Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista “Treballadors/es de l’ensenyament nº351

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.

Unitat didàctica sobre el TTIP

Comencem el curs amb propostes educatives per a conèixer de forma crítica i formar-se des de les aules davant el TTIP.

Compartim una unitat didàctica que han preparat els companys de Navarra orientada per a alumnat de Batxillerat, FP o darrers cursos de ESO. Una llàstima que no estiga en valencià!. Segur que la podeu utilitzar, traduïr o el que faça falta.

Gràcies http://www.attac-na.org/

#NOalTTIP

#NOalTTIP


 

Aquesta Unitat Didàctica es proposa per a l’alumnat de Batxiller, FP i potser per a últims cursos de l’ESO. És un tema d’actualitat, que a poc a poc es va fent públic i que convé conèixer-ho perquè, si s’aprova, va a tenir grans i greTTIPus conseqüències per a la població.

El tema central és el TTIP, Acord comercial entre la UE i els EEUU, però en un context més global del que suposen els Acords de lliure comerç.
La proposta d’activitats és un menú molt ampli, del que cal seleccionar, quedant en mans del professorat el temps i nombre d’activitats que es van a realitzar així com la metodologia a seguir, podent oscil·lar entre alguna cosa molt guiat i expositiu per part del professorat a una mica més participatiu, fomentant el descobriment i el treball en grup de l’alumnat.

Els objectius que es pretén aconseguir, en coherència amb les competències, són:
1.- Prendre consciència del nivell d’informació que té la població, i en concret l’alumnat sobre aquest tema.
2.- Aprofundir en el tema i comparar informació oficial i alternativa sobre el TTIP realitzant una anàlisi crítica d’ella.
3.- Realitzar algun tipus d’activitat per a difondre el tema i que supose la seua implicació i evidentment, la seua avaluació.

Descarrega ací:

Unitat Didàctica TTIP

Rap TTIP

Videos sobre TTIP

 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a “Malva-rosa Pop” programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música “popera”

IMG_0030

“Malva-rosa Pop” en Radio Malva

Propostes pel canvi educatiu des de Mislata

Publiquem el comunicat de l’assemblea decent de l’IES Martí Soler de Mislata que han fet una important aportació al debat necessari per a recuperar l’educació, pel canvi educatiu!!

L’Assemblea de l’IES Martin i Soler ha decidit fer públic i trasmetre les seus refexions i opinions en l’escrit que adjuntem, i pensem que seria molt interessant que altres centres, AMPAs, Assemblees d’Alumnes i qualsevol altra instància implicada en el procés educatiu seguireu l’exmple.

protesta educativa mislata

Mobilització educativa a Mislata el curs passat

A L’ATENCIÓ DE PARTITS POLÍTICS, SINDICATS, ASSOCIACIONS I REPRESENTANTS DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES
L’Assemblea de Professors de l’IES Músic Martí I Soler, davant de la situació creada per la imminent aplicació de la nova llei d’educació en el nostre Centre, desitja unànimemente expressar el seu rebuig tant a la mateixa llei com a les circumstàncies que envolten la seua posada en funcionament.
Considerem, en primer lloc, que la llei ha de ser derogada, i reclamem als governs, que a nivell autonòmic i estatal es constituesquen en els propers mesos, que apliquen aquesta mesura amb la major urgència possible per a evitar els danys que la nova normativa generarà en l’ensenyament públic. Considerem que l’anomenada Llei Wert ha sigut elaborada en contra de totes les forces parlamentàries, excepte el Partit Popular, que s’ha emparat majoritàriament per a imposar una normativa que els distints partits ja s’han compromés a derogar. Considerem, a més, que en cap cas s’ha consultat els distints membres de la comunitat educativa, en especial els professionals de l’ensenyament, per a l’elaboració d’aquesta llei.
Davant la urgència dels esdeveniments, tenint en compte que el curs està a punt de concloure i que la normativa regirà ja la vida acadèmica en a penes uns mesos, entenem que el perjudici organitzatiu que es crearà exigeix una demora de com a mínim un curs per a la seua aplicació. Eixe perjudici afecta factors com el disseny de plantilles professionals, l’elecció de llibres de text que les famílies necessiten conéixer amb urgència, l’elaboració dels nous continguts curriculars per part dels distints departaments didàctics… etc. ies marti soler
D’altra banda, entenem que la situació d’incertesa que s’ha creat torna a posar sobre la taula la necessitat de recuperar algunes condicions del treball docent que, en ocasió dels famosos retalls que s’han aplicat en els últims anys, han dificultat extraordinàriament la nostra tasca professional. En conseqüència demandem:
1. Recuperació de la setmana lectiva de díhuit hores.
2. Reducció de les ràtio d’alumnes per aula.
3. Manteniment de les hores de reducció lectiva per direcció de seminari.
4. Recuperació de les hores d’atenció a la diversitat (alumnes amb necessitats especials, estrangers nouvinguts…) i del personal especialitzat que li correspon.
5. Recuperació de les hores de reducció de càrrega lectiva per a professors majors de cinquanta-cinc anys.
Considerem que aquestes exigències són perfectament raonables, perquè ja existien anteriorment, i entenem que en la mesura que siguen ateses beneficiaran a la pràctica acadèmica i, en conseqüència, a les veritables víctimes del deteriorament de l’educació pública que vivim en els últims anys, és a dir, els nostres alumnes.

 

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

L’abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l’alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d’eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s’explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l’abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s’ha viscut gens d’açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l’auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l’operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l’ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l’alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m’és igual que siguen de dretes que d’esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s’acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l’estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s’han impulsat moltes d’aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d’una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d’encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.

Les majories absolutes mai han sigut bones

Tenim experiència suficient de viure sota majories absolutes com per dir clarament que mai han sigut bones. 

Els resultats de les eleccions sindicals en ensenyament públic del passat 4 de desembre han suposat un canvi significatiu en la correlació de forces. El STEPV obté la majoria absoluta en les tres Juntes de Pesonal (València, Castelló i Alacant). UGT i CSIF s’enfonsen totalment i ANPE baixa significativament quedant-se a més fora de la mesa de negociació. CCOO baixa un 3% i es manté en la pràctica gairebé com a única força alternativa.

Les majories absolutes mai van generar dinàmiques de consens i participació plural. Amb l’STE serà diferent? Sabrà governar la seua majoria absoluta amb acords amb la minoria?. L’atac sistemàtic al sindicalisme de classe de CCOO dels últims mesos no fan preveure res de bó per a la participació i l’acord. Caldrà veure.

La pujada del STE juntament amb el descens dels sindicats de dretes també mostra que el sindicat de la majoria absoluta absorbeix electorat conservador.

L’enfonsament de la resta de sindicats i la resistència de CCOO ens deixa en una situació molt clara. Els treballadors i treballadores ens han encomanat per als propers anys el paper de ser l’oposició al neoliberalisme i a la política sindical corporativa. Serem més que mai el sindicat que defensa a la Classe Treballadora des de l’ensenyament públic. Un repte ben difícil alhora que encoratjador.

Eleccions sindicals: és possible construir col·lectivament el canvi?

És possible recuperar el futur?

Les eleccions sindicals són un bon moment de posar en comú el treball fet i cercar la complicitat dels treballadors i treballadores. Els i les docents estan fartes de retallades, de la LOMCE i dels desgavells de Maria Jose Català. Però, ¿votaran una candidatura com CCOO que representa una clara oposició a les polítiques del PP i que te una perspectiva amplia, una perspectiva de classe treballadora?

Estem avançant en formes de treball participatives com han sigut les assemblees programàtiques. La idea no era fer-nos una foto amb gent de l’educació, sinó construir col·lectivament les propostes de la FE CCOO PV i visualitzar la nostra aposta decidida per la unitat social i polítiques per recuperar el futur.

Un altre element que visualitza la nostra aposta per aprofundir en dinàmiques democràtiques és la presència de cap de llista de Victoria Abad, professora de castellà al Port de Sagunt. Dona treballadora i amb consciència amb la qual vaig coincidir a l’IES Benigasló sent jo professor de matemàtiques.



Les eleccions sindicals seran un pas més per comprovar si la societat valenciana, i en particular els i les docents, volen un canvi social i plural des de la perspectiva dels treballadors i treballadores.


Assemblea programàtica amb company i companyes d’altres organitzacions

Entrevista amb Compromís per compartir les nostres propostes

Entrevista amb Agustí Cerdà d’ERPV

Amb Escola Valenciana recuperem el futur

Entrevista amb Esquerra Unida del PV

Presentem a FAPA València les nostres propostes

Entrevista amb Podemos

Amb Pilar Sarrion del PSPV

Trobada amb ACPV

Eleccions en l’ensenyament públic: recuperem el futur

Carta de Miguel Angel Vera, 
Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, 
davant les eleccions sindicals a l’ensenyament públic 
del proper 4 de desembre


El pròxim 4 de desembre són les eleccions en l’ensenyament públic i en el conjunt de les universitats públiques. El model sindical no solament depèn de l’afiliació, sinó també del resultat d’aquestes eleccions sindicals.

És un moment greu, des del 2010 la dreta més ultraliberal planteja un atac en contra del sindicalisme, però sobretot contra el nostre sindicat, contra el sindicalisme de classe que representa CCOO. La nostra organització té més de 100 mil persones afiliades en el PV i 1 milió en tot l’estat. Per tant som l’enemic per al neoliberalisme.

No oblide les actuacions molt greus d’alguns companys: no ens representen. Han sigut i són una ofensa per a les Comissions Obreres, per a les persones que amb tant esforç, anys de presó i greus desistiments personals van fundar aquest sindicat. També són un afront als i les sindicalistes que aquests últims mesos es juguen anys de presó per la seua participació en les últimes vagues. No hem d’oblidar com i perquè vam fundar les Comissions Obreres, no hem d’oblidar el futur pel qual hem de lluitar per a tots els fills i filles de la Classe Obrera.

La FE CCOO PV som un referent en el món de l’ensenyament, volem seguir sent-ho amb el nostre model de proposta, de mobilització, i si cap, d’acord per a la recuperació de drets. Per a nosaltres la mobilització no és una fi en si mateix, és un mitjà per a aconseguir millores o per a recuperar condicionals laborals o retributives perdudes. 

És la nostra estratègia: estar al costat de les companyes i dels companys en els seus llocs de treball. És la nostra filosofia per a afrontar i confrontar les accions de retallades i d’elim

inació de drets, i per a treballar pel model d’escola democràtica que propugnem. Per a recuperar condicions laborals o retributives.


Hem obert la participació del nostre programa electoral a tots vosaltres i a la societat, hem realitzat assemblees programàtiques, hem volgut que altres agents socials i partits polítics donaren també la seua opinió sobre les mateixes. El nostre programa electoral està fet, a partir d’unes propostes inicials, amb les aportacions de treballadors i treballadores i d’organitzacions socials.

Amb l’acord de 23 d’octubre de 2013, recuperem els complements autonòmics que se’ns van llevar amb el decret de Vela de 2012. Hem continuat amb la ferma oposició a l’entrada i engegada del LOMCE. Hem continuats amb les manifestacions, amb les mobilitzacions, recolzant les convocades per organitzacions estudiantils. Amb més de 20 organitzacions confluïm el passat 23 d’octubre en les manifestacions unitàries d’Alacant, Castelló i València.

Volem recuperar el futur. Per a açò necessitem força i presència en el treball amb un major nombre de delegades i delegats triats, treball unitari.

El 4 de desembre, en les eleccions sindicals en l’ensenyament públic, podem votar per a un necessari i urgent un canvi de polítiques educatives, laborals i socials. Perquè la possibilitat de recuperar la il•lusió està en les nostres mans. Perquè és el temps de recuperar el futur. 

candidatura a la Junta de Personal de València
La nostra gent: docents pel sindicalisme de classe a l’ensenyament públic!!

Participa per construir les propostes de la FE CCOO PV a les eleccions sindicals

És el moment de participar, de no quedar-se callat ni callada.

“Com serà construït el gran ordre  
sense la saviesa de les masses? 
Els no aconsellats  
No poden trobar el camí 
Per als molts.

Oh grans mestres,  
escolteu en parlar!”

Bertolt Brech


Estem només a uns dies de que comence la campanya electoral. Les eleccions sindicals del 4 de desembre són fonamentals per enfortir la lluita contra les retallades i la força en la recuperació de drets.
Hem convocat un procés participatiu per concretar i debatre les nostres propostes. La gent que és delegat, delegada, candidat, candidata està especialment convocat a participar on-line, o millor presencialment en aquest procés. Et convidem a impulsar aquest procés participatiu. És molt important especialemnt la participació de les persones que formen part de la xarxa de delegats i delegades o que es presenten a la Junta de Personal per CCOO.


Ací teniu l’enllaç a la descripció de les propostes i un qüestionari sobre la vostra opinió i les propostes que ens vulgueu traslladar.

Ademés el dijous, dia 13, a les 18h. al Pavelló-àtic de l’OCCC (C/ S. Ferran, 12 – València)  tindrem una assemblea programàtica de debat en el qual les persones que es presenten a les nostres llistes, les que col•laboreu i representants de diverses organitzacions socials i polítiques participarem en la construcció de les propostes definitves.