Vacances: el dret al descans

Article pulicat a La Veu del País Valencià

D’entre els drets conquistats pel moviment obrer al llarg de la nostra història: les 8 hores, subsidi de desocupació, seguretat social,… cal rescatar/recordar/repensar el dret al descans.

La majoria de treballadors i treballadores en actiu tenen els caps de setmana i un mes al llarg del curs (en general juliol o agost). En l’actualitat, amb ocupacions cada vegada més precaris i flexibles, moltes persones tenen les seves vacances fragmentades al llarg del curs i unes altres no tenen garantit el dret al descans. Per no parlar de les persones aturades, privades del dret a un treball digne i per tantPaulLafargue1909 a unes vacances remunerades.

En resum, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal.

Malauradament entorn del temps lliure ha sorgit tota la indústria de l’oci. El sistema ha intentat traure profit de les conquestes socials del descans, i ha muntat tota una indústria destinada, en primer lloc a obtenir benefici econòmic, i en segon lloc a adormir el potencial de cultura i promoció dels treballadors i treballadores. Per açò la immensa majoria d’activitats que es desenvolupen en el temps lliure estan relacionades directa o indirectament amb la indústria de l’oci, en forma de “entreteniment”.

Exercir la solidaritat és possible en vacances sent respectuosos amb el medi ambient, la cultura local i amb el treball dels altres. Sense consumisme i amb molta vida. L’estiu pot ser una font inesgotable d’aventures vitals.

Els drets que no s’exerceixen acaben per perdre’s. Així que vaig a gaudir de les meves vacances sense oblidar que és un dret conquistat al que no penso renunciar, i sense oblidar que moltes persones no ho tenen reconegut.

 

Un bonic video de Pipi Lamstgrung 🙂

 

 

Salut i bones vacances no consumistes!

 

Fibrociment? No, gràcies!

Un total de 154 col·legis i instituts de la xarxa pública valenciana tenen estructures de fibrociment

La campanya FIBROCIMENT? No, gràcies inicia el seu treball amb el llançament d’un blog amb tota la informació sobre la situació dels col·legis amb fibrociment al País Valencià. Impulsada per FAPA València, EUPV i FE CCOO PV.


Podeu vore la llista de tots els centres i descarregar-la ací:
Relació de centres amb cobertura d’uralita.

El bloc http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/ , està impulsat per les tres organitzacions que han coordinat esforços per assolir els següents objectius:

– Posar a l’abast de la comunitat educativa informació relativa als perills que suposa el fibrociment, la uralita i mès àmpliament l’amiant per a la salut de les persones que conviuen amb eixos materials en edificis públics.
– Posar a l’abast de la comunitat educativa una fitxa amb la qual puguen fer un primer diagnòstic del seu centre i es puga valorar l’oportunitat de fer alguna intervenció per aconseguir la retirada d’aquestos materials.
– Que els centres educatius puguen traslladar-nos la seua denúncia, acció o petició d’actuació mitjançant un formulari al mateix bloc.
– Donar informació de les diverses actuacions relatives a aquest tema que es vagen produint.
– Impulsar la iniciativa d’aconseguir que l’Administració elabore un catàleg de centres educatius públics amb fibrociment i amiants a les sueus instal•lacions, un diagnòstic de la urgència de cada intervenció, un calendari d’ntervencions i el pressupost associat necessari per a procedir a la retirada esglaonada i total de l’amiant de les escoles del País Valencià.
#NOalaURALITA #NOalFIBROCIMENT #RecuperemDrets

Aqui el mapa escolar amb fibrociment:



Ver Mapa escolar del fibrociment en un mapa más grande

Guanyem els recursos testimoni dels 44 dies reportats de l’extra de 2012.

Doncs sí. Els nostres serveis jurídics es poden marcar una medalla, perquè açò ho hem guanyat. Ara cal aconseguir que s’estenga la sentència a tots els empleats i totes les empleades públiques.

Cal recordar, que la demanda de la totalitat de la paga extra està pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional. Els nostres plantejaments arriben on faça falta. Però açò no lleva que hàgem de seguir el camí jurídic de la reclamació dels 44 dies reportats.

En la lluita per recuperar drets hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast: la pressió i la negociació, els nostres serveis jurídics, i la imprescindible mobilització.

Recordem:

1.- Les nostres peticions de tota la paga arriben al Tribunal Constitucional

2.- El sindicat hem exigit que l’Administració valenciana ens pague d’ofici a tots i totes sense que faça falta que ens fiquem en embolics jurídics. 

3.- Mentre no tinguem garantit cap dels anteriors punts, cadascun i cadascuna ha de presentar una petició d’extensió de sentència que portaran els serveis jurídics del sindicat.


Per què CCOO a València proposa que fem una extensió de sentència i no un recurs com fan uns altres?
Perquè si fas un recurs l’Administració ho desestimarà com ja ha fet amb els centenars que ja es van presentar. I farà falta recórrer eixa desestimació perquè no s’entenga que desisteixes del procés (aquest nou recurs sí que requereix de l’assistència lletrada, i té el seu cost). Així que val la pena estalviar-se eixe procés i anar directament a la petició d’extensió de sentència. Redueixes temps i t’estalvies papers.

En qualsevol cas, depenent dels Tribunals, l’encertat és presentar un recurs. Així que: cal consultar al sindicat. I l’afiliació pot seguir les senzilles pautes que ja se’ls va enviar per correu ordinari a casa, simplement emplenant i reenviant la carta que van rebre. Les persones no afiliades, poden incorporar-se a tot el procés posant-se en contacte amb nosaltres.

L’important d’aquest procés per a mi són les següents conclusions:

1.- Malgrat el discurs dominant, el sindicalisme de classe és útil (per als treballadors/as, no per als rics, clar!)

2.- Enfront de la política sindical dels que són incapaços de recuperar cap dret, veiem en la pràctica que si no abandonem la lluita i utilitzem les eines sindicals, al costat de treballadors i treballadores sí es pot.

3.- Aquestes conquestes vénen avalades per la mobilització dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la comunitat educativa: La recuperació de drets avala la mobilització. 

4.- La negociació col·lectiva és imprescindible per a la defensa dels nostres drets. No renunciarem a ella mai, perquè és la forma en què exercim el poder dels treballadors i treballadores front la patronal o l’Administració. Per açò el menyspreu a la negociació és tan perillós, i per açò la patronal i l’administració se la vol carregar.


Informació relacionada:

Noticies Sindicals recuperem drets: extra de 2012

    • #RecuperemDrets