El fibrociment no desapareixerà de tots els centres escolars si no continuem la lluita

Les obres per a substituir la coberta del col·legi públic Pla Barraques del Campello van concloure per a ser a punt abans de l’inici de curs. És un dels centres que durant aquest estiu han aprofitat les vacances dels escolars per a eliminar l’amiant del seu sostre. De moment, en els dos últims anys s’ha retirat en 21 col·legis només en la provincia d’Alacant i en el Conservatori de Dansa. I durant aquest curs està tramitant-se l’execució en 23 més en la província que encara estan pendents. També en la provincia de València s’han fet obres de retirada d’amiant en centres com el CEIP Blasco Ibañez de València, el Gonzalez Martí de Benifaraig, el CEIP Bonavista d’Alaquas o el CEIP Ribalta d’Algemesi. Són bones noticies d’aquest estiu!!

Des de la Plataforma “Fibrocement, no gràcies”, de la qual forme part en nom de la FE CCOO PV insistim en la necessitat que es complisquen els compromisos i com més prompte millor desaparega l’amiant d’aquests centres educatius. Ha d’existir “voluntat política” per a acabar amb un element perillós que pot afecta a la salut de la comunitat educativa, després del retard que acumula el procés de retirada. I és que l’amiant havia d’haver desaparegut de les instal·lacions educatives durant el passat curs escolar.
Reconeguem que la retirada d’aquest material ha de realitzar-se amb unes determinades condicions de seguretat el que limita la possibilitat que es duguen a terme aquests treballs. No obstant açò, insisteix que existeixen suficients períodes de temps al llarg de l’any per a eliminar-ho sense afectar a la programació educativa.

 

http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/

 

Propostes des del Cabanyal per a la millora del sistema educatiu valencià

tancament IES Cabanyal 2012

Compartim el document de propostes de millora per al sistema educatiu valencià que el claustre de l’IES del Cabanyal ha fet arribar al Director General de Centres.

Assumim com a pròpies aquestes reivinidcacions i les fem nostres

Enhorabona per la iniciativa, endavant!

 

 

A L’ATENCIÓ DIRECCIÓ GENERAL DE CENTROS I PERSONAL DOCENT JOAQUIN CARRIÓN CANDEL

 

Av. Campanar, 32

46015 València

València, 27 de febrer de  2017

 

Distingit Senyor Director General de Centres:

 

Segons acord del claustre de professor celebrat el dia 3 de maig de 2017, al voltant del punt proposat per l’assemblea de professor al claustre “Aprovació, si cal, de les propostes plantejades per l’assemblea de professors pa a la millora del sistema educatiu” faig arribar document el document de millores.

 

 

DOCUMENT DE MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ

 

1 – Reducció de la ràtio i retorn a les 18 hores lectives.

2 – Derogació del currículum LOMQE, especialment de les “revàlides” i pacte d’estat per l’educació en un procés transparent i obert a la comunitat docent. En cas de manteniment d’aquestes proves unificació de temaris a nivell estatal.

3 – Ampliació de les plantilles per adequar-les a les necessitats educatives de l’alumnat (compensació educativa, NEE, altes capacitats, ensenyament plurilingüe, optativitat, desdoblaments…).

  1. Ampliació i adequació de l’oferta de formació permanent, tant de caràcter intern als centres educatius, com de caràcter extern per als professionals docents.

5 – Dignificació de les tutories, remunerades i amb ampliació d’hores de reducció per a una major dedicació.

6 – Externalització de les proves de certificació d’idioma estranger, de les proves d’accés a cicles, de la Xarxa Llibres i, si és el cas, de les properes “revàlides”. En tot cas, participació voluntària i remunerada.

7 – Reestructuració de la FP dual (major informació, formació, convenis estables amb empreses i pràctiques remunerades) i de la FP bàsica (major formació del professorat, major contingut pràctic, treball de projectes com a marc estructurador i motivador per adquirir les ferramentes bàsiques per els permeten l’accés a sectors específics de l’activitat econòmica).

8 – Eliminació de l’assignatura de Religió. En tot cas, sempre optativa, no avaluable i fora de l’horari lectiu.

9 – Un disseny de programa plurilingüe adequat a la realitat educativa i social, que introduïsca almenys un idioma estranger com a llengua vehicular i aposte per la recuperació de l’ús del valencià.

10 – Recuperació econòmica progressiva, amb terminis concrets, del salari del personal docent.

11 – Reducció progressiva dels concerts educatius i tractament igualitari de tots els centres educatius subvencionats per Conselleria.

12 – Dotació als Centres de personal administratiu, sanitari i de serveis socials suficient a fi d’acabar amb la polivalència del professorat.

13 – Fi de la precarietat laboral del professorat interí a través de convenis estables, amb accés a la funció pública mitjançant concurs oposició obert, no restringit, amb valoració raonable de l’antiguitat, i amb una àmplia oferta de places acumulades i tretes a concurs no necessàriament de forma anual, en funció de la quantitat, a fi de contribuir a l’estabilitat de plantilles.

14 – Publicació de TOTES les places vacants al mes de juliol, sense excepcions.

  1. Reducció voluntària de 2/3 hores lectives per al professorat major de 55 anys, dedicades a coordinació, dinamització o recolzament en diferents àmbits docents.
  2. Elaboració d’un nou pla de la diversitat que atenga tot l’alumnat necessitat d’un itinerari curricular adaptat i que forme professorat específic per a cada programa amb equips estables, amb definitiva als centres i amb contraprestacions.
  3. Pla urgent d’acabament, reestructuració i construcció de centres educatius segons criteris de prioritat pactats per la comunitat educativa.
  4. Actualització de la dotació d’equips informàtics, millora de la connectivitat, creació de sistemes operatius eficaços i versàtils, que reunisca totes les característiques de privacitat imprescindibles, amb un sistema de gestió educativa funcional i un servei d’assitència tècnica a nivell de les necessitats.
  5. Actualització de l’equipament didàctic dels actuals cicles formatius de FP, forçats a seguir precàriament amb les restes de les dotacions dels antics títols LOGSE.
  6. Elaboració i facilitació de materials curriculars per a la impartició dels mòduls dels cicles formatius, ja que en el 50% no es disposa de cap llibre de text.
  7. Reforma, ampliació i eficàcia de la inspecció laboral de forma que es premie la professionalitat docent i el bon fer, no es castiguen les malalties justificades i es penalitze de forma eficaç la irresponsabilitat docent i el frau en les baixes laborals.
  8. Reestructuració del calendari laboral, lectiu i vacacional, amb una millor i equilibrada seqüenciació del períodes de descans, d’acord amb els calendaris majoritaris a Europa.

 

Sense més m’acomiade i us salude tot esperant la seua resposta

 

 

Seguiment de la vaga del 9 de març, centre a centre

No podem més que qualificar d’exit la vaga general educativa del 9 de març. Després de varios mesos de treball cap a la mobilització, i amb el vist i plau de la nostra afiliació, convocarem una vaga unitària i estatal. Esperàvem més d’un 40% de seguiment entre els docents, això si. Hem de pensar que no era una vaga de “reacció” com quan ens intenten imposar una reforma laboral o una llei regresiva, sino una vaga amb caràcter més de “ofensiva” de la comunitat educativa davant la parada del govern en revertir retallades i la falta de diàleg en el pacte educatiu.

Com hem fet en altres ocassiosn, pase les dades de seguiment entre el professorat d’alguns centres dels quals sóc permanent sindical. Cal felicitar a centres com el CEIP Malva-rosa o el CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepós on el seguiment va ser total. Encara que també cal felicitar especialment a aquells companys i companyes que foren minoria en el seu centre però decidiren fer un pas endavant i secundar la vaga. Fem una crida a la gent que no va fer vaga a que valore i respecte l’esforç de companys i companyes que si la feren.

En els centres dels quals sóc permanent sindical el seguiment va ser al voltant d’un 43%, prop de la mitja del País Valencià. Enhorabona per la participació en la vaga, els piquets i les manifestacions… la lluita contra la LOMCE i les retallades continua 🙂

 

 

Centre Localitat   Plantilla En vaga Percentatge vaguistes
IES RAMON LLULL VALÈNCIA Secundària 46 10 22%
IES La Patacona Alboraya Secundària 74 26 35%
CEIP SAN PEDRO Valencia Infantil i/o Primària 16 9 56%
CEIP AMADEO TORTAJADA MISLATA Infantil i/o Primària 45 8 18%
C.P. CAVITE – ISLA DE HIERRO VALENCIA Infantil i/o Primària 34 13 38%
CEIP MARE DE DEU DEL PILAR BONREPÒS i MIRAMBELL Infantil i/o Primària 29 28 97%
CEIP MALVA-ROSA VALÈNCIA Infantil i/o Primària 20 19 95%
CP Guillem D’Entrnça Puig Infantil i/o Primària 31 9 29%
ESCOLA EI LA MILOTXA PUÇOL Infantil i/o Primària 17 6 35%
CEIP AUSIÀS MARCH MISLATA Infantil i/o Primària 38 5 13%
CEIP El Crist Meliana Infantil i/o Primària 36 21 58%
IES ESCULTOR BADIA Foios Secundària 56 28 50%
ceip les arenes valencia Infantil i/o Primària 27 22 81%
 TOTAL dels meus centres 469 204 43%

 

piquets pel mati a la Malva-rosa

La FE CCOO PV en la mani de la vaga del 9M

L’IES de Foios present en la vaga educativa

Deu preguntes (i les seues respostes) sobre la vaga general d’educació del 9 de març

IES Camp de Morvedre

1ª.- ÉS UNA VAGA DEL PROFESSORAT?
Sí. És una vaga estatal legalment convocada pels sindicats STES, CCOO i UGT.
2ª.- NOMÉS ÉS UNA VAGA DE DOCENTS?
No. També de la resta dels treballadors i treballadores de l’ensenyament. A més dels sindicats, convoquen en els seus respectius sectors la CEAPA (les famílies no enviaran als seus fills/as als centres) i els diferents sindicats d’estudiants.
3ª.- QUINES ETAPES DEL SISTEMA EDUCATIU ESTAN CONVOCATS A la VAGA?
Totes, des d’Infantil fins a Universitat i en tot el país.
4ª.- CONTRA QUÈ ÉS LA VAGA?
Contra la política educativa del Govern d’Espanya i per la manera en què ens han exclòs de les negociacions de el “Pacte Educatiu”.
5ª.- REALMENT ELS REPRESENTANTS DEL PROFESSORAT NO ESTAREM EN EL PACTE EDUCATIU?
Únicament ens van a deixar parlar durant una compareixença d’una cambra d’hora en la subc

Gent de CCOO en la Junta de Personal

omissió parlamentària que tracta aquest assumpte.
6ª.- QUÈ VA A SER LLAVORS EL PACTE EDUCATIU?
Un acord estrictament polític entre forces parlamentàries, en principi entre el PP i Ciutadans, i al que intentaran atraure a alguns partits de l’oposició.
7ª.- AMB EL PACTE EDUCATIU S’ACABARAN LES RETALLADES I ES DEROGARÀ LA LOMCE?
No. En l’agenda del Govern no està cap de les dues coses: no pensen derogar els decrets de l’any 2012 amb els quals van començar les retallades més dures, i en la LOMCE, com a màxim, faran algun maquillado perquè l’oposició puga sumar-se al pacte.
8ª.- EL PACTE EDUCATIU INCLOU UN ESTATUT DOCENT? QUÈ ÉS L’ESTATUT DOCENT?
Sí. El Ministeri pretén regular la professió docent amb aquesta norma bàsica per a tot l’Estat i que afectaria a les nostres condicions de treball: accés, oposicions, interinitats, retribucions, funcionament dels centres, drets i deures, condicions de treball en general…
9ª.- PENSEN DIVIDIR-NOS EN CATEGORIES AMB DIFERENTS SALARIS?
Sí. El Ministeri diu que els centres educatius han d’organitzar-se com les empreses i que el salari dels docents ha de diferenciar-se en funció dels objectius que marquen els equips directius. Aquests han de tenir les mateixes atribucions que un empresari.
10ª.- QUÈ PASSARÀ SI GOVERN I OPOSICIÓ SIGNEN AQUEST PACTE EDUCAT IU?
Que serà la fi de l’ensenyament públic per la qual veníem lluitant para, en el seu lloc, imposar un model que perdurarà durant anys en els quals no podrem fer gens. Finalment hauran triomfat i les mobilitzacions de la “marea verda” que vam tenir la legislatura anterior hauran fracassat. El que el PP no va aconseguir amb la seua majoria absoluta pot aconseguir-ho ara en minoria.

MOBILITZA’T EL 9 DE MARÇ!

Assemblea dels centres de primaria del Marítim

#RepensarCCOO des dels centres educatius públics

En temps de repensar el sindicalisme, les pràctiques de construir CCOO des de les localitats i territoris prenen rellevància.

Després del dinar amb gent del Marítim

Quan les condicions materiale de la Classe Treballadora canvien, la resposta organitzada ha de canviar per tal d’adequar-se. El conflicte social de classe que està en el fons segueix sent el mateix, però la realitat de com es configura avui la classe és diferent. L’estereotip de la classe obrera representat per un home de mitja edat amb treball fix per a tota la vida en un centre de treball o empresa de mitjà o gran grandària, va quedar arraconat en els anys 80 i 90. I el model de treballador o treballadora precari passant d’un treball a un altre en l’ona d’expansió econòmica també ha passat.

Avui la Classe Treballadora és més precària i viu en un context de retallades socials que no s’acaben de revertir. El model social i cultural és el de la flexibilitat i l’austericidi al servei de forts interessos econòmics al que el treballador o treballadora s’ha d’adaptar o sotmetre.

La conseqüència és que avui el conflicte social s’expressa tant al centre de treball com fora d’ell. Un exemple clar és la lluita contra els desnonaments, les marees en defensa dels serveis públics o la lluita per una renda mínima per a persones sense ingressos. En elles el sindicalisme ha participat i està cridat a seguir participant en el futur.

En el concret, nosaltres anem a seguir teixint xarxa de delegats i delegades coordinats per zones i localitats: constituint veritables “comissions obreres” d’ensenyament per localitats. Aquesta fi de curs hem tingut dues trobades lúdiques i de coordinació: amb docents del districte marítim, i amb docents de Mislata.

Un menjar el 30 de juny en el Centre Octubre amb uns 15 mestres i mestres de centres educatius del Marítim, on posar-se al dia de la marxa del sindicat i valorar tot el treball que hem fet com a treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. I l’endemà amb un altre grup, aquesta vegada a Mislata.

Si vols conèixer més del treball per l’escola pública al Marítim, mira ací. I si vols conèixer el que passa a Mislata o a l’Horta Nord, també ho pots vore!

Dinar amb docents de Mislata

Construir sindicalisme de proximitat!!

Matricula en l’escola pública i en valencià al teu barri

Les comunitats educatives es mobilitzen aquestes setmanes per donar a conèixer els seus projectes i per animar a matricular en l’escola pública. Perquè l’escola pública és la de tots i totes, perquè a l’escola pública tots tenen cabuda.

Des d’aquest blog difonem algunes de les iniciatives que s’estàn duguent a les zones on soc permanent sindical: horta nord, poblats marítims de la ciutat de València.

CEIP Les Arenes: l’escola pública i en valencià al barri del Cabanyal.

Video de les mestres d’infantil animant a matricular a la seua escola!

 

Malva-rosa: un barri amb una bona xarxa d’escoles públiques

Cartell de la Coordinadora d’Educació de la Malva animant a matricular en els col.les i IES del barri.

cartel-escuela-publica-2016_val

Massamagrell: Quina educació volem?

Xerrada informativa al Centre Cultural de Massamagrell 21 d’abril a les 18:30h

Xarrada educacio 2016 A3

Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista “Treballadors/es de l’ensenyament nº351

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.

Recuperem l’escola pública i en valencià al Cabanyal de les retallades del PP

Al barri del Cabanyal només tenim una escola pública. Doncs sí!: el barri mariner i popular conegut per la seua resistència veïnal a la depravació urbanística només compta amb el CEIP Les Arenes (antic Enrique Terrasa) com a proposta per matricular les nostres filles i fills a l’escola pública.

assemblea ceip les arenes

Una de les assemblees unitàries al CEIP Les Arenes preparant una jornada de vaga educativa aquests darrers anys

Les polítiques de retallades del PP contra l’educació de totes dels darrers anys han suposat, entre altres coses, el tancament d’unitats escolars i els perill de desaparició de centres sencers. Un dels centres afectats és precisament l’única escola pública del Cabanyal: El PP tancà la classe de 3 anys de la línia de valencià del CEIP Les Arenes amb el perill real de que desaparega definitivament l’educació pública i en valencià al barri.

La passada setamana Vicent Marzà, nou conseller d’Educació, amb el suport de les organitzacions sindicals, va obrir la porta a l’esperança de molts col·legis valencians. Va obrir la porta a un període de matricula extraordinari a partir d’aquests dies de Juliol, per tal de recuperar unitats educatives suprimides per les polítiques depredadores d’allò públic que hem patit amb els governs conservadors.

Als Poblats Marítims un bon grapat de docents, famílies i veïnat, estem ocupats i preocupats des de fa anys en la lluita i defensa dels serveis públics. Mitjançant la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa, les assemblees unitàries de docents del Marítim (moltes precisament a Les Arenes), i tot tipus d’iniciatives. No entendríem que les persones que viuen al Cabanyal no puguen matricular els seus fills i filles a l’escola pública i en valencià al seu propi barri per al proper curs 15/16. Cal obrir la línia a Les Arenes. Cal que matriculem els nostres fills i filles a la nostra escola.

Coneguem el gran treball de les mestres del Col.legi Públic Les Arenes i coneguem el seu compromís amb l’educació de totes i tots. Podem dir que són garantia de qualitat educativa.

En resum: estem davant la possibilitat de recuperar l’educació púbica i en valencià al Cabanyal. No desaprofitem l’oportunitat!. El Claustre està treballant per aconseguir-ho. El moviment per l’escola pública estem expectants i la nova Conselleria ens ha oberta la porta per a que fem trasllat de les peticions dels centres afectats per tal de què s’òbriga un període extraordinari de matriculació. Entre tots i totes hem de ser capaços d’aconseguir-ho.

logo_CEIP Les Arenes

Sí a l’escola pública

Sí al valencià

Sí al Cabanyal

Cap escola es tanca!!

 

La FE CCOO PV crida als centres educatius a la revisió d’unitats suprimides i inhabilitades: Cap escola es tanca

Cal obrir un periode extraordinari de matrícula per a aquells centres que ara poden justificar la necessitat de revisar la supressió.

En la mesa sectorial del passat 8 de juliol es va tractar el punt “Revisió d’unitats suprimides i inhabilitades en els diferents ensenyaments implantats a la Comunitat Valenciana”. En ell es va atendre la demanda sindical perquè es revisen els criteris de supressió i inhabilitació permetent, si escau, un període de matrícula extraordinari que pogués revertir la pèrdua d’unitats, especialment en Infantil i Primària.

La FECCOOPV considera que si un centre es troba en situació de poder justificar la necessitat de revisar la supressió o inhabilitació d’alguna unitat ha de fer-ho en aquest moment. Per a això hauria d’aportar les dades que ho justifiquin (previsió de matrícula, per exemple) al més aviat possible a la Direcció general de Centres i Personal Docent, sol•licitant aquesta revisió i l’obertura del procés extraordinari de matrícula.

Ací tota la notícia

 

Fem xarxa de delegats i delegades sindicals

 

Un grup de mestres de CCOO del Marítim amb Joan Ribó, alcalde de la ciutat de València

delegats i delegades de CCOO

A Meliana amb gent de l¨Horta Nord: Francesc, Pilar, Conxa i Gracia

A Mislata amb Vicente, Cris i Luis raonant sobre el futur de l¨educació

IMG_0522 IMG_0539 IMG_0508 IMG_0504

Aquests dies he tingut trobades amb la gent de la xarxa de delegats i delegades de CCOO d’ensenyament: Esmorçar amb un grup de mestres de l’Horta Nord, dinar amb la gent de CCOO del Marítim, i sopar a Mislata. Les fotos a l’Ajuntament de València molt, molt divertides, i l’alcalde Joan Ribo Canut també se va sumar. A la propera, si ho fa bé, li convidem també al dinar!!

Fa falta construir sindicalisme a cada centre educatiu, a cada localitat i comarca.
Estes fotos están dedicades a la gent que no pensa que els d’esquerres som uns “cenizos“, sino que saben lluitar tot l’any i divertir-se sempre!!

 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a “Malva-rosa Pop” programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música “popera”

IMG_0030

“Malva-rosa Pop” en Radio Malva