Cartells, assemblees i acció sindical cap a la vaga educativa del 9 de març!

  • Els afiliats i afiliades de CCOO han rebut carta i fulleta
  • Tots els centres educatius públics valencians han rebut cartell, fulletes i carta explicativa
  • S’estan fent assemblees als centres: algunes convocades pels permanents sindicals, altres per pròpia iniciativa dels treballadors/es del Claustre.
  • A banda de deixar propaganda en un mogolló d’escoles, aquests són els centres als quals ja he fet assemblea aquestes darreres setmanes:
    • IES Serpis
    • CEIP El Crist de Meliana
    • IES En Francesc Badia
    • IES Tavernes Blanques
    • CEIP de Bonrepós
    • CEIP Vicente Gaos
    • CEIP Mare Nostrum
    • CEIP Bisbe Hervas
    • IES Puçol
  • Tinc cencertades assemblees a l’IES Isabel de Villena, Col·legis Públics del Marítim, IES Ramon Llull i CEIP Garcia Lorca.

Però no fa falta que vaja un o una permanent sindical al teu centre. Tú mateixa pots prendre la iniciativa i organitzar actes al teu centre

CEIP Vicente Gaos

CEIP Rei en Jaume de Tavernes Blanques

IES La Patacona

IES Serpis

CEIP El Crist de Meliana

mestres per la vaga!

Concentració el 2 de març a l’IES Albal cap a la vaga del 9 març!!

Volem que la Conselleria d’Educació promoga el treball estable, i no que augmente la precarietat laboral

El passat 27 d’octubre, just un dia després de la jornada de lluita educativa que va mobilitzar a tota la comunitat educativa contra les revàlides i les retallades en educació, la Conselleria, amb el suport del STE, va anunciar en la mesa de negociació que no hi haurà oferta d’ocupació pública en educació per al curs que ve, i que es restringiran pels dos següents.
Després d’anys de retallades en educació, el resultat concret és: més alumnat a les aules, menys docents i amb més hores, augment de treball temporal i precari en educació. Efectivament, per a desconcert d’alguns i algunes, la reducció de plantilles (menys professorat per a les escoles), un vertader ERO en el sector, no ha suposatproouretallades la disminució de professorat interí, sinó el seu augment!.
Més clar: després d’aquests anys de crisis, som menys profes, més precaris i a més pitjor pagats. Hem passat de 55.000 docents valencians en la pública, a tindre en l’actualitat uns 52.000 (entre primària i secundària). Mentre els índexs de mestres temporals (docents interins o substituts) ha augmentat del 15% al 21%. I l’acord de Conselleria amb l’STE va a conduir-nos a un 25% de temporalitat per al proper curs.
La clau de l’efectiu augment de la precarietat està en el límit per treure oposicions en la taxa de reposició. El PP va posar aquesta barrera precisament per limitar el nombre de mestres, en la seva desenfrenada carrera de retallades en educació. I per això el govern valencià va treure només 1200 places el curs passat. Però hi ha qui defensem que és necessari superar aquesta política de retallades.
La reivindicació del sindicalisme de classe és precisament la de saltar-se aquest tap i convocar una àmplia oferta d’ocupació pública: volem 10.000 llocs de treball en educació per als propers anys (300.000 a nivell estatal per al manteniment dels serveis públics). La Conselleria d’Educació, no obstant això, va anunciar fa una setmana la congelació d’oposicions per a aquest curs i la convocatòria només per a primària d’aquí a 2 anys, i només per a secundària d’aquí a 3 anys. El sindicat majoritari va aplaudir la mesura de la Conselleria. No podem més que qualificar aquest acord com a contrari a l’educació i al treball decent.
És necessari subratllar que la demanda de més mestres significa demandar més educació per tots i totes. I que exigir treball estable significa estabilitat de projectes educatius en escoles i instituts.
Una pregunta i una afirmació per acabar:
La pregunta: Perquè no es consulta el professorat afectat sobre una mesura com la de limitar les ofertes d’ocupació pública per als propers anys que els afectarà tan directament?
L’afirmació: El govern i el sindicalisme progressista es demostren defensant l’educació i els serveis públics, el treball en condicions i la presa de decisions transparents i participatives.

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera “la libertad de elección real” y ” no favorece la igualdad de oportunidades”. Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

#RevertirRetallades #RevertirRecortes

“Per la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU i per la recuperació de l’ocupació i de les condicions laborals i retributives”

  • 26 de febrer:

A les 11.30, presentació del manifest per la reversió de les retallades de forma simultània en el registre de les Corts valencianes, del Congrés dels Diputats (dirigida a la Ta
ula del Congrés) i en la resta de tots els parlaments autonòmics.

  • 29 de febrer:

Reunió de la FE CCOO PV amb organitzacions estudiantils per a mostrar el suport a la Vaga estudiantil del 3 de març.

  • Dia 2 de març:

Coincidint amb el debat d’investidura, concentració a Madrid per
a demanar la reversió de les retallades, la recuperació de l’ocupació i les condicions laborals i retributives i la derogació de la LOMCE i de les reformes de la LOU.

Sopar i diàleg educatiu al CEIP

  • Dia 3 de març:

Suport a la Vaga estudiantil contra la LOMCE, les reformes de la LOU i per la reversió de les retallades en educació.

11:30h Manifestació a València des de la Facultat de Geografia i Història.

  • 8 de març:

Manifestacions a València, Castelló, Alacant i Elx en la jornada mundial de la dona treballadora. “Mirant cap al futur”

  • 11 de març:

Presentació a nivell de País Valencià i a nivell estatal sobre les nostres reivindicacions i dels resultats de la campanya de recollida de resolucions.

A més

 

¿De verdad importa?

(respuesta al panfleto de la consellera Català Lo que de verdad importa EL PAÍS 21 de septiembre de 2014)

Leo atónito el anuncio publicitario firmado por la máxima responsable de la educación valenciana para quien trabajo y no doy crédito. Y sí, los ciudadanos tienen derecho a saber…

a saber que antes que el abandono temprano (así lo llaman aunque se produzca a los 18 años) está el prematuro y esa tasa es escandalosamente elevada en nuestra comunidad; 
a saber que la razón de ese descenso es más probable que se deba a la enorme tasa de paro juvenil que padecemos (y además tiene una evolución casi paralela con ésta); 
a saber que en muchos centros, la Conselleria de Educación ha cerrado en los últimos años grupos e incluso ciclos enteros a los que los jóvenes parados no podrán acceder, empobreciendo la oferta de que disponen; 
a saber que los recortes en becas, personal, dotaciones y formación de profesorado están asfixiando a alumnos y a sus familias, a centros y a trabajadores; 
a saber que no se puede hablar de equipo de trabajo si no hay diálogo ni respeto con la inmensa mayoría de los trabajadores, a quienes por el contrario ignora (directamente a nosotros y a nuestros representantes sindicales), denigra (el año pasado nos acusaba falsamente de tener un índice de absentismo mayor incluso que el de algunos diputados de les Corts), explota, endureciendo nuestras condiciones laborales hasta extremos inaceptables. 
Y a saber que en la Conselleria hay un equipo, el suyo, que tal vez ha alcanzado el éxito empleándose con “constancia, método y organización” a la tarea, bastante avanzada, de destruir la educación pública en nuestra comunidad.
Alberto Andrés
docent valencià a l’escola pública


Guanyem els recursos testimoni dels 44 dies reportats de l’extra de 2012.

Doncs sí. Els nostres serveis jurídics es poden marcar una medalla, perquè açò ho hem guanyat. Ara cal aconseguir que s’estenga la sentència a tots els empleats i totes les empleades públiques.

Cal recordar, que la demanda de la totalitat de la paga extra està pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional. Els nostres plantejaments arriben on faça falta. Però açò no lleva que hàgem de seguir el camí jurídic de la reclamació dels 44 dies reportats.

En la lluita per recuperar drets hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast: la pressió i la negociació, els nostres serveis jurídics, i la imprescindible mobilització.

Recordem:

1.- Les nostres peticions de tota la paga arriben al Tribunal Constitucional

2.- El sindicat hem exigit que l’Administració valenciana ens pague d’ofici a tots i totes sense que faça falta que ens fiquem en embolics jurídics. 

3.- Mentre no tinguem garantit cap dels anteriors punts, cadascun i cadascuna ha de presentar una petició d’extensió de sentència que portaran els serveis jurídics del sindicat.


Per què CCOO a València proposa que fem una extensió de sentència i no un recurs com fan uns altres?
Perquè si fas un recurs l’Administració ho desestimarà com ja ha fet amb els centenars que ja es van presentar. I farà falta recórrer eixa desestimació perquè no s’entenga que desisteixes del procés (aquest nou recurs sí que requereix de l’assistència lletrada, i té el seu cost). Així que val la pena estalviar-se eixe procés i anar directament a la petició d’extensió de sentència. Redueixes temps i t’estalvies papers.

En qualsevol cas, depenent dels Tribunals, l’encertat és presentar un recurs. Així que: cal consultar al sindicat. I l’afiliació pot seguir les senzilles pautes que ja se’ls va enviar per correu ordinari a casa, simplement emplenant i reenviant la carta que van rebre. Les persones no afiliades, poden incorporar-se a tot el procés posant-se en contacte amb nosaltres.

L’important d’aquest procés per a mi són les següents conclusions:

1.- Malgrat el discurs dominant, el sindicalisme de classe és útil (per als treballadors/as, no per als rics, clar!)

2.- Enfront de la política sindical dels que són incapaços de recuperar cap dret, veiem en la pràctica que si no abandonem la lluita i utilitzem les eines sindicals, al costat de treballadors i treballadores sí es pot.

3.- Aquestes conquestes vénen avalades per la mobilització dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la comunitat educativa: La recuperació de drets avala la mobilització. 

4.- La negociació col·lectiva és imprescindible per a la defensa dels nostres drets. No renunciarem a ella mai, perquè és la forma en què exercim el poder dels treballadors i treballadores front la patronal o l’Administració. Per açò el menyspreu a la negociació és tan perillós, i per açò la patronal i l’administració se la vol carregar.


Informació relacionada:

Noticies Sindicals recuperem drets: extra de 2012

    • #RecuperemDrets

    Com afecten les retallades de la llei Wert al CEIP El Crist de Meliana

    Us deixem una entrevista a una companya del CEIP El Crist de Meliana on ens conta com estàn afectant directament les retallades a la seua escola. 
    La entrevista ha aparegut en la revista d’EUPV de Meliana


    Gent del Col·legi El Crist a les mobilitzacions contra les retallades
    En anteriors articles (Clar i Ras nº9 i 13) parlàvem de com l’ensenyament públic està en perill.

    Què millor que centrar-nos en el que tenim més a prop. Per aixó hem parlat amb una mestra del Col•legi del Crist de Meliana per a conèixer directament els efectes de les retallades en educació.

    Gracia Molina és mestra de primària i membre del Consell Escolar Municipal per CCOO i ens informa de la situació a l’escola El Crist.

    1.Retallades de professorat.
    En les aules d’infantil (3 anys) hi ha 30 alumnes a una classe i 27 a l’altra amb “reducció de ràtio” per tindre un alumne amb dictamen d’escolarització.
    – Jubilacions: La plaça d’una mestra jubilada de PT (pedagogia terapèutica) s’ha habilitat,però no és definitiva com abans.
    – Les baixes: en tot el mes de gener no s’ha cobert una baixa. Els /les altres mestres hem cobert aquesta plaça, amb tota la problemàtica que genera tant per a la nostra tasca ( deixant suports …) com per als alumnes afectats directa e indirectament. 
    – Places suprimides: S’ha suprimit una plaça de Primària, amb conseqüències molt negatives, com menys hores per als recolzaments de les àrees instrumentals, d’informàtica, compensatòria…i dues mestres especialistes d’angles han de ser  també tutores.

    2. Menjador Escolar: 
     -Els diners de Conselleria per alumne s’han rebaixat ja començat el curs. Açò suposa l’augment del preu per menú escolar complicant la gestió dels menjadors dels centres públics pel mínim marge que ens deixen.   

    3. Eliminació de les beques per llibres
    Final de la marxa de l’Horta Nord contra les retallades

     4. Endarreriment en el pagament dels projectes educatius.
     (Cal recordar que en El Crist el professorat està molt implicat en Projectes d’Innovació i  Solidaritat.on es fan activitats coordinades amb  una ONG distinta cada curs i Mercadets Solidaris on participa tota la comunitat  educativa, comerços…També s’ha fet recollida d’aliments per als refugiats del Sàhara acostant  als alumnes a la problemática que pateixen.

    5. Accions del professorat en defensa de l’escola pública i contra les retallades.
     -Hem fet reunions i xerrades informatives amb les mares i pares, altres centres, concentracions, manifestacions…

    Plataforma Horta Nord “No a les retallades”

     -Els /les mestres hem recolzat majoritàriament les convocatòries de vaga.
    – Cada divendres a les 8:45 continuem eixint a la porta perquè volem deixar clara la nostra resistència a la Llei Wert que tant de mal està fent a l’educació pública. No ens llevaran la il:lusió pel nostre treball perquè creiem en ell i som conscients de la importància que té. L’educació pública és la de TOTS i TOTES i, junt a la sanitat, la  garantía de la igualtat d’oportunitats i d’una democracia com cal. Continuarem defensant els serveis públics sempre. La sanitat pública de Madrid ens ha demostrat que SÍ ES POT!!!


    Crònica Concentració contra les supressions escolars a Mislata

    El 13 de Febrer es va realitzar una nova concentració en defensa de les escoles que poden perdre unitats. Tal i com hem vist aquests dies en Benidorm, Novelda, València, Castelló, Torrent, Xirivella… la comunitat eduvativa està viva i combativa


    Centenars de persones participaren en la concentració que partia de cada col·legi de Mislata per a finalitzar conjuntament en la Plaça de la Constitució. Una vegada allí, Eva Hernández, en representació de la Coordinadora d’AMPAS ha llegit un manifest que exigia a la Generalitat el manteniment de totes les unitats educatives, denunciant que a Mislata no sobren places escolars. Tot i que en els últims dies han aparegut informacions que indiquen que la Generalitat podria haver donat marxa arrere en la retallada que afectava el Mestre Serrano, les AMPAS han defés ara la unitat de l’Almassil assegurant que en els dos casos, la retallada està injustificat.

     

     La comunitat educativa de Mislata es manifesta contra la Generalitat per la supressió d’unitats d’Infantil

    Un ajust escolar contra les escoles públiques

    Ja sabíem que l’arranjament escolar d’enguany seria un vertader atac a l’escola pública. Ara tenim els números.

    Cal recordar que aquestes retallades d’unitats i de centres són conseqüència, entre altres, dels augments de ràtio a les aules. Per tant es confirma, com afirmem els que treballem des del sindicalisme de classe, que les retallades laborals i socials ens afecten a tota la comunitat educativa (pres/mares, professorat i alumnat). I per tant, les respostes han de ser col·lectives.

    L’arranjament escolar que la Conselleria ens ha lliurat la Conselleria suposa la pèrdua de 129 unitats d’infantil. L’augment de ràtios es tradueix en que ara hi hagen menys unitats i en el futur seran menys línies, debilitant el sistema educatiu públic valencià.

    D’aquesta manera tenim que les grans ciutats han perdut les següents unitats d’infantil:

    Grans ciutats
    ALACANT
    1
    ELX
    1
    CASTELLÓ
    5
    TORRENT
    4
    21
    MISLATA
    2
    I per províncies
    ALACANT
    48
    CASTELLÓ
    27
    VALÈNCIA
    53
    Dels centres i localitats de les que soc permanent sindical han estat arribant les respostes, les queixes i les alegacions. Cal que treballem tots i totes. Aci deixe el comunicat de la Coordinadora d’Educació de la Malva
    La Comunitat educativa de la Malva-rosa s’oposa a la supressió d’un aula al Col·legi Públic Ballester Fandos
     Manifesta la seua voluntat de no ser submisa davant la LOMCE i davant les retallades, i manifesta el seu compromís de treballar col·lectivament per TOTS els centres educatius públics del barri.
     La Coordinadora d’Educació Malva-rosa, formada per la comunitat educativa de tots els centres educatius públics del barri (Col·legis Ballester Fandos, Blasco Ibañez, Cavite, Malva-rosa i IES Isabel de Villena, junt a l’Associació de Veïns “Amics de la Malva”), reunida ahir vol donar a conèixer els següents acords:
    • Mostrem el nostre rebuig a l’ajust escolar que ha presentat la Conselleria. Un veritable atac a l’escola pública, a les persones que hi treballem i a mares i pares que portem els nostres fills i filles a ella.
    • Aquest ajust pot suposar la supressió d’una unitat d’Educació Infantil per al Col·legi Públic Ballester Fandos, i una amenaça real d’eliminació d’aquest centre educatiu a la Malva-rosa a curt termini. Aquest fet suposa un atac directe a TOTA la comunitat educativa del barri i a TOTS els centres públics.
    • Per això, aquesta Coordinadora dona suport a les al·legacions presentades pel Consell Escolar del Ballester Fandos.
    • Malgrat les retallades, reconeguem el bon treball dels nostres mestres i professorat, i el compromís de pares i mares amb l’educació dels seus fills i filles i amb les escoles. Reconeixem la qualitat educativa dels col·legis i la quantitat de programes i iniciatives que es desenvolupen al llarg del curs per tal d’atendre la individualitat de cada alumne i alumna respectant la diversitat i la col·lectivitat
    • Ens comprometem a continuar desenvolupant iniciatives educatives per als xiquets i xiquetes de la Malva-rosa, i fer de noves en el futur: Carnestoltes festiu pel barri, formació del professorat, programes educatius i de préstec de llibres, etc. Per tal d’augmentar encara més el nostre nivell com a escola pública.
    Malgrat les polítiques individualistes i competitives, la comunitat educativa de la Malva-rosa reconeixem que l’amenaça d’eliminació d’un centre educatiu del barri és un problema global i ens comprometem a defensar col·lectivament TOTS els nostres centres.
    El CEIP Ballester Fandos sempre s’ha caracteritzat pel seu compromís amb l’escola pública

    Què pensen els lectors i lectores del meu blog?

    Comentaris sobre els resultats de l’enquesta al meu blog.

    Com ja saben els lectors i lectores d’aquest blog, com a permanent sindical estic preocupat pel debat sobre sindicalisme i la seua configuració en el context de crisi social i cultural que patim. He proposat un parell de preguntes als meus lectors sobre les retallades i sobre els sindicats. Han participat 50 persones a la primera pregunta i 55 a la segona (el blog va rebre, com a exemple, unes 80 visites al dia el darrer mes d’octubre). Evidentment no es tracta d’una enquesta amb validesa científica (faria falta definir la població, la mostra, establir un motreig aleatori simple, etc.). L’objectiu de les preguntes és convidar a la reflexió i mantenir el debat obert. Els resultats són els següents:
    QUÈ PENSES DE LES RETALLADES?
    No són necessaris, responen només a la lògica del neoliberalisme……… 62%
    Són durs, però necessaris per a reduir el dèficit……………………………… 0%
    Si cal fer retallades, que no siguen en alguna cosa tan important com l’educació.. 38%
    SÓN NECESSARIS ELS SINDICATS?
    Ens aniria millor si no existiren……………………………………….. 2%
    Estan passats de moda, fan falta altres organitzacions………….. 4%
    Són imprescindibles, però cal renovar-los profundament………… 74%
    Estan resistint bé, malgrat els atacs de la dreta…………………. 30%

    Aquests resultats hem permeten fer algunes consideracions:
        1.- Cap persona valora com a necessaries les retallades. Bé!. Sintoma de que els meus lectors/es i jo mantenim certa sintonia 😉
        2.- Encara que vora el 60% pensa que les retallades només responen a la lògica del neoliberalisme, hi ha un percentatge significatiu que estaria dispost a assumir que les retallades foren en altres serveis. La majoria dels lectors i lectores seràn de l’àmbit educatiu, però malgrat això el resultat reflexa la necessitat d’aprofundir en la solidaritat i el discurs de classe, en la defensa de TOTS els serveis públics. Ho tindré en compte per a properes entrades.
        3.- Respecte a la valoració del sindicalisme, hi ha 3 persones (6% en total) que han contestat amb la primera i a la segona respostes. Eixes respostes corresponen a postures obertament antisindicals (la primera més que la segona).
        4.- D’aquesta segona pregunta, les altres dos respostes són les que més me fan que pensar. La resposta que més ha concitat atenció és precissament la de que són imprescindibles (una afirmació molt forta i clara), alhora que es demana una forta renovació. Estic content amb eixa valoració dels lectors i lectores i hem convida a continuar treballant per aprofundir eixa demanda amb la qual hem sent identificat.

    Només una última reflexió: si volem renovar profundament el sindicalisme de classe, aleshores hem de contar amb tots i totes. També amb les 55 persones que han contestat l’enquesta i les milers que visiten el blog mensualment (vora 2500 el darrer mes). També amb tú!.

    Ens trobem al carrer i a la lluita. 

    Ens trobem enfortint i renovant el sindicalisme de classe tan necessari per a aquest temps.