Les fotos més xules de la vaga feminista en l’educació valenciana

8 de Març de 2019: NOVA JORNADA FEMINISTA HISTÒRICA!

Gràcies a totes les persones que heu secundat la vaga, que heu participat en les concentracions, els piquets i les manifestacions multitudinàries, i a les que heu fet activitats a les aules i als centres per la igualtat.

Hem demostrat que l’educació és un sector clau en la lluita feminista.

Els carrers de les ciutats valencianes s’han omplert de nou de dignitat i lluita per la igualtat real entre homes i dones.

Gràcies!

Tots els dies són 8 de març!

IES Benicalap

IES Clot del Moro de Sagunt

IES La Moreria (Mislata)

IES Martí Soler (Mislata)

IES Martí Soler (Mislata)

IES Massamagrell

IES Molí del Sol

IES Molí del Sol

Delegació de CCOO a la Junta de Personal de València

Convocatòria de cercavila a la Malva-rosa

La Vall d’Uixò

IES Les Alfàbegues, Bétera

Universitat Jaume I

Port de Sagunt

IES Isabel de Villena

IES Carles Salvador (Aldaia)

IES Carles Salvador (Aldaia)

CEIP Joan Martorell de Gandia

IES Cayetano Sempere (Elx)

FPA Giner de los Rios (Alacant)

IES Font de Sant Lluis

IES Font de Sant Lluis

Esmorzar violeta a l’IES Font de Sant Lluis

IES Vall de Segó

Ceip el Moli de Torrent

IES Foios Exposició de dones escriptores

IES Foios

Burjassot

CEIP El Crist de Meliana

CEIP Ramiro Jover

CIPFP Blasco Ibáñez

CIPFP Blasco Ibáñez

IES Font de Sant Lluis

CEIP Padre Manjón

IEs Maria Carbonell i Sánchez- Benetússer

 

Des dels Poblats Marítims de València: a l’escola i al barri, cap a la vaga feminista!

5 març, 17h

Universitat Popular Malva-rosa (Avda Malva-rosa 98)

Acte unitari cap a la vaga feminista des dels Poblats Marítims

participen:

Candida Barroso, feminista i de CCOOPV
Carmen Jareño, delegada de CGT i feminista
Marian Navarro, Associació de veïns i veïnes Malva-rosa

presenta:

Empar Bataller, mestra del CEIP Ballester Fandos

 

 

i el 8 de març…

piquet informatiu que eixirà a les 9:30h des de l’IES Isabel de Villena per recòrrer els centres educatius del barri

 

Organitzar la revolta feminista en cada barri, en cada escola i en cada centre de treball

 

Oposiciones, ¿ERE masivo o empleo estable?

Ante la convocatoria de oposiciones docentes en nuestro territorio durante 4 años consecutivos, después de tantos años de recortes y ausencia de ofertas de empleo público en educación, se ha abierto uno de los debates más interesantes que se están produciendo los últimos meses, y que creo que va a ser central en las próximas elecciones sindicales de enseñanza pública del próximo 4 de diciembre. Hace referencia a cómo valoramos, a qué papel le damos, a la mayor oferta de empleo público de los últimos 25 años en la enseñanza pública valenciana. Y es un debate crucial porque tiene que ver en cómo afrontamos la reversión de los recortes en educación en nuestro país.

Y es que, en un contexto de crecimiento económico como el actual, con beneficios empresariales desde hace 2 años y presupuestos expansivos en los gobiernos, la verdad es que ya iba siendo hora de que se convocaran oposiciones para convertir en empleo estable todo el trabajo temporal y precario generado en los tiempos de crisis/estafa.

La línea del sindicato que tiene ahora la mayoría absoluta en nuestro sector con respecto al profesorado interino se apoya en la idea central y simple de “oposiciones es igual a despidos”, arguyendo que la oferta de empleo público puede perjudicar a las personas que están en los primeros puestos de la bolsa. La consecuencia de este discurso falaz y con evidentes tintes corporativos ha conducido a la fragmentación del colectivo de profesorado interino, que ahora se divide entre los que apoyan las oposiciones y los que no, entre los que llevan más tiempo y los que menos. El corolario más notable de esta deriva corporativa es la presencia de varios sindicatos de interinos nuevos que concurrirán a las elecciones sindicales del 4 de diciembre defendiendo ideas opuestas entre sí y opuestas a su vez al sindicato mayoritario que cuenta a su vez con su propia plataforma al efecto para defender sus propios intereses.

Desde nuestro punto de vista, la posición de CCOO ha resultado con el tiempo ser la más sólida en defensa del empleo estable y la consolidación laboral, la más eficaz en contra de la precariedad laboral y la más coherente en defensa de la escuela pública y sus derechos. Defendemos las ofertas de empleo público y nos comprometemos a negociar una oferta extraordinaria que respete el mérito, la capacidad y la igualdad de oportunidades. Queremos más trabajo estable y más educación. Y lo queremos ya.

En definitiva, hemos de felicitar a las 3.000 maestras y maestros nuevos funcionarios de carrera que vienen a reforzar la escuela pública este año gracias a la oferta de empleo público del curso 2017/18, y animar a los 5.000 docentes de secundaria y otros cuerpos que a estas alturas el curso que viene serán funcionarios, trabajadores con un puesto de trabajo estable. Al curso siguiente serán otras 2.500 plazas de nuevo para secundaria y al otro unas 2500 para el cuerpo de maestros.

 

Claro y nítido: Más educación, más empleo público, más estabilidad laboral, más oposiciones, ¡más docentes para la escuela pública hasta revertir todos los recortes!

 

Participació: eleccions sindicals i més!

Un sindicat no és més que la unió lliure de treballadors i treballadores amb l’objectiu comú de defensar els seus propis interessos. Quan no defensem interessos particulars enfront d’altres col·lectius, sinó que defensem els nostres interessos concrets (el nostre salari o jornada laboral, per exemple) en el marc de la lluita per la millora de les condicions de vida en general, llavors estem en un sindicat de classe com el nostre.

 

Per tant, des de CCOO no entenem el sindicat com l’alliberat o l’alliberada que va dues o tres vegades a l’any al nostre col·le, institut o centre de treball qualsevol a deixar papers i no torna a aparèixer en mesos. Sinó que entenem que el sindicat eres tu, sou els companys i companyes quan participem col·lectivament. Podem anar a una manifestació, a un acte, a l’assemblea que es convoque en el nostre centre, podem difondre una informació als nostres companys i companyes de treball via correu electrònic o whatsapp, podem transmetre la nostra opinió a les meses de negociació o en les consultes telemàtiques que fem, etc. Tot açò és participar, és fer sindicalisme, tot suma. I la suma de tots aquests xicotets actes són els que ajuden a canviar la nostra vida, a no ser solament espectadors de la història que pasa davant nostre.

Les eleccions sindicals poden ser un bon moment per a posar en comú les nostres propostes i idees per a defensar la dignitat de treballadors i treballadores de l’ensenyament, per a debatre-les al costat d’altres persones, i per a conèixer el grau d’acceptació que tenen. Per açò és important que es participe formant part de les llistes electorals, animant a votar a les nostres candidatures progressistes, o que es participe sent apoderat o apoderada en la jornada de les eleccions.

Però, pel que hem explicat abans, i d’acord a la nostra concepció del sindicat, no entenem la participació com “votar cada 4 anys”. Perquè necessitem al sindicat a les dures i a les madures, i durant tot l’any. Per a negociar les nostres condicions de treball o per a mobilitzar-nos en defensa del dret a l’educació. 

De les eleccions sindicals eixiran els nostres representants en les juntes de personal (en l’ensenyament públic) i en els comitès d’empresa (en els sectors privats). Són els nostres legítims representants. Però el sindicat necessita la teua col·laboració quotidiana per a conèixer directament les preocupacions dels centres de treball i el que pensa i sent la gent en els centres educatius. Per açò és necessari desenvolupar nostra incipient però important xarxa de delegats i delegades de centre. 

 

En resum, contem amb tu per a les eleccions sindicals. Contem amb tu per a la lluita diària en les escoles. Contem amb tu per a la xarxa de delegats i delegades de CCOO en els centres amb la qual enfortir un sindicalisme més necessari que mai. És el moment!

 

 

Pedagogies feministes crítiques

Amb l’excusa de la celebració del 25N de 2017, Dia internacional de l’eliminació de la violència cap a les dones, però que valen per a tot el curs… aqui tenim algunes reflexions i activitats per a l’aula.

La LOMCE ha suposat un empitjorament en matèria d’igualtat entre dones i homes. Amb caràcter general, els llibres de text segueixen mostrant evidències clares de sexisme i no s’han desenvolupat suficients materials curriculars que reflectisquen i fomenten la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant els estereotips sexistes.

Proposades d’activitats que pretenen impulsar en les escoles espais de coneixement compartits que combaten les violències i animen a realitzar una reflexió col·lectiva sobre com posar-les fi.

 

 

 

Tuits preparats per a compartir!

Compromís sindical amb l’eradicació de la violència cap a les dones http://ow.ly/dq7F30gKcHZ

 

La violencia machista se cobró, en 2016, la vida de 44 mujeres y de otras 44 en lo que va de 2017. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

Entre el 1 de enero de 2003 y el 31 de diciembre de 2016, un total de 872 mujeres han sido asesinadas por sus parejas o ex parejas. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento

 

Segons el CGPJudicial, en l’any 2016 es registraren 142.893 denuncies per violència de gènere i el 1r semestre de 2017, un 18,45 % més:

 

En 2016 es realitzaren 707 contractes bonificats a víctimes de violència masclista: només un 24,4% indefinits i la resta temporals. #fartesdeprecarietrat #25N http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

¿Dónde quedan los acuerdos de contratación suscritos por el Gobierno con las empresas? No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/f1Cd30gKcTi

 

En 2016 sólo 84 víctimas de VG se acogieron a la suspensión o extinción de contrato con derecho a prestación por desempleo http://ow.ly/jHV930gKcPs #25N

 

Les víctimes de violència masclista NO estan ben informades dels seus drets, cal implementar les mesures de protecció i donar-les a conéixer

 

En 2016 se concedieron solamente 690 ayudas económicas a víctimas de violencia de género. No me trago este sapo, #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/jHV930gKcPs

 

En 2017 de las 44 mujeres asesinadas solo 9 presentaron denuncia y solo 5 tenía medidas de protección en vigor. Prevención y protección ya!  #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/jHV930gKcPs

 

En 2016 de las 37.9567 órdenes de protección solicitadas, 13.409 fueron denegadas. Mujeres desprotegidas, mujeres sin derechos. #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/OjgU30gKcXk #25N

 

142.893 denuncias por violencia de género y 16.118 renuncias de las propias mujeres a continuar el proceso! http://ow.ly/jHV930gKcPs #25N

 

Sobren motius per sortir i omplir els carrers per manifestar el nostre compromís amb l’eradicació de la violència cap a les dones. Participa en les convocatòries de dissabte #25N http://ow.ly/dq7F30gKcHZ

 

Tolerancia cero y respuesta institucional contra la violencia entre adolescentes y jóvenes! #EscriboMiPropioCuento http://ow.ly/OjgU30gKcXk #25N

 

Imatges per a compartir!

 

Educar en la igualtat i contra la violència masclista des de les escoles dels Poblats Marítims de València i des de l’Horta Nord

 

 

El fibrociment no desapareixerà de tots els centres escolars si no continuem la lluita

Les obres per a substituir la coberta del col·legi públic Pla Barraques del Campello van concloure per a ser a punt abans de l’inici de curs. És un dels centres que durant aquest estiu han aprofitat les vacances dels escolars per a eliminar l’amiant del seu sostre. De moment, en els dos últims anys s’ha retirat en 21 col·legis només en la provincia d’Alacant i en el Conservatori de Dansa. I durant aquest curs està tramitant-se l’execució en 23 més en la província que encara estan pendents. També en la provincia de València s’han fet obres de retirada d’amiant en centres com el CEIP Blasco Ibañez de València, el Gonzalez Martí de Benifaraig, el CEIP Bonavista d’Alaquas o el CEIP Ribalta d’Algemesi. Són bones noticies d’aquest estiu!!

Des de la Plataforma «Fibrocement, no gràcies», de la qual forme part en nom de la FE CCOO PV insistim en la necessitat que es complisquen els compromisos i com més prompte millor desaparega l’amiant d’aquests centres educatius. Ha d’existir «voluntat política» per a acabar amb un element perillós que pot afecta a la salut de la comunitat educativa, després del retard que acumula el procés de retirada. I és que l’amiant havia d’haver desaparegut de les instal·lacions educatives durant el passat curs escolar.
Reconeguem que la retirada d’aquest material ha de realitzar-se amb unes determinades condicions de seguretat el que limita la possibilitat que es duguen a terme aquests treballs. No obstant açò, insisteix que existeixen suficients períodes de temps al llarg de l’any per a eliminar-ho sense afectar a la programació educativa.

 

http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/

 

1er de maig de 2017. No hi ha excuses: educació i justicia social

Enguany el 1er de maig no quedarà de cap manera com una data aïllada en el calendari. Una sèrie d’actes i mobilitzacions preparen el 1er de maig com a data referent que sintetitza i unifica les lluites per la justicia social des del mon obrer.

Reflexió, acció, mobilització i propostes que trenquen amb la idea estesa en alguns ambients des de fa un temps que el carrer està aturat. Si tens temps i força, ací te presentem les propostes:

 

dimarts 25 d’abril:

dimecres 26 d’abril:

  • 9h Assemblea a Elx del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV
  • 12h Facultat de Geografia i Història de València. Agora Prometeo. Taula redona: “el fil roig del moviment estudiantil”. Amb intervencions i testimonis d’estudiants represaliats durant la dictadura franquista. Música de Pau Alabajos i Lucho Roa. Convoquen organitzacions estudiantils valencianes.

dijous 27 d’abril:

  • 10:30h Assemblea a València del dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball a la seu de CCOO PV.
  • De 10 a 14h Acte central de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació amb el lema “Demane la paraula per l’educació”. A les 10h a la Universitat de València presentació i parlaments, a les 12h acte públic amb Col·legis a la plaça de la Mare de Deu de València
  • 18:30h en l’edifici 1r de Maig (carrer Serrans) presentación del projecte “Enredrant en l’escola” de la EPA Vicent Ventura

divendres 28 d’abril:

dissabte 29 d’abril:

Per un finançament just. Ja n’hi ha prou!.

  • Des de les 10:30h Super Festa a Vivers amb Concert dels Súpers (Super3), Dani Miquel i Rock del Babalà.
  • Manifestació 18h Plaça de Sant Agustií. Impulsa Acció Cultural del País Valencià i convoquen sindicats i organitzacions socials i polítiques valencianes.

dilluns 1 de maig:

Dia internacional de la Classe Treballadora. Manifestacions a tot el mon.

Al País Valencià pots acudir:

  • Alacant 11.30h IES Jorge Juan
  • Alcoi 11.30h Albereda
  • Castelló 11h Sant Lluís
  • Elx 11h Plaça Barcelona
  • Elda 11h Estació Autobusos de Preter
  • Santa Pola 12h Plaça Constitució
  • Valéncia 11.30 h Plaça San Agustí

 

No hi ha excuses: treball estable, salaris justos, pensions dignes, més protección social

Seguiment de la vaga del 9 de març, centre a centre

No podem més que qualificar d’exit la vaga general educativa del 9 de març. Després de varios mesos de treball cap a la mobilització, i amb el vist i plau de la nostra afiliació, convocarem una vaga unitària i estatal. Esperàvem més d’un 40% de seguiment entre els docents, això si. Hem de pensar que no era una vaga de «reacció» com quan ens intenten imposar una reforma laboral o una llei regresiva, sino una vaga amb caràcter més de «ofensiva» de la comunitat educativa davant la parada del govern en revertir retallades i la falta de diàleg en el pacte educatiu.

Com hem fet en altres ocassiosn, pase les dades de seguiment entre el professorat d’alguns centres dels quals sóc permanent sindical. Cal felicitar a centres com el CEIP Malva-rosa o el CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepós on el seguiment va ser total. Encara que també cal felicitar especialment a aquells companys i companyes que foren minoria en el seu centre però decidiren fer un pas endavant i secundar la vaga. Fem una crida a la gent que no va fer vaga a que valore i respecte l’esforç de companys i companyes que si la feren.

En els centres dels quals sóc permanent sindical el seguiment va ser al voltant d’un 43%, prop de la mitja del País Valencià. Enhorabona per la participació en la vaga, els piquets i les manifestacions… la lluita contra la LOMCE i les retallades continua 🙂

 

 

Centre Localitat   Plantilla En vaga Percentatge vaguistes
IES RAMON LLULL VALÈNCIA Secundària 46 10 22%
IES La Patacona Alboraya Secundària 74 26 35%
CEIP SAN PEDRO Valencia Infantil i/o Primària 16 9 56%
CEIP AMADEO TORTAJADA MISLATA Infantil i/o Primària 45 8 18%
C.P. CAVITE – ISLA DE HIERRO VALENCIA Infantil i/o Primària 34 13 38%
CEIP MARE DE DEU DEL PILAR BONREPÒS i MIRAMBELL Infantil i/o Primària 29 28 97%
CEIP MALVA-ROSA VALÈNCIA Infantil i/o Primària 20 19 95%
CP Guillem D’Entrnça Puig Infantil i/o Primària 31 9 29%
ESCOLA EI LA MILOTXA PUÇOL Infantil i/o Primària 17 6 35%
CEIP AUSIÀS MARCH MISLATA Infantil i/o Primària 38 5 13%
CEIP El Crist Meliana Infantil i/o Primària 36 21 58%
IES ESCULTOR BADIA Foios Secundària 56 28 50%
ceip les arenes valencia Infantil i/o Primària 27 22 81%
 TOTAL dels meus centres 469 204 43%

 

piquets pel mati a la Malva-rosa

La FE CCOO PV en la mani de la vaga del 9M

L’IES de Foios present en la vaga educativa

Per què proposem una dona al capdavant de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV?

En CCOO cada vegada està més madura la possibilitat de donar passos per a la feminització del sindicat. Des del món obrer i des de l’educació, un enfocament de gènere és necessari per a una vertadera transformació social, laboral i cultural. Sens dubte hem donat molts passos ja, però en la feminització del sindicat, com en moltes altres temes en relació amb la lluita feminista, queda encara molt per avançar.

Des del meu punt de vista caldria abordar el tema almenys des de tres perspectives. Impulsar una política sindical feminista per a tots els àmbits laborals i educatius. Portar a la pràctica una aposta per una forma d’entendre i exercir el sindicalisme basada en valors que substituïsquen al model patriarcal dominant. I garantir la presència en espais de representació i direcció de dones empoderadas.1444999-Imatge_del_llibre_Dones,_sindicalistes,_feministes._Version2

Respecte d’impulsar una política sindical feminista, cal dir que les companyes que treballen en les secretàries de la dona ja vénen fent aportacions des de la perspectiva de gènere molt avançades en els contextos propis del conflicte social, econòmic i laboral. Crec que estem en condicions de desenvolupar la lluita per la justícia social en relació amb la lluita antipatriarcal, ja que el nostre treball ha madurat al mateix temps que molts sectors socials són cada vegada més sensibles a la lluita feminista. El món del treball necessita una mirada de gènere.

En segon lloc, considere que per a entendre la política sindical des de valors i pràctiques d’esquerres i feministes hem d’abordar el quotidià, el relacional, l’afectiu i comunitari. Feminitzar la política sindical implica canviar les formes de fer en els espais sindicals, en els espais laborals i en les escoles . Cal eixir-se del marc que la lluita sindical és una batalla en la qual cal mesurar-se. Desertar de la lògica de confrontació i de l’objectiu de destrucció d’un enemic identificable. Aquest marc contrasta amb el de la col·laboració i la cura, més pròpies d’una visió feminista i femenina de la societat, i fins i tot més pròpies de les propostes educatives emancipadoras. Hi ha discursos crítics alternatius, com el del ben comú, que tenen el potencial de feminitzar la política i l’escola en aquest sentit.

En tercer lloc, perquè tot l’anterior es concrete i materialitze, no és suficient amb discursos o amb noves formes, és imprescindible portar a la pràctica la paritat de gènere en els espais de representació i participació política. Hem d’acabar amb la imatge social dominant que el sindicalista és un “home major, blanc i amb treball fix”. Per a començar perquè aqueixa no és la realitat majoritària del Món Obrer, i per descomptat ho és molt menys del món del treball en educació. Avui la Classe Treballadora en l’ensenyament és dona, i és jove. Però és que a més, cada vegada hi ha més dones directores de col·legis i instituts, i la seua presència és majoritària en els claustres. Llavors, perquè no anàvem a tenir una dona al capdavant del nostre sindicat?.1816052-Xelo_Valls_(Ensenanza_Publica_Comarcas_Castellon)_Version1

Com diu la Secretària de la Dona de CCOO PV de cara als processos congressuals que ara comencem: “Hem de garantir la nostra presència en les candidatures, es tracta de no quedar-nos arrere, de ser visibles, perquè les nostres demandes i necessitats no es queden subordinades a unes altres “sempre més prioritàries
CCOO, com a sindicat feminista i de classe, ha d’afavorir el lideratge de les dones i solucionar que, problemes afegits com la falta d’experiència o la falta de temps, excloguen a les sindicalistes en les direccions de federacions i territoris”.

La FE CCOO PV, el sindicalisme de classe en l’ensenyament valencià requereix un lideratge femení i plural, dialogant, que no tinga por a expressar contradiccions ni incerteses, que fomente el treball en equip, que eduque en la participació i el poder compartit.

 

 

Volem que la Conselleria d’Educació promoga el treball estable, i no que augmente la precarietat laboral

El passat 27 d’octubre, just un dia després de la jornada de lluita educativa que va mobilitzar a tota la comunitat educativa contra les revàlides i les retallades en educació, la Conselleria, amb el suport del STE, va anunciar en la mesa de negociació que no hi haurà oferta d’ocupació pública en educació per al curs que ve, i que es restringiran pels dos següents.
Després d’anys de retallades en educació, el resultat concret és: més alumnat a les aules, menys docents i amb més hores, augment de treball temporal i precari en educació. Efectivament, per a desconcert d’alguns i algunes, la reducció de plantilles (menys professorat per a les escoles), un vertader ERO en el sector, no ha suposatproouretallades la disminució de professorat interí, sinó el seu augment!.
Més clar: després d’aquests anys de crisis, som menys profes, més precaris i a més pitjor pagats. Hem passat de 55.000 docents valencians en la pública, a tindre en l’actualitat uns 52.000 (entre primària i secundària). Mentre els índexs de mestres temporals (docents interins o substituts) ha augmentat del 15% al 21%. I l’acord de Conselleria amb l’STE va a conduir-nos a un 25% de temporalitat per al proper curs.
La clau de l’efectiu augment de la precarietat està en el límit per treure oposicions en la taxa de reposició. El PP va posar aquesta barrera precisament per limitar el nombre de mestres, en la seva desenfrenada carrera de retallades en educació. I per això el govern valencià va treure només 1200 places el curs passat. Però hi ha qui defensem que és necessari superar aquesta política de retallades.
La reivindicació del sindicalisme de classe és precisament la de saltar-se aquest tap i convocar una àmplia oferta d’ocupació pública: volem 10.000 llocs de treball en educació per als propers anys (300.000 a nivell estatal per al manteniment dels serveis públics). La Conselleria d’Educació, no obstant això, va anunciar fa una setmana la congelació d’oposicions per a aquest curs i la convocatòria només per a primària d’aquí a 2 anys, i només per a secundària d’aquí a 3 anys. El sindicat majoritari va aplaudir la mesura de la Conselleria. No podem més que qualificar aquest acord com a contrari a l’educació i al treball decent.
És necessari subratllar que la demanda de més mestres significa demandar més educació per tots i totes. I que exigir treball estable significa estabilitat de projectes educatius en escoles i instituts.
Una pregunta i una afirmació per acabar:
La pregunta: Perquè no es consulta el professorat afectat sobre una mesura com la de limitar les ofertes d’ocupació pública per als propers anys que els afectarà tan directament?
L’afirmació: El govern i el sindicalisme progressista es demostren defensant l’educació i els serveis públics, el treball en condicions i la presa de decisions transparents i participatives.