Mobilització i reflexió pel canvi social i educatiu

Aquest final de mes d’abril, i el començament de maig es presenta ple de reflexions i mobilitzacions pel canvi social i educatiu. Molta gent ha estat lluitant aq uests anys contra les retallades i per la democràcia. Ara farem un esforç per espentar cap a un vertader canvi de polítiques.

Algunes d’aquestes iniciatives venen des de les comarques i localitats on soc permanent sindical

Difon aquestes iniciatives i participa a totes les que pugues!

Jo_vote_per_l_educacio

Dia Qué Qui convoca Lloc Hora
21 Concentració per la universitat pública Plataforma per la universitat pública de València Delegació de Govern 19h
22 Acte central de la SAME (Setmana d’Acció Mundial per l’Educació) Campanya Mundial per l’Educació Facultat de Filosofia i CC Educació 9 a 14h
23 Premis SAMBORI València Escola Valenciana IES Sant Vicent Ferrer de València 18h
23 Iª Jornada Educació i Futur, Massamagrell AMPA CEIP Sant Joan Centre Cultural Massamagrell 18:30h
24 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 18:30h-
25 III Jornades per l’Escola Pública a Alaquàs InterAMPA Alaquàs Lloc: CEIP Castell i CEIP Vila d’Alaquàs 10 a 14h
25 Manifestació 25 Abril “Comença el futur” ACPV Plaça Sant Agustí 18h
26 Cercavil.la Trobada Escoles en valencià a València Escola Valenciana CEIP Balmes 10:30h
1 maig Manifestacions dia internacional de la Classe Obrera El moviment obrer València: Sant Agustí 11:30h
5 maig Video forum pel dret a la vaga “Parar i començar” FE CCOO PV IES La Moreria 18h
9 maig Manifestació “Pel Calvi educatiu” Plataforma en defensa de l’ensenyament públic Sant Agustí 18h

 

Cartell_No_al_3_+_2III_Jornades_per_Escola_Publica_Version2   Xarrada_educacioa3-cartell-previ11156316_801180329959500_1083951436015653132_n2046282-Manifestacio_9_de_maig_Version2

 

 

L’abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l’alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d’eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s’explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l’abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s’ha viscut gens d’açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l’auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l’operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l’ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l’alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m’és igual que siguen de dretes que d’esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s’acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l’estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s’han impulsat moltes d’aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d’una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d’encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.

Valoració resultats eleccions sindicals MISLATA

 El context global és alta abstenció i d’un fort avanç de l’STE, un enfonsament de CSIF, UGT i ANPE (aquest últim menys), i una baixada de CCOO.

A Mislata CCOO teníem la majoria sindical (molt justa) en 2010, i l’hem perduda en aquestes eleccions. En realitat CCOO només baixa un 3%, però l’avanç de STE fa que la distància siga de 13 punts. És molt significativa la diferència en resultats entre primària i secundària: en la mesa que votaven 3 Instituts de Secundària el vencedor va ser CCOO molt prop de la majoria absoluta, mentre en primària els vots estan molt decantats a STE i aconsegueix doblegar la balança en el còmput global.

Valoracions:
–              L’avanç de STEPV ha de fer-nos reflexionar al grup de gent de CCOO que treballem i lluitem organitzats a Mislata. Entre altres coses perquè la seua presència en els centres ha sigut pràcticament nul·la aquests quatre anys, però obté la majoria (malgrat estar lluny del 55% que té a nivell de PV).
–              L’avanç de ANPE crida l’atenció en els col·legis, pot ser que pel discurs de la “jornada única” més en els centres de primària.
–              Podem dir que els treballadors/as dels Instituts són més progressistes. En la mesa dels 3 IES ningú va votar per CSIF ni per USO, el vot per a ANPE va ser més baix, i CCOO va superar clarament a STE.

Queda pendent una trobada amb els companys i companyes del sindicat a Mislata, com venim fent els últims anys, per a desenvolupar la lluita per la pública des d’una perspectiva de classe els pròxims anys.

Resultats Eleccions Sindicals 2014 Mislata

ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
TOTAL MISLATA
36
79
11
12
113
4
14%
31%
4%
5%
44%
2%

Resultats Eleccions Sindicals 2010 Mislata

ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
TOTAL MISLATA
24
112
49
29
110
7
7%
34%
15%
9%
33%
2%
Meses electorals
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
CEIP L’ALMASSIL
45
CEIP VICENT TOSCA
16
CEIP GREGORI MAYANS
22
CEIP MESTRE SERRANO
36
CEIP EL CID
38
CPUFPA
13
16
15
7
2
35
1
21%
20%
9%
3%
46%
1%
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
CEIP AMADEO TORTAJADA
48
CEIP JAUME I
35
IES LA MORERIA
43
CEIP AUSIAS MARCH
37
11
22
4
4
43
3
13%
25%
5%
5%
49%
3%
Núm. votantes
ANPE
CC OO-PV
CSI-CSIF
FETE-UGT
STEPV-IV
USO
IES MOLI DEL SOL
90
CIPUFP MISLATA
75
IES MUSIC MARTI SOLER
50
9
42
0
6
35
10%
46%
0%
7%
38%
0%

Participa per construir les propostes de la FE CCOO PV a les eleccions sindicals

És el moment de participar, de no quedar-se callat ni callada.

“Com serà construït el gran ordre  
sense la saviesa de les masses? 
Els no aconsellats  
No poden trobar el camí 
Per als molts.

Oh grans mestres,  
escolteu en parlar!”

Bertolt Brech


Estem només a uns dies de que comence la campanya electoral. Les eleccions sindicals del 4 de desembre són fonamentals per enfortir la lluita contra les retallades i la força en la recuperació de drets.
Hem convocat un procés participatiu per concretar i debatre les nostres propostes. La gent que és delegat, delegada, candidat, candidata està especialment convocat a participar on-line, o millor presencialment en aquest procés. Et convidem a impulsar aquest procés participatiu. És molt important especialemnt la participació de les persones que formen part de la xarxa de delegats i delegades o que es presenten a la Junta de Personal per CCOO.


Ací teniu l’enllaç a la descripció de les propostes i un qüestionari sobre la vostra opinió i les propostes que ens vulgueu traslladar.

Ademés el dijous, dia 13, a les 18h. al Pavelló-àtic de l’OCCC (C/ S. Ferran, 12 – València)  tindrem una assemblea programàtica de debat en el qual les persones que es presenten a les nostres llistes, les que col•laboreu i representants de diverses organitzacions socials i polítiques participarem en la construcció de les propostes definitves.

La Conselleria d’Educació força un començament de curs precipitat

mobilitzacions unitàries
No és cert que per començar abans les classes, ni que per augmentar diversos dies el calendari escolar anual vagen a millorar-se els resultats escolars. Aquestes no són mesures serioses contra el fracàs escolar. Són una broma de mal gust mentre es mantinguen els elevats ràtios per aula fruit de la política de retallades de la Conselleria.

La Plataforma en defensa de l’escola pública ha convocat per als primers dies de curs diversos actes de protesta com concentracions a les portes dels centres educatius, murals i actes musicals, tancaments, etcètera. En particular assenyalem:

  • el dia 2 hi haurà un acte d’inauguració del curs per part de les entitats que defensen l’escola pública al CEIP Ramiro Jover, col•legi que el curs passat es va mostrar com exemple de lluita i recuperació de drets. 
  • El 3 pel matí convoquem a concentrar-se a les portes de tots els centres educatius, en particular subratllem les concentracions al CEIP Cremona d’Alaquàs i al CEIP Emilio Lluch de Nàquera. 
  • El dia 3 per la vesprada es realitzarà un mural reivindicatiu a la porta del CEIP Ballester Fandos, com exemple de compromís per que cap escola no es tanca.

manifestació en defensa del CP de Nàquera
mural al CP Ballester Fandos
#IniciCurs
#ResistènciaLOMCE
#SOMeducació

Solament el poble salva el poble

Val la pena recordar què és un sindicat, a hores d’ara no em sembla qualsevol cosa! El sindicat és l’organització pròpia dels treballadors i de les treballadores per a la defensa col·lectiva dels seus interessos laborals i socials.  Aquest tipus d’organitzacions han existit al llarg de la història i al llarg de tots els països del món des del naixement del moviment obrer a mitjan segle XIX, encara que amb diferents ritmes.
En alguns moments els sindicalistes han viscut grans experiències de participació, lluita i conquesta. En altres ocasions han sigut perseguits (per exemple al nostre país durant 40 anys de feixisme), o han patit estratègies de descrèdit (recordem a Anglaterra en temps de Thatcher, o pot ser ací en els moments en què vivim). Però sempre hi ha hagut persones dedicades a la lluita per la justícia al món obrer, sempre hem sigut capaços de recompondre, amb més o menys força, o més o menys perseguit, les organitzacions de defensa del món del treball. Per tant, malgrat tot, res no fa pensar que el neoliberalisme acabarà amb les organitzacions que lluiten per la justícia social al treball aquí i ara al País Valencià.
Per al sindicalisme de classe hi ha dos instruments bàsics que combinats són la clau per a apropar-se a l’objectiu de la defensa dels interessos de treballadores i treballadors: la mobilització social i la negociació col·lectiva. És de veres que hi ha associacions i sindicats que no les gasten o que n’infravaloren alguna. Habitualment es tracta d’organitzacions conservadores, corporatives o que defensen només algun col·lectiu en particular.
Les Comissions Obreres es constitueixen com a sindicat sociopolític i de classe, per això els gasten sistemàticament com a mètode de treball habitual. Ara comentarem cadascun i allò que és més interessant,  les potencialitats de la seua combinació.
(1)   La mobilització és necessària: Necessitem organitzacions que coordinen i convoquen a confrontar amb les polítiques antisocials.
El conflicte social que vivim i que es manifesta en atur, pobresa i fam (les ONG valencianes alerten de la malnutrició infantil amb el tancament dels menjadors escolars aquest estiu), ens convoca a la rebel·lió i la mobilització. És de justícia que no callem davant les conseqüències de la crisi que la paguen més qui menys recursos té. El centre d’aquest conflicte social està precisament al món del treball: perquè se’ns nega el treball per a tots i per a totes, i perquè qui treballa ho fa ara en pitjors condicions que abans.
Durant aquests anys, des que va començar la crisi, hem sentit veus crítiques amb algunes de les formes de pressió i protesta clàssiques en el món obrer. En particular la manifestació i la vaga. En canvi per a mi la clau no està en substituir, sinó en complementar aquestes expressions de lluita que són nostres, amb altres noves que el mateix moviment social va creant: la ocupació de l’espai públic, el boicot, l’assemblea al carrer, la desobediència civil o el ciberactivisme entre d’altres.
Això sí, la vaga és una eina contundent i clara que en cap cas hem d’abandonar. No és un instrument que ja haja passat. És un instrument propi de la nostra història, i està carregada de futur. La vaga és la demostració en la pràctica que qui mou el món és el treball humà. Qui engega i posa en marxa la fàbrica, qui fa funcionar un hospital o una escola som nosaltres: la classe treballadora. Si nosaltres parem, el país s’atura.
La vaga és una demostració de força davant el capital. Es fa des del mateix centre del conflicte: el lloc de treball. Encara que avui en dia la participació social als carrers de la ciutat, moltes vegades lluny del centre de producció, és cada vegada més significativa, atesa la situació d’altes taxes d’atur i la important xarxa de resistència a les retallades que hi ha als pobles i barris. Els espais del conflicte es multipliquen.
Entenem que les organitzacions corporatives de dretes no mobilitzen, però és la seua responsabilitat no fer-ho en un context de 6 milions de persones aturades, reformes laborals i retallades educatives continues. Inversament, degradar la mobilització a un fi en si mateix, com si l’activitat sindical fóra pur activisme, oblida la meta i acaba resultant estèril per a la transformació social.
En resum, pel que fa a les mobilitzacions en general, la feblesa davant de les polítiques antisocials no és admissible per a qui estima la justícia i la llibertat. Per això les Comissions Obreres a l’ensenyament, en aliança amb altres moviments socials, hem estat i estarem al carrer. No hi ha una altra possibilitat.
(2) La conquesta de drets és una obligació per a qui treballa per la justícia.
Si hi ha una característica clara de la ideologia neoliberal, que és la ideologia dominant, és l’individualisme: la individualització de les relacions socials i laborals. Un dels objectius de la darrera reforma laboral fou precisament voler carregar-se la negociació col·lectiva. 
Però resulta que una de les característiques pròpies de la gent progressista és la centralitat del valor d’allò col·lectiu: apostar per compartir, repartir, col·lectivitzar i socialitzar. La demostració pràctica de la nostra força consisteix que després d’un procés de mobilització, aconseguim avançar en drets col·lectius (condicions laborals, retribucions o millora del servei per a tots), duent la veu i la voluntat de la gent que ha participat en les mobilitzacions i transformant-les en conquestes concretes.
Sobretot açò, cal dir que estem vivint un moment a l’ensenyament valencià molt significatiu pel que fa a la lluita laboral: el sindicat majoritari a l’ensenyament valencià ha pres la decisió de no arribar a cap acord per als treballadors i treballadores del sector. Aquesta afirmació no és gratuïta, només uns exemples: ni sexennis per a funcionaris, ni estiu per al professorat interí, ni millores en les IT. Evidentment es tracta d’una una decisió legítima. Però queda clar que el resultat final és que no aconsegueixen res. S’allunya de la recerca de la igualtat social en la pràctica, s’allunya de la conquesta o la recuperació efectiva de drets. És el sindicalisme de la derrota permanent.
El menyspreu sindical per la negociació col·lectiva és una pràctica molt perillosa en els temps que corren, molt perillosa per als treballadors i treballadores. I encaixa bé amb la forma de fer i les idees de l’Administració estatal i valenciana.
Al contrari, convertir la negociació en un fi en si mateix, també és perillós: és la pràctica habitual del reformisme i del sindicalisme groc, del qual estem en les antípodes perquè és just el contrari d’allò que defensem.
Cal recordar que pel març de 2014 l’OIT ha publicat el 371é Informe del Comité de Llibertat Sindical on reconeix que la reforma laboral de 2012 i les retallades dels treballadors i de les treballadores dels serveis públics vulneren els drets de llibertat sindical i la negociació col·lectiva. En aquest context, quin sentit té que el sindicat majoritari a l’ensenyament públic valencià menyspree precisament la negociació col·lectiva de la manera en la qual ho està fent? Quines conseqüències patiríem els treballadors i les treballadores si abandonarem la negociació col·lectiva?
En resum, no podem resignar-nos a caminar cap a un procés d’individualització de les relaciones laborals en termes prodemocràtics. El combat per a recuperar i enfortir els nostres drets passa necessàriament per enfortir la lluita i la negociació col·lectiva.
(3)   La negociació i la mobilització juntes i combinades són la palanca per al canvi social.
Els tancaments als centres educatius, les manifestacions al carrer, les jornades de vaga i les assemblees en què participem, són algunes de les expressions que conformen la mobilització pels drets socials, laborals i educatius. Siga contra les retallades o per fer resistència a la LOMCE. Els protagonistes són el professorat, l’alumnat, pares i mares, veïns i veïnes. És la comunitat educativa. És la classe treballadora.
Quan el moviment contra els desnonaments aconsegueix aturar un desallotjament, quan una comunitat educativa aconsegueix que no es tanque la seua escola, tots i totes cantem victòria encara que no s’acaben tots els problemes del món. Perquè aquestes lluites marquen el camí. Perquè ens mostren que junts i juntes sí podem. Perquè per a canviar la societat necessitem educar-nos col·lectivament en la lluita. Per això diem que “la lluita educa”.
En altres paraules, la lluita sindical és important per qui treballen per la justícia ja que aquesta activitat crea el factor subjectiu per a la transformació social. Ens formem en la mateixa lluita de classes, no fora d’ella. Per això és necessària la combinació de la mobilització i la recuperació de drets mitjançant la negociació col·lectiva. La derrota com a mètode sindical educa en el fracàs  i acaba amb la culpabilització de l’altre davant la impotència pròpia com estem veient.
Lluitem i lluitarem per véncer. No volem un sindicalisme per a la derrota permanent, estem ací perquè volem guanyar el futur. El model sindical de les Comissions Obreres és el de la mobilització juntament amb altres col·lectius i persones, al carrer i a les aules. I el compromís efectiu i ferm de la millora laboral, de l’educació cap a la recerca d’una societat més justa.

Cap escola es tanca

La recta final d’aquest curs la farem al crit de “Cap escola es tanca”. Aquest és a hores d’ara la reivindicació central del moviment per l’escola pública al País Valencià.

En twitter: #CapEscolaEsTanca

No deixem de banda altres expressions paral·leles de la lluita de les marees per la pública com són:

Aturem la LOMCE: contra la llei segregadora del ministre Wert. Aquesta línia de treball roman activa i s’accentuarà especialment quan comence el pròxim curs amb l’aplicació concreta en alguns cursos. Més info ací.

Recuperem drets: Reivindicant per al moviment social i sindical la recuperació de drets com la els 44 dies de l’extra de 2012, els sexennis i l’estiu per al professorat interí amb vacant. Més info ací.

No a les retallades: contra l’augment de la ràtio i hores, contra les retallades en menjadors i transport escolar, etc. Més info ací.

Però com diguem, hui la lluita capdavantera és pel manteniment dels col·legis com el Ballester Fandos, el Ciutat de Cremona, L’Amistat, etc. I contra el tancament de línies a tot arreu. Per això, cal difondre:

– En l’àmbit general les manis del 10 de maig a València, Castelló i Alacant.


– En l’àmbit local: dijous educatius de lluita.
Utilitza el cartell unitari per la teua convocatòria.
UNITS SOM MÉS FORTS!!


Les nostres escoles, el nostre barri!!
Des de la Malva-rosa i des del barri Orba

Participa, difon, organitza aquestes lluites al teu centre!!

Imaginem i organitzem la insubmissió a la LOMCE

“La revolució no es fa, s’organitza”.

Recentment el ministre d’Educació Wert va manifestar en una entrevista en un programa de televisió que “l’estat de dret no admet la insubmissió, la LOMCE es va a aplicar“. No obstant jo considere per contra que “l’estat de dret no admet a Wert, i la insubmissió es va a aplicar”.

D’una banda, s’ha culminat l’aprovació de la LOMCE en el seu procés parlamentari. Per un altre, hem culminat el primer procés d’acumulació de forces en defensa de l’educació pública per part de la comunitat educativa mitjançant manifestacions, vagues educatives, assemblees sindicals i de plataformes. Ara s’obri un segon escenari. Anem a començar el capítol dos de la lluita contra les retallades i contra la LOMCE. La xicoteta (o gran) història de la defensa de l’educació per a tots i totes escriu nous episodis: anem a ser espectadors o protagonistes?


Ara toca imaginar i organitzar la desobediència a la LOMCE des de les escoles i els carrers. Per a impedir o dificultar la posada en pràctica de polítiques educatives contràries a l’alumnat i als i les docents. Plataformes, sindicats i organitzacions polítiques ja estan ideant estratègies de desobediència civil. Jo proposaria alguns criteris perquè les elaborem junts i juntes:

Que impliquen a quants més membres de la comunitat escolar millor.
Que tinguen ampli consens entre els col·lectius convocants (no llançar moltes i confuses idees, sinó poques, contundents i clares)
Que qüestionen el fons retrògrad de la LOMCE sense posar en dificultat el servei educatiu públic.
Que siguen educatives.


Ens atrevim a proposar mesures concretes de resistència?


Què pensen els lectors i lectores del meu blog?

Comentaris sobre els resultats de l’enquesta al meu blog.

Com ja saben els lectors i lectores d’aquest blog, com a permanent sindical estic preocupat pel debat sobre sindicalisme i la seua configuració en el context de crisi social i cultural que patim. He proposat un parell de preguntes als meus lectors sobre les retallades i sobre els sindicats. Han participat 50 persones a la primera pregunta i 55 a la segona (el blog va rebre, com a exemple, unes 80 visites al dia el darrer mes d’octubre). Evidentment no es tracta d’una enquesta amb validesa científica (faria falta definir la població, la mostra, establir un motreig aleatori simple, etc.). L’objectiu de les preguntes és convidar a la reflexió i mantenir el debat obert. Els resultats són els següents:
QUÈ PENSES DE LES RETALLADES?
No són necessaris, responen només a la lògica del neoliberalisme……… 62%
Són durs, però necessaris per a reduir el dèficit……………………………… 0%
Si cal fer retallades, que no siguen en alguna cosa tan important com l’educació.. 38%
SÓN NECESSARIS ELS SINDICATS?
Ens aniria millor si no existiren……………………………………….. 2%
Estan passats de moda, fan falta altres organitzacions………….. 4%
Són imprescindibles, però cal renovar-los profundament………… 74%
Estan resistint bé, malgrat els atacs de la dreta…………………. 30%

Aquests resultats hem permeten fer algunes consideracions:
    1.- Cap persona valora com a necessaries les retallades. Bé!. Sintoma de que els meus lectors/es i jo mantenim certa sintonia 😉
    2.- Encara que vora el 60% pensa que les retallades només responen a la lògica del neoliberalisme, hi ha un percentatge significatiu que estaria dispost a assumir que les retallades foren en altres serveis. La majoria dels lectors i lectores seràn de l’àmbit educatiu, però malgrat això el resultat reflexa la necessitat d’aprofundir en la solidaritat i el discurs de classe, en la defensa de TOTS els serveis públics. Ho tindré en compte per a properes entrades.
    3.- Respecte a la valoració del sindicalisme, hi ha 3 persones (6% en total) que han contestat amb la primera i a la segona respostes. Eixes respostes corresponen a postures obertament antisindicals (la primera més que la segona).
    4.- D’aquesta segona pregunta, les altres dos respostes són les que més me fan que pensar. La resposta que més ha concitat atenció és precissament la de que són imprescindibles (una afirmació molt forta i clara), alhora que es demana una forta renovació. Estic content amb eixa valoració dels lectors i lectores i hem convida a continuar treballant per aprofundir eixa demanda amb la qual hem sent identificat.

Només una última reflexió: si volem renovar profundament el sindicalisme de classe, aleshores hem de contar amb tots i totes. També amb les 55 persones que han contestat l’enquesta i les milers que visiten el blog mensualment (vora 2500 el darrer mes). També amb tú!.

Ens trobem al carrer i a la lluita. 

Ens trobem enfortint i renovant el sindicalisme de classe tan necessari per a aquest temps.

Iniciatives a València de la Consulta Ciutadana per l’educació

El Govern central i els autonòmics han realitzat i segueixen realitzant retallades en educació que s’argumenten per la situació econòmica actual, però que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, estan tenint greus repercussions en el sistema educatiu, les quals seran encara molt més perjudicials a mitjà i llarg termini si aquestes retallades es mantenen o, fins i tot, si s’incrementen.

Però… què pensem pares i mares?
què pensem els i les docents?
què pensem la ciutadania?
què pensem la comunitat educativa?

Perquè ningú no ens ha preguntat, però nosaltres SÍ volem dir la nostra: Consulta ciutadana per l’educació!!

A Mislata varem convocar des de la FE CCOO PV Assemblea i ens reunirem el passat dijous 3 d’octubre per tal d’organitzar la Consulta i impulsar la Coordinadora de centres de Mislata. De moment han confirmat que faràn la consulta als CEIPs Gregorio Mayans, El Cid, Amadeo Tortajada, Jaume I, Ausiàs March, Mestre Serrano i els IES La Moreria, Molí del Sol i Martí i Soler.

A les portes de l’IES Martí Soler de Mislata
Ademés està previst convocar Assemblea General de la Comunitat educativa de Mislata per al 15 d’Octubre de cara a la Jornada de VAGA.


Convocatòria Assemblea IES Villena de Solidaritat amb les Illes
En la Malva-rosa, la Coordinadora d’Educació de la Malva ha pres ja les següents decisions:

En la reunión ordinaria del pasado 2 de Octubre, los y las representantes de la Comunidad Educativa tomaron las siguientes decisiones que damos a conocer:

Solidarizarse con nuestros compañeros y compañeras de la comunidad educativa de las Islas Baleares en Huelga indefinida: Animamos a dar a conocer el momento de su lucha y realizar Asambleas. Asimismo damos nuestro apoyo a la iniciativa de profesores del IES Isabel de Villena de realizar una colecta para aportar a la Caja de Resistencia de la Huelga, y sumarnos como Coordinadora.
Organizar la Consulta Ciudadana por la Educación en la Malva-rosa: Para ello padres, madres y maestros pondrán una urna en la puerta de cada uno de los Colegios del barrio el día 8 de Octubre. El día 10 de Octubre se pondrá otra urna en la Avenida Malva-rosa (a la altura del Mercadona) de 12 a 13h y de 17:30 a 18:30h para que pueda participar la ciudadanía
Convocar un pasacalles reivindicativo y festivo por las calles del barrio el lunes 21 de Octubre, que saldrá del CEIP Ballester Fandos a las 17:30h, para concienciar al barrio sobre la Huelga del 24 de Octubre.

Participar activamente en la Huelga General en Educación del 24 de Octubre, animando a docentes a realizar Asambleas en sus centros, repartiendo hojillas de la Coordinadora, y realizando un pasacalles el mismo día por las calles de la Malva-rosa que saldrá a las 10h del IES Isabel de Villena; y acudiendo por la tarde a la manifestación unitaria convocada por la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament públic en el centro de la ciudad
Moment de la reunió a la Coordinadora d’Educació de la Malva


En Xirivella, la Plataforma pels Serveis Públics també ha convocat els dies 6, 8 i 10 per a la Consulta i Manifestació per a la Jornada de Vaga del 24 d’octubre. La passada Vaga educativa la comunitat educativa de Xirivella ja va fer una Manifestació molt nombrosa, és d’esperar que també ho serà aquesta vegada.


Mentres, a Port de Sagunt ja estàn avançant treball. Les urnes ja estàn en marxa i la participació conten que és nombrosa.

   

Companys explicant la Consulta. Ximo Estal, de la FE CCOO PV de Camp de Morvedre i mestre del Port de Sagunt.


TOTA LA DOCUMENTACIÓ PER A LA CONSULTA