Desmilitaritzem l’educació de Almenara a tot arreu!

Desmilitaritzar l’educació, educar per a lapau

El passat 9 d’abril, l’exèrcit tenia previst unes activitats educatives en un col·legi de primària de la localitat d’Almenara. La Unitat de Transmissions de Marines de l’Exèrcit de Terra es trobava de maniobres i van visitar el col·legi. Però el que no esperaven és que la mestra de 5ºA se negara a portar al seu alumnat a l’activitat. Mentres, la policia local organitzadora de l’activitat es lamentava en el seu perfil de Facebook: “Llàstima que a 5 A no els hagen deixat baixar”.

L’acció d’aquesta mestra d’Almenara visualitza com l’exèrcit tracta d’intro duir-se en alguns col·legis per a incorporar els seus propis ensenyaments al nostre alumnat. Perquè encara que l’eslògan de la campanya “desmilitaritzem l’educació” siga que “les armes no eduquen”, en realitat això és només un potent lema. Perquè les armes SI que eduquen. Eduquen que els conflictes es resolen per mitjà de la violència, per mitjà del terror.

Les queixes d’entitats cíviques no s’han deixat esperar. I la Coordinadora d’entitats que portem treballant sobre la desmilitarització de l’ensenyament i l’educació per a la pau hem mostrat la nostra solidaritat amb la companya.

La campanya “Desmilitaritzem l’Educació”, de la qual forma part la Federació d’Ensenyament de CCOOPV està formada per mes de huitanta entitats vinculades al foment de la pau en l’educació. El principal objectiu de la campanya és denúncies la creixent presència de l’exèrcit en els espais educatius formals i informals. Una mostra d’això són les accions que s’han realitzat a favor de la desaparició de la parada de l’exèrcit en ExpoJove.

El pacifisme sempre s’ha dotat d’eines de lluita no violenta com la desobediència civil contra la guerra. També d’instruments que no són aliens a les lluites del moviment obrer o d’altres moviments socials. La vaga, l’assemblea, la manifestació, el boicot, etcètera. Però per a l’antimilitarisme i el pacifisme, l’educació és una peça clau en la construcció d’una societat sense exclusions. Hem de fomentar la cultura, la ciència, la nostra història i els valors de la convivència en la diversitat. I considerem que la presència de l’exèrcit o el militarisme a les aules és contrària a tot això.

Ens felicitem de la decisió de la mestra d’Almenara. L’educació per a la pau té moltes formes d’expressió. Aquesta és una més. Animem al professorat, alumnat i famílies a promoure una cultura de pau des dels centres educatius per a un món sense exèrcits.

 

 

Recomanem els recursos del centre Delàs d’estudis per a la pau:

http://www.centredelas.org/ca/

 

També a l’escola de cultura de Paz

https://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=62&itemid=61&lang=ca

La Fundació per a la Pau també té recursos educatius
http://fundipau.org/seccio/recursos-educatius/

Exemples de lluites per la desmilitarització de l’educació en la pàgina del MOC
https://www.antimilitaristas.org/+-Educacion-per a-la-Pau-+.html

 

Oposiciones, ¿ERE masivo o empleo estable?

Ante la convocatoria de oposiciones docentes en nuestro territorio durante 4 años consecutivos, después de tantos años de recortes y ausencia de ofertas de empleo público en educación, se ha abierto uno de los debates más interesantes que se están produciendo los últimos meses, y que creo que va a ser central en las próximas elecciones sindicales de enseñanza pública del próximo 4 de diciembre. Hace referencia a cómo valoramos, a qué papel le damos, a la mayor oferta de empleo público de los últimos 25 años en la enseñanza pública valenciana. Y es un debate crucial porque tiene que ver en cómo afrontamos la reversión de los recortes en educación en nuestro país.

Y es que, en un contexto de crecimiento económico como el actual, con beneficios empresariales desde hace 2 años y presupuestos expansivos en los gobiernos, la verdad es que ya iba siendo hora de que se convocaran oposiciones para convertir en empleo estable todo el trabajo temporal y precario generado en los tiempos de crisis/estafa.

La línea del sindicato que tiene ahora la mayoría absoluta en nuestro sector con respecto al profesorado interino se apoya en la idea central y simple de “oposiciones es igual a despidos”, arguyendo que la oferta de empleo público puede perjudicar a las personas que están en los primeros puestos de la bolsa. La consecuencia de este discurso falaz y con evidentes tintes corporativos ha conducido a la fragmentación del colectivo de profesorado interino, que ahora se divide entre los que apoyan las oposiciones y los que no, entre los que llevan más tiempo y los que menos. El corolario más notable de esta deriva corporativa es la presencia de varios sindicatos de interinos nuevos que concurrirán a las elecciones sindicales del 4 de diciembre defendiendo ideas opuestas entre sí y opuestas a su vez al sindicato mayoritario que cuenta a su vez con su propia plataforma al efecto para defender sus propios intereses.

Desde nuestro punto de vista, la posición de CCOO ha resultado con el tiempo ser la más sólida en defensa del empleo estable y la consolidación laboral, la más eficaz en contra de la precariedad laboral y la más coherente en defensa de la escuela pública y sus derechos. Defendemos las ofertas de empleo público y nos comprometemos a negociar una oferta extraordinaria que respete el mérito, la capacidad y la igualdad de oportunidades. Queremos más trabajo estable y más educación. Y lo queremos ya.

En definitiva, hemos de felicitar a las 3.000 maestras y maestros nuevos funcionarios de carrera que vienen a reforzar la escuela pública este año gracias a la oferta de empleo público del curso 2017/18, y animar a los 5.000 docentes de secundaria y otros cuerpos que a estas alturas el curso que viene serán funcionarios, trabajadores con un puesto de trabajo estable. Al curso siguiente serán otras 2.500 plazas de nuevo para secundaria y al otro unas 2500 para el cuerpo de maestros.

 

Claro y nítido: Más educación, más empleo público, más estabilidad laboral, más oposiciones, ¡más docentes para la escuela pública hasta revertir todos los recortes!

 

Por fin salimos de la crisis

Si un fenómeno ha caracterizado la realidad social de la última década este es el de la crisis. Por eso, ese puede ser nuestro punto de partida para quien se plantee hoy la necesidad de la justicia social.

¿Hemos salido de la crisis?

“Estamos saliendo de la crisis”, dicen los que vuelven a ganar dinero después del periodo de recesión. “No salimos de la crisis” dicen los que siguen empobrecidos o faltos de reconocimiento en derechos.

Las personas que dependemos de nuestro trabajo para vivir, y que vivimos en los países del sur de Europa somos más conscientes que nadie de lo que supone una crisis económica: bajadas salariales, aumento de la pobreza, recortes en servicios públicos, etc.

En realidad, pasan las dos cosas a la vez: “estamos saliendo de la crisis” para unos, y “no salimos de la crisis” para otros. Porque el reparto desigual en la participación de la renta nacional entre sueldos y beneficios empresariales ha continuado durante la presente etapa de crecimiento. Los salarios han crecido por debajo de la productividad, y a causa de ello los márgenes empresariales aumentan. (1)

Ocurre que cuando hay crisis económicas, los que pagamos los platos somos los trabajadores y trabajadoras, hay mucha gente enfadada, movilizaciones masivas, huelgas generales, reformas laborales contra los derechos sociales. Es un periodo de resistencia para la clase trabajadora. Resistencia ante las reformas estructurales que empeoran sus vidas (reformas laborales, recortes, cambian la constitución, promulgan leyes represivas, etc).

Y cuando hay bonanza económica, y no se produce reparto, hay frustración y hartazgo. Pero no se producen grandes revueltas porque hay una leve mejoría o por lo menos los recortes cesan. Sin embargo, es justo en ese momento cuando las desigualdades sociales aumentan de manera más fuerte. Porque los beneficios de los capitalistas aumentan mucho mientras los salarios (directos o indirectos) se estancan o crecen por debajo de la inflación (2).

Por tanto, la salida de la crisis es real si la miramos desde el punto de vista general, desde los datos macroeconómicos. Prueba de ello es que casi el 79% de las empresa con más de nueve trabajadores registraron beneficios en 2016; 4,5 puntos porcentuales más que en 2008. Pero nuestro punto de vista no es el “general”, sino el particular del mundo obrero. Por eso mucha gente no siente ningún cambio significativo, po rque no a todos nos va igual y nos damos cuenta. Propongo que nos posicionemos con los excluidos de esta lógica de reparto desigual.

 

 

  1. ENCLAVE DE ECONOMÍA.13 Julio 2018. SITUACIÓN ECONÓMICA DE ESPAÑA Y PGE 2018

http://www.ccoo.es/64e671291dd1a3e1dfcf442b843f0751000001.pdf

2. Los salarios empiezan a subir pero el poder de compra se mantiene

https://elpais.com/economia/2018/07/21/actualidad/1532209274_258419.html

La lluita contra l’amiant en les escoles continua!

Fins la seua total eradicació de les escoles valencianes, nosaltres continuarem donant guerra.

Després de conèixer la darrera llista de centres valencians amb amiant, des de la FE CCOO PV traguerem una nota de premsa informativa. El llistat es va fer públic a la premsa i contactaren amb nosaltres des de varis mitjans, es nota que és un tema que preocupa.

Les autoritats mèdiques van demostrar que els productes relacionats amb el asbesto/amiant provoquen càncer amb una elevada mortalitat des de 1906.3​ A principis de la dècada de 2000 va començar a prohibir-se als països desenvolupats i el seu ús va quedar totalment prohibit en la Unió Europea des de 2005, encara que es continua utilitzant en alguns països en vies de desenvolupament. (mireu aqui en la wikipedia)

La Sexta va contactar amb nosaltres i aquest és el resultat:

La Plataforma unitària amb la qual treballem és la Comissió «Fibrociment? NO, gràcies» i pots llegir més informació ací: http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/

Los congresos de CCOO, una oportunidad para la renovación

Els darrers mesos he participat com a delegat als congresos de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, de Comissions Obreres del País Valencià, de la Federación de Enseñanza de Comisiones Obreras. Aquestes són algunes de les reflexions després del que he vist i he viscut.

 

Mucha afiliación, mucha gente, no esperaba un proceso congresual en CCOO tan abierto como finalmente estamos viviendo. Pero las señales de que se iba a producir un salto cualitativo en el primer sindicato de clase ya se venían produciendo desde hace meses. Quien no lo ha visto ahora se puede encontrar descolocado en el debate sindical y social en el futuro.

El hecho más espectacular es el relevo en la Secretaria General de la CS de CCOO. Pero quien sólo vea este paso como un hecho aislado es que no conoce las dinámicas del sindicato, o no se quiere enterar de lo que está pasando en el sindicalismo. Porque no es un hecho significativo pero aislado en la dirección confederal. Detrás hay todo un nuevo discurso sindical de rejuvenecer y renovar CCOO que lleva tiempo produciéndose.

El inicio de la reflexión en el sindicato se produce en el contexto de las huelgas generales en el momento más crítico de la crisis/estafa, se barrunta con los movimientos sociales que han removido el panorama político en muchos territorios y ciudades importantes, tiene un primer hito en la publicación del código ético de CCOO, un desarrollo más profundo en el proceso de #RepensarCCOO y ahora se materializa en cambios importantes en las direcciones sindicales.

El hecho notable de que CCOO aumente sus porcentajes de representación después de la época de crisis/estafa, no ha impedido que el propio sindicato se haya puesto las pilas para en tratar de responder a las nuevas realidades concretas de configuración de la clase trabajadora (ahora más precaria y empobrecida que antes de la crisis), y a las nuevas demandas políticas que surgieron del conflicto que esta misma realidad provocó (demandas de más participación y transparencia en la esfera política y social).

 

Primer acto: El Congreso de la FE CCOO PV apuesta por la feminización y renovación.

Más allá de la bronca disputa sindical producida, el X Congreso de la FE CCOO PV de marzo de 2017 se verá con suficiente perspectiva como el momento en que se produjo el salto a rejuvenecer y feminizar el sindicato: una mujer en la Secretaria General, renovación generacional evidente y un cambio de más del 67% de miembros de la dirección. Aún así hubo quien no entendió y se opuso al cambio y a la oportunidad que se estaba produciendo. Pero quedaron en minoría.

 

Segundo acto: En el Congreso de CCOOPV se produce un relevo inesperado.

Cuando todo el mundo daba por hecho la continuidad del anterior Secretario General al frente del sindicato de clase más importante del País Valencià, la correlación de fuerzas internas y la necesidad de renovación sindical conducen a la decisión valiente de Paco Molina de dar un paso a un lado que conduce al relevo en la dirección en la persona de Arturo León, y a la presentación de otra candidatura encabezada por Jaume Mayor que obtiene una fuerte representación y que empuja al sindicato hacia posiciones de renovación y combativas.

 

Tercer acto: El Congreso de FE CCOO renovado impulso del sindicalismo de clase en educación

Un tranquilo proceso congresual lleva a revalidar y consolidar una línea de trabajo que apuesta por poner a la ofensiva al sindicalismo de clase en la educación: se aprueban propuestas de trabajo participativas, se barren claramente las (muy minoritarias) posiciones retrógradas, se rejuvenece la dirección, se visualiza la apuesta por la mujer y las luchas LGTBI.

 

Cuarto acto: El Congreso de CCOO

Aunque todavía por producirse, sin duda vendrá marcado por el relevo en la Secretaria General y por las consecuencias de la también renovación de la dirección en muchos territorios y sectores. Tendrá como reto concretar todo este proceso descrito de renovación sindical.

 

Estamos en un momento histórico para resituar el sindicato. Quien no lo vea es que no ha sabido leer los cambios económicos, sociales y en la composición de clase, no ha sabido leer los cambios políticos producidos y la reflexión que el propio sindicato venía haciendo desde hace tiempo.

Cuando CCOO lanzó la campaña “Hicimos, hacemos, haremos historia”, hay quien se pensó que lo que había que hacer eran simples actos conmemorativos de aniversarios del sindicato. Pero lo que se estaba comunicando es que estábamos ante un momento histórico en el que dar un salto, renovar el sindicato y ponerlo a la ofensiva. Porque como dijo Salvador Allende, “la historia es nuestra, y la hacen los pueblos”

Per què he de fer vaga el 9 de març?

Avui treballem més hores i amb més alumnes.

Amb salaris que han vist minvat el seu poder adquisitiu entre un 18 i un 21%. Amb taxes de temporalitat que superen el 20% a nivell estatal i un 25% a nivell de País Valencià. I amb milers de companys i companyes menys (30.000 docents menys en la pública a nivell estatal; 4.500 en la universitat; 6.000 menys entre el personal de serveis educatius i complementaris; 3.500 entre el persona d’administració i serveis de la universitat).

Aqui tens més raons per fer vaga el 9 de març

cartell estatal de la vaga del 9 de març

 

cartell de País Valencià de la vaga del 9 de març

Animem els claustres que vagen preparant l’ambient de les comunitats educatives per tal que la jornada de vaga del pròxim 9 de març siga un èxit i tornar a dir alt i clar que defensem sense reserves el dret a l’educació des d’infantil a la universitat, que la comunitat educativa continua en resistència a la LOMCE i al seu model educatiu, i que cal revertir les retallades educatives.

Davant la importància de la convocatòria i per tal de garantir el dret a la informació sindical, vos anime a que:
 
    1.- Feu arribar als vostres claustres la informació sobre la convocatòria de vaga que us arribe per correu electrònic o ordinari
2.- Si voleu una assemblea al vostre centre contacteu amb el vostre delegat o delegada de CCOO. El meu correu és pau.diaz@pv.ccoo.es  
 

Continuem fins derogar la LOMCE i revertir les retallades

 

Jornada educativa a Mislata #NoalaRevàlida #ResistènciaLOMCE

El proper dimarts 8 de novembre la comunitat educativa de Mislata té una trobada a l’IES de la Moreria per posar en comú l’estat de l’educació pública i conèixer les conseqüències de la implantació enguany de les revàlides. Convocats per representants de pares i mares, alumnat i professorat, l’acte té l’objectiu de reflexionar sobre l’aplicació concreta de la LOMCE, però també la perspectiva unitària en la lluita educativa arrelada a cada localitat (també en Mislata).

El passat 26 d’octubre la comunitat educativa del País Valencià es va mobilitzar als carrers de València, Castelló i Alacant, amb vaga de mares i pares inclosa. La comunitat educativa valenciana torna a donar una lliçò al Ministeri: cal aturar la LOMCE i les revàlides. No sembla que aquesta siga una mobilització aillada després de dos anys amb baixa activitat socials als carrers. Pot ser el moviment en defensa de l’educació per a tots i totes està reactivant-se, encara que no podem esperar el volum d’accions dels anys 2012/13. Però el panorama polític valencià, i especialment l’estatal, afavoreix la resposta al carrer a mitjà plaç.

A Mislata ens trobarem el 8 de novembre, vine!

18h Taula redona de la comunitat educativa:

Modera Isabel Candela, professora IES La Moreria

Participen:

– Marius Fullana, president de FAPA-València

– Adri Santes, estudiant de Mislata FEU-València

– Jose Angel Garcia, professor IES Moli del Sol, FE CCOO PV

20h Sopar i actuació musical: Vers al vent

jornada educativa mislata 8 novembre

 

La desigualdad del distrito único

Article de Pura Aloy en El Levante del 24 d’agost

En el Diario Levante del 18 de agosto, el representante de la Federación Católica de Asociaciones de Padres, Sr. Morro, declaraba que la vuelta del criterio de la cercanía del domicilio al centro para la admisión de alumnos vulnera «la libertad de elección real» y » no favorece la igualdad de oportunidades». Parece que esa es la base de la demanda planteada ante el TSJ .

Todos los criterios de cualquier modelo de admisión de alumnos premian al que reúne los requisitos señalados. La cuestión es qué objetivos se pretenden y qué criterios se eligen. El distrito único implantado por la entonces consellera María José Catalá, cuando todos los pronósticos indicaban que el PP no volvería a gobernar, incluía, como criterio de admisión, la existencia de antecesores familiares en el centro y la matriculación en música y danza. ¿ Acaso estos criterios mejoraban la libertad de elección real y la igualdad de oportunidades? Más bien facilitaban  a los empresarios católicos la selección de sectores sociales acomodados y el cierre del paso a alumnos no deseados.

Las ventajas sociales y pedagógicas del centro de proximidad son palpables: la facilidad y simplicidad de las idas y vueltas al colegio, el arraigo social del alumnado, la relación de los padres con el centro, con su profesorado, la participación en la gestión democrática a través de las AMPAS, la coordinación de los centros de primaria y secundaria del distrito, la comodidad y transparencia de los procesos de admisión, la planificación escolar por distritos. Cabe que unos padres rechacen la planificación escolar y elijan ofertas privadas con cargo a su pecunio como ocurre en el resto de los servicios públicos.

La reflexión concreta sobre la igualdad en la enseñanza debe fundamentarse en que en una sociedad cada vez más desigual como la española, la escuela reproduce la desigualdad social y esa es la raíz sobre la que hay que actuar. Mientras tanto, implantar medidas compensatorias en lugar de consolidar, como pretende el distrito único, una red concertada católica similar a los modelos con religiones de estado, para las clases más favorecidas,financiada con fondos públicos, fondos que según ellos deberían priorizar todas las reivindicaciones de esta red, dilatando o recortando reivindicaciones básicas de la enseñanza pública ( barracones , mantenimiento adecuado de los centros…)

Termino manifestando mi curiosidad jurídica por las piruetas que tendrán que realizar los abogados defensores de los demandantes, si es que quieren demostrar que la planificación escolar por distritos y el centro de proximidad  atentan contra la libertad y la igualdad, en tanto que el modelo de distrito único que sustituye la cercanía al centro por los antecesores familiares en el centro y los estudios de música y danza representa el culmen de la libertad y la igualdad.

 

educar en llibertat

Educació arrelada a l’escola del teu barri!!

 

Vacances: el dret al descans

Article pulicat a La Veu del País Valencià

D’entre els drets conquistats pel moviment obrer al llarg de la nostra història: les 8 hores, subsidi de desocupació, seguretat social,… cal rescatar/recordar/repensar el dret al descans.

La majoria de treballadors i treballadores en actiu tenen els caps de setmana i un mes al llarg del curs (en general juliol o agost). En l’actualitat, amb ocupacions cada vegada més precaris i flexibles, moltes persones tenen les seves vacances fragmentades al llarg del curs i unes altres no tenen garantit el dret al descans. Per no parlar de les persones aturades, privades del dret a un treball digne i per tantPaulLafargue1909 a unes vacances remunerades.

En resum, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal.

Malauradament entorn del temps lliure ha sorgit tota la indústria de l’oci. El sistema ha intentat traure profit de les conquestes socials del descans, i ha muntat tota una indústria destinada, en primer lloc a obtenir benefici econòmic, i en segon lloc a adormir el potencial de cultura i promoció dels treballadors i treballadores. Per açò la immensa majoria d’activitats que es desenvolupen en el temps lliure estan relacionades directa o indirectament amb la indústria de l’oci, en forma de “entreteniment”.

Exercir la solidaritat és possible en vacances sent respectuosos amb el medi ambient, la cultura local i amb el treball dels altres. Sense consumisme i amb molta vida. L’estiu pot ser una font inesgotable d’aventures vitals.

Els drets que no s’exerceixen acaben per perdre’s. Així que vaig a gaudir de les meves vacances sense oblidar que és un dret conquistat al que no penso renunciar, i sense oblidar que moltes persones no ho tenen reconegut.

 

Un bonic video de Pipi Lamstgrung 🙂

 

 

Salut i bones vacances no consumistes!

 

Per què consultar la gent?

És veritat que vivim uns temps en els quals no ens consulten sobre molts temes que afecten directament les nostres vides:

per què consultar els docents, els pares i les mares, sobre lleis educatives com la LOMCE? Per què consultar els valencians i les valencianes sobre el tancament de la seua televisió pública RTVV? Per què consultar la ciutadania sobre la reforma de la Constitució?

Preguntes d’aquest tipus ens hem estat fent durant aquests anys de retallades mentre la ciutadania exigia en els carrers que pararen les retallades i que es posara la democràcia i l’economia al servei de les persones i no al servei dels bancs.08_FullSizeRender
Des del sindicalisme participatiu entenem que la ciutadania està demandant que també els moviments socials mateixos i el sindicalisme fem passos endavant per aprofundir en la transparència de la presa de decisions.
Una de les mesures clau que la F E CCOO PV ha decidit aprofundir i impulsar des de fa ja mesos és el de les consultes a treballadors i treballadores pel que fa a qüestions que els hi incumbeixen directament, i sobre les quals el sindicat pot incidir.
La consulta en línia és una pràctica habitual des de fa, almenys, un parell d’anys quan les organitzacions socials i ciutadanes les van començar a utilitzar assíduament. Els acords del nostre Consell Federal de “transparència, participació i proximitat” del 7 de febrer de 2015 han formalitzat el suport i l’impuls a aquesta aposta. Va ser precisament en aquest Consell on es va aprovar fer públics els nostres comptes i l’estat de la nostra afiliació com ja feia la nostra organització sindical en l’àmbit confederal.

xarxa delegats

Assemblea de la xarxa de delegats/des gener 2016

Per un sindicalisme participatiu

La participació, la consulta i el debat assembleari no són patrimoni d’una sola organització ni d’un sol moviment. Seria injust si, la nostra organització o qualsevol altra, la volguérem reivindicar en exclusiva. Faríem un flac favor a la ciutadania organitzada si l’atribuírem a un sol grup o col·lectiu. La història del moviment obrer està farcida d’experiències diverses de participació social, lluita i protagonisme del poble. També multitud d’organitzacions populars i moviments socials (feministes, veïnals, ecologistes, pacifistes,…) s’han format i han practicat l

assemblea

Assemblea a la seu de CCOO

a democràcia directa i participativa. Des del naixement de les organitzacions obreres a principis del segle passat, passant per les lluites de la transició, fins a les revoltes del 15M i les marees educatives de la nostra recent història social, l’assemblea ha sigut el lloc privilegiat de debat, consulta i presa de decisions.
Actualment, el repte precisament consisteix a concretar i desenvolupar la participació ací i ara: en les comunitats educatives, entre els treballadors i les treballadores de l’ensenyament i també en el sindicat. Que no es quede en mera retòrica o maquillatge, sinó que siga real alhora que útil en la defensa dels nostres interessos. Que utilitze els mètodes i eines actuals i que ens permeten aprofundir en democràcia i agilitzar la presa de decisions amb consultes àmplies.
Algunes de les eines que ja utilitzem són: assemblees en els centres de treball (col·legi, institut o centre educatiu), assemblees en el sindicat amb diversos col·lectius en conflicte, grups de treball, fòrums de discussió en línia i consultes telemàtiques entre d’altres. Hem d’entendre que aquests mitjans no condicionen la nostra organització i els nostres òrgans democràtics sinó que, al contrari, els reforcen.

 

Algunes de les consultes de l’últim curs

Algunes de les consultes en línia i presencials que hem fet en els últims mesos i en les quals han participat centenars de docents, educadors i educadores:

  •  Novembre de 2014: pel que fa a les nostres propostes laborals i educatives en vista a les eleccions sindicals: consulta en línia organitzada en tres blocs (laboral, educativa i social) combinades amb tres assemblees en les seus del sindicat (Alacant, Castelló i València), i amb entrevistes a partits polítics.
  • Febrer 2015: Consulta “recuperem l’educació”. Propostes als partits polítics que es presentaven a les eleccions municipals i autonòmiques de maig. Per a debatre i impulsar amb organitzacions socials i polítiques la necessitat del canvi educatiu.
  • Març 2015: Consulta sobre condicions laborals del professorat interí. Amb un formulari molt extens dirigit al professorat interí afiliat al sindicat. En paral·lel, 14 assemblees presencials complementàries.
  • Abril 2015: Sobre currículum de secundària. Consulta puntual sobre els decrets de currículum dirigida específicament a professorat de secundària. Molt alta participació.
  • Maig de 2015: Sobre ROF d’ISEA. Per consultar els nostres afiliats i afiliades d’ensenyaments artístics sobre el decret que regula el funcionament dels seus centres educatius durant el procés de negociació amb l’administració. Combinat també amb assemblees.
  • Setembre 2015: Valoració d’incidències dels centres educatius l’inici de curs 2015/16.
  • Octubre de 2015: Durant la negociació de l’addenda a l’acord de professorat interí, es van realitzar dues consultes en línia al llarg del procés de negociació i es van realitzar diverses assemblees al llarg del país.

 Pera conèixer més sobre transparència de la FE CCOO PV, visita: http://recuperemelfutur.org/