#RepensarCCOO oportunisme o oportunitat?

El nostre sindicat està immers des de fa un parell d’anys en una todos los carteles6.jpgsèrie de debats participatius i reflexions compartides per tal de reformular i repensar l’acció del sindicat en un context canviant.

Article aparegut en la revista TE 357

Primer va ser el document de “mesures per a reforçar les millors pràctiques de govern i control en CCOO”, ara estem amb processos assemblearis i de participació en línia per tal de #RepensarCCOO. I d’ací a uns mesos tindrem els congressos de federacions i territoris del sindicat, que a ningú no se li escapa vindran marcats per aquests dos debats previs en les seues línies de reflexió i decisió.

El document «Repensar el sindicato» parlen de temes que fins fa uns anys molts veien lluny de la pràctica sindical: consultes telemàtiques, elecció directa dels òrgans de direcció inclosa la Secretaria General, creació de federacions per a atendre noves identitats laborals, noves estratègies de comunicació, estructures sindicals més flexibles, etc.

És de veres que la realitat social i polít ica dels darrers anys ens ha conduït a aquests tipus de reflexions. Però crec que és legítim preguntar-se, serà aquest debat un mirall? és fruit de l’oportunisme o d’una decisió conscient? En resum, aquestes noves reflexions, són fruit d’una reacció legítima però poregosa davant dels canvis sociopolítics que passen al nostre voltant, o d’una voluntat sincera de posar el sindicat al seu lloc en la realitat actual del conflicte capital/treball?

La clau pot estar a preguntar-se quin és el model de sindicat que respon a la configuració de la classe treballadora de hui en dia. Repensar CCOO hauria de ser una oportunitat per a construir un sindicalisme que responga concretament a la configuració de la classe social a la qual representem. El conflicte de classe perviu igual hui que en els anys 70 i que en els anys 90. Però la configuració de la classe obrera i els protagonismes són diferents hui en dia. Som diferents que la classe obrera que pren identitat en lluita per la democràcia i contra el franquisme, i també som diferents a la classe obrera de la fi del segle passat amb una societat pujada a l’espill de la bombolla hipotecària mentre molts viuen en la precarietat. Ara som més gent a l’atur, més treballadors i treballadores precaris, els serveis públics són més febles, i nous actors participen en la lluita pels drets socials per assenyalar alguns trets.

Seria una errada enyorar un sindicalisme dels anys 90. Seria una errada pensar que quan canvien les condicions externes tot tornarà a ser com abans. D’entrada, perquè molts d’aquests canvis laborals, polítics i socials han vingut per quedar-s’hi. I a més, perquè seria una equivocació intentar tornar a un model de sindicalisme semblant a la situació prèvia a la crisi/estafa, i menys sense fer una revisió crítica d’aqueix mateix període.

El sindicat és l’eina a mans dels treballadors i de les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Ens hem d’adaptar a les noves configuracions de la classe treballadora i als seus interessos per a ser una eina útil per a la transformació ací i ara. Tampoc no oblidar el que som i el que hem sigut i per això #RepensarCCOO ve de la mà de “Férem, fem i farem història”.

I en l’ensenyament valencià? Doncs el mateix: avançar en allò que ens hem marcat com a tres eixos per a renovar i repensar la FE CCOO PV: participació, transparència i proximitat. Es concreta en consultes a l’afiliació, potenciar la xarxa de delegats i delegades, noves formes de comunicació i participació, estructures sindicals més flexibles… posant com a prioritat l’afiliació i en especial els sectors de treballadors i treballadores de l’educació més precaris.

#RepensarCCOO

 

 

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera «la libertad de elección real» y » no favorece la igualdad de oportunidades». Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

25M taula redona «el debat de la jornada escolar» a Mislata

El proper 25 de maig la gent de CCOO d’ensenyament de Mislata hem organitzat una taula redona per a debatre sobre la jornada continua i en general sobre la jornada escolar. Serà a les 18h al Centre Sociocultural La Fàbrica (C/ Felipe Bellver, 43).

Participaran:

  • Santos Ramirez, mestre que ha participat en projectes de renovació pedagògica
  • Ferran Garcia, secretari de política educativa que ha negociat amb Conselleria els esborranys sobre la jornada escolar
  • Cristina Alvarez, membre de l’executiva de FAPA València i la seua responsable de formació
    160525 Debat de la jornada escolar

    El debat de la jornada escolar 25M a Mislata

Des de CCOO sempre hem optat per una jornada escolar continuada amb el consens de la comunitat educativa. És per això que plantejem aquest debat amb representants dels diversos actors de l’educació. Sense consens, no és possible una tasca compartida tan important com és l’educació dels nostres alumnes, dels nostres fills i filles.

Text per al debat:

Defensem la participació, el consens i l’atenció educativa en el model de jornada escolar i denúncia greus deficiències en la inversió educativa

Vine a participar i debatre amb nosaltres, l’educació és cosa de totes i tots.

 

 

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més

 

Recursos per treballar el dret de vaga des de les aules

«Parar i Començar«,  és un treball audiovisual realitzat i produït pel Grup Raïm* el 2015  que planteja una reflexió sobre el fenomen de la vaga en l’actualitat. Aquesta peça és el resultat d’un projecte que es va iniciar amb ocasió de la vaga general del 14 de novembre de l’any 2012, acordada din

Cartell de la Vaga General del 14N

s la Confederació Europea de Sindicats i convocada tant a l’Estat espanyol com a Portugal, per rebutjar les mesures d’austeritat i defensar l’estat del benestar.

La idea fonamental de “Parar i començar” és aportar un material per a reflexionar sobre la participació dels ciutadans i les ciutadanes en la configuració de les normes que els afecten com a subjectes d’una comunitat. A partir d’aquesta idea, la vaga es mostra com un fenomen que ha de ser observat des de diferents punts de vista per abastar el seu significat complet. Reconeixem que existeixen diferents formes d’aproximar-se al coneixement social, que cap és neutra, i que posicionar-se en una ens dóna capacitat d’objectivitat. Així, el documental pretén fer valdre l’instrument de la vaga a partir d’una interpretació de la realitat fonamentada en una dimensió col·lectiva. Optem d’aquesta manera per afavorir aprenentatges desestabilitzadors, amb capacitat d’emancipació i que desencadenen actituds inconformistes per promoure tant la defensa dels drets democràtics i socials com la transformació i la creació d’institucions en pro seu com de l’ autonomia individual i col·lectiva.

El mateix procés creatiu del treball va determinar que el documental vaja dirigit a un públic més ampli que aquell per al qual havia estat pensat inicialment -estudiants de formació professional-. Aquest fet és una conseqüènc

ia directa de la diversitat de matisos i consideracions que van aportar al projecte les entrevistes realitzades i que, tal vegada, no siguen fàcilment identificables per estudiants sense una experiència laboral o sindical prèvia. De fet, aquesta mateixa circumstància és la que justifica la conveniència d’una proposta didàctica en què es plantegen una gran diversitat d’activitats que permeten tractar a fons i reflexionar al voltant del tema. La vaga és un tema complex i les formes per aprofundir al seu significat ho han de ser també. Així, les diferents activitats que s’hi proposen pretenen prendre en consideració condicions molt diferents per a l’aprenentatge. Tot això, però, no significa que aquest siga un treball dirigit exclusivament a l’àmbit acadèmic. Així, és possible fer un ús més personal,  fins i tot considerar-lo com un pretext per a reflexionar sobre la vaga a partir d’una proposta que fa servir formes i llenguatges ben diversos.

La proposta de treball que planteja Raïm és una proposta oberta, en eixe sentit les activitats qu
e s’hi proposen han de ser interpretades com a alternatives complementàries l’aplicació de les quals pot i ha de ser sotmesa a un criteri particular. Des d’aquest punt de vista, considerem necessari reivindicar l’àmbit docent com un espai de llibertat. El treball que es realitze ha d’adaptar-se a un entorn concret en què els interessos i les capacitats dels seus destinataris han de ser considerats molt especialment. Per tot això, la proposta ha estat pensada per poder ser ampliada o reduïda, però també perquè puga ser aplicada de formes diverses segons les consideracions com el tipus d’agrupament o el temps.

Les finalitats de la proposta de treball, imbricades amb les metodologies basades en la pedagogia social, són:  promoure la reflexió i l’esperit crític, potenciar la cooperació i la praxi col·lectiva i provocar la creació social autònoma.

Les activitats que es proposen després del visionat del documental, però, no l’han de tindre com a única referència vàlida. Per aquest mateix motiu és important que el seu destinatari el considere com un material a partir del qual ha de construir el seu coneixement sobre la matèria. Des d’aquest punt de vista, el resultat del seu aprenentatge no pot ser considerat com l’adequació pel que fa a una proposta prèviament definida. Per fer possible aquesta interpretació del seu treball és del tot imprescindible que, una vegada acabat, l’aprenent compte amb un material tangible que haurà de ser considerat com una traducció autònoma i personal de la proposta que li ha estat facilitada.

Totes les propostes estan desenvolupades a partir d’una mateixa estructura. En primer lloc, es justifica quin és l’objectiu fonamental de l’activitat i com el seu desenvolupament pot contribuir a produir un aprenentatge transformador. Seguidament, posem alguns exemples d’activitats que han estat elaborades prenent com a referència el visionat del documental i que haurien d’estar interpretades com una forma, entre moltes altres possibles, de dur a la pràctica aquesta proposta. Des d’aquest punt de vista, és necessari que siguen interpretades com una simple orientació pràctica i que es relativitze el seu valor per tal d’ evitar condicionar el treball de l’estudiantat. A continuació, s’inclouen una relació de pautes metodològiques per servir de guia per a l’elaboració de l’activitat. Per acabar, es proporcionen algunes qüestions relacionades amb el procés d’elaboració de l’activitat seguit per l’estudiant. En últim lloc, considerem convenient establir una pauta per a l’avaluació basada en el diàleg amb els i les alumnes. Aquesta hauria de tindre com a resultat una pauta negociada que faça possible generar una expectativa personal sobre el treball que ha de ser desenvolupat posteriorment.

Les diferents activitats de la proposta de treball s’articulen en vuit àmbits: PREJUDICIS,  com a activitats d’introducció i de visibilitzar coneixements previs; IMAGINARIS, que pretén reflexionar sobre els diversos significats al voltant d’una imatge; TESTIMONIS, que aproxima l’aprenent a realitats i històries pròximes; LA RELACIÓ AMB EL TEMPS, per visibilitzar el conflicte i la lluita social al llarg de la història; TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, amb la finalitat de generar un esperit crític al voltant dels diferents instruments de manipulació mediàtica; CÒMICS, EL PAS A L’ACCIÓ I LA MÚSICA que abasten la faceta creadora, bé combinant l’art amb la difusió de les reflexions pròpies; bé iniciant campanyes i accions directes; bé utilitzant el llenguatge musical que ens aproxima a les emocions.

 

*El grup RAÏM, és un col·lectiu de treball, estudi i reflexió permanent, format per treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. Entre els seus fins, trobem treballar nous llenguatges educatius, així com la promoció i defensa d’una ciutadania activa.

 

WEB DEL GRUP RAÏM: http://grupraim.com/

WEB DEL DOCUMENTAL: http://xn--pararicomenar-sgb.es/

FACEBOOK DEL GRUP RAÏM: https://www.facebook.com/raim.folgrup

MAIL DEL GRUP RAÏM: grupraim@gmail.com

 

Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista «Treballadors/es de l’ensenyament nº351»

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.

Unitat didàctica sobre el TTIP

Comencem el curs amb propostes educatives per a conèixer de forma crítica i formar-se des de les aules davant el TTIP.

Compartim una unitat didàctica que han preparat els companys de Navarra orientada per a alumnat de Batxillerat, FP o darrers cursos de ESO. Una llàstima que no estiga en valencià!. Segur que la podeu utilitzar, traduïr o el que faça falta.

Gràcies http://www.attac-na.org/

#NOalTTIP

#NOalTTIP


 

Aquesta Unitat Didàctica es proposa per a l’alumnat de Batxiller, FP i potser per a últims cursos de l’ESO. És un tema d’actualitat, que a poc a poc es va fent públic i que convé conèixer-ho perquè, si s’aprova, va a tenir grans i greTTIPus conseqüències per a la població.

El tema central és el TTIP, Acord comercial entre la UE i els EEUU, però en un context més global del que suposen els Acords de lliure comerç.
La proposta d’activitats és un menú molt ampli, del que cal seleccionar, quedant en mans del professorat el temps i nombre d’activitats que es van a realitzar així com la metodologia a seguir, podent oscil·lar entre alguna cosa molt guiat i expositiu per part del professorat a una mica més participatiu, fomentant el descobriment i el treball en grup de l’alumnat.

Els objectius que es pretén aconseguir, en coherència amb les competències, són:
1.- Prendre consciència del nivell d’informació que té la població, i en concret l’alumnat sobre aquest tema.
2.- Aprofundir en el tema i comparar informació oficial i alternativa sobre el TTIP realitzant una anàlisi crítica d’ella.
3.- Realitzar algun tipus d’activitat per a difondre el tema i que supose la seua implicació i evidentment, la seua avaluació.

Descarrega ací:

Unitat Didàctica TTIP

Rap TTIP

Videos sobre TTIP

 

Programa de ràdio actualitat educativa a la Malva-rosa

El passat dimecres 27 vaig participar a «Malva-rosa Pop» programa de Ràdio Malva del meu company i amic Dani Gálvez. Parlàrem sobre acutalitat educativa després de la derrota del PP a les urnes, de la Malva-rosa i la ciutat de València i de la campanya sobre matricula a l’escola pública.

Ací el teniu per si vos interessa, no és molt rotllo i té bona música «popera»

IMG_0030

«Malva-rosa Pop» en Radio Malva

Propostes pel canvi educatiu des de Mislata

Publiquem el comunicat de l’assemblea decent de l’IES Martí Soler de Mislata que han fet una important aportació al debat necessari per a recuperar l’educació, pel canvi educatiu!!

L’Assemblea de l’IES Martin i Soler ha decidit fer públic i trasmetre les seus refexions i opinions en l’escrit que adjuntem, i pensem que seria molt interessant que altres centres, AMPAs, Assemblees d’Alumnes i qualsevol altra instància implicada en el procés educatiu seguireu l’exmple.

protesta educativa mislata

Mobilització educativa a Mislata el curs passat

A L’ATENCIÓ DE PARTITS POLÍTICS, SINDICATS, ASSOCIACIONS I REPRESENTANTS DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES
L’Assemblea de Professors de l’IES Músic Martí I Soler, davant de la situació creada per la imminent aplicació de la nova llei d’educació en el nostre Centre, desitja unànimemente expressar el seu rebuig tant a la mateixa llei com a les circumstàncies que envolten la seua posada en funcionament.
Considerem, en primer lloc, que la llei ha de ser derogada, i reclamem als governs, que a nivell autonòmic i estatal es constituesquen en els propers mesos, que apliquen aquesta mesura amb la major urgència possible per a evitar els danys que la nova normativa generarà en l’ensenyament públic. Considerem que l’anomenada Llei Wert ha sigut elaborada en contra de totes les forces parlamentàries, excepte el Partit Popular, que s’ha emparat majoritàriament per a imposar una normativa que els distints partits ja s’han compromés a derogar. Considerem, a més, que en cap cas s’ha consultat els distints membres de la comunitat educativa, en especial els professionals de l’ensenyament, per a l’elaboració d’aquesta llei.
Davant la urgència dels esdeveniments, tenint en compte que el curs està a punt de concloure i que la normativa regirà ja la vida acadèmica en a penes uns mesos, entenem que el perjudici organitzatiu que es crearà exigeix una demora de com a mínim un curs per a la seua aplicació. Eixe perjudici afecta factors com el disseny de plantilles professionals, l’elecció de llibres de text que les famílies necessiten conéixer amb urgència, l’elaboració dels nous continguts curriculars per part dels distints departaments didàctics… etc. ies marti soler
D’altra banda, entenem que la situació d’incertesa que s’ha creat torna a posar sobre la taula la necessitat de recuperar algunes condicions del treball docent que, en ocasió dels famosos retalls que s’han aplicat en els últims anys, han dificultat extraordinàriament la nostra tasca professional. En conseqüència demandem:
1. Recuperació de la setmana lectiva de díhuit hores.
2. Reducció de les ràtio d’alumnes per aula.
3. Manteniment de les hores de reducció lectiva per direcció de seminari.
4. Recuperació de les hores d’atenció a la diversitat (alumnes amb necessitats especials, estrangers nouvinguts…) i del personal especialitzat que li correspon.
5. Recuperació de les hores de reducció de càrrega lectiva per a professors majors de cinquanta-cinc anys.
Considerem que aquestes exigències són perfectament raonables, perquè ja existien anteriorment, i entenem que en la mesura que siguen ateses beneficiaran a la pràctica acadèmica i, en conseqüència, a les veritables víctimes del deteriorament de l’educació pública que vivim en els últims anys, és a dir, els nostres alumnes.

 

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!