…

Perquè Portugal ja la té per al 14 de Novembre!!

Crònica valenciana del 15S


Eixim del barri Jose i jo a les 4:30h del matí… quina son!!!


15 S a les 4:37 del mati en el cotxe

filas d’autobussos front la Porta d’Alcalà

L’hora prevista d’eixida són les 5h del matí i la fila d’autobusos ja està preparada en l’Albereda. Ací ens trobem amb la gent de la Federació d’Ensenyament, amb les mestres i profes de Burjassot, amb la gent de Foios, de València, etc. En total anem 4 autobusos des de València d’Ensenyament, però 200 en total des d’el País Valencià, i més de 850 de tots els punts de l’estat cap a Madrid.

La Plataforma per l’Escola Pública del País VAlencià
Després de 5 hores de viatge endormiscats arribem a Madrid i aparquem enfront de files immensa d’autobusos. Ramón ens informa per la megafonia de l’autobús el recorregut de la columna del País València, i l’hora d’eixida… cap enllà que ens anem!!. 

En la Manifestació tinc la responsabilitat de representar a la FE de CCOO del PV en la Plataforma en Defensa de l’Escola Pública valenciana. Però amb tantísima gent pels carrers… com trobar-se amb la resta de companys de la Plataforma?. Em pose la nostra samarreta per l’escola pública i comencem a donar voltes cercant-nos. 

Mentre, la columna del País València ix cap al punt de trobada amb les altres columnes: andalusos, extremenys i catalans conflueixen amb les marees feministes, pels serveis públics i per l’escola pública. Madrid està col·lapsada al trànsit, només hi ha persones amb banderes pels carrers i gens de cotxes.

Per fi ens trobem tota la gent de la Plataforma. Ha costat moure’ns, perdre’ns i cridar-nos per telèfon. Però estem contents d’ajuntar-nos amb la nostra pancarta groga amb la columna valenciana. Mogolló de fotos!! Llàstima que el recorregut fóra tan curt: de seguida arribem a la plaça de Colón que està abarrotada.

els carrers del centre de Madrid tallats al trànsit
Així que aprofitem la resta del matí per a donar voltes pel centre de Madrid, juntament amb centenars de milers de persones fartes de les retallades i contrareformes laborals, i amb esperança d’un canvi de polítiques econòmiques. El temps acompanya, perquè ha eixit un dia de sol molt bo.

El Congres dels Diputats
A més del bon ambient i les cares felices de veure la revolta en el carrer enfront de les polítiques neoliberals, indigna la presència de desenes de furgonetes de policia i la vigilància a cavall protegint la seu del PP. I encara més cridaner és l’impressionant cordó policial que envolta diverses pomes al voltant del Congrés dels Diputats: la seu on resideix la “voluntat popular” (!).

La seu del PP al carrer Genova el 15S

Després dels entrepans en el parc i el cafenet en el bar amb Roberto, Maria i Jose, ens pugem a l’autobús amb la resta de la gent cansats i satisfets.

Tornant del viatge
Ja de nit arribem a València. Els pròxims passos poden ser el Referèndum, les mobilitzacions per l’escola pública i s’avisa d’una possible vaga general. Allí estarem!!.
Més fotos d’un company ací