L’abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l’alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d’eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s’explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l’abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s’ha viscut gens d’açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l’auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l’operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l’ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l’alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m’és igual que siguen de dretes que d’esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s’acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l’estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s’han impulsat moltes d’aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d’una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d’encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.

Les majories absolutes mai han sigut bones

Tenim experiència suficient de viure sota majories absolutes com per dir clarament que mai han sigut bones. 

Els resultats de les eleccions sindicals en ensenyament públic del passat 4 de desembre han suposat un canvi significatiu en la correlació de forces. El STEPV obté la majoria absoluta en les tres Juntes de Pesonal (València, Castelló i Alacant). UGT i CSIF s’enfonsen totalment i ANPE baixa significativament quedant-se a més fora de la mesa de negociació. CCOO baixa un 3% i es manté en la pràctica gairebé com a única força alternativa.

Les majories absolutes mai van generar dinàmiques de consens i participació plural. Amb l’STE serà diferent? Sabrà governar la seua majoria absoluta amb acords amb la minoria?. L’atac sistemàtic al sindicalisme de classe de CCOO dels últims mesos no fan preveure res de bó per a la participació i l’acord. Caldrà veure.

La pujada del STE juntament amb el descens dels sindicats de dretes també mostra que el sindicat de la majoria absoluta absorbeix electorat conservador.

L’enfonsament de la resta de sindicats i la resistència de CCOO ens deixa en una situació molt clara. Els treballadors i treballadores ens han encomanat per als propers anys el paper de ser l’oposició al neoliberalisme i a la política sindical corporativa. Serem més que mai el sindicat que defensa a la Classe Treballadora des de l’ensenyament públic. Un repte ben difícil alhora que encoratjador.

Eleccions sindicals: és possible construir col·lectivament el canvi?

És possible recuperar el futur?

Les eleccions sindicals són un bon moment de posar en comú el treball fet i cercar la complicitat dels treballadors i treballadores. Els i les docents estan fartes de retallades, de la LOMCE i dels desgavells de Maria Jose Català. Però, ¿votaran una candidatura com CCOO que representa una clara oposició a les polítiques del PP i que te una perspectiva amplia, una perspectiva de classe treballadora?

Estem avançant en formes de treball participatives com han sigut les assemblees programàtiques. La idea no era fer-nos una foto amb gent de l’educació, sinó construir col·lectivament les propostes de la FE CCOO PV i visualitzar la nostra aposta decidida per la unitat social i polítiques per recuperar el futur.

Un altre element que visualitza la nostra aposta per aprofundir en dinàmiques democràtiques és la presència de cap de llista de Victoria Abad, professora de castellà al Port de Sagunt. Dona treballadora i amb consciència amb la qual vaig coincidir a l’IES Benigasló sent jo professor de matemàtiques.



Les eleccions sindicals seran un pas més per comprovar si la societat valenciana, i en particular els i les docents, volen un canvi social i plural des de la perspectiva dels treballadors i treballadores.


Assemblea programàtica amb company i companyes d’altres organitzacions

Entrevista amb Compromís per compartir les nostres propostes

Entrevista amb Agustí Cerdà d’ERPV

Amb Escola Valenciana recuperem el futur

Entrevista amb Esquerra Unida del PV

Presentem a FAPA València les nostres propostes

Entrevista amb Podemos

Amb Pilar Sarrion del PSPV

Trobada amb ACPV

Eleccions en l’ensenyament públic: recuperem el futur

Carta de Miguel Angel Vera, 
Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, 
davant les eleccions sindicals a l’ensenyament públic 
del proper 4 de desembre


El pròxim 4 de desembre són les eleccions en l’ensenyament públic i en el conjunt de les universitats públiques. El model sindical no solament depèn de l’afiliació, sinó també del resultat d’aquestes eleccions sindicals.

És un moment greu, des del 2010 la dreta més ultraliberal planteja un atac en contra del sindicalisme, però sobretot contra el nostre sindicat, contra el sindicalisme de classe que representa CCOO. La nostra organització té més de 100 mil persones afiliades en el PV i 1 milió en tot l’estat. Per tant som l’enemic per al neoliberalisme.

No oblide les actuacions molt greus d’alguns companys: no ens representen. Han sigut i són una ofensa per a les Comissions Obreres, per a les persones que amb tant esforç, anys de presó i greus desistiments personals van fundar aquest sindicat. També són un afront als i les sindicalistes que aquests últims mesos es juguen anys de presó per la seua participació en les últimes vagues. No hem d’oblidar com i perquè vam fundar les Comissions Obreres, no hem d’oblidar el futur pel qual hem de lluitar per a tots els fills i filles de la Classe Obrera.

La FE CCOO PV som un referent en el món de l’ensenyament, volem seguir sent-ho amb el nostre model de proposta, de mobilització, i si cap, d’acord per a la recuperació de drets. Per a nosaltres la mobilització no és una fi en si mateix, és un mitjà per a aconseguir millores o per a recuperar condicionals laborals o retributives perdudes. 

És la nostra estratègia: estar al costat de les companyes i dels companys en els seus llocs de treball. És la nostra filosofia per a afrontar i confrontar les accions de retallades i d’elim

inació de drets, i per a treballar pel model d’escola democràtica que propugnem. Per a recuperar condicions laborals o retributives.


Hem obert la participació del nostre programa electoral a tots vosaltres i a la societat, hem realitzat assemblees programàtiques, hem volgut que altres agents socials i partits polítics donaren també la seua opinió sobre les mateixes. El nostre programa electoral està fet, a partir d’unes propostes inicials, amb les aportacions de treballadors i treballadores i d’organitzacions socials.

Amb l’acord de 23 d’octubre de 2013, recuperem els complements autonòmics que se’ns van llevar amb el decret de Vela de 2012. Hem continuat amb la ferma oposició a l’entrada i engegada del LOMCE. Hem continuats amb les manifestacions, amb les mobilitzacions, recolzant les convocades per organitzacions estudiantils. Amb més de 20 organitzacions confluïm el passat 23 d’octubre en les manifestacions unitàries d’Alacant, Castelló i València.

Volem recuperar el futur. Per a açò necessitem força i presència en el treball amb un major nombre de delegades i delegats triats, treball unitari.

El 4 de desembre, en les eleccions sindicals en l’ensenyament públic, podem votar per a un necessari i urgent un canvi de polítiques educatives, laborals i socials. Perquè la possibilitat de recuperar la il•lusió està en les nostres mans. Perquè és el temps de recuperar el futur. 

candidatura a la Junta de Personal de València
La nostra gent: docents pel sindicalisme de classe a l’ensenyament públic!!

Participa per construir les propostes de la FE CCOO PV a les eleccions sindicals

És el moment de participar, de no quedar-se callat ni callada.

«Com serà construït el gran ordre  
sense la saviesa de les masses? 
Els no aconsellats  
No poden trobar el camí 
Per als molts.

Oh grans mestres,  
escolteu en parlar!»

Bertolt Brech


Estem només a uns dies de que comence la campanya electoral. Les eleccions sindicals del 4 de desembre són fonamentals per enfortir la lluita contra les retallades i la força en la recuperació de drets.
Hem convocat un procés participatiu per concretar i debatre les nostres propostes. La gent que és delegat, delegada, candidat, candidata està especialment convocat a participar on-line, o millor presencialment en aquest procés. Et convidem a impulsar aquest procés participatiu. És molt important especialemnt la participació de les persones que formen part de la xarxa de delegats i delegades o que es presenten a la Junta de Personal per CCOO.


Ací teniu l’enllaç a la descripció de les propostes i un qüestionari sobre la vostra opinió i les propostes que ens vulgueu traslladar.

Ademés el dijous, dia 13, a les 18h. al Pavelló-àtic de l’OCCC (C/ S. Ferran, 12 – València)  tindrem una assemblea programàtica de debat en el qual les persones que es presenten a les nostres llistes, les que col•laboreu i representants de diverses organitzacions socials i polítiques participarem en la construcció de les propostes definitves.