Pedagogies feministes crítiques

Amb l’excusa de la celebració del 25N de 2017, Dia internacional de l’eliminació de la violència cap a les dones, però que valen per a tot el curs… aqui tenim algunes reflexions i activitats per a l’aula.

La LOMCE ha suposat un empitjorament en matèria d’igualtat entre dones i homes. Amb caràcter general, els llibres de text segueixen mostrant evidències clares de sexisme i no s’han desenvolupat suficients materials curriculars que reflectisquen i fomenten la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant els estereotips sexistes.

Proposades d’activitats que pretenen impulsar en les escoles espais de coneixement compartits que combaten les violències i animen a realitzar una reflexió col·lectiva sobre com posar-les fi.

 

 

 

Tuits preparats per a compartir!

Compromís sindical amb l’eradicació de la violència cap a les dones http://ow.ly/dq7F30gKcHZ

 

La violencia machista se cobró, en 2016, la vida de 44 mujeres y de otras 44 en lo que va de 2017. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

Entre el 1 de enero de 2003 y el 31 de diciembre de 2016, un total de 872 mujeres han sido asesinadas por sus parejas o ex parejas. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento

 

Segons el CGPJudicial, en l’any 2016 es registraren 142.893 denuncies per violència de gènere i el 1r semestre de 2017, un 18,45 % més:

 

En 2016 es realitzaren 707 contractes bonificats a víctimes de violència masclista: només un 24,4% indefinits i la resta temporals. #fartesdeprecarietrat #25N http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

¿Dónde quedan los acuerdos de contratación suscritos por el Gobierno con las empresas? No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

En 2016 sólo 84 víctimas de VG se acogieron a la suspensión o extinción de contrato con derecho a prestación por desempleo http://ow.ly/jHV930gKcPs #25N

 

Les víctimes de violència masclista NO estan ben informades dels seus drets, cal implementar les mesures de protecció i donar-les a conéixer

 

En 2016 se concedieron solamente 690 ayudas económicas a víctimas de violencia de género. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/jHV930gKcPs

 

En 2017 de las 44 mujeres asesinadas solo 9 presentaron denuncia y solo 5 tenía medidas de protección en vigor. Prevención y protección ya!  #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/jHV930gKcPs

 

En 2016 de las 37.9567 órdenes de protección solicitadas, 13.409 fueron denegadas. Mujeres desprotegidas, mujeres sin derechos. #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/OjgU30gKcXk #25N

 

142.893 denuncias por violencia de género y 16.118 renuncias de las propias mujeres a continuar el proceso! http://ow.ly/jHV930gKcPs #25N

 

Sobren motius per sortir i omplir els carrers per manifestar el nostre compromís amb l’eradicació de la violència cap a les dones. Participa en les convocatòries de dissabte #25N http://ow.ly/dq7F30gKcHZ

 

Tolerancia cero y respuesta institucional contra la violencia entre adolescentes y jóvenes! #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/OjgU30gKcXk #25N

 

Imatges per a compartir!

 

Educar en la igualtat i contra la violència masclista des de les escoles dels Poblats Marítims de València i des de l’Horta Nord

 

 

El fibrociment no desapareixerà de tots els centres escolars si no continuem la lluita

Les obres per a substituir la coberta del col·legi públic Pla Barraques del Campello van concloure per a ser a punt abans de l’inici de curs. És un dels centres que durant aquest estiu han aprofitat les vacances dels escolars per a eliminar l’amiant del seu sostre. De moment, en els dos últims anys s’ha retirat en 21 col·legis només en la provincia d’Alacant i en el Conservatori de Dansa. I durant aquest curs està tramitant-se l’execució en 23 més en la província que encara estan pendents. També en la provincia de València s’han fet obres de retirada d’amiant en centres com el CEIP Blasco Ibañez de València, el Gonzalez Martí de Benifaraig, el CEIP Bonavista d’Alaquas o el CEIP Ribalta d’Algemesi. Són bones noticies d’aquest estiu!!

Des de la Plataforma “Fibrocement, no gràcies”, de la qual forme part en nom de la FE CCOO PV insistim en la necessitat que es complisquen els compromisos i com més prompte millor desaparega l’amiant d’aquests centres educatius. Ha d’existir “voluntat política” per a acabar amb un element perillós que pot afecta a la salut de la comunitat educativa, després del retard que acumula el procés de retirada. I és que l’amiant havia d’haver desaparegut de les instal·lacions educatives durant el passat curs escolar.
Reconeguem que la retirada d’aquest material ha de realitzar-se amb unes determinades condicions de seguretat el que limita la possibilitat que es duguen a terme aquests treballs. No obstant açò, insisteix que existeixen suficients períodes de temps al llarg de l’any per a eliminar-ho sense afectar a la programació educativa.

 

http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/

 

1er de maig de 2017. No hi ha excuses: educació i justicia social

Enguany el 1er de maig no quedarà de cap manera com una data aïllada en el calendari. Una sèrie d’actes i mobilitzacions preparen el 1er de maig com a data referent que sintetitza i unifica les lluites per la justicia social des del mon obrer.

Reflexió, acció, mobilització i propostes que trenquen amb la idea estesa en alguns ambients des de fa un temps que el carrer està aturat. Si tens temps i força, ací te presentem les propostes:

 

dimarts 25 d’abril:

dimecres 26 d’abril:

  • 9h Assemblea a Elx del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV
  • 12h Facultat de Geografia i Història de València. Agora Prometeo. Taula redona: “el fil roig del moviment estudiantil”. Amb intervencions i testimonis d’estudiants represaliats durant la dictadura franquista. Música de Pau Alabajos i Lucho Roa. Convoquen organitzacions estudiantils valencianes.

dijous 27 d’abril:

  • 10:30h Assemblea a València del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV.
  • De 10 a 14h Acte central de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació amb el lema “Demane la paraula per l’educació”. A les 10h a la Universitat de València presentació i parlaments, a les 12h acte públic amb Col·legis a la plaça de la Mare de Deu de València
  • 18:30h en l’edifici 1r de Maig (carrer Serrans) presentación del projecte “Enredrant en l’escola” de la EPA Vicent Ventura

divendres 28 d’abril:

dissabte 29 d’abril:

Per un finançament just. Ja n’hi ha prou!.

  • Des de les 10:30h Super Festa a Vivers amb Concert dels Súpers (Super3), Dani Miquel i Rock del Babalà.
  • Manifestació 18h Plaça de Sant Agustií. Impulsa Acció Cultural del País Valencià i convoquen sindicats i organitzacions socials i polítiques valencianes.

dilluns 1 de maig:

Dia internacional de la Classe Treballadora. Manifestacions a tot el mon.

Al País Valencià pots acudir:

  • Alacant 11.30h IES Jorge Juan
  • Alcoi 11.30h Albereda
  • Castelló 11h Sant Lluís
  • Elx 11h Plaça Barcelona
  • Elda 11h Estació Autobusos de Preter
  • Santa Pola 12h Plaça Constitució
  • Valéncia 11.30 h Plaça San Agustí

 

No hi ha excuses: treball estable, salaris justos, pensions dignes, més protección social

Seguiment de la vaga del 9 de març, centre a centre

No podem més que qualificar d’exit la vaga general educativa del 9 de març. Després de varios mesos de treball cap a la mobilització, i amb el vist i plau de la nostra afiliació, convocarem una vaga unitària i estatal. Esperàvem més d’un 40% de seguiment entre els docents, això si. Hem de pensar que no era una vaga de “reacció” com quan ens intenten imposar una reforma laboral o una llei regresiva, sino una vaga amb caràcter més de “ofensiva” de la comunitat educativa davant la parada del govern en revertir retallades i la falta de diàleg en el pacte educatiu.

Com hem fet en altres ocassiosn, pase les dades de seguiment entre el professorat d’alguns centres dels quals sóc permanent sindical. Cal felicitar a centres com el CEIP Malva-rosa o el CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepós on el seguiment va ser total. Encara que també cal felicitar especialment a aquells companys i companyes que foren minoria en el seu centre però decidiren fer un pas endavant i secundar la vaga. Fem una crida a la gent que no va fer vaga a que valore i respecte l’esforç de companys i companyes que si la feren.

En els centres dels quals sóc permanent sindical el seguiment va ser al voltant d’un 43%, prop de la mitja del País Valencià. Enhorabona per la participació en la vaga, els piquets i les manifestacions… la lluita contra la LOMCE i les retallades continua 🙂

 

 

Centre Localitat   Plantilla En vaga Percentatge vaguistes
IES RAMON LLULL VALÈNCIA Secundària 46 10 22%
IES La Patacona Alboraya Secundària 74 26 35%
CEIP SAN PEDRO Valencia Infantil i/o Primària 16 9 56%
CEIP AMADEO TORTAJADA MISLATA Infantil i/o Primària 45 8 18%
C.P. CAVITE – ISLA DE HIERRO VALENCIA Infantil i/o Primària 34 13 38%
CEIP MARE DE DEU DEL PILAR BONREPÒS i MIRAMBELL Infantil i/o Primària 29 28 97%
CEIP MALVA-ROSA VALÈNCIA Infantil i/o Primària 20 19 95%
CP Guillem D’Entrnça Puig Infantil i/o Primària 31 9 29%
ESCOLA EI LA MILOTXA PUÇOL Infantil i/o Primària 17 6 35%
CEIP AUSIÀS MARCH MISLATA Infantil i/o Primària 38 5 13%
CEIP El Crist Meliana Infantil i/o Primària 36 21 58%
IES ESCULTOR BADIA Foios Secundària 56 28 50%
ceip les arenes valencia Infantil i/o Primària 27 22 81%
 TOTAL dels meus centres 469 204 43%

 

piquets pel mati a la Malva-rosa

La FE CCOO PV en la mani de la vaga del 9M

L’IES de Foios present en la vaga educativa

Per què proposem una dona al capdavant de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV?

En CCOO cada vegada està més madura la possibilitat de donar passos per a la feminització del sindicat. Des del món obrer i des de l’educació, un enfocament de gènere és necessari per a una vertadera transformació social, laboral i cultural. Sens dubte hem donat molts passos ja, però en la feminització del sindicat, com en moltes altres temes en relació amb la lluita feminista, queda encara molt per avançar.

Des del meu punt de vista caldria abordar el tema almenys des de tres perspectives. Impulsar una política sindical feminista per a tots els àmbits laborals i educatius. Portar a la pràctica una aposta per una forma d’entendre i exercir el sindicalisme basada en valors que substituïsquen al model patriarcal dominant. I garantir la presència en espais de representació i direcció de dones empoderadas.1444999-Imatge_del_llibre_Dones,_sindicalistes,_feministes._Version2

Respecte d’impulsar una política sindical feminista, cal dir que les companyes que treballen en les secretàries de la dona ja vénen fent aportacions des de la perspectiva de gènere molt avançades en els contextos propis del conflicte social, econòmic i laboral. Crec que estem en condicions de desenvolupar la lluita per la justícia social en relació amb la lluita antipatriarcal, ja que el nostre treball ha madurat al mateix temps que molts sectors socials són cada vegada més sensibles a la lluita feminista. El món del treball necessita una mirada de gènere.

En segon lloc, considere que per a entendre la política sindical des de valors i pràctiques d’esquerres i feministes hem d’abordar el quotidià, el relacional, l’afectiu i comunitari. Feminitzar la política sindical implica canviar les formes de fer en els espais sindicals, en els espais laborals i en les escoles . Cal eixir-se del marc que la lluita sindical és una batalla en la qual cal mesurar-se. Desertar de la lògica de confrontació i de l’objectiu de destrucció d’un enemic identificable. Aquest marc contrasta amb el de la col·laboració i la cura, més pròpies d’una visió feminista i femenina de la societat, i fins i tot més pròpies de les propostes educatives emancipadoras. Hi ha discursos crítics alternatius, com el del ben comú, que tenen el potencial de feminitzar la política i l’escola en aquest sentit.

En tercer lloc, perquè tot l’anterior es concrete i materialitze, no és suficient amb discursos o amb noves formes, és imprescindible portar a la pràctica la paritat de gènere en els espais de representació i participació política. Hem d’acabar amb la imatge social dominant que el sindicalista és un “home major, blanc i amb treball fix”. Per a començar perquè aqueixa no és la realitat majoritària del Món Obrer, i per descomptat ho és molt menys del món del treball en educació. Avui la Classe Treballadora en l’ensenyament és dona, i és jove. Però és que a més, cada vegada hi ha més dones directores de col·legis i instituts, i la seua presència és majoritària en els claustres. Llavors, perquè no anàvem a tenir una dona al capdavant del nostre sindicat?.1816052-Xelo_Valls_(Ensenanza_Publica_Comarcas_Castellon)_Version1

Com diu la Secretària de la Dona de CCOO PV de cara als processos congressuals que ara comencem: “Hem de garantir la nostra presència en les candidatures, es tracta de no quedar-nos arrere, de ser visibles, perquè les nostres demandes i necessitats no es queden subordinades a unes altres “sempre més prioritàries
CCOO, com a sindicat feminista i de classe, ha d’afavorir el lideratge de les dones i solucionar que, problemes afegits com la falta d’experiència o la falta de temps, excloguen a les sindicalistes en les direccions de federacions i territoris”.

La FE CCOO PV, el sindicalisme de classe en l’ensenyament valencià requereix un lideratge femení i plural, dialogant, que no tinga por a expressar contradiccions ni incerteses, que fomente el treball en equip, que eduque en la participació i el poder compartit.

 

 

Volem que la Conselleria d’Educació promoga el treball estable, i no que augmente la precarietat laboral

El passat 27 d’octubre, just un dia després de la jornada de lluita educativa que va mobilitzar a tota la comunitat educativa contra les revàlides i les retallades en educació, la Conselleria, amb el suport del STE, va anunciar en la mesa de negociació que no hi haurà oferta d’ocupació pública en educació per al curs que ve, i que es restringiran pels dos següents.
Després d’anys de retallades en educació, el resultat concret és: més alumnat a les aules, menys docents i amb més hores, augment de treball temporal i precari en educació. Efectivament, per a desconcert d’alguns i algunes, la reducció de plantilles (menys professorat per a les escoles), un vertader ERO en el sector, no ha suposatproouretallades la disminució de professorat interí, sinó el seu augment!.
Més clar: després d’aquests anys de crisis, som menys profes, més precaris i a més pitjor pagats. Hem passat de 55.000 docents valencians en la pública, a tindre en l’actualitat uns 52.000 (entre primària i secundària). Mentre els índexs de mestres temporals (docents interins o substituts) ha augmentat del 15% al 21%. I l’acord de Conselleria amb l’STE va a conduir-nos a un 25% de temporalitat per al proper curs.
La clau de l’efectiu augment de la precarietat està en el límit per treure oposicions en la taxa de reposició. El PP va posar aquesta barrera precisament per limitar el nombre de mestres, en la seva desenfrenada carrera de retallades en educació. I per això el govern valencià va treure només 1200 places el curs passat. Però hi ha qui defensem que és necessari superar aquesta política de retallades.
La reivindicació del sindicalisme de classe és precisament la de saltar-se aquest tap i convocar una àmplia oferta d’ocupació pública: volem 10.000 llocs de treball en educació per als propers anys (300.000 a nivell estatal per al manteniment dels serveis públics). La Conselleria d’Educació, no obstant això, va anunciar fa una setmana la congelació d’oposicions per a aquest curs i la convocatòria només per a primària d’aquí a 2 anys, i només per a secundària d’aquí a 3 anys. El sindicat majoritari va aplaudir la mesura de la Conselleria. No podem més que qualificar aquest acord com a contrari a l’educació i al treball decent.
És necessari subratllar que la demanda de més mestres significa demandar més educació per tots i totes. I que exigir treball estable significa estabilitat de projectes educatius en escoles i instituts.
Una pregunta i una afirmació per acabar:
La pregunta: Perquè no es consulta el professorat afectat sobre una mesura com la de limitar les ofertes d’ocupació pública per als propers anys que els afectarà tan directament?
L’afirmació: El govern i el sindicalisme progressista es demostren defensant l’educació i els serveis públics, el treball en condicions i la presa de decisions transparents i participatives.

#RepensarCCOO oportunisme o oportunitat?

El nostre sindicat està immers des de fa un parell d’anys en una todos los carteles6.jpgsèrie de debats participatius i reflexions compartides per tal de reformular i repensar l’acció del sindicat en un context canviant.

Article aparegut en la revista TE 357

Primer va ser el document de “mesures per a reforçar les millors pràctiques de govern i control en CCOO”, ara estem amb processos assemblearis i de participació en línia per tal de #RepensarCCOO. I d’ací a uns mesos tindrem els congressos de federacions i territoris del sindicat, que a ningú no se li escapa vindran marcats per aquests dos debats previs en les seues línies de reflexió i decisió.

El document “Repensar el sindicato” parlen de temes que fins fa uns anys molts veien lluny de la pràctica sindical: consultes telemàtiques, elecció directa dels òrgans de direcció inclosa la Secretaria General, creació de federacions per a atendre noves identitats laborals, noves estratègies de comunicació, estructures sindicals més flexibles, etc.

És de veres que la realitat social i polít ica dels darrers anys ens ha conduït a aquests tipus de reflexions. Però crec que és legítim preguntar-se, serà aquest debat un mirall? és fruit de l’oportunisme o d’una decisió conscient? En resum, aquestes noves reflexions, són fruit d’una reacció legítima però poregosa davant dels canvis sociopolítics que passen al nostre voltant, o d’una voluntat sincera de posar el sindicat al seu lloc en la realitat actual del conflicte capital/treball?

La clau pot estar a preguntar-se quin és el model de sindicat que respon a la configuració de la classe treballadora de hui en dia. Repensar CCOO hauria de ser una oportunitat per a construir un sindicalisme que responga concretament a la configuració de la classe social a la qual representem. El conflicte de classe perviu igual hui que en els anys 70 i que en els anys 90. Però la configuració de la classe obrera i els protagonismes són diferents hui en dia. Som diferents que la classe obrera que pren identitat en lluita per la democràcia i contra el franquisme, i també som diferents a la classe obrera de la fi del segle passat amb una societat pujada a l’espill de la bombolla hipotecària mentre molts viuen en la precarietat. Ara som més gent a l’atur, més treballadors i treballadores precaris, els serveis públics són més febles, i nous actors participen en la lluita pels drets socials per assenyalar alguns trets.

Seria una errada enyorar un sindicalisme dels anys 90. Seria una errada pensar que quan canvien les condicions externes tot tornarà a ser com abans. D’entrada, perquè molts d’aquests canvis laborals, polítics i socials han vingut per quedar-s’hi. I a més, perquè seria una equivocació intentar tornar a un model de sindicalisme semblant a la situació prèvia a la crisi/estafa, i menys sense fer una revisió crítica d’aqueix mateix període.

El sindicat és l’eina a mans dels treballadors i de les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Ens hem d’adaptar a les noves configuracions de la classe treballadora i als seus interessos per a ser una eina útil per a la transformació ací i ara. Tampoc no oblidar el que som i el que hem sigut i per això #RepensarCCOO ve de la mà de “Férem, fem i farem història”.

I en l’ensenyament valencià? Doncs el mateix: avançar en allò que ens hem marcat com a tres eixos per a renovar i repensar la FE CCOO PV: participació, transparència i proximitat. Es concreta en consultes a l’afiliació, potenciar la xarxa de delegats i delegades, noves formes de comunicació i participació, estructures sindicals més flexibles… posant com a prioritat l’afiliació i en especial els sectors de treballadors i treballadores de l’educació més precaris.

#RepensarCCOO

 

 

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera “la libertad de elección real” y ” no favorece la igualdad de oportunidades”. Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

25M taula redona “el debat de la jornada escolar” a Mislata

El proper 25 de maig la gent de CCOO d’ensenyament de Mislata hem organitzat una taula redona per a debatre sobre la jornada continua i en general sobre la jornada escolar. Serà a les 18h al Centre Sociocultural La Fàbrica (C/ Felipe Bellver, 43).

Participaran:

  • Santos Ramirez, mestre que ha participat en projectes de renovació pedagògica
  • Ferran Garcia, secretari de política educativa que ha negociat amb Conselleria els esborranys sobre la jornada escolar
  • Cristina Alvarez, membre de l’executiva de FAPA València i la seua responsable de formació
    160525 Debat de la jornada escolar

    El debat de la jornada escolar 25M a Mislata

Des de CCOO sempre hem optat per una jornada escolar continuada amb el consens de la comunitat educativa. És per això que plantejem aquest debat amb representants dels diversos actors de l’educació. Sense consens, no és possible una tasca compartida tan important com és l’educació dels nostres alumnes, dels nostres fills i filles.

Text per al debat:

Defensem la participació, el consens i l’atenció educativa en el model de jornada escolar i denúncia greus deficiències en la inversió educativa

Vine a participar i debatre amb nosaltres, l’educació és cosa de totes i tots.

 

 

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més