Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

Eleccions en l’ensenyament públic: recuperem el futur

Carta de Miguel Angel Vera, 
Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, 
davant les eleccions sindicals a l’ensenyament públic 
del proper 4 de desembre


El pròxim 4 de desembre són les eleccions en l’ensenyament públic i en el conjunt de les universitats públiques. El model sindical no solament depèn de l’afiliació, sinó també del resultat d’aquestes eleccions sindicals.

És un moment greu, des del 2010 la dreta més ultraliberal planteja un atac en contra del sindicalisme, però sobretot contra el nostre sindicat, contra el sindicalisme de classe que representa CCOO. La nostra organització té més de 100 mil persones afiliades en el PV i 1 milió en tot l’estat. Per tant som l’enemic per al neoliberalisme.

No oblide les actuacions molt greus d’alguns companys: no ens representen. Han sigut i són una ofensa per a les Comissions Obreres, per a les persones que amb tant esforç, anys de presó i greus desistiments personals van fundar aquest sindicat. També són un afront als i les sindicalistes que aquests últims mesos es juguen anys de presó per la seua participació en les últimes vagues. No hem d’oblidar com i perquè vam fundar les Comissions Obreres, no hem d’oblidar el futur pel qual hem de lluitar per a tots els fills i filles de la Classe Obrera.

La FE CCOO PV som un referent en el món de l’ensenyament, volem seguir sent-ho amb el nostre model de proposta, de mobilització, i si cap, d’acord per a la recuperació de drets. Per a nosaltres la mobilització no és una fi en si mateix, és un mitjà per a aconseguir millores o per a recuperar condicionals laborals o retributives perdudes. 

És la nostra estratègia: estar al costat de les companyes i dels companys en els seus llocs de treball. És la nostra filosofia per a afrontar i confrontar les accions de retallades i d’elim

inació de drets, i per a treballar pel model d’escola democràtica que propugnem. Per a recuperar condicions laborals o retributives.


Hem obert la participació del nostre programa electoral a tots vosaltres i a la societat, hem realitzat assemblees programàtiques, hem volgut que altres agents socials i partits polítics donaren també la seua opinió sobre les mateixes. El nostre programa electoral està fet, a partir d’unes propostes inicials, amb les aportacions de treballadors i treballadores i d’organitzacions socials.

Amb l’acord de 23 d’octubre de 2013, recuperem els complements autonòmics que se’ns van llevar amb el decret de Vela de 2012. Hem continuat amb la ferma oposició a l’entrada i engegada del LOMCE. Hem continuats amb les manifestacions, amb les mobilitzacions, recolzant les convocades per organitzacions estudiantils. Amb més de 20 organitzacions confluïm el passat 23 d’octubre en les manifestacions unitàries d’Alacant, Castelló i València.

Volem recuperar el futur. Per a açò necessitem força i presència en el treball amb un major nombre de delegades i delegats triats, treball unitari.

El 4 de desembre, en les eleccions sindicals en l’ensenyament públic, podem votar per a un necessari i urgent un canvi de polítiques educatives, laborals i socials. Perquè la possibilitat de recuperar la il•lusió està en les nostres mans. Perquè és el temps de recuperar el futur. 

candidatura a la Junta de Personal de València
La nostra gent: docents pel sindicalisme de classe a l’ensenyament públic!!

Solament el poble salva el poble

Val la pena recordar què és un sindicat, a hores d’ara no em sembla qualsevol cosa! El sindicat és l’organització pròpia dels treballadors i de les treballadores per a la defensa col·lectiva dels seus interessos laborals i socials.  Aquest tipus d’organitzacions han existit al llarg de la història i al llarg de tots els països del món des del naixement del moviment obrer a mitjan segle XIX, encara que amb diferents ritmes.
En alguns moments els sindicalistes han viscut grans experiències de participació, lluita i conquesta. En altres ocasions han sigut perseguits (per exemple al nostre país durant 40 anys de feixisme), o han patit estratègies de descrèdit (recordem a Anglaterra en temps de Thatcher, o pot ser ací en els moments en què vivim). Però sempre hi ha hagut persones dedicades a la lluita per la justícia al món obrer, sempre hem sigut capaços de recompondre, amb més o menys força, o més o menys perseguit, les organitzacions de defensa del món del treball. Per tant, malgrat tot, res no fa pensar que el neoliberalisme acabarà amb les organitzacions que lluiten per la justícia social al treball aquí i ara al País Valencià.
Per al sindicalisme de classe hi ha dos instruments bàsics que combinats són la clau per a apropar-se a l’objectiu de la defensa dels interessos de treballadores i treballadors: la mobilització social i la negociació col·lectiva. És de veres que hi ha associacions i sindicats que no les gasten o que n’infravaloren alguna. Habitualment es tracta d’organitzacions conservadores, corporatives o que defensen només algun col·lectiu en particular.
Les Comissions Obreres es constitueixen com a sindicat sociopolític i de classe, per això els gasten sistemàticament com a mètode de treball habitual. Ara comentarem cadascun i allò que és més interessant,  les potencialitats de la seua combinació.
(1)   La mobilització és necessària: Necessitem organitzacions que coordinen i convoquen a confrontar amb les polítiques antisocials.
El conflicte social que vivim i que es manifesta en atur, pobresa i fam (les ONG valencianes alerten de la malnutrició infantil amb el tancament dels menjadors escolars aquest estiu), ens convoca a la rebel·lió i la mobilització. És de justícia que no callem davant les conseqüències de la crisi que la paguen més qui menys recursos té. El centre d’aquest conflicte social està precisament al món del treball: perquè se’ns nega el treball per a tots i per a totes, i perquè qui treballa ho fa ara en pitjors condicions que abans.
Durant aquests anys, des que va començar la crisi, hem sentit veus crítiques amb algunes de les formes de pressió i protesta clàssiques en el món obrer. En particular la manifestació i la vaga. En canvi per a mi la clau no està en substituir, sinó en complementar aquestes expressions de lluita que són nostres, amb altres noves que el mateix moviment social va creant: la ocupació de l’espai públic, el boicot, l’assemblea al carrer, la desobediència civil o el ciberactivisme entre d’altres.
Això sí, la vaga és una eina contundent i clara que en cap cas hem d’abandonar. No és un instrument que ja haja passat. És un instrument propi de la nostra història, i està carregada de futur. La vaga és la demostració en la pràctica que qui mou el món és el treball humà. Qui engega i posa en marxa la fàbrica, qui fa funcionar un hospital o una escola som nosaltres: la classe treballadora. Si nosaltres parem, el país s’atura.
La vaga és una demostració de força davant el capital. Es fa des del mateix centre del conflicte: el lloc de treball. Encara que avui en dia la participació social als carrers de la ciutat, moltes vegades lluny del centre de producció, és cada vegada més significativa, atesa la situació d’altes taxes d’atur i la important xarxa de resistència a les retallades que hi ha als pobles i barris. Els espais del conflicte es multipliquen.
Entenem que les organitzacions corporatives de dretes no mobilitzen, però és la seua responsabilitat no fer-ho en un context de 6 milions de persones aturades, reformes laborals i retallades educatives continues. Inversament, degradar la mobilització a un fi en si mateix, com si l’activitat sindical fóra pur activisme, oblida la meta i acaba resultant estèril per a la transformació social.
En resum, pel que fa a les mobilitzacions en general, la feblesa davant de les polítiques antisocials no és admissible per a qui estima la justícia i la llibertat. Per això les Comissions Obreres a l’ensenyament, en aliança amb altres moviments socials, hem estat i estarem al carrer. No hi ha una altra possibilitat.
(2) La conquesta de drets és una obligació per a qui treballa per la justícia.
Si hi ha una característica clara de la ideologia neoliberal, que és la ideologia dominant, és l’individualisme: la individualització de les relacions socials i laborals. Un dels objectius de la darrera reforma laboral fou precisament voler carregar-se la negociació col·lectiva. 
Però resulta que una de les característiques pròpies de la gent progressista és la centralitat del valor d’allò col·lectiu: apostar per compartir, repartir, col·lectivitzar i socialitzar. La demostració pràctica de la nostra força consisteix que després d’un procés de mobilització, aconseguim avançar en drets col·lectius (condicions laborals, retribucions o millora del servei per a tots), duent la veu i la voluntat de la gent que ha participat en les mobilitzacions i transformant-les en conquestes concretes.
Sobretot açò, cal dir que estem vivint un moment a l’ensenyament valencià molt significatiu pel que fa a la lluita laboral: el sindicat majoritari a l’ensenyament valencià ha pres la decisió de no arribar a cap acord per als treballadors i treballadores del sector. Aquesta afirmació no és gratuïta, només uns exemples: ni sexennis per a funcionaris, ni estiu per al professorat interí, ni millores en les IT. Evidentment es tracta d’una una decisió legítima. Però queda clar que el resultat final és que no aconsegueixen res. S’allunya de la recerca de la igualtat social en la pràctica, s’allunya de la conquesta o la recuperació efectiva de drets. És el sindicalisme de la derrota permanent.
El menyspreu sindical per la negociació col·lectiva és una pràctica molt perillosa en els temps que corren, molt perillosa per als treballadors i treballadores. I encaixa bé amb la forma de fer i les idees de l’Administració estatal i valenciana.
Al contrari, convertir la negociació en un fi en si mateix, també és perillós: és la pràctica habitual del reformisme i del sindicalisme groc, del qual estem en les antípodes perquè és just el contrari d’allò que defensem.
Cal recordar que pel març de 2014 l’OIT ha publicat el 371é Informe del Comité de Llibertat Sindical on reconeix que la reforma laboral de 2012 i les retallades dels treballadors i de les treballadores dels serveis públics vulneren els drets de llibertat sindical i la negociació col·lectiva. En aquest context, quin sentit té que el sindicat majoritari a l’ensenyament públic valencià menyspree precisament la negociació col·lectiva de la manera en la qual ho està fent? Quines conseqüències patiríem els treballadors i les treballadores si abandonarem la negociació col·lectiva?
En resum, no podem resignar-nos a caminar cap a un procés d’individualització de les relaciones laborals en termes prodemocràtics. El combat per a recuperar i enfortir els nostres drets passa necessàriament per enfortir la lluita i la negociació col·lectiva.
(3)   La negociació i la mobilització juntes i combinades són la palanca per al canvi social.
Els tancaments als centres educatius, les manifestacions al carrer, les jornades de vaga i les assemblees en què participem, són algunes de les expressions que conformen la mobilització pels drets socials, laborals i educatius. Siga contra les retallades o per fer resistència a la LOMCE. Els protagonistes són el professorat, l’alumnat, pares i mares, veïns i veïnes. És la comunitat educativa. És la classe treballadora.
Quan el moviment contra els desnonaments aconsegueix aturar un desallotjament, quan una comunitat educativa aconsegueix que no es tanque la seua escola, tots i totes cantem victòria encara que no s’acaben tots els problemes del món. Perquè aquestes lluites marquen el camí. Perquè ens mostren que junts i juntes sí podem. Perquè per a canviar la societat necessitem educar-nos col·lectivament en la lluita. Per això diem que “la lluita educa”.
En altres paraules, la lluita sindical és important per qui treballen per la justícia ja que aquesta activitat crea el factor subjectiu per a la transformació social. Ens formem en la mateixa lluita de classes, no fora d’ella. Per això és necessària la combinació de la mobilització i la recuperació de drets mitjançant la negociació col·lectiva. La derrota com a mètode sindical educa en el fracàs  i acaba amb la culpabilització de l’altre davant la impotència pròpia com estem veient.
Lluitem i lluitarem per véncer. No volem un sindicalisme per a la derrota permanent, estem ací perquè volem guanyar el futur. El model sindical de les Comissions Obreres és el de la mobilització juntament amb altres col·lectius i persones, al carrer i a les aules. I el compromís efectiu i ferm de la millora laboral, de l’educació cap a la recerca d’una societat més justa.

Els acords favorables als treballadors i treballadores impulsen la lluita.

Els acords favorables als treballadors i treballadores no paren la lluita, la impulsen!

“La democràcia és indispensable per a la classe obrera, perquè només mitjançant l’exercici dels seus drets democràtics, en la lluita per la democràcia, pot el proletariat adquirir consciència dels seus interessos de classe i de la seva tasca històrica.”
(Reforma o Revolució)

Recentment la FE CCOO PV, juntament amb la resta de Federacions de l’àrea pública de CCOO PV (sanitat i serveis a la ciutadania) i altres sindicats, el passat 23 d’octubre arribarem a un acord de recuperació de drets que acaba amb el Decret Vela i reverteix part de les retallades.

Assemblees als centres de treball
Aquest acord suposarà la recuperació total dels sexennis, el reconeixement del temps treballat per als futurs, i el pagament dels mesos de juliol i agost per a professorat interí entre uns altres avanços. Sens dubte és un acord d’avanç per a les nostres condicions laborals, i en les assemblees que estic fent aquest últim mes (en l’IES Ramon Llull, CEIP Malva-rosa, CEIP Explorador Andrés, IES Sorolla, CEIP Blasco Ibañez, etc…) així ho veu tothom.

És clar: No acaba amb les retallades. Perquè acabéssim amb elles, caldria donar un gir en la política econòmica dels governs central i autonòmic. I això no ho hem aconseguit. L’acord és d’àmbit autonòmic, per a empleats i empleades públiques. Per això la lluita ha seguit i segueix: recordar la mobilització europea en defensa de les pensions públiques o la marxa a Madrid del passat 30 de Novembre, per exemple.

Però si no s’ha acabat amb les retallades, per què signar aquest acord? Molt senzill: Perquè lluitem per guanyar!. No fem vagues, manifestacions i tancaments per mai avançar i tirar les culpes a uns altres. Lluitem per avançar en les nostres posicions com a treballadors i treballadores. 

Perquè defensem als treballadors i treballadores i en cada avanç que aconseguim estem marcant quin cami seguir. Perquè la lluita ens educa. La millor escola per a la conquesta dels nostres interessos és la mobilització i la conquesta de victòries a través d’ella. De manera inversa, no aconseguir cap avanç i edificar el discurs sindical en la derrota permanent, només educa en la frustració i en la desmobilització a la llarga.

La lluita quotidiana per les reformes, pel millorament de la situació dels obrers en el marc de l’ordre social imperant ofereix l’únic mitjà de participar en la lluita de la classe obrera i d’obstinar-se en el sentit del seu objectiu final. Entre la reforma social i la revolució existeix un vincle indissoluble. La lluita per reformes és el mitjà: l’únic mitjà.
1.- Aquests són ara els nostres avanços:

Gràfic recuperació de sexennis
2.- Aquestes són les nostres raons per seguir la lluita: 
LOMCE, tancament de RTVV, retallades socials, atur, precarietat, amenaça a les pensions…

3.- Aquestes són les nostres eines: 
Assemblees, mobilitzacions, acords per a avançar…

Assemblea al CEIP Malva-rosa contra el tancament de RTVV

30 de Novembre Marxa en Madrid

Difusió de l’acord del 23 d’octubre de recuperació de drets

Amb l’Acord de recuperació hem aturat la consolidació de les retallades i hem recuperat drets laborals i salarials. 

Hem vist, a més, que la força de l’organització de les treballadores i dels treballadors expressada en la mobilització, inclosa la VAGA del 24 d’octubre, és l’única defensa que tenim en aquests moments contra els atacs del neoliberalisme i la mercantilització dels serveis públics.

cartell de la FE CCOO PV
cartell de l’àrea pública de CCOO PV





















És el moment de difondre els avanços.

És el moment de dir que la mobilització paga la pena.
És el moment de no aturar en la lluita. 


Informació a la WEB de la Federació

Al Facebook, cal seguir com sempre el grup SOM educació SOM ciutadania

A twitter podeu seguir els hastags: #EstabilitatInterins #RecuperemDrets #CoherènciaSindical

Què diu l’acord d’interins?

Els últims dies s’ha creat molta expectació sobre el tema de l’acord d’interins. La tensió en el debat sobre la signatura o no d’aquest acord de mínims ha resultat excessiva sens dubte.


Però, què diu realment l’acord? Quins drets recupera? Perquè es diu que és un acord en defensa del professorat interí?

Avanços més importants:

  • Protecció per a la gent amb més serveis: estabilitza col•lectius vulnerables, els de més antiguitat, que solen ser les persones més majors
  • Recupera el pagament dels mesos d’estiu en les vacants
  • Més temps per a preparar l’oposició per a les persones obligades a presentar-se (la convocatòria de 2014 s’ajorna a 2015)
  • Augmenta el temps permanència en el lloc actual al col•lectiu a rebaremar
  • Permet el control de la seua aplicació per l’existència de la comissió de seguiment,
  • Enforteix la negociació col•lectiva per què no deixa en mans de la Conselleria les condicions del professorat interí


A la Federació d’Ensenyament de CCOO PV ha elaborat varies publicacions amb informació que vol respondre a moltes de les qüestions que la gent està consultant:

Us deixem els quadres explicatius de l’acord:

En resum: 

  1. Amb la signatura d’aquest acord de mínims no estem avalant la política educativa del Govern Valencià, que seguim i seguirem combatent. 
  2. El que fa és donar cobertura a molta més gent de la que el decretàs hauria afectat.
  3. Fa més de 20 anys que la signatura d’acords ha donat estabilitat al col.lectiu
  4. Continuem lluitant per l’augment i adequació de les plantilles de l’ensenyament públic valencià

Podeu escoltar a Miguel Angel Vera, el Secretari General de la FE CCOO PV, com explica en la SER l’acord d’interins.

I finalment, sí algú vol conèixer el text sencer, el podeu consultar ací.


Aturem les agressions al professorat interí, defensem l’escola pública!!

Què està passant amb les i els interins?

Expliquem breument qué és el que està pasant amb el professorat interí i el trencament amb els sindicats de l’acord d’interins, així com la postura de la FE CCOO PV sobre el tema.


La Conselleria deixa sense valor l’acord d’interins que havia propiciat i signat fa només dos anys
Roberto de la FE CCOO PV parla davant la concentració a València

El Director General de Centres i Personal va presentar a principis de març la denúncia unilateral de l’acord d’interins/es de manera que pretén deixar-ho sense vigència. D’aquesta manera, la Consellera substitueix acords per ordres. Entre altres coses, el decret establiria l’acomiadament a data de 30 de juny de tot el professorat interí amb vacant, la rebaremación d’unes borses que han sigut estables els últims 20 anys, i l’establiment de mecanismes per a l’elecció a dit de professorat interí en alguns llocs a conveniència de l’administració.


La FE CCOO PV entén que la denúncia és una interpretació interessada de l’article 3 de l’acord i que no s’acull a dret. L’acord tenia una vigència de 4 anys i la denúncia que fa l’Administració arriba al segon any de vigència. Per aquesta raó la FE CCOO PV recorrerà la denúncia de l’Acord, per entendre que segueix vigent fins al 2015.

Concentració a Alacant

La intencionalitat és modificar l’acord en punts clau que han significat l’estabilitat de les llistes d’interins/es que provenen de l’any 91. Aquesta estabilitat ha donat serenitat al col·lectiu que ha pogut realitzar el seu treball any a any, adquirir la formació pedagògica i que ha donat qualitat als llocs de treball. Tot açò revertia en millor qualitat en el sistema educatiu.


Concentració al Palau de la Generalitat 6 de març

Segons les dades facilitades aqueixa rebaremación podria afectar al 50% de la plantilla interina. La Conselleria d’Educació no ha explicat la necessitat de canviar un Acord que ha funcionat bé durant més de vint anys. 


La FE CCOO PV està disposada a negociar qualsevol aspecte de l’acord d’interins/as que ho puga millorar, supeditant-ho al manteniment de l’estabilitat de les llistes de professorat interí amb serveis prestats actualment. Així mateix, s’ha demanat un calendari de negociació, un grup de treball per a negociar un nou acord i la informació sobre borses necessària per a arribar a un nou acord amb bona fe negociadora per ambdues parts. Denunciem que fins ara hi ha hagut mala fe negociadora al no haver-se anunciat prèviament la denúncia d’aquest acord en el calendari de negociació pactat.

La FE CCOO PV ha convocat així mateix a la mobilització del professorat afectat. S’han realitzat concentracions en diferents punts del País Valencià, així com Assemblees per a informar de la situació. En aquests moments el conflicte no està tancat i serà necessari mantenir la pressió i la negociació.

L’objectiu d’establir un nou acord d’interins/es no és per a millorar el sistema educatiu valencià, si no per a aplicar el canvi ideològic que defensa el PP a través de la LOMCE. Una vegada mes la Consellera Maria José Català està sent la primera a voler aplicar la LOMCE i ser l’alumna avantatjada del Sr. Wert.

Som educació: la llei Wert abocada al fracàs.

Doncs sí. Resulta que cada vegada que canviem de govern central tenim una nova llei d’educació. La que preparen ara es dirà “Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa” (LOMCE).


Molts pensem que aquesta nova llei oblida al professorat i menysprea la seua labor així com el treball d’avaluació. A més, l’avantprojecte no estableix límit temporal a les retallades educatives.

(1) És una proposta de llei profundament antidemocràtica

  • En el procés d’elaboració de la llei no s’ha parlat amb la comunitat educativa ni amb els sindicats nii partits, ni amb les Comunitats Autònomes.
  • En l’organització dels centres: l’Administració passa a tenir poders absoluts en la seua gestió.
(2)Té una concepció mercantil de l’educació, que anteposa les necessitats dels mercats a la formació de xiquetes i xiquets, i a la construcció d’una societat més justa i cohesionada.

(3)Utilitza l’educació com a eina per a la segregació i l’exclusió.

Et deixem un estudi comparatiu de la “nova” LOMCE amb l’anterior LOE.

I aqui l’Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa.


I un video dels companys “Yo estudié en la pública”:



Lluita de Classes

Per què rescaten als Bancs i no als ciutadans?


Després del seu fracassat intent de ser candidat a President de Govern a Espanya, Rodrigo Rato va ser nomenat Directe Gerent del FMI (Fons Monetari Internacional) just els anys anteriors a que esclatara la crisi. Perquè no rendeix comptes d’allò?. Doncs resulta que com “recompensa” per la gestió ho van fer president de Bankia. La seua remuneració anual en aquella entitat va ser de 2,34 milions d’euros en 2011.

Però va seguir el mateix camí perquè també va dirigir Bankia cap a les portes de la “Bankiarrota”. Açò sí, va dimitir unes hores abans que s’anunciara la intervenció estatal de l’entitat.

El Moviment 15M ha començat una Campanya de denúncia de cara a emprendre accions criminals i civils contra els integrants del Consell d’Administració de Bankia en l’època en què va ser presidit pel Sr. Rodrigo Rato.
No crec que la situació de pobresa, desocupació i desnonaments, siga culpa d’una persona. Doncs hi ha causes estructurals i per açò les alternatives han de ser estructurals (i no canviar una persona per una altra, sense tocar l’esquema de funcionament general). Però bé… val més açò que res!

“Un torturador no se redime suicidándose, pero algo es algo”
Mario Benedetti

I mentre l’escola pública segueix pagant… i resistint!

Ara a final de curs anem a viure una sèrie d’esdeveniments relacionats amb les retallades que seran molt significatius, i que són conseqüència que rescaten a Bancs i banquers i no als Serveis Públics:

• Acomiadament de TOTS i TOTES les interins/es. 1 de Julio. 

• Publicació del Nou Decret de Desplaçats i Suprimits. Previst per a la segona setmana de Juny.

• Publicació de l’Ordre de places compartides. Perquè puguem estar fins a en 5 centres alhora (¡!). Previst per a Juny.

Des de la FE CCOO PV estan previstes Assemblees informatives sobre tots aquests temes. Estigueu atents.

I continuarem les mobilitzacions fins a fi de curs.

Com es va iniciar el procés negociador?

Dissabte 25 F:
Previ, però molt important. 

Manifestacions multitudinàries a València, Castelló i Alacant. Unes 250.000 persones clamen a València contra les retallades en serveis públics després d’un mes de Febrer carregat de mobilitzacions pràcticament diàries, culminades amb les agressions i detencions de la policia a estudiants davant l’IES Luis Vives.


Dilluns 27 de Febrer:Ens informen que la Conselleria està preparant una proposta de negociació.
Les organitzacions sindicals expliquen clarament quin són les actuacions jurídiques davant el Decret de retallades.


Dimarts 28 de Febrer: Ens fan arribar la proposta per escrit. Primeres valoracions a l’intern del sindicat.
Es decideix immediatament donar a conèixer als treballadors i treballadores el document del Consell. 
La FE CCOO PV enviem una enquesta on-line per a conèixer l’opinió de l’afiliació sobre el document lliurat.


Dimecres 29 de Febrer: Es produeixen reunions a diverses bandes. Entre els sindicats de l’àrea pública, i entre sindicats i Administració. 

Els resultats de les consultes a l’afiliació són de rebuig a la proposta. 
Es decideix rebutjar el document de l’Administració i demanar la derogació del Decrete-Llei nº1 de 2012 de 5 de gener.



Dijous 1 de Març: Entra en vigor el Decret que regula les retallades als serveis públics valencians.
Reunió de la Taula General de l’Administració Pública. El resultat és que l’Administració no retira el Decret. Per la part sindical es mantenen totes les mobilitzacions.
Simultàniament s’inicia un procés negociador sobre l’aplicació de les retallades econòmiques i de condicions laborals, imposats per la Generalitat.


Divendres 2 de Març:

La FE CCOO PV convoca Assemblees per a debatre la situació.



La lluita continua…
… i en l’horitzó la Reforma Laboral que, si no es produeixen canvis, ens conduirà a més conflictivitat encara!.

la resignació no és una opció!