#RepensarCCOO oportunisme o oportunitat?

El nostre sindicat està immers des de fa un parell d’anys en una todos los carteles6.jpgsèrie de debats participatius i reflexions compartides per tal de reformular i repensar l’acció del sindicat en un context canviant.

Article aparegut en la revista TE 357

Primer va ser el document de “mesures per a reforçar les millors pràctiques de govern i control en CCOO”, ara estem amb processos assemblearis i de participació en línia per tal de #RepensarCCOO. I d’ací a uns mesos tindrem els congressos de federacions i territoris del sindicat, que a ningú no se li escapa vindran marcats per aquests dos debats previs en les seues línies de reflexió i decisió.

El document «Repensar el sindicato» parlen de temes que fins fa uns anys molts veien lluny de la pràctica sindical: consultes telemàtiques, elecció directa dels òrgans de direcció inclosa la Secretaria General, creació de federacions per a atendre noves identitats laborals, noves estratègies de comunicació, estructures sindicals més flexibles, etc.

És de veres que la realitat social i polít ica dels darrers anys ens ha conduït a aquests tipus de reflexions. Però crec que és legítim preguntar-se, serà aquest debat un mirall? és fruit de l’oportunisme o d’una decisió conscient? En resum, aquestes noves reflexions, són fruit d’una reacció legítima però poregosa davant dels canvis sociopolítics que passen al nostre voltant, o d’una voluntat sincera de posar el sindicat al seu lloc en la realitat actual del conflicte capital/treball?

La clau pot estar a preguntar-se quin és el model de sindicat que respon a la configuració de la classe treballadora de hui en dia. Repensar CCOO hauria de ser una oportunitat per a construir un sindicalisme que responga concretament a la configuració de la classe social a la qual representem. El conflicte de classe perviu igual hui que en els anys 70 i que en els anys 90. Però la configuració de la classe obrera i els protagonismes són diferents hui en dia. Som diferents que la classe obrera que pren identitat en lluita per la democràcia i contra el franquisme, i també som diferents a la classe obrera de la fi del segle passat amb una societat pujada a l’espill de la bombolla hipotecària mentre molts viuen en la precarietat. Ara som més gent a l’atur, més treballadors i treballadores precaris, els serveis públics són més febles, i nous actors participen en la lluita pels drets socials per assenyalar alguns trets.

Seria una errada enyorar un sindicalisme dels anys 90. Seria una errada pensar que quan canvien les condicions externes tot tornarà a ser com abans. D’entrada, perquè molts d’aquests canvis laborals, polítics i socials han vingut per quedar-s’hi. I a més, perquè seria una equivocació intentar tornar a un model de sindicalisme semblant a la situació prèvia a la crisi/estafa, i menys sense fer una revisió crítica d’aqueix mateix període.

El sindicat és l’eina a mans dels treballadors i de les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Ens hem d’adaptar a les noves configuracions de la classe treballadora i als seus interessos per a ser una eina útil per a la transformació ací i ara. Tampoc no oblidar el que som i el que hem sigut i per això #RepensarCCOO ve de la mà de “Férem, fem i farem història”.

I en l’ensenyament valencià? Doncs el mateix: avançar en allò que ens hem marcat com a tres eixos per a renovar i repensar la FE CCOO PV: participació, transparència i proximitat. Es concreta en consultes a l’afiliació, potenciar la xarxa de delegats i delegades, noves formes de comunicació i participació, estructures sindicals més flexibles… posant com a prioritat l’afiliació i en especial els sectors de treballadors i treballadores de l’educació més precaris.

#RepensarCCOO

 

 

És el moment de la mobilització contra l’amiant a les escoles

Fins ara la Comissió «Fibrociment? NO gràcies» havia tingut reunions i coordinacions entre els centres, havia fet xerrades, i haviem tingut reunions amb l’administració de cara a reivindicar un plà de retirada de l’amiant. Ara ha arribat el moment de la mobilització.taula rodona AMIANT CEIP Sector Aereo-01

Sense lluita i pressió no serà possible revertir retallades o millorar la salut laboral. La negociació amb l’administració es sustenta en en la lluita al carrer.

  • Dimarts 26 d’abril, taula redona informativa al CEIP Sector Aereo (un dels col.les afectats) a les 17:30h.
  • El proper 28 d’abril, dia de internacional de la salut laboral tindrem concentració a la plaça de Manises convocada per la Comissió «Fibrociment NO» en la qual participa d’una manera destacada CCOO.

Una vegada més, la unitat de la comunitat educativa: pares, mares, xiquets, xiquetes i docents serà determinant per a que es visualitze aquesta problemàtica.

La meua intervenció en La SER sobre la lluita contra l’amiant a les escoles valencianes:


concentracio AMIANT salut laboral

Ací el llistat de tots els centres de la provincia que tenen amiant

Si vos interessa més informació, podeu seguir en twitter: @NOaLaUralita

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més

 

Els col·legis diuen NO a l’amiant

La campanya contra l’amiant en els centres educatius valencians avança. Em sembla molt dur que algú no recolze la retirada de material potencialment cancerígen dels col·legis. El suport de la comunitat educativa amb aquest tema és total.
Des que EUPV va aconseguir que es fera públic el llistat de centres amb fibrociment que l’anterior Conselleria negava reiteradament la sensibilització ha anat cada vegada a més. I des de les denúncies a fiscalia per part de FE CCOO PV i les lluites de FAPA a través de diverses AMPAs, cada vegada es veu més clar que era necessària la creació d’una Comissió contra l’amiant. Per açò la vam crear entre les tres entitats.

En l’última reunió ja començàrem a elaborar un calendari de lluita i vam crear grups de treball. Cal agrair el compromís de AMPAs i docents del CEIP Lopez Rosat, CEIP Ciutat de Bolonya, CEIP Blasco Ibañez, CEIP Sant Joan de Ribera (Alfara), entre uns altres.

L’últim pas el vam donar el dijous 14 de gener en l’entrevista amb el Director Territorial d’Educació per part d’un grup de representants de la Comissió. Jo vaig ser en nom de CCOO, Pedro Luis Alonso de FAPA València, , Empare Perpinyà de la “Associació en defensa de mates d’amiant”, Esther Concepción i Rubén Pacheco representants de col·legis amb fibrociment. Precisament a partir d’aquesta reunió aconseguim el llistat dels centres amb amiant de València que maneja Conselleria. I traiem el compromís que en aquesta legislatura es realitzaran actuacions en tots ells.

Des de la Comissió ens hem plantejat que només ens dissoldrem en el moment que tinguem constància que ja no queden centres amb material potencialment cancerígen. Així que ens queden almenys 4 anys de lluita per davant fins a complir els nostres objectius.

Aqui el llistat dels centres amb fibrociment que va aconseguir EUPV de l’anterior Conselleria. És incomplet, però és un punt de partida: falten centres i altres ja hem aconseguit la retirda de l’amiant.

http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/

11N cartells per l’escola pública a tots els centres educatius

La Plataforma per l’escola pública del País Valencià ens convoca a una manifestació el proper 14 de novembre. Hi ha moltes raons. Perquè encara que el govern autonòmic haja canviat, el sindicalisme de classe i la comunitat educativa continuen amb un llistat de reivindicacions gran i amb voluntat de no abandonar el carrer per defensar els nostres interessos.

És molt important que es mantinga aquesta flama arreu del País i a tots els centres educatius. Per això dimecres 11 de novembre estem convocats a eixir a l’hora del pati, a la entrada de l’escola o quan pugam amb cartells des de cada escola. Ací deixem una proposta de cartells que proposa la plataforma per si els voleu gastar, però podeu fer els vostres que de segur que queden ben bonicos!!

 

cartel fapa 14N var-07-06 cartel fapa 14N var-05 cartel fapa 14N var-04 cartel fapa 14N var-03 cartel fapa 14N var-02 No a la LOMCE

Fes clic en la imatge i descarrega-la per si la vols utilitzar!

Alguns centres ja m’han dit que pensen deixar penjat la seua pancarta contra la LOMCE a l’entrada del centre. Eixe és el camí!!

Mobilització i reflexió pel canvi social i educatiu

Aquest final de mes d’abril, i el començament de maig es presenta ple de reflexions i mobilitzacions pel canvi social i educatiu. Molta gent ha estat lluitant aq uests anys contra les retallades i per la democràcia. Ara farem un esforç per espentar cap a un vertader canvi de polítiques.

Algunes d’aquestes iniciatives venen des de les comarques i localitats on soc permanent sindical

Difon aquestes iniciatives i participa a totes les que pugues!

Jo_vote_per_l_educacio

Dia Qué Qui convoca Lloc Hora
21 Concentració per la universitat pública Plataforma per la universitat pública de València Delegació de Govern 19h
22 Acte central de la SAME (Setmana d’Acció Mundial per l’Educació) Campanya Mundial per l’Educació Facultat de Filosofia i CC Educació 9 a 14h
23 Premis SAMBORI València Escola Valenciana IES Sant Vicent Ferrer de València 18h
23 Iª Jornada Educació i Futur, Massamagrell AMPA CEIP Sant Joan Centre Cultural Massamagrell 18:30h
24 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 18:30h-
25 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 10 a 14h
25 Manifestació 25 Abril “Comença el futur” ACPV Plaça Sant Agustí 18h
26 Cercavil.la Trobada Escoles en valencià a València Escola Valenciana CEIP Balmes 10:30h
1 maig Manifestacions dia internacional de la Classe Obrera El moviment obrer València: Sant Agustí 11:30h
5 maig Video forum pel dret a la vaga “Parar i començar” FE CCOO PV IES La Moreria 18h
9 maig Manifestació “Pel Calvi educatiu” Plataforma en defensa de l’ensenyament públic Sant Agustí 18h

 

Cartell_No_al_3_+_2III_Jornades_per_Escola_Publica_Version2   Xarrada_educacioa3-cartell-previ11156316_801180329959500_1083951436015653132_n2046282-Manifestacio_9_de_maig_Version2

 

 

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

Eleccions en l’ensenyament públic: recuperem el futur

Carta de Miguel Angel Vera, 
Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, 
davant les eleccions sindicals a l’ensenyament públic 
del proper 4 de desembre


El pròxim 4 de desembre són les eleccions en l’ensenyament públic i en el conjunt de les universitats públiques. El model sindical no solament depèn de l’afiliació, sinó també del resultat d’aquestes eleccions sindicals.

És un moment greu, des del 2010 la dreta més ultraliberal planteja un atac en contra del sindicalisme, però sobretot contra el nostre sindicat, contra el sindicalisme de classe que representa CCOO. La nostra organització té més de 100 mil persones afiliades en el PV i 1 milió en tot l’estat. Per tant som l’enemic per al neoliberalisme.

No oblide les actuacions molt greus d’alguns companys: no ens representen. Han sigut i són una ofensa per a les Comissions Obreres, per a les persones que amb tant esforç, anys de presó i greus desistiments personals van fundar aquest sindicat. També són un afront als i les sindicalistes que aquests últims mesos es juguen anys de presó per la seua participació en les últimes vagues. No hem d’oblidar com i perquè vam fundar les Comissions Obreres, no hem d’oblidar el futur pel qual hem de lluitar per a tots els fills i filles de la Classe Obrera.

La FE CCOO PV som un referent en el món de l’ensenyament, volem seguir sent-ho amb el nostre model de proposta, de mobilització, i si cap, d’acord per a la recuperació de drets. Per a nosaltres la mobilització no és una fi en si mateix, és un mitjà per a aconseguir millores o per a recuperar condicionals laborals o retributives perdudes. 

És la nostra estratègia: estar al costat de les companyes i dels companys en els seus llocs de treball. És la nostra filosofia per a afrontar i confrontar les accions de retallades i d’elim

inació de drets, i per a treballar pel model d’escola democràtica que propugnem. Per a recuperar condicions laborals o retributives.


Hem obert la participació del nostre programa electoral a tots vosaltres i a la societat, hem realitzat assemblees programàtiques, hem volgut que altres agents socials i partits polítics donaren també la seua opinió sobre les mateixes. El nostre programa electoral està fet, a partir d’unes propostes inicials, amb les aportacions de treballadors i treballadores i d’organitzacions socials.

Amb l’acord de 23 d’octubre de 2013, recuperem els complements autonòmics que se’ns van llevar amb el decret de Vela de 2012. Hem continuat amb la ferma oposició a l’entrada i engegada del LOMCE. Hem continuats amb les manifestacions, amb les mobilitzacions, recolzant les convocades per organitzacions estudiantils. Amb més de 20 organitzacions confluïm el passat 23 d’octubre en les manifestacions unitàries d’Alacant, Castelló i València.

Volem recuperar el futur. Per a açò necessitem força i presència en el treball amb un major nombre de delegades i delegats triats, treball unitari.

El 4 de desembre, en les eleccions sindicals en l’ensenyament públic, podem votar per a un necessari i urgent un canvi de polítiques educatives, laborals i socials. Perquè la possibilitat de recuperar la il•lusió està en les nostres mans. Perquè és el temps de recuperar el futur. 

candidatura a la Junta de Personal de València
La nostra gent: docents pel sindicalisme de classe a l’ensenyament públic!!

La Conselleria d’Educació força un començament de curs precipitat

mobilitzacions unitàries
No és cert que per començar abans les classes, ni que per augmentar diversos dies el calendari escolar anual vagen a millorar-se els resultats escolars. Aquestes no són mesures serioses contra el fracàs escolar. Són una broma de mal gust mentre es mantinguen els elevats ràtios per aula fruit de la política de retallades de la Conselleria.

La Plataforma en defensa de l’escola pública ha convocat per als primers dies de curs diversos actes de protesta com concentracions a les portes dels centres educatius, murals i actes musicals, tancaments, etcètera. En particular assenyalem:

  • el dia 2 hi haurà un acte d’inauguració del curs per part de les entitats que defensen l’escola pública al CEIP Ramiro Jover, col•legi que el curs passat es va mostrar com exemple de lluita i recuperació de drets. 
  • El 3 pel matí convoquem a concentrar-se a les portes de tots els centres educatius, en particular subratllem les concentracions al CEIP Cremona d’Alaquàs i al CEIP Emilio Lluch de Nàquera. 
  • El dia 3 per la vesprada es realitzarà un mural reivindicatiu a la porta del CEIP Ballester Fandos, com exemple de compromís per que cap escola no es tanca.

manifestació en defensa del CP de Nàquera
mural al CP Ballester Fandos
#IniciCurs
#ResistènciaLOMCE
#SOMeducació

Solament el poble salva el poble

Val la pena recordar què és un sindicat, a hores d’ara no em sembla qualsevol cosa! El sindicat és l’organització pròpia dels treballadors i de les treballadores per a la defensa col·lectiva dels seus interessos laborals i socials.  Aquest tipus d’organitzacions han existit al llarg de la història i al llarg de tots els països del món des del naixement del moviment obrer a mitjan segle XIX, encara que amb diferents ritmes.
En alguns moments els sindicalistes han viscut grans experiències de participació, lluita i conquesta. En altres ocasions han sigut perseguits (per exemple al nostre país durant 40 anys de feixisme), o han patit estratègies de descrèdit (recordem a Anglaterra en temps de Thatcher, o pot ser ací en els moments en què vivim). Però sempre hi ha hagut persones dedicades a la lluita per la justícia al món obrer, sempre hem sigut capaços de recompondre, amb més o menys força, o més o menys perseguit, les organitzacions de defensa del món del treball. Per tant, malgrat tot, res no fa pensar que el neoliberalisme acabarà amb les organitzacions que lluiten per la justícia social al treball aquí i ara al País Valencià.
Per al sindicalisme de classe hi ha dos instruments bàsics que combinats són la clau per a apropar-se a l’objectiu de la defensa dels interessos de treballadores i treballadors: la mobilització social i la negociació col·lectiva. És de veres que hi ha associacions i sindicats que no les gasten o que n’infravaloren alguna. Habitualment es tracta d’organitzacions conservadores, corporatives o que defensen només algun col·lectiu en particular.
Les Comissions Obreres es constitueixen com a sindicat sociopolític i de classe, per això els gasten sistemàticament com a mètode de treball habitual. Ara comentarem cadascun i allò que és més interessant,  les potencialitats de la seua combinació.
(1)   La mobilització és necessària: Necessitem organitzacions que coordinen i convoquen a confrontar amb les polítiques antisocials.
El conflicte social que vivim i que es manifesta en atur, pobresa i fam (les ONG valencianes alerten de la malnutrició infantil amb el tancament dels menjadors escolars aquest estiu), ens convoca a la rebel·lió i la mobilització. És de justícia que no callem davant les conseqüències de la crisi que la paguen més qui menys recursos té. El centre d’aquest conflicte social està precisament al món del treball: perquè se’ns nega el treball per a tots i per a totes, i perquè qui treballa ho fa ara en pitjors condicions que abans.
Durant aquests anys, des que va començar la crisi, hem sentit veus crítiques amb algunes de les formes de pressió i protesta clàssiques en el món obrer. En particular la manifestació i la vaga. En canvi per a mi la clau no està en substituir, sinó en complementar aquestes expressions de lluita que són nostres, amb altres noves que el mateix moviment social va creant: la ocupació de l’espai públic, el boicot, l’assemblea al carrer, la desobediència civil o el ciberactivisme entre d’altres.
Això sí, la vaga és una eina contundent i clara que en cap cas hem d’abandonar. No és un instrument que ja haja passat. És un instrument propi de la nostra història, i està carregada de futur. La vaga és la demostració en la pràctica que qui mou el món és el treball humà. Qui engega i posa en marxa la fàbrica, qui fa funcionar un hospital o una escola som nosaltres: la classe treballadora. Si nosaltres parem, el país s’atura.
La vaga és una demostració de força davant el capital. Es fa des del mateix centre del conflicte: el lloc de treball. Encara que avui en dia la participació social als carrers de la ciutat, moltes vegades lluny del centre de producció, és cada vegada més significativa, atesa la situació d’altes taxes d’atur i la important xarxa de resistència a les retallades que hi ha als pobles i barris. Els espais del conflicte es multipliquen.
Entenem que les organitzacions corporatives de dretes no mobilitzen, però és la seua responsabilitat no fer-ho en un context de 6 milions de persones aturades, reformes laborals i retallades educatives continues. Inversament, degradar la mobilització a un fi en si mateix, com si l’activitat sindical fóra pur activisme, oblida la meta i acaba resultant estèril per a la transformació social.
En resum, pel que fa a les mobilitzacions en general, la feblesa davant de les polítiques antisocials no és admissible per a qui estima la justícia i la llibertat. Per això les Comissions Obreres a l’ensenyament, en aliança amb altres moviments socials, hem estat i estarem al carrer. No hi ha una altra possibilitat.
(2) La conquesta de drets és una obligació per a qui treballa per la justícia.
Si hi ha una característica clara de la ideologia neoliberal, que és la ideologia dominant, és l’individualisme: la individualització de les relacions socials i laborals. Un dels objectius de la darrera reforma laboral fou precisament voler carregar-se la negociació col·lectiva. 
Però resulta que una de les característiques pròpies de la gent progressista és la centralitat del valor d’allò col·lectiu: apostar per compartir, repartir, col·lectivitzar i socialitzar. La demostració pràctica de la nostra força consisteix que després d’un procés de mobilització, aconseguim avançar en drets col·lectius (condicions laborals, retribucions o millora del servei per a tots), duent la veu i la voluntat de la gent que ha participat en les mobilitzacions i transformant-les en conquestes concretes.
Sobretot açò, cal dir que estem vivint un moment a l’ensenyament valencià molt significatiu pel que fa a la lluita laboral: el sindicat majoritari a l’ensenyament valencià ha pres la decisió de no arribar a cap acord per als treballadors i treballadores del sector. Aquesta afirmació no és gratuïta, només uns exemples: ni sexennis per a funcionaris, ni estiu per al professorat interí, ni millores en les IT. Evidentment es tracta d’una una decisió legítima. Però queda clar que el resultat final és que no aconsegueixen res. S’allunya de la recerca de la igualtat social en la pràctica, s’allunya de la conquesta o la recuperació efectiva de drets. És el sindicalisme de la derrota permanent.
El menyspreu sindical per la negociació col·lectiva és una pràctica molt perillosa en els temps que corren, molt perillosa per als treballadors i treballadores. I encaixa bé amb la forma de fer i les idees de l’Administració estatal i valenciana.
Al contrari, convertir la negociació en un fi en si mateix, també és perillós: és la pràctica habitual del reformisme i del sindicalisme groc, del qual estem en les antípodes perquè és just el contrari d’allò que defensem.
Cal recordar que pel març de 2014 l’OIT ha publicat el 371é Informe del Comité de Llibertat Sindical on reconeix que la reforma laboral de 2012 i les retallades dels treballadors i de les treballadores dels serveis públics vulneren els drets de llibertat sindical i la negociació col·lectiva. En aquest context, quin sentit té que el sindicat majoritari a l’ensenyament públic valencià menyspree precisament la negociació col·lectiva de la manera en la qual ho està fent? Quines conseqüències patiríem els treballadors i les treballadores si abandonarem la negociació col·lectiva?
En resum, no podem resignar-nos a caminar cap a un procés d’individualització de les relaciones laborals en termes prodemocràtics. El combat per a recuperar i enfortir els nostres drets passa necessàriament per enfortir la lluita i la negociació col·lectiva.
(3)   La negociació i la mobilització juntes i combinades són la palanca per al canvi social.
Els tancaments als centres educatius, les manifestacions al carrer, les jornades de vaga i les assemblees en què participem, són algunes de les expressions que conformen la mobilització pels drets socials, laborals i educatius. Siga contra les retallades o per fer resistència a la LOMCE. Els protagonistes són el professorat, l’alumnat, pares i mares, veïns i veïnes. És la comunitat educativa. És la classe treballadora.
Quan el moviment contra els desnonaments aconsegueix aturar un desallotjament, quan una comunitat educativa aconsegueix que no es tanque la seua escola, tots i totes cantem victòria encara que no s’acaben tots els problemes del món. Perquè aquestes lluites marquen el camí. Perquè ens mostren que junts i juntes sí podem. Perquè per a canviar la societat necessitem educar-nos col·lectivament en la lluita. Per això diem que “la lluita educa”.
En altres paraules, la lluita sindical és important per qui treballen per la justícia ja que aquesta activitat crea el factor subjectiu per a la transformació social. Ens formem en la mateixa lluita de classes, no fora d’ella. Per això és necessària la combinació de la mobilització i la recuperació de drets mitjançant la negociació col·lectiva. La derrota com a mètode sindical educa en el fracàs  i acaba amb la culpabilització de l’altre davant la impotència pròpia com estem veient.
Lluitem i lluitarem per véncer. No volem un sindicalisme per a la derrota permanent, estem ací perquè volem guanyar el futur. El model sindical de les Comissions Obreres és el de la mobilització juntament amb altres col·lectius i persones, al carrer i a les aules. I el compromís efectiu i ferm de la millora laboral, de l’educació cap a la recerca d’una societat més justa.