La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera “la libertad de elección real” y ” no favorece la igualdad de oportunidades”. Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

Propostes pel canvi educatiu des de Mislata

Publiquem el comunicat de l’assemblea decent de l’IES Martí Soler de Mislata que han fet una important aportació al debat necessari per a recuperar l’educació, pel canvi educatiu!!

L’Assemblea de l’IES Martin i Soler ha decidit fer públic i trasmetre les seus refexions i opinions en l’escrit que adjuntem, i pensem que seria molt interessant que altres centres, AMPAs, Assemblees d’Alumnes i qualsevol altra instància implicada en el procés educatiu seguireu l’exmple.

protesta educativa mislata

Mobilització educativa a Mislata el curs passat

A L’ATENCIÓ DE PARTITS POLÍTICS, SINDICATS, ASSOCIACIONS I REPRESENTANTS DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES
L’Assemblea de Professors de l’IES Músic Martí I Soler, davant de la situació creada per la imminent aplicació de la nova llei d’educació en el nostre Centre, desitja unànimemente expressar el seu rebuig tant a la mateixa llei com a les circumstàncies que envolten la seua posada en funcionament.
Considerem, en primer lloc, que la llei ha de ser derogada, i reclamem als governs, que a nivell autonòmic i estatal es constituesquen en els propers mesos, que apliquen aquesta mesura amb la major urgència possible per a evitar els danys que la nova normativa generarà en l’ensenyament públic. Considerem que l’anomenada Llei Wert ha sigut elaborada en contra de totes les forces parlamentàries, excepte el Partit Popular, que s’ha emparat majoritàriament per a imposar una normativa que els distints partits ja s’han compromés a derogar. Considerem, a més, que en cap cas s’ha consultat els distints membres de la comunitat educativa, en especial els professionals de l’ensenyament, per a l’elaboració d’aquesta llei.
Davant la urgència dels esdeveniments, tenint en compte que el curs està a punt de concloure i que la normativa regirà ja la vida acadèmica en a penes uns mesos, entenem que el perjudici organitzatiu que es crearà exigeix una demora de com a mínim un curs per a la seua aplicació. Eixe perjudici afecta factors com el disseny de plantilles professionals, l’elecció de llibres de text que les famílies necessiten conéixer amb urgència, l’elaboració dels nous continguts curriculars per part dels distints departaments didàctics… etc. ies marti soler
D’altra banda, entenem que la situació d’incertesa que s’ha creat torna a posar sobre la taula la necessitat de recuperar algunes condicions del treball docent que, en ocasió dels famosos retalls que s’han aplicat en els últims anys, han dificultat extraordinàriament la nostra tasca professional. En conseqüència demandem:
1. Recuperació de la setmana lectiva de díhuit hores.
2. Reducció de les ràtio d’alumnes per aula.
3. Manteniment de les hores de reducció lectiva per direcció de seminari.
4. Recuperació de les hores d’atenció a la diversitat (alumnes amb necessitats especials, estrangers nouvinguts…) i del personal especialitzat que li correspon.
5. Recuperació de les hores de reducció de càrrega lectiva per a professors majors de cinquanta-cinc anys.
Considerem que aquestes exigències són perfectament raonables, perquè ja existien anteriorment, i entenem que en la mesura que siguen ateses beneficiaran a la pràctica acadèmica i, en conseqüència, a les veritables víctimes del deteriorament de l’educació pública que vivim en els últims anys, és a dir, els nostres alumnes.

 

Mobilització i reflexió pel canvi social i educatiu

Aquest final de mes d’abril, i el començament de maig es presenta ple de reflexions i mobilitzacions pel canvi social i educatiu. Molta gent ha estat lluitant aq uests anys contra les retallades i per la democràcia. Ara farem un esforç per espentar cap a un vertader canvi de polítiques.

Algunes d’aquestes iniciatives venen des de les comarques i localitats on soc permanent sindical

Difon aquestes iniciatives i participa a totes les que pugues!

Jo_vote_per_l_educacio

Dia Qué Qui convoca Lloc Hora
21 Concentració per la universitat pública Plataforma per la universitat pública de València Delegació de Govern 19h
22 Acte central de la SAME (Setmana d’Acció Mundial per l’Educació) Campanya Mundial per l’Educació Facultat de Filosofia i CC Educació 9 a 14h
23 Premis SAMBORI València Escola Valenciana IES Sant Vicent Ferrer de València 18h
23 Iª Jornada Educació i Futur, Massamagrell AMPA CEIP Sant Joan Centre Cultural Massamagrell 18:30h
24 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 18:30h-
25 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 10 a 14h
25 Manifestació 25 Abril “Comença el futur” ACPV Plaça Sant Agustí 18h
26 Cercavil.la Trobada Escoles en valencià a València Escola Valenciana CEIP Balmes 10:30h
1 maig Manifestacions dia internacional de la Classe Obrera El moviment obrer València: Sant Agustí 11:30h
5 maig Video forum pel dret a la vaga “Parar i començar” FE CCOO PV IES La Moreria 18h
9 maig Manifestació “Pel Calvi educatiu” Plataforma en defensa de l’ensenyament públic Sant Agustí 18h

 

Cartell_No_al_3_+_2III_Jornades_per_Escola_Publica_Version2   Xarrada_educacioa3-cartell-previ11156316_801180329959500_1083951436015653132_n2046282-Manifestacio_9_de_maig_Version2

 

 

Participa per construir les propostes de la FE CCOO PV a les eleccions sindicals

És el moment de participar, de no quedar-se callat ni callada.

“Com serà construït el gran ordre  
sense la saviesa de les masses? 
Els no aconsellats  
No poden trobar el camí 
Per als molts.

Oh grans mestres,  
escolteu en parlar!”

Bertolt Brech


Estem només a uns dies de que comence la campanya electoral. Les eleccions sindicals del 4 de desembre són fonamentals per enfortir la lluita contra les retallades i la força en la recuperació de drets.
Hem convocat un procés participatiu per concretar i debatre les nostres propostes. La gent que és delegat, delegada, candidat, candidata està especialment convocat a participar on-line, o millor presencialment en aquest procés. Et convidem a impulsar aquest procés participatiu. És molt important especialemnt la participació de les persones que formen part de la xarxa de delegats i delegades o que es presenten a la Junta de Personal per CCOO.


Ací teniu l’enllaç a la descripció de les propostes i un qüestionari sobre la vostra opinió i les propostes que ens vulgueu traslladar.

Ademés el dijous, dia 13, a les 18h. al Pavelló-àtic de l’OCCC (C/ S. Ferran, 12 – València)  tindrem una assemblea programàtica de debat en el qual les persones que es presenten a les nostres llistes, les que col•laboreu i representants de diverses organitzacions socials i polítiques participarem en la construcció de les propostes definitves.

Inici de curs combatiu i calorós

La Conselleria d’Educació força un començament de curs precipitat sense comptar amb l’opinió de del professorat, i sense cercar el consens amb la comunitat educativa.

Les mobilitzacions per l’escola pública s’escampen pel País Valencià, mentres les altes temperatures deixen a les clares que començar les classes el 3 de setembre és un altre desgavell de Conselleria.

2 de setembre:
Inauguració del curs escolar de la Plataforma per l’escola pública al CEIP Ramiro Jover:


3 de setembre:
Concentracions a les portes dels centres educatius.
Alacant

Meliana
Elx
Elx

La Plataforma a la porta del CEIP Cremona
Inici de curs al Ciutat de Cremona
Inici de curs al Ciutat de Cremona
Mural a la Malva-rosa
Mural i concentració a la Malva-rosa

4 de setembre:
Les altes temperatures disparen totes les alarmes als centres educatius valencians. Comencen les suspensions de classes.

5 de setembre:
Les altes temperatures obliguen a suspendre les classes a diversos centres educatius. La Consellera es troba amb un problema afegit a la improvisació del curs
Fotos de l’IES de Foios on es van vore obligats a suspendre les classes.
Assemblea a IES de Foios

La mobilització s’estendrà al llarg del curs amb l’objectiu de reforçar la recuperació de drets, i en definitiva recuperar el futur per al món educatiu i per a la ciutadania.

Cap escola es tanca

La recta final d’aquest curs la farem al crit de “Cap escola es tanca”. Aquest és a hores d’ara la reivindicació central del moviment per l’escola pública al País Valencià.

En twitter: #CapEscolaEsTanca

No deixem de banda altres expressions paral·leles de la lluita de les marees per la pública com són:

Aturem la LOMCE: contra la llei segregadora del ministre Wert. Aquesta línia de treball roman activa i s’accentuarà especialment quan comence el pròxim curs amb l’aplicació concreta en alguns cursos. Més info ací.

Recuperem drets: Reivindicant per al moviment social i sindical la recuperació de drets com la els 44 dies de l’extra de 2012, els sexennis i l’estiu per al professorat interí amb vacant. Més info ací.

No a les retallades: contra l’augment de la ràtio i hores, contra les retallades en menjadors i transport escolar, etc. Més info ací.

Però com diguem, hui la lluita capdavantera és pel manteniment dels col·legis com el Ballester Fandos, el Ciutat de Cremona, L’Amistat, etc. I contra el tancament de línies a tot arreu. Per això, cal difondre:

– En l’àmbit general les manis del 10 de maig a València, Castelló i Alacant.


– En l’àmbit local: dijous educatius de lluita.
Utilitza el cartell unitari per la teua convocatòria.
UNITS SOM MÉS FORTS!!


Les nostres escoles, el nostre barri!!
Des de la Malva-rosa i des del barri Orba

Participa, difon, organitza aquestes lluites al teu centre!!

Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s’organitza”.

Recentment el ministre d’Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l’estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar“. No obstant jo considere per contra que “l’estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D’una banda, s’ha culminat l’aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d’acumulació de forces en defensa de l’educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s’obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l’educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?


Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l’alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
Que siguen educatives.


Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?


Per a tu, que com jo, no has cobrat l’extra de Nadal

Algunas cuestiones sobre el robo de la paga

1.     No hemos cobrado la paga extra, pero no podemos olvidar que es una medida más de recorte y agresión a los y las trabajadoras. Hemos sufrido recortes de personal, recortes salariales, recortes en derechos (días de permisos, descuentos durante la IT,…).
2.     Como bien sabrás, hay quien está peor que tú o que yo: por ejemplo las personas que trabajan en discapacidad o con menores llevan 3, 4 ó 6 meses sin cobrar. Lo sabemos bien desde nuestro sindicato, pues no paramos de recibir sus denuncias y no paramos de organizar protestas. Y no podemos olvidar a los 6 millones de personas desempleadas.
3.     Los dos puntos anteriores no quitan que el recorte salarial brutal de la paga no sea una agresión gravísima. Que otros estén peor no es ninguna excusa para que suframos nuevas agresiones y que aún nos sintamos culpables (esa es precisamente la estrategia del poder). Al contrario: nos iguala. Nos coloca en el mismo “bando” de a los que han recortado: empelados públicos, precarios, desempleados, afectados por EREs.
4.     Esta medida no es ni necesaria ni justa. Sino que se hace para poder pagar la deuda y salvar a los bancos. Es una medida que responde a los intereses de los ricos. No es verdad que “todos debamos hacer un esfuerzo”. Porque no se trata de hacer esfuerzos, sino de aplicar criterios de equidad a la hora de afrontar dificultades económicas: queremos que quien más tenga que más pague, que se salvaguarden los servicios públicos y que se genere empleo de calidad.

Técnicamente:

Algunos interrogantes pertinentes y no resueltos. Nos quitan la extra de Diciembre de 2012, pero ¿Qué pasará el año que viene?. El Conseller de Hacienda dijo que cobraríamos la extra de Diciembre de 2013, ¿Nos podemos fiar? ¿Y qué pasará con la de Verano de 2013?.

El RD 20/2012 de “medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria”, que es como le llaman a robarnos a ti y a mi un buen puñado de derechos laborales, entre ellos cobrar la extra de navidad, fue publicado a mediados de Julio. Con lo cuál generamos el derecho a cobrar la extra de Diciembre al menos esos primeros días de Julio. ¿Qué pasará con esta parte?

Además la retención en la nómina de Diciembre ha sido superior a la de cualquier mes anterior, debido a que no ha habido modificación de las retenciones en este mes y cotizaremos como si realmente cobráramos la extra. Esperpéntico, zafio, incompetente. Sin embargo en este punto nuestro gobierno ha rectificado: ¡nos lo pagarán a plazos en los próximos 3 meses!. De nuevo esperpéntico, cutre, usurero. Se calcula que serán alrededor de 80€ lo que nos devolverán a cada uno/a.

¿Qué hacer?

La primera alternativa es no hacer nada. Reconocer que “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades”, que “todos debemos colaborar”, “total no vamos a cambiar nada”,… respeto a las personas que piensen así. Pero no respeto esa opinión.

La otra posibilidad es hacer frente a nuestro recorte salarial. Relacionarlo con el resto de recortes padecidos. Unirnos a los del “bando” de los “recortados”. Y sin perder la rabia, organizarnos en nuestro centro de trabajo, en nuestro barrio o con los amigos y amigas, para hacer frente al tsunami neoliberal que estamos viviendo.

Algunas medidas concretas:
 – Tribunales: Los sindicatos de empleados públicos, de manera unitaria, ya han empezado a recorrer el camino de los recursos.
 – Movilización Social: Cuando la negociación se cierra, el espacio para la movilización aumenta. Apoyemos a los trabajadores y trabajadoras de la sanidad pública en lucha estos días, y a los trabajadores y trabajadoras de la enseñanza contra la retrógrada LOMCE.

Podríamos tejer complicidades con alumnado, madres y padres de las escuelas públicas como hemos hecho de manera exitosa meses atrás, con usuarios de los servicios públicos, con las personas desempleadas, con los que sufren EREs en FGV o donde sea.


Unámonos a la gente que no se resigna. Somos muchos y muchas. Y tenemos muchas cosas que decir.

Som educació: la llei Wert abocada al fracàs.

Doncs sí. Resulta que cada vegada que canviem de govern central tenim una nova llei d’educació. La que preparen ara es dirà “Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa” (LOMCE).


Molts pensem que aquesta nova llei oblida al professorat i menysprea la seua labor així com el treball d’avaluació. A més, l’avantprojecte no estableix límit temporal a les retallades educatives.

(1) És una proposta de llei profundament antidemocràtica

  • En el procés d’elaboració de la llei no s’ha parlat amb la comunitat educativa ni amb els sindicats nii partits, ni amb les Comunitats Autònomes.
  • En l’organització dels centres: l’Administració passa a tenir poders absoluts en la seua gestió.
(2)Té una concepció mercantil de l’educació, que anteposa les necessitats dels mercats a la formació de xiquetes i xiquets, i a la construcció d’una societat més justa i cohesionada.

(3)Utilitza l’educació com a eina per a la segregació i l’exclusió.

Et deixem un estudi comparatiu de la “nova” LOMCE amb l’anterior LOE.

I aqui l’Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa.


I un video dels companys “Yo estudié en la pública”:



Les pròximes dues setmanes van a estar mogudes en l’escola pública valenciana.

Vivim temps convulsos, de retallades i de resistències. Les pròximes dates són les següents:
– 10 de maig: Referèndum sobre la proposta del Consell de retallades. Participen tots els treballadors i treballadores de l’ensenyament, la sanitat, la justícia, els serveis socials i l’administració pública valencians. A més aqueix dia és la jornada de lluita estatal per l’escola pública.




– 16 i 17 de maig: Primers dies de vaga dels 6 convocats pels sindicats de l’ensenyament públic.
El 16 hi haurà manifestació i el 17 concentracions. A més el 17 hi haurà importants assemblees per a decidir si es continua amb la vaga o si es considera que cal seguir la mobilització prenent altres mesures.




– 22 i 23 de maig: Mobilitzacions a nivell estatal
Els dies 22 i 23 de la següent setmana, passada el que passe amb la continuïtat de la vaga, hi haurà mobilitzacions: estatal, a nivell de País Valencià, etc. Hi haurà vaga també a Catalunya per a aqueixos dies i tot tipus d’iniciatives.


Us deixe un escrit de mitjans del segle passat però de total actualitat…

Poesía para tiempos sombrios

Llegué a las ciudades en tiempos del desorden,
cuando el hambre reinaba.
Me mezclé con los hombres en tiempos de rebeldía
y me rebelé con ellos.
Así pasé el tiempo
que me fue concedido en la tierra. (…)
En mis tiempos, las calles desembocaban en pantanos.
La palabra me traicionaba al verdugo.
Poco podía yo. Y los poderosos
se sentían más tranquilos sin mí. Lo sabía.
Así transcurrió el tiempo
Que me fue concedido en la tierra. (…)
También la ira contra la injusticia
pone ronca la voz. Desgraciadamente, nosotros,
que queríamos preparar el camino para la amabilidad
no pudimos ser amables.
Pero vosotros, cuando lleguen los tiempos
en que el hombre sea amigo del hombre,
pensad en nosotros
con indulgencia.

Bertolt Brech.