Fracàs escolar??

Per què ens preocupa tant el problema del fracàs escolar i l’abandonament prematur? Són moltes les raons d’aquesta preocupació, especialment per part de mares, pares, familiars, professorat, moviments socials, sindicats, partits i, en general, persones interessades pels temes de l’ensenyament i de la societat.

Article dedicat a Elàdia, i publicat en la revista “Treballadors/es de l’ensenyament nº351

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado

Tomemos la palabra

En principi, sembla una evidència que és un tema que transcendeix l’àmbit escolar. Destaquem la importància de construir una societat més justa i igualitària si pretenem reduir el fracàs escolar. Són necessàries lleis educatives que en generen reduccions seguint dades d’informes del Consell Europeu, de Pisa, del MECD i de la CECV, i cal que s’invertisca més en educació. Pel que fa a la nostra situació al País Valencià, s’han fet unes retallades en inversió pública que han influït en la pobresa i desocupació de manera significativa, la qual cosa ha repercutit en la qualitat de l’ensenyament i en el descontent de les famílies i, especialment, del professorat.

Aquesta reflexió inicial ens porta a recordar una experiència educativa especialment interessant realitzada en el Districte de Vallecas en 2009 i narrada en un llibre molt recomanable: Prenguem la paraula. La veu de l’alumnat . És una investigació educativa en què s’han detectat dades importants d’estudiants fracassats escolarment o que directament han abandonat el centre. Per a la seua realització han col•laborat diferents persones del món de l’ensenyament i d’entitats socials que, associativament o individualment, estan compromeses en el barri. Han donat la paraula als i a les estudiants de Secundària Obligatòria, de Formació professional i Batxillerat i a grups d’atenció a la diversitat per respondre als problemes d’exclusió. No és una investigació amb dades i anàlisi freds, ja que hi apareixen opinions, sentiments, vivències, propostes de millora i valoracions de l’alumnat i dels autors de l’obra.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado2

Festa per l’escola pública Malva-rosa

En la realització del seu treball, els autors han començat amb un discerniment que els ha portat a seleccionar sis grups temàtics que han considerat significatius, com ara: la conflictivitat, el professorat, les motivacions, els espais, la participació i els temps fora de classe. Aquests aspectes hipotèticament ajudaran a entendre el tema que ens ocupa en el seu lloc concret, és a dir, en els col•legis i instituts d’aquest districte. El seu objectiu era conèixer el punt de vista dels joves dels diferents instituts (especialment públics).

Hem constatat que, des de la perspectiva dels joves, la conflictivitat és com un joc entre ells i/o com una forma de descontrol del grup. Veuen la resolució dels conflictes com una cosa natural, sense intervenció de les persones adultes, ja siga amb “punys” o dialogant. Perceben la conflictivitat amb el professorat com un problema important, tant o més que entre els mateixos companys i companyes.

El professorat és el referent adult amb qui es comparen. Molts alumnes han detectat un avorriment a classe que acaba en expulsió, amb els problemes conseqüents per a ells, per a les famílies i per al centre. L’alumnat té dificultats a l’hora d’entendre el professorat, la qual cosa justifiquen per la diferència d’edat i per la responsabilitat respecte a la feina que desenvolupen. Per altra banda, el professorat valora poc els problemes socials de l’alumnat. Així, podem concloure que cal un desbloqueig en les relacions entre els dos col•lectius: l’alumnat i el professorat.

10_Tomemos la palabra. La voz del alumnado4

Reunió coordinadora educació Malva-rosa

Respecte a les motivacions per estudiar o aprendre els alumnes opinen que tenen relació amb la metodologia, la manca de comunicació amb el professor/a, les notes i les assignatures. Formulen també propostes de millora en relació a ells mateixos, s’autoinculpen perquè pensen que haurien d’estudiar més -però només el que els agrada, estudiar en grup, ser més constants, etc. En relació amb el professorat opinen que les classes haurien de ser més divertides i haurien d’escoltar-lo més. Les famílies diuen que necessiten que els comprenguen més. Les institucions del barri reivindiquen que facen més activitats col•lectives…

Els i les alumnes valoren els espais i les infraestructures en relació a l’aprenentatge. Les instal•lacions àmplies són les preferides, especialment el pati, l’edifici, la cafeteria… Valoren poc les aules perquè els semblen menudes i això dificulta la convivència. El mobiliari també els resulta menut i incòmode (l’alumnat actual generalment és més corpulent que el d’abans) i critiquen la manca de gimnàs en molts centres. Les propostes de millora estan orientades especialment a la directiva del centre, al Consell escolar i a l’Administració Educativa. L’equip que ha dinamitzat la investigació detecta que “la veu de l’alumnat” els ha portat a descobrir la capacitat d’observació dels més mínims detalls per part dels alumnes i de les alumnes, així com la necessitat de recursos econòmics en aquests barris per fer front a les reformes pertinents.

En relació a la participació de l’alumnat, els resultats obtinguts es refereixen concretament al desconeixement que la majoria dels alumnes i les alumnes tenen respecte al Projecte Educatiu i als pressupostos del centre -només un 6% diuen que els coneixen. Els òrgans més coneguts són l’AMPA i les funcions del Cap d’estudis. El gran desconegut és el Consell Escolar, en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa. La conclusió és molt clara quant a les propostes de millora i van dirigides, en primer lloc, als mateixos alumnes en el sentit d’implicar-los més i de prendre més iniciatives. En segon lloc, al professorat i a l’institut. Proposen com a solució: premiar la participació, fomentar activitats divertides, etc.

Finalment, respecte a la gestió del temps després de les classes, els resultats obtinguts reflecteixen que els alumnes es dediquen especialment a veure la TV, a escoltar música, a relacionar-se amb els amics i amigues i a navegar per Internet. Els seus espais són: la casa, l’institut, el carrer i poc més. Com no hi ha prou associacionisme al barri a nivell cultural ni esportiu, hi ha també menys probabilitat que prosperen les seues demandes. Es detecta una vegada més, les deficiències d’inversió per part de l’Administració en els barris de gent amb pocs recursos econòmics i amb diversos problemes socials com l’atur, la pobresa, els desnonaments …

La promotora inicial d’aquesta experiència és l’Associació Escola i Autogestió, que parteix d’uns valors de solidaritat i de crítica que intenten incidir en el sistema educatiu, a través del qual pretenen abordar el problema social subjacent. Aquesta proposta d’investigació ens sembla suggerent i la pretensió dels autors era precisament continuar aprofundint en aquest tema, cada dia més rellevant en època de crisi econòmica i de marginació social.

08_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3

Cartell Festa per l’escola pública Malva-rosa 2015

Aquestes refelxions ens ha portat a pensar en les similituds (salvant les distàncies) amb la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa a la ciutat de València, que va nàixer a principis dels anys vuitanta i que responia inicialment a la preocupació d’alguns pares i mares de l’AMPA i del professorat pels problemes de l’ensenyament d’aquest barri marítim de València. Trobem similituds, en primer lloc, perquè les dues propostes corresponen a implicacions compromeses amb l’educació i amb la societat. En segon lloc, perquè ambdues zones geogràfiques corresponen a situacions socials on es dóna un deteriorament de la població. En ambdós casos l’Administració no donava resposta positiva i hi havia necessitat de buscar maneres d’eixir de l’embús. Aquesta Coordinadora, que es va iniciar amb persones de Primària, s’ha anat ampliant al llarg dels anys i ha aconseguit alguns èxits importants en matèria educativa, que han perdurat en el temps per a les escoles i per a l’Institut Isabel de Villena.

Més informació: https://coordinadoraeducaciomalva.wordpress.com/

REFLEXIONS FINALS: Destacarem alguns aspectes referits al tema que plantegem. Pel que fa a les famílies, ens crida l’atenció la poca importància que se’ls dóna en les respostes i observacions dels alumnes i les alumnes. Els pares i les mares solen mesurar els aprenentatges de les filles i dels fills en relació al que van aprendre de menuts a la seua edat, sense tenir en compte altres circumstàncies. Se’ns ocorre suggerir que si les famílies pogueren conèixer el què i el perquè del que els seus fills i filles aprenen, podrien implicar-se més i millor en les activitats que porten a casa. D’una altra banda, en cas de conflicte, ¿no és a ells a qui criden els professors i professores com a principals protagonistes?

Observem també que, en aquesta experiència, van apareixent tímidament alguns problemes de gènere on es pot veure que els xics valoren de forma més dura el professorat que les xiques. I segons diuen els estudiants, elles tenen més facilitat per a l’estudi que ells. Així, és major el nombre dels alumnes que “suspenen” els seus professors i professores que el de les alumnes, on, pel contrari, és major el nombre dels que “aproven”.

La reflexió de l’alumnat parla d’un malestar ambiental, d’unes mancances que perceben com injustificades. Els pares i mares són també, la majoria de les vegades, víctimes d’aquest malestar i de la seua situació sociolaboral i açò els serveix com a referència. L’alumnat detecta que el futur és incert, que en el seu entorn hi ha pocs recursos i que el món09_Tomemos la palabra. La voz del alumnado3 laboral que els espera serà negatiu i recorre a l’abandonament escolar. Després, el fracàs escolar i la institució educativa també els exclouen.

Per últim, afegim els materials curriculars que utilitzen normalment a diari els estudiants i que acaben tenint les claus del currículum. Ells ordenen i seqüencien els continguts i les activitats. Açò ens porta a pensar: ¿no hi ha algunes relacions entre el problema del fracàs i abandonament escolar amb els materials curriculars? Com a exemple, a la revista on col•labora la Coordinadora de la Malva-rosa sempre apareixen problemes, descripcions de llocs, entrevistes a persones del barri… que serveixen perquè alguns professors interessats introduïsquen els estudiants en la comprensió dels problemes de relacions humanes, econòmics i socials que es donen en menor complexitat al barri, però que tenen característiques comunes en la vida social més àmplia. És una manera senzilla d’introduir-los en la comprensió del coneixement del medi.

Entenem que la veu de l’alumnat no és infal•lible i està mediatitzada pel que anomenem la cultura dominant. Per això fóra interessant delimitar en la mesura del possible la cultura que ens envolta, els llocs comuns que ens guien, els refranys d’una vida sense una reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre el món d’allò social, econòmic i polític que ens envolta i que sovint no ens dóna peu a un aprofundiment en el sentit de la vida.

Recuperem l’escola pública i en valencià al Cabanyal de les retallades del PP

Al barri del Cabanyal només tenim una escola pública. Doncs sí!: el barri mariner i popular conegut per la seua resistència veïnal a la depravació urbanística només compta amb el CEIP Les Arenes (antic Enrique Terrasa) com a proposta per matricular les nostres filles i fills a l’escola pública.

assemblea ceip les arenes

Una de les assemblees unitàries al CEIP Les Arenes preparant una jornada de vaga educativa aquests darrers anys

Les polítiques de retallades del PP contra l’educació de totes dels darrers anys han suposat, entre altres coses, el tancament d’unitats escolars i els perill de desaparició de centres sencers. Un dels centres afectats és precisament l’única escola pública del Cabanyal: El PP tancà la classe de 3 anys de la línia de valencià del CEIP Les Arenes amb el perill real de que desaparega definitivament l’educació pública i en valencià al barri.

La passada setamana Vicent Marzà, nou conseller d’Educació, amb el suport de les organitzacions sindicals, va obrir la porta a l’esperança de molts col·legis valencians. Va obrir la porta a un període de matricula extraordinari a partir d’aquests dies de Juliol, per tal de recuperar unitats educatives suprimides per les polítiques depredadores d’allò públic que hem patit amb els governs conservadors.

Als Poblats Marítims un bon grapat de docents, famílies i veïnat, estem ocupats i preocupats des de fa anys en la lluita i defensa dels serveis públics. Mitjançant la Coordinadora d’Educació de la Malva-rosa, les assemblees unitàries de docents del Marítim (moltes precisament a Les Arenes), i tot tipus d’iniciatives. No entendríem que les persones que viuen al Cabanyal no puguen matricular els seus fills i filles a l’escola pública i en valencià al seu propi barri per al proper curs 15/16. Cal obrir la línia a Les Arenes. Cal que matriculem els nostres fills i filles a la nostra escola.

Coneguem el gran treball de les mestres del Col.legi Públic Les Arenes i coneguem el seu compromís amb l’educació de totes i tots. Podem dir que són garantia de qualitat educativa.

En resum: estem davant la possibilitat de recuperar l’educació púbica i en valencià al Cabanyal. No desaprofitem l’oportunitat!. El Claustre està treballant per aconseguir-ho. El moviment per l’escola pública estem expectants i la nova Conselleria ens ha oberta la porta per a que fem trasllat de les peticions dels centres afectats per tal de què s’òbriga un període extraordinari de matriculació. Entre tots i totes hem de ser capaços d’aconseguir-ho.

logo_CEIP Les Arenes

Sí a l’escola pública

Sí al valencià

Sí al Cabanyal

Cap escola es tanca!!

 

La FE CCOO PV crida als centres educatius a la revisió d’unitats suprimides i inhabilitades: Cap escola es tanca

Cal obrir un periode extraordinari de matrícula per a aquells centres que ara poden justificar la necessitat de revisar la supressió.

En la mesa sectorial del passat 8 de juliol es va tractar el punt “Revisió d’unitats suprimides i inhabilitades en els diferents ensenyaments implantats a la Comunitat Valenciana”. En ell es va atendre la demanda sindical perquè es revisen els criteris de supressió i inhabilitació permetent, si escau, un període de matrícula extraordinari que pogués revertir la pèrdua d’unitats, especialment en Infantil i Primària.

La FECCOOPV considera que si un centre es troba en situació de poder justificar la necessitat de revisar la supressió o inhabilitació d’alguna unitat ha de fer-ho en aquest moment. Per a això hauria d’aportar les dades que ho justifiquin (previsió de matrícula, per exemple) al més aviat possible a la Direcció general de Centres i Personal Docent, sol•licitant aquesta revisió i l’obertura del procés extraordinari de matrícula.

Ací tota la notícia

 

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d’un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d’unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d’octubre vaga general educativa…

D’altra banda, recentment s’ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l’objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d’interins, i ara convoquen a favor d’un acord d’interins (!). Veig una absència real d’objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l’administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d’arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d’un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l’objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L’objectiu és clar: acabar amb el model d’estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l’accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l’Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d’atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d’Atenció Primerenca de L’Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d’Estimulació Primerenca de L’Horta Nord i Ambulatori d’Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

Eleccions sindicals: és possible construir col·lectivament el canvi?

És possible recuperar el futur?

Les eleccions sindicals són un bon moment de posar en comú el treball fet i cercar la complicitat dels treballadors i treballadores. Els i les docents estan fartes de retallades, de la LOMCE i dels desgavells de Maria Jose Català. Però, ¿votaran una candidatura com CCOO que representa una clara oposició a les polítiques del PP i que te una perspectiva amplia, una perspectiva de classe treballadora?

Estem avançant en formes de treball participatives com han sigut les assemblees programàtiques. La idea no era fer-nos una foto amb gent de l’educació, sinó construir col·lectivament les propostes de la FE CCOO PV i visualitzar la nostra aposta decidida per la unitat social i polítiques per recuperar el futur.

Un altre element que visualitza la nostra aposta per aprofundir en dinàmiques democràtiques és la presència de cap de llista de Victoria Abad, professora de castellà al Port de Sagunt. Dona treballadora i amb consciència amb la qual vaig coincidir a l’IES Benigasló sent jo professor de matemàtiques.



Les eleccions sindicals seran un pas més per comprovar si la societat valenciana, i en particular els i les docents, volen un canvi social i plural des de la perspectiva dels treballadors i treballadores.


Assemblea programàtica amb company i companyes d’altres organitzacions

Entrevista amb Compromís per compartir les nostres propostes

Entrevista amb Agustí Cerdà d’ERPV

Amb Escola Valenciana recuperem el futur

Entrevista amb Esquerra Unida del PV

Presentem a FAPA València les nostres propostes

Entrevista amb Podemos

Amb Pilar Sarrion del PSPV

Trobada amb ACPV

Eleccions en l’ensenyament públic: recuperem el futur

Carta de Miguel Angel Vera, 
Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV, 
davant les eleccions sindicals a l’ensenyament públic 
del proper 4 de desembre


El pròxim 4 de desembre són les eleccions en l’ensenyament públic i en el conjunt de les universitats públiques. El model sindical no solament depèn de l’afiliació, sinó també del resultat d’aquestes eleccions sindicals.

És un moment greu, des del 2010 la dreta més ultraliberal planteja un atac en contra del sindicalisme, però sobretot contra el nostre sindicat, contra el sindicalisme de classe que representa CCOO. La nostra organització té més de 100 mil persones afiliades en el PV i 1 milió en tot l’estat. Per tant som l’enemic per al neoliberalisme.

No oblide les actuacions molt greus d’alguns companys: no ens representen. Han sigut i són una ofensa per a les Comissions Obreres, per a les persones que amb tant esforç, anys de presó i greus desistiments personals van fundar aquest sindicat. També són un afront als i les sindicalistes que aquests últims mesos es juguen anys de presó per la seua participació en les últimes vagues. No hem d’oblidar com i perquè vam fundar les Comissions Obreres, no hem d’oblidar el futur pel qual hem de lluitar per a tots els fills i filles de la Classe Obrera.

La FE CCOO PV som un referent en el món de l’ensenyament, volem seguir sent-ho amb el nostre model de proposta, de mobilització, i si cap, d’acord per a la recuperació de drets. Per a nosaltres la mobilització no és una fi en si mateix, és un mitjà per a aconseguir millores o per a recuperar condicionals laborals o retributives perdudes. 

És la nostra estratègia: estar al costat de les companyes i dels companys en els seus llocs de treball. És la nostra filosofia per a afrontar i confrontar les accions de retallades i d’elim

inació de drets, i per a treballar pel model d’escola democràtica que propugnem. Per a recuperar condicions laborals o retributives.


Hem obert la participació del nostre programa electoral a tots vosaltres i a la societat, hem realitzat assemblees programàtiques, hem volgut que altres agents socials i partits polítics donaren també la seua opinió sobre les mateixes. El nostre programa electoral està fet, a partir d’unes propostes inicials, amb les aportacions de treballadors i treballadores i d’organitzacions socials.

Amb l’acord de 23 d’octubre de 2013, recuperem els complements autonòmics que se’ns van llevar amb el decret de Vela de 2012. Hem continuat amb la ferma oposició a l’entrada i engegada del LOMCE. Hem continuats amb les manifestacions, amb les mobilitzacions, recolzant les convocades per organitzacions estudiantils. Amb més de 20 organitzacions confluïm el passat 23 d’octubre en les manifestacions unitàries d’Alacant, Castelló i València.

Volem recuperar el futur. Per a açò necessitem força i presència en el treball amb un major nombre de delegades i delegats triats, treball unitari.

El 4 de desembre, en les eleccions sindicals en l’ensenyament públic, podem votar per a un necessari i urgent un canvi de polítiques educatives, laborals i socials. Perquè la possibilitat de recuperar la il•lusió està en les nostres mans. Perquè és el temps de recuperar el futur. 

candidatura a la Junta de Personal de València
La nostra gent: docents pel sindicalisme de classe a l’ensenyament públic!!

La Conselleria d’Educació força un començament de curs precipitat

mobilitzacions unitàries
No és cert que per començar abans les classes, ni que per augmentar diversos dies el calendari escolar anual vagen a millorar-se els resultats escolars. Aquestes no són mesures serioses contra el fracàs escolar. Són una broma de mal gust mentre es mantinguen els elevats ràtios per aula fruit de la política de retallades de la Conselleria.

La Plataforma en defensa de l’escola pública ha convocat per als primers dies de curs diversos actes de protesta com concentracions a les portes dels centres educatius, murals i actes musicals, tancaments, etcètera. En particular assenyalem:

  • el dia 2 hi haurà un acte d’inauguració del curs per part de les entitats que defensen l’escola pública al CEIP Ramiro Jover, col•legi que el curs passat es va mostrar com exemple de lluita i recuperació de drets. 
  • El 3 pel matí convoquem a concentrar-se a les portes de tots els centres educatius, en particular subratllem les concentracions al CEIP Cremona d’Alaquàs i al CEIP Emilio Lluch de Nàquera. 
  • El dia 3 per la vesprada es realitzarà un mural reivindicatiu a la porta del CEIP Ballester Fandos, com exemple de compromís per que cap escola no es tanca.

manifestació en defensa del CP de Nàquera
mural al CP Ballester Fandos
#IniciCurs
#ResistènciaLOMCE
#SOMeducació

Crònica Concentració contra les supressions escolars a Mislata

El 13 de Febrer es va realitzar una nova concentració en defensa de les escoles que poden perdre unitats. Tal i com hem vist aquests dies en Benidorm, Novelda, València, Castelló, Torrent, Xirivella… la comunitat eduvativa està viva i combativa


Centenars de persones participaren en la concentració que partia de cada col·legi de Mislata per a finalitzar conjuntament en la Plaça de la Constitució. Una vegada allí, Eva Hernández, en representació de la Coordinadora d’AMPAS ha llegit un manifest que exigia a la Generalitat el manteniment de totes les unitats educatives, denunciant que a Mislata no sobren places escolars. Tot i que en els últims dies han aparegut informacions que indiquen que la Generalitat podria haver donat marxa arrere en la retallada que afectava el Mestre Serrano, les AMPAS han defés ara la unitat de l’Almassil assegurant que en els dos casos, la retallada està injustificat.

 

 La comunitat educativa de Mislata es manifesta contra la Generalitat per la supressió d’unitats d’Infantil

Contra les supressions d’unitats escolars a Mislata

Davant la supressió d’unitats escolars públiques a Mislata, el grup de mestres i profes de CCOO de la localitat hem respost amb un comunicat en defensa de l’educació pública a la localitat.


Ademés val la pena que impulsem les pròpies iniciatives de eixen dels col·legis, siguen concentracions, recursos o arreplegada de signatures:

Signatures en defensa del Col·legi Públic Mestre Serrano

Signatures en defensa del Col·legi L’Almassil



Comunicat de premsa

La Federació d’Ensenyament de CCOO rebutja la supressió d’unitats escolars a Mislata


El col•lectiu de docents de CCOO de Mislata exigim que la Generalitat rectifique i accepte les al•legacions presentades. Considerem necessària la unitat i la mobilització de la Nostra comunitat educativa.

L’arranjament escolar que la Conselleria ha lliurat suposa l’eliminació de dos unitats d’Infantil a Mislata per al pròxim curs. Aquests nous retalls en educació anunciats per la Generalitat posen en perill real el futur de dos col•legis públics de Mislata, el Mestre Serrano i l’Almassil. 

L’arranjament escolar suposa la pèrdua de 129 unitats d’infantil a tot el País Valencià. L’augment de ràtios es tradueix en que ara hi hagen menys unitats i en el futur seran menys línies, debilitant el sistema educatiu públic valencià.

Com a grup de CCOO de docents dels centres educatius públics de Mislata volem donar a conèixer les següents consideracions:

Mobilització a Mislata per l’escola pública

1.- Rebutgem la supressió d’aquestes unitats i de qualsevol altra que es vullga fer en el futur en qualsevol col•legi públic de Mislata. Així ho varem defensar com a Comissions Obreres tant en la Direcció Territorial d’Educació com en el Consell Escolar Municipal de Mislata.


2.- La supressió de línia de valencià al CEIP Almassil suposa un atac als drets educatius i lingüístics dels xiquets i xiquetes, a més de que influirà negativament en les expectatives d’escolarització de moltes famílies i trencarà l’equilibri que hi ha entre la línia de castellà i la de valència al municipi en detriment de la línia en valencià.

3.- La supressió al CEIP Mestre Serrano és gravíssima. Suposaria el desmantellament d’un col•legi pioner en el tractament d’alumnes amb discapacitats auditives o problemes de comunicació.

4.- Considerem imprescindible la unitat de la comunitat educativa de tots els centres educatius front a les politiques neoliberals  de la Conselleria que propicien la competència entre nosaltres, perquè ens afecta a tots  els centres públics de Mislata  ja que la supressió de dos utitats produirà, el curs vinent, un augment de les ràtios de totes les unitats de tres anys al municipi.

5.- Entenem que ara és el moment de la mobilització, i impulsarem iniciatives de protesta unitàries amb mares, pares, docents i alumnat a Mislata. Ens reafirmem en la lluita contra les retallades que hem dut endavant aquests darrers anys.

Els efectes de l’arranjament escolar per al curs vinent confirma, ben a les clares, els temors i les denúncies fetes per CCOO PV sobre els efectes de l’anomenat “districte únic” al municipi. Aquestes retallades d’unitats i de centres també són conseqüència dels augments de ràtio a les aules. Els que treballem des del sindicalisme de classe afirmem que les retallades laborals i socials ens afecten a tota la comunitat educativa (pres/mares, professorat i alumnat). I per tant, les respostes han de ser col•lectives.


Un ajust escolar contra les escoles públiques

Ja sabíem que l’arranjament escolar d’enguany seria un vertader atac a l’escola pública. Ara tenim els números.

Cal recordar que aquestes retallades d’unitats i de centres són conseqüència, entre altres, dels augments de ràtio a les aules. Per tant es confirma, com afirmem els que treballem des del sindicalisme de classe, que les retallades laborals i socials ens afecten a tota la comunitat educativa (pres/mares, professorat i alumnat). I per tant, les respostes han de ser col·lectives.

L’arranjament escolar que la Conselleria ens ha lliurat la Conselleria suposa la pèrdua de 129 unitats d’infantil. L’augment de ràtios es tradueix en que ara hi hagen menys unitats i en el futur seran menys línies, debilitant el sistema educatiu públic valencià.

D’aquesta manera tenim que les grans ciutats han perdut les següents unitats d’infantil:

Grans ciutats
ALACANT
1
ELX
1
CASTELLÓ
5
TORRENT
4
21
MISLATA
2
I per províncies
ALACANT
48
CASTELLÓ
27
VALÈNCIA
53
Dels centres i localitats de les que soc permanent sindical han estat arribant les respostes, les queixes i les alegacions. Cal que treballem tots i totes. Aci deixe el comunicat de la Coordinadora d’Educació de la Malva
La Comunitat educativa de la Malva-rosa s’oposa a la supressió d’un aula al Col·legi Públic Ballester Fandos
 Manifesta la seua voluntat de no ser submisa davant la LOMCE i davant les retallades, i manifesta el seu compromís de treballar col·lectivament per TOTS els centres educatius públics del barri.
 La Coordinadora d’Educació Malva-rosa, formada per la comunitat educativa de tots els centres educatius públics del barri (Col·legis Ballester Fandos, Blasco Ibañez, Cavite, Malva-rosa i IES Isabel de Villena, junt a l’Associació de Veïns “Amics de la Malva”), reunida ahir vol donar a conèixer els següents acords:
  • Mostrem el nostre rebuig a l’ajust escolar que ha presentat la Conselleria. Un veritable atac a l’escola pública, a les persones que hi treballem i a mares i pares que portem els nostres fills i filles a ella.
  • Aquest ajust pot suposar la supressió d’una unitat d’Educació Infantil per al Col·legi Públic Ballester Fandos, i una amenaça real d’eliminació d’aquest centre educatiu a la Malva-rosa a curt termini. Aquest fet suposa un atac directe a TOTA la comunitat educativa del barri i a TOTS els centres públics.
  • Per això, aquesta Coordinadora dona suport a les al·legacions presentades pel Consell Escolar del Ballester Fandos.
  • Malgrat les retallades, reconeguem el bon treball dels nostres mestres i professorat, i el compromís de pares i mares amb l’educació dels seus fills i filles i amb les escoles. Reconeixem la qualitat educativa dels col·legis i la quantitat de programes i iniciatives que es desenvolupen al llarg del curs per tal d’atendre la individualitat de cada alumne i alumna respectant la diversitat i la col·lectivitat
  • Ens comprometem a continuar desenvolupant iniciatives educatives per als xiquets i xiquetes de la Malva-rosa, i fer de noves en el futur: Carnestoltes festiu pel barri, formació del professorat, programes educatius i de préstec de llibres, etc. Per tal d’augmentar encara més el nostre nivell com a escola pública.
Malgrat les polítiques individualistes i competitives, la comunitat educativa de la Malva-rosa reconeixem que l’amenaça d’eliminació d’un centre educatiu del barri és un problema global i ens comprometem a defensar col·lectivament TOTS els nostres centres.
El CEIP Ballester Fandos sempre s’ha caracteritzat pel seu compromís amb l’escola pública

Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s’organitza”.

Recentment el ministre d’Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l’estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar“. No obstant jo considere per contra que “l’estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D’una banda, s’ha culminat l’aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d’acumulació de forces en defensa de l’educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s’obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l’educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?


Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l’alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
Que siguen educatives.


Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?